El bloc d'Esquerra Lloret 2011

A partir d'ara, per no duplicar continguts em podreu trobar al bloc:




esquerralloret2011.blogspot.com


Salutacions

Tercera convenció de quadres d'Esquerra

Els dies set i vuit de maig s'ha cel·lebrat a Lloret la tercera convenció de quadres d'Esquerra amb l'objectiu de preparar la campanya per les eleccions al Parlament 2010.

Tots, tots els principals motors del nostre partit han vingut a Lloret. El President, en Joan Puigcercós, el President del Parlament, Consellers, Diputats, en definitiva tots aquells que compten amb responsabilitat no només a Esquerra republicana de Catalunya, sinò en el govern i les màximes institucions del nostre país.

En Oriol Junqueras com sempre sublim amb el seu parlament. El conseller Tresserras, amb un altre estil, va fer un anàl·lisi envejable de la situació, i una habilitat didàctica per dona suport a les actuacions d'Esquerra en les darreres legislatures, de la que hauríem de prendre bona nota alhora de tractar amb tots aquells que ens fan retrets. En Joan Ridao i en Joan Puigcercós, com sempre, brillants i potents.

Em quedo amb el sentit de responsabilitat, de projecte d'estat i bona harmonia que ha presidit la Convenció. Esquerra necessita el millor de nosaltres perquè Catalunya no serà res sense la millor Esquerra.

Us recomano veure el vídeo que trobareu a l'enllaç. És veritablement colpidor i emocionant.

Tornarem a vèncer!

Esquerra de Lloret com cada any amb la Diada de Sant Jordi

Com cada any i amb tota l'il·lusió hem participat a la Diada de Sant Jordi amb la parada del passeig mossèn Jacint Verdaguer. Us penjo les fotografies que ens ha fet arribar l'Emili. En aquesta com podeu veure estic ben protegit, amb en Eduard Coloma, regidor i portaveu del grup municipal a l'esquerra, i amb en Jaume Giménez, president de la secció local a la meva dreta.

Aqui amb  el President de la secció local, i en la següent amb en Emili Marquès, secretari de cohesió territorial i urbanitzacions, de la secció local de Lloret de Mar, propietari de les fotografies  de les que suposso em cedeix els drets.

Vull donar les gràcies no només a l'Eduard, en Jaume i l'Emili, sinò també a en Xavier Termes, la Nuri Querol, en Jou Ramírez, en Felix Fuentes i la Mercè Herrera per la seva col·laboració en la jornada.

Un horitzó particular?

Essent la capacitat de discernir pròpia dels éssers humans i dotat per tant d’aquesta facultat així com de la necessària integritat moral per impedir-me teoritzar sobre la realitat des de una perspectiva exclusivament partidista, puc afirmar que compartia en el seu dia i encara comparteixo avui, la necessitat de dotar el nostre municipi d’equipaments fonamentals com ara un teatre i un centre sociocultural. Socialment més necessari resulta encara un centre sociosanitari.

En els darrers temps però, no només jo, sinó d’altres ciutadans que m’han fet arribar la seva opinió, hem arribat a la conclusió de que aquells que es deien eren els “grans horitzons” de Lloret, semblen haver-se convertit en horitzons particulars a quin servei es posen els interessos i recursos públics.

Si d’entrada ja era altament qüestionable l’abast megalomaniac de tals projectes, hem copsat, amb lògica indignació, un increment desmesurat, sobre el pressupostat, del cost d’ambdós equipaments. No cal que diguem res, respecte del retard en l’execució de les obres.

Així estant, amb l’horitzó d’unes eleccions al Parlament de Catalunya, a celebrar probablement el novembre d’aquest any, i a les que el senyor Xavier Crespo, alcalde de Lloret concorrerà més que probablement, com a candidat a Diputat per la circumscripció de Girona, i amb unes eleccions municipals a un any i escaig vista, l’equip de govern ha posat, en detriment dels interessos dels lloretencs, tota la carn a la graella.

Els propers mesos veurem, si res no ho evita, com s’inauguraran el centre sociocultural i el teatre municipal. Tanmateix, s’executaran el projecte del passeig marítim i l’arranjament de la plaça Pere Torrent. Tot això sense parlar de la construcció de la piscina municipal, decidida com a inversió municipal quan encara no un mes abans, en el Ple d’aprovació dels pressuposts s’havia consignat com una inversió a executar amb càrrec a un concessionari. Això suposa que allò que havia de pagar un tercer ho acabarem pagant entre tots els lloretencs i que amb el temps haurem d’assumir també el cost del personal que hi ha de treballar i els costos de manteniment de l’equipament.

D’entrada, coneixent mínimament la naturalesa humana i la manca d’escrúpols d’alguns, tinc el convenciment de que aquesta crítica serà titllada d’envejosa. Res més lluny de la realitat. Com a ciutadà de Lloret de Mar, i contribuent, que els meus diners em costa, vull que els meus conciutadans, la meva família i jo mateix gaudim dels millors equipaments “possibles”. El que no m’agrada és que l’abast dels projectes, o la seva execució s’aparti d’allò que en va inspirar la decisió d’emprendre’ls.

A dia d’avui tinc el convenciment de que, passats set anys i cents de milions d’euros desprès des de que el senyor Crespo va guanyar les eleccions, els horitzons compartits han esdevinguts horitzons personals.

Pel camí han quedat cadires i terrasses, privatitzacions, com ara la de la xarxa municipal d’aigua, externalitzacions de serveis fins hi tot amb companys de partit, contractació massiva d’afins prèvia interinitat o de càrrecs de confiança convertits en funcionaris, adjudicacions sense concurs de projectes amb fonament a “estudis remunerats” com a ara l’ampliació de l’abocador per part del concessionari, convenis dignes d’hemeroteques jurídiques amb nous riscs eurasiàtics com els de Can Juncadella, convenis energètics com ara el de les plaques solars, i més recentment, en un clar repte a la llei d’incompatibilitats, societats mercantils entre regidor i concessionari. Que hem de dir de la gens dissimulada nosa que va causar a l’equip de govern la nostra proposta d’adopció del tramvia com a transport col•lectiu amb la conurbació formada amb Blanes, en detriment del seu gens dissimulat, tampoc, interès pel carril bus.

Tot l’anterior podria donar a entendre que els horitzons de Lloret han quedat al servei dels qui foren els seus inspiradors i veritablement tal fet esdevé una paradoxa, en tant que aquella que havia de ser l’eina per millorar Lloret la pot enfonsar en la més gran de les misèries, no només econòmica sinó fonamentalment moral.

Per tot l’anterior cal que tinguem present, més que mai, allò que al segle primer desprès de Crist deia en Plutarco: “la dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que a més ho ha de semblar”.

Seguint la saviesa dels antics i com sigui que ni dubto, ni mai no gosaria posar en dubte la condició d’honrats i honestos de l’Alcalde de Lloret de Mar i d’aquells que integren l’equip de govern, només em queda recomanar-los que facin un esforç molt més gran per semblar-ho.

Puigcercós: “L'empreneduria dels hotelers de Lloret és el millor exemple que Catalunya està viva i té oportunitats de futur'

Diumenge, 21 de març de 2010

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, s'ha reunit aquest matí amb 30 empresaris turístics i hoteleres de Lloret i la comarca de la Selva. Durant la trobada els empresaris han traslladat les reivindicacions i han explicat com s'està afrontant la temporada de Setmana Santa després dels problemes que han patit durant les darreres setmanes. Han assistit a la reunió juntament amb el president d'Esquerra, el director dels serveis territorials de Turisme de Girona, David Mascort; el president regional d'Esquerra Girona, Josep Carrapiço; el president comarcal d'Esquerra a La Selva, Ismael Ventalló; i representants de la formació a Lloret, entre ells el cap de llista de la formació, Jordi Orobitg. 

Puigcercós ha defensat les “potencialitats turístiques de Lloret i la Costa Brava, la bona feina i l'empreneduria dels hotelers com el millor exemple que Catalunya està viva i té oportunitats de futur”. En la trobada, el president d'Esquerra ha recollit les peticions del sector i ha declarat que “el turisme és un dels sectors prioritaris del país, per això, des de les administracions cal garantir el futur del turisme i de l'entorn. S'ha de buscar la manera de garantir els serveis bàsics com la llum, l'aigua, la telefonia i la seguretat”. 

El màxim dirigent independentista també ha insistit en reclamar que“no es barregi el debat sobre els serveis amb la MAT” i ha reclamat que s'impulsin mesures per evitar la situació de fa uns dies. “Cal repensar el model de presa de decisions, descentralitzar i capil·laritzar decisions perquè el territori tingui més pes”, ha apuntat Puigcercós.

Si no fos un tema ben seriós potser encara riuria.

            Diuen els diaris i se’n fan ressò les ràdios també, que el nucli antic de Lloret ha viscut un gran increment de residents i a l’Alcalde, el senyor Crespo li ha faltat temps per a treure pit i atribuir-ho a les millores que, afirma ell, el seu govern ha dut a terme. Alhora aprofita l’ocasió per desmentir l’idea general, sostinguda entre d’altres pel que signa el present, de que el centre de la vila està força degradat.

            Moltes vegades es critica als polítics, entre altres coses, per opinar sense criteri. En aquest cas, a mi, ningú no em podrà fer aquesta critica doncs jo resideixo al nucli antic i el conec prou bé, no com el senyor Crespo.

            Que el increment de residents al nucli obeeix a les millores del govern Crespo? No em facin riure. Repto a l’alcalde a que expliqui que ha fet pel nucli antic de Lloret. Les úniques accions, visibles i notables, han estat privades com ara la rehabilitació de la parròquia de Sant Romà (per part de la Fundació del mateix nom, amb pressupostos subvencionats entres d’altres per la Diputació de Girona, la Generalitat i això si, per l’Ajuntament de Lloret); o la regeneració dels establiments comercials al carrer de Sant Pere.

            Des de la vessant pública, l’única actuació remarcable ha estat l’arranjament de carrers amb càrrec al mal anomenat Pla Zapatero. Amb la quantitat ingent de fons que el govern local ha gestionat en aquests gairebé set anys de mandat, la inversió en el nucli antic resulta del tot ridícula. Per minsa, és clar.

 Vist amb perspectiva, és a dir, des de la referència de la noticia, que és el cens de l’any 1998, és prou evident que el nostre país ha viscut un increment poblacional ingent per raó de l’arribada d’immigrants, fet que va propiciar tanmateix el fenomen dels anomenats pisos pastera, on s’han empadronat multitud de persones fins que es detectà el fenomen.

Tot i les evidències, l’Alcalde Crespo insisteix a veure el got ple, quan és obvi que el seu punt de vista està allunyat de tota lògica interpretativa de les dades. Fins hi tot si prenem com a referència únicament els darrers anys, ens hauríem de preguntar. Com pot ser que esdevingui un creixement poblacional en un barri, sense un creixement global del cens de la vila i sense un increment de transaccions immobiliàries? Volen que els ho expliqui? Doncs, llevat de comptades excepcions, a la fluctuació de la població que, fugint dels lloguers cars en altres zones, es traslladen a un barri amb lloguers més barats propis d’habitatges o zones més degradades.

            

Les pròpies dades ens donen la raó. Així, tal com refereix la noticia, gairebé un cinquanta per cent dels nous empadronats en el nucli antic son procedents d’altres països. Certament, no hem constatat un increment de nouvinguts comunitaris, sinó precisament d’altres procedències, el que, per molt que ens pesi, a nivell estadístic és un indicatiu d’un nivell de riquesa inferior, en tant que esdevé una realitat incontestable que els nouvinguts són uns del més gran perjudicats per la crisi econòmica que ens afecta.

            El Grup municipal d’Esquerra ha insistit per activa i per passiva, en la necessitat evident d’actuació en el centre de la vila. Estem tips de veure que tots els municipis de Catalunya concorren als ajuts de la Llei de barris i que l’equip de govern és incapaç d’articular un projecte coherent  que desencalli situacions com, per exemple, la de Dalt del Puig, una actuació d’esponjament paralitzada des de fa anys. A petició nostra van accedir a dur a terme un Pla especial del nucli antic que no sabem per quin motiu no s’acaba mai i no es molesten a accelerar.

              

            Així doncs, diria a l’Alcalde de Lloret, que deixi de fer campanya i que s'ocupi dels problemes reals dels lloretencs.

Esquerra de Lloret de Mar estrena nova seu.

El dissabte vint-i-set de febrer, el President de la secció local, en Jaume Giménez, el regidor, en Eduard Coloma, i una colla de militants, entre els que em compto, vàrem fer el trasllat de la que fou la nostra seu els darrers anys, al carrer Potosí, a la nova, a la avinguda de Blanes, número 31, entresòl.

Certament, tot i que la nostra seu sempre ha estat molt digna, crec que hem fet un salt endavant molt important. La nova seu ens dona presència al poble, encara més d'ara endavant, quant es concreti la peatonalització del passeig marítim, i tot el trànsit de Lloret hagi de passar per l'avinguda de Blanes. El fet que sigui un local molt exterior, amb grans finestrals, i un rètol immens, que espero puguem adaptar aviat, esdevé una plataforma de difusió de missatges i de la nostra presència al poble inmillorables.

Amb els ulls posats a les properes conteses electorals, la situació del local, és perfecte, al bell mig de tots els col·legis electorals, el que ens permetrà gestionar la jornada amb un centre neuràlgic de reunió, descans i seguiment tant de la jornada com dels resultats.

Espero sincerament que aquest local, que a més de nostre és de tots aquells qui vulguin participar amb nosaltres; esdevingui la plataforma de llançament de Esquerra a Lloret de Mar.

Troba'ns amb Google maps