Al.legacions aprovades per l’Ajuntament de la Ràpita, davant el fet que el govern municipal no n’ha fet cap, i que -suprimint la referència a la Marina- s’han limitat a donar conformitat a les del nostre Grup. Si no ho veig no m’ho crec !!

AJUNTAMENT DE SANT CARLES DE LA RÀPITA

GRUP DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

Joan Martín Masdeu, portaveu del Grup Municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, presenta per al proper Ple d’aquest Ajuntament la següent

MOCIÓ

Que hem estat coneixedors del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre (PTPTE), aprovat inicialment i publicat DOGC l’edicte pel qual se sotmet a informació pública durant un període de dos mesos.

Que davant el desconeixement de les al·legacions que hagi pogut emetre el nostre Ajuntament,

Per tot l’exposa’t el Grup Municipal de CiU demana l’adopció dels següents

ACORDS

Presentar al·legacions al Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, amb el següent contingut:

1.- Davant la  constant davallada del sector pesquer, de les dificultats del sector agrari i la manca de comunicacions del nostre municipi, per decisions encara per explicar – v gr desdoblament N-340 .- , entenem que no es pot limitar encara més una zona de creixement econòmic com la integrada per les poblacions del litoral.

3.- Cal que es garanteixi la possibilitat de desenvolupament dels sectors Pla Parcial Urbanístic del Sector el Saliner (PP7 el Saliner), amb la creació de la Marina projectada el seu dia, i del sector Horta Vella, ja que la continuïtat del nucli urbà aixó ho aconsella. Aquest projecte anava lligat amb la efectivitat del Canal de Navegació, que s’ha d’impulsar decididament. Les determinacions del PTPTE ja reconeixen la potencialitat turística de La Ràpita, i per tant, en un horitzó a mitjà termini, la connexió del projecte de navegabilitat del riu fins a la badia ha de ser fonamental pel desenvolupament sostenible de la ciutadania.

4.- Cal incloure com a àmbit a desenvolupar en l’art. 3.13 1a) de la normativa el Mirador de la Guardiola, possibilitant l’accés, i la regeneració de la Pedrera com a element fonamental.

5.- Cal donar tota la prioritat al desenvolupament del desdoblament de la N-340 entre Alquenar-la Ràpita-Amposta per perllongar l’eix de l’Ebre, tot desdoblant-lo,   sobre tot arran la decisió de rebuig del traçat català de l’autovia de l’Aragó, l’A-68. de la mateixa manera, garantir la connexió d’aquest tram amb l’A7.

6.- Cal prioritzar el condicionament i ampliació de la carretera de Sant Carles de la Ràpita fins la Platja del Trabucador.

7.- Cal garantir la possibilitat d’ampliació dels Polígons Industrials del Rajolar i El Salt.

8.- En les construccions en sol no urbanitzable, cal que la normativa faci recull de les característiques constructives de les mateixes, tot evitant veritables macro-xalets, sense que la burocràcia, però,  faci inviable el que ha estat un element de vida social arrelat en la nostra societat, “les casetes de camp” a la ribera i a la garriga. El tipus de les construccions hauran de ser adequats a la seva condició i situació aïllada i la composició arquitectònica, i els materials correspondran al tipus tradicional del lloc, tot fixant unes alçades i superfícies màximes, unes separacions a camins i propietats veïnes mínimes.

Joan Martin Masdeu

Portaveu de CiU a l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita

                                     

 

 

 

 

 

 

 

 

Butlletí informatiu del grup municipal de Convergència i Unió de Sant Carles de la Ràpita

                                                                                                Núm. 1 - Juny 2009

 

 

Convergència i Unió a La Ràpita presenta aquest butlletí que pretén ser vehicle d’informació i opinió.

Ens veiem gairebé en l’obligació de treure a la llum els despropòsits que dia rere dia ens sorprenen –cada cop menys– i que representen l’actuació del govern municipal del Sr. Miquel Alonso, que ja  ha propiciat tot un conjunt de crítiques del nostre Grup Municipal –a Revista Ràpita, als Plens– aquests darrers mesos en especial, davant la absoluta manca de gestió i d’unes alegries malgastadores que han deixat al nostre Ajuntament amb uns problemes de liquiditat enormes, malgrat haver-se pujat els ingressos per tributs, (Ibi, escombraries, guals, etc). Tot i així hem sortit als diaris per no poder pagar ni el premi Arbó.

 

Què s’ha fet de tots els ingressos que aquests darrers anys s’han generat amb la construcció–ibi,icio, plusvàlues–? Què s’ha fet de la venda del patrimoni municipal ?

 

La liquidació del pressupost del 2008 ha demostrat una dada impressionant:  l’any 2008 s’han reconegut obligacions –despeses– per sobre de drets –ingressos– la “friolera” de  MIL MILIONS DE PESSETES.  Tot això va lligat a una manca de control en despeses, sense justificació, i sense idees.

 

El pressupost general del 2009 no convida a l’optimisme. No compleix amb l’objectiu d’estabilitat  pressupostària que exigeix la llei. Hi ha pressupostat  més despeses que ingressos. D’altra banda, es preveu la formalització de dues operacions de crèdit a 15 anys, una d’elles dintre del marc del FOMIT i l’altra en el mercat financer general, per un import total màxim de 7.739.572,07 €. És a dir, endeuten a l’Ajuntament per al futur.

 

La biblioteca es deixa per a l’any 2011. I sobre el centre cívic i cultural d’oci res us podem dir, encara que hi ha pressupostat 2.292.160 €., això sí, finançat amb crèdits que pagaran els nostres fills.

 

Ara, gràcies al plan Zapatero, el projecte de Mercat Municipal serà una realitat, però sorprèn que els paradistes no en sabien res de com aniria la cosa: quin cost els hi representarà, on s’ubicararien provisionalment i quin mercat vol el Govern Municipal. Sobre la Placeta Vella, també pagada per l’Estat, tampoc s’havia informat prèviament als veïns.

 

Com podeu veure, la manca de planificació i organització és la marca de la casa del govern del Sr. Alonso.

 

Uns anirem informant.

 

 

ENDEUTATS FINS AL COLL

        

Al ple municipal dels pressupostos es va assistir a un espectacle inèdit, no s’havia vist mai.

L’Alcalde, naturalment amb el vist i plau del seu grup socialista i dels d’Iniciativa, després d’afirmar que la situació econòmica de l’Ajuntament és, literalment, “boyante” (sic), anuncia que es signaran uns préstecs de quasi 7 milions d’euros, 6.926.065,75 exactament, a tornar en 15 anys.

Les cares de l’oposició ho van dir tot. Com és possible endeutar-se amb aquesta quantitat i en aquest temps sense contar amb ningú? O és que l’Alcalde es pensa que el poble l’aguantarà a la cadira 15 anys?

On són els diners dels darrers anys de bonança?

Pregunta purament retòrica, perquè som conscients que anys de política “a la valenciana”, si se’ns permet l’expressió (xè, fica un milló més, que tenim diners!) han portat literalment a una situació que, si l’Ajuntament fora una empresa, estaria en el que abans es deia suspensió de pagaments.

 

La festa, la xirigota i la-bufa-la-gamba s’ha acabat i ara s’haurà de pagar. De moment ho ha començat a pagar, com sempre, poca roba, uns quants treballadors (els que no són del règim) i els que van tenir la ingenuïtat de fer alguna feina o subministrament a l’Ajuntament. Els primers al carrer i els segons a la cua i tinguin paciència. Però no els assessors (de què?), ni els amiguets, ni les amiguetes.

Xè, pinten bastos, però crisi? Quina crisi? Amb els euros que ens costen a l’any el sou de l’Alcalde , més el de Cervantes, més lo que cobren Pitarch i  Pérez (el que es paga per la feina que ella no fa); on està la crisi?

Igualet que Zapatero: la mejor banca del mundo mundial i que Solbes: una ligera contracción del crecimiento.

 

 

PASSEIG MARÍTIM

Ja fa anys es va fer el passeig marítim i es van condicionar les platges, amb la construcció d’espigons, que les milloraven i estabilitzaven. Cal recordar, ara, a bou passat, que fou una obra discutida i controvertida. Hi havia qui defensava, aferrissadament, que pel passeig tenien que passar cotxes.El temps no ha passat de franc.

Caldria:

·         Una neteja i repassada general.

·         Refer els espigons. Tots. accessibles. Posar bancs i llum.

·         Millorar, enjardinant, l’entroncament de les platges amb el propi passeig.

·         A la platgeta de la Cros encara es veuen residus negres de la fàbrica.

·         Pintar i guarnir les pèrgoles. La seva funció és un lloc de descans. Bancs a l’ombra.

·         Provar  petites  zones  arbrades (palmeres o pi pinyer) dintre les platges de Pipi i Delícies.

·         També als caients del passeig a les platges.

·         Neteja periòdica a fons, abans de Pasqua i la temporada d’estiu.

·         Florir els marges de pedra seca, sobre tot al principi, sembla massa dur.

·         Actuacions d’aquest tipus tenen l’avantatge addicional que requereixen mà d’obra per ser realitzades. O sigui que estarien plenament justificades en el pla municipal d’ajudes a la crisi, el pla de Zapatero, que pretén ajudar a la gent sense feina. Per al govern municipal, pura teoria.

 

 

MOSQUITS I MOSCA NEGRA

 

L’estiu passat es va viure una proliferació de mosquits i mosca negra a un nivell elevadíssim, cosa mai vista. Tan alta que a certs llocs, la nova marina, jardins, voltes dels barrancs, per exemple, van tenir verdaders problemes: la gent marxava. A certes terrasses et donaven repel·lents. Una cosa exagerada.

Som conscients que les plagues i els flagels és impossible, eradicar-les al cent per cent, però si que és perfectament factible posar-los fre i que no molestin excessivament.

Però mirant el que es fa, tècnica i políticament parlant,  i l’experiència, poden fer una desgraciada profecia: es gastaran un dineral, sortiran als diaris dient que fan això i allò, i els mosquits i les mosques negres ens inflaran com a bots.

Així que ja ho saben, sobretot si tenen criatures: repel·lents a les farmàcies, els més potents que trobin, ungüents a les cooperatives agràries i cremes que portin citronella (la llet hidratant Natural Honey es va esgotar a les botigues), roba clara, camises i pantalons llargs.

Si li piquen posis gel, eviti rascar-se i apliquis un corticoide suau. Pregunti a la farmàcia. I paciència. A esperar que arribi algú que cregui que la primera condició que té que complir un insecticida és que té que matar la bestiola a qui es dirigeix el tractament.

I si els que fan el tractament no en saben, al carrer, encara que portin el carnet del tripartit. Perquè sinó el responsable és qui mana, i a n’ell se li demanaran comptes.

 

 

 

LO CAMÍ DE LA TORRETA

 

En menys pompa de la que el govern municipal ens té acostumats tenim els rapitencs i rapitenques, sense gastar-nos ni un duro, un altra biennal però aquesta és la de la vergonya.

 

 

Aquesta “biennal” comença passat el camí del cementeri en una carretera psicodèlica que ni el propí Dalí podia imaginar. La carretera de camí al Santet, plena de forats i pedres, fa reviure al més agosarat una etapa del Paris – Dakar. I a l’arribar a dalt de tot trobem la més “refinada” de les exposicions voltant totes les parets de la Torreta, amb pintades d’artistes de tots els estils… que la deixadesa i desídia d’alguns han permès.

Per què aquests “bon vivants” del govern municipal, en compte d’afonar el pressupost de l’Ajuntament i malbaratar els diners de tots els ciutadans en viatges a Pequín per veure als camarades de l’Extrem Orient, no tenen seny i inverteixen en arreglar un lloc tant emblemàtic de la nostra població per a que deixi de ser una “biennal de la vergonya”, i a la vegada sigui un vertader aparador del nostre poble…?

Senyor Alonso pensi una mica en les necessitats de la Ràpita i vostè i els seus deixen de viure la “dolce vita” a costelles de tots els ciutadans.

 

 

 

 

NO ÉS CERT

- No és  cert que a la nova Ministra d’Economia, Salgado Méndez, en adonar-se que li han donat un monedero en comptes d’una cartera, vulgui fer un préstec a 15 anys i que hagi afirmat que té un monedero “boyante”.

- No és cert que el nomenament de l’Alcalde com a conseller de la Caixa de Sabadell sigui cosa de l’ex  ministre Solbes Mira, com tampoc que sigui ex per suggerir-ho.

- No és cert que, com el xollo és remunerat (chollo: dísese de la circunstansia que propisia cobrar por no haser nada, o estar en un sitio, cobrando por pareser que se hase algo de lo que no se tiene ni p… idea), el que cobrarà l’Alcalde s’ho descomptarà del sou.

- No és cert que al pla d’inversions programades per al 2009, la segona entre setze previstes sigui ajuts socials, és … taxin, taxin!!!… el carril bici!!! 889.140 euros !!!

 

 

- No és cert que el que va vindre vestit de jeque àrab i que l’Alcalde va vendre com a fill del jeque de Bahrein i va rebre amb coll i corbata, ho fos realment. Va vindre en furgoneta i classe turista, i els fills del jeque no van en furgoneta ni en classe turista. Sembla que el tema dóna per una pel·lícula de Berlanga.

- No és cert que, vist l’èxit de turistes xinesos que hi haurà aquest estiu, fruit del viatge a la Xina, a Pequin, d’Alonso Herrera, Pitarch López i senyores respectives s’està preparant un viatge al Japó, a Tokio.

- No és cert, tal com afirmava el govern municipal a Revista Ràpita, que la carretera del Poblet s’ha fet un metre més ampla. El metre amb que es va mesurar s’havia arronsat perquè va caure al desaigüe. El que ha de tornar a mesurar, no vol. Diu que li fa temor que se l’endugui per davant algun cotxe, que és massa estret.

- No és cert que qui va pintar les ratlles de la carretera anés begut. És que era borni.

- No és cert que una serp que intentava seguir la ratlla, s’hagi trencat l’espinada. A l’últim moment es va aturar, es va deixar anar redolant i es va salvar pel canalet.

- No és cert que el govern municipal faci aigües per culpa que els d’Iniciativa volen posar bidets a l’Església Nova per que els coloms es puguin rentar quan c… Els socialistes creuen que amb paper de wàter n’hi hauria prou.

- No és cert que l’arquitecte de l’ampastrada de la restauració de l’Església Nova, hagi cobrat i desaparegut, ni que estigui en busca i captura. Perquè no és un delicte, encara que hi ha que pensa que si.

- No és cert que l’augment dels robatoris, al camp i a la ciutat, sigui degut a que la gent té que fer acopi per poder pagar els impostos.

- No és cert que només hi ha un motiu per que la Ràpita estigui a la Taula del Sènia (pagando, eh?), fent companyia a Benicarló. N’hi ha dos més.

- No és cert que el jardinet de davant del Nàutic i les velles drassanes d’Alberto, al costat de La Bodega i que s’ha destrossat, és per fer un lloc per pasturar cabres. Es volia fer un pàrking, però la mala planificació ho ha aturat. De moment. I Els Verds? Bé, gràcies.

- No és cert que Bellvitge, l’entrada del poble per Amposta, es va permetre perquè un eminent polític local no s’enyorés del seu País Valencià natal.

- No és cert que el Conseller Saura Laporta vindrà a la Ràpita a donar un curset a la policia local per ensenyar-los a dissoldre manifestacions.

- No és cert que el conseller Carod-Rovira vindrà a la Ràpita a donar un curset al govern municipal per obrir ambaixades a Freginals i el Mas de Barberans. L’Alcalde ho ha desmentit: “els meus germans ja tenen feina”, ha declarat.

- No és cert que el President Montilla Aguilera vindrà a la Ràpita a donar un curset d’oratòria.

- No és cert que la llum que veu Rodríguez Zapatero al final del túnel de la crisi sigui la sortida. És un tren que ve de cara.

- El que sí és cert és que en aquesta vida, tal com va afirmar el filòsof grec Parmènides de Delfos, només hi ha una cosa segura: la cortina de la dutxa, sempre per dins. Tota la resta és opinable.

 

 

 

 

                                     

 

Els darrers dies ens han arribat nombroses queixes per part de ciutadans de La Ràpita en relació a la impossibilitat de veure per televisió les sessions del ple del nostre Ajuntament. Creiem que la ciutadania te dret a assabentar-se dels acords plenaris escoltant totes les opinions, i no tant sols la versió donada pel govern municipal que és la  que surt publicada a Revista Ràpita.

Els problemes tècnics o administratius que pugui tenir l’empresa que duia a terme la retransmissió dels plens – i tants d’altres esdeveniments ciutadans -   no poden, al nostre parer, servir d’excusa per a la supressió de la informació que afecta tant directament als ciutadans, en ple segle XXI. Per part dels responsables polítics del nostre Ajuntament no hem vist cap interès en donar una solució al conflicte. Desprès s’omplen la boca de transparència, informació, i “foment de la participació ciutadana”. La nostra impressió és que ja els hi va bé el tancament de la programació local de TV.

Es per aixó que hem de donar la nostra versió dels darrers dos acords del ple que poden considerar-se criticables per part de Convergència i Unió.

El primer fa referència al canvi de criteri en l’aplicació de les tarifes de l’aigua. D’entrada, ens sembla lloable que els ciutadans paguin l’aigua en funció del consum real que hagin efectuat. I en aquest sentit comptaven, el Govern,  amb el nostre suport. Però la realitat és que, com sol passar, les coses s’han fet sense consulta prèvia als grups de l’oposició, sense una explicació clara dels criteris utilitzats, i finalment, sense un estudi rigorós de les afectacions a les famílies rapitenques. Tant sols assegurar que la concessionària del servei no sortís perjudicada.

Els nostres dubtes plantejats en el ple no van ser resolts pel govern municipal, encara que, és cert, l’alcalde es va comprometre a una reunió amb la comissió de seguiment de l’aigua per donar totes les explicacions que calguin. Però l’acord ja s’ha prés.

Els dubtes principals eren que l’estudi presentat per al Companyia d’Aigües comparava la situació actual i la proposada. I dels números que ens donaven, repetim, no se’ns va informar dels perquès, però amb unes simulacions que en resum establien que,  tot consumint la meitat d’aigua, els rapitencs pagaran una mica més. Per tant no es bonifica l’estalvi. Tant sols se sanciona l’excès de consum. I aquest pot donar-se per  moltes causes.

L’explicació que ens donen és que es “castigarà” els consums alts. Fins aquí, d’acord, amb les reserves que més tard exposem. Tot i  aixó vàrem  demanar, des del nostre Grup, que no es generin situacions injustes. Casos de fuites, errors de lectura, o consums excessius que evidentment no han estat voluntaris, no poden ser objecte d’aquesta “sanció” que representa l’aplicació de les noves tarifes. I cal i és imprescindible, un estudi acurat de les repercussions en les famílies nombroses que lògicament tenen un consum més alt, així com de les activitats de bars, cafeteries i restaurants, que tenen en l’aigua un element principal.

El segon punt polèmic és el que fa referència al camí de guarda/carril-bici, consistent en la “construcción de un camino de ronda en la Bahía dels Alfacs, entre el dique que limita hacia el este la nueva marina de San Carlos de la Rápita y el arranque de la barra del Trabucador “ promogut per la Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar.

La manca d’informació als veïns afectats ha estat  notòria, i l’Ajuntament, com a defensor dels ciutadans de la Ràpita, no ha estat a l’alçada.

Per molt que es vulgui justificar l’actuació amb un camí peatonal i ciclista, el cert és que el que es pretén és recuperar el domini públic, “ocupat” pels particulars. No és criticable aquesta decisió, però sempre respectant els drets legítims dels ciutadans, i sobre tot, havent-se donat tota la informació sobre el projecte, les afectacions i les solucions puntuals cas per cas.

El nostre Grup ha plantejat en altres plens solucions. Així la zona , en certs llocs, va per dintre d’arrossars. Cal tenir en compte que aquests terrenys són els últims que es van posar en conreu, amb un esforç considerable del avantpassats i tenen un alt valor sentimental per part dels propietaris. La realitat és que el camí projectat passa per dintre de finques conreuades. Les finques afectades, abans de la vora de la mar, disposen d’un desaigüe, bastant precari. Costaria molt poc, refer-lo en condicions. Sobre els tres desaigües caldrà fer un pont, sense pilastres, per evitar l’acumulació  de herbes, per anar damunt de l’IRTA i el canal de Sant Pere, on caldrà anar en busca de la carretera del Poblet, amb un cost considerable. Sembla més raonable, abans de saltar els Tres Desaigües, pujar cap a la carretera i aquesta eixamplar-la uns dos metres per banda mar, per fer el  carril bici. Aprofitant la circumstància, la línia elèctrica que ara va pel mig de les finques, amb pals de formigó, podria soterrar-se sota la carretera i els propietaris cedirien gustosament el terreny, a canvi de la retirada dels pals que només fan nosa als treballs en maquinaria.

D’altra banda l’Ajuntament ha decidit fer front a unes indemnitzacions als propietaris afectats. I el que el nostre Grup es pregunta és quines compensacions obtindrà del Ministerio de Medio Ambiente, qui és qui executa el projecte. Vàrem fer una proposta:  Que l’edifici de l’Aduana, a la Plaça Carles III, infrautilitzat, que pertany, segons va ratificar l’Alcalde,  a Costes –depenent del Ministerio- , sigui cedit a l’Ajuntament, per a equipaments.  Tot plegat, per no no perdre encara més llençols.

Joan Martin Masdeu

Portveu de Convergència iUnió  a l’Ajuntament

Què es pot fer o què proposen per millorar l’oci de la joventut rapitenca, per revitalitzar el Garbeach i fer-lo una zona més segura?

1.- Cal dotar a la ciutat d’una oferta d’oci diversificada i de qualitat. Es necessari que el jovent trobi a La Ràpita més oferta que simplement la de locals per prendre copes. Hem d’aprofitar que som una població més turística – i perquè no dir-ho, més atractiva gràcies a ser marinera – per aconseguir que el jovent es quedi a La Ràpita. Ens referim a cinemes, sales de música i espais per a concerts i festivals. Alguns establiments del poble  ja fan l’esforç, amb concerts en viu, i és d’agrair,. Hi ha hagut, per exemple,  iniciatives de particulars, al Pavelló Firal, que tampoc han comptat amb tot el suport exigible de l’Ajuntament. Les associacions juvenils esmemen la plana, ja que  fan tot el que poden amb els escassos recursos de que disposen i la manca d’instal.lacions i espais en condicions.

2.- Si l’Ajuntament fa els deures, la iniciativa privada pot apostar per La Ràpita. I és aquesta l’assignatura pendent del Sr. Miquel Alonso, incapaç de atraure iniciativa privada forània i posant entrebancs als de casa.

3.- Respecte al Garbeach, la situació no va començar bé i s’ha anat deteriorant de mica en mica. Cal establir unes normes per regular els serveis de seguretat, els  nivells de música i condicionar millor els espais. Són els titulars dels locals els que han de complir la normativa sobre vigilants, i l’Ajuntament i la Delegació del Govern els serveis de policia. Incentivar als empresaris per guanyar qualitat dels serveis – vigilància, só, comoditat del local -  i que vegin que les Administracions els protegeixen dels provocadors d’aldarulls, actuant amb fermesa contra aquests tal com mana la llei. I no cometre més errades en adjudicar les concessions.

4.- Cal mimar als empresaris locals que fan un esforç constant per ser competitius amb altres ciutats veïnes, i valorar que si no hi fossin, el nostre jovent marxaria fora de La Ràpita, amb el neguit corresponent per a tots, sobre tots els pares i mares. I aquest detall no ens pot passar per alt.

5.- El Servei Territorial del Joc i d’Espectacles de la Delegació del Govern també ha de ser sensible a la problemàtica, procurant fer interpretacions flexibles, i fixant-se més en el fons que en la forma de les infraccions a l’hora de sancionar. Ens consta que estan estudiant una ampliació d’horaris per a Setmana Santa i Estiu i això a la Ràpita ens beneficia per minorar, un poc,   la competència del centre lúdic d’Amposta.

6.- Cal també que el Govern Municipal s’aclareixi sobre quins equipaments culturals i d’oci vol fer per al jovent, perquè les promeses electorals sembla que se les empassen.

JOAN MARTIN MASDEU

PORTAVEU DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

Com hauríem afrontat l’elaboració dels pressupostos?En primer lloc, si el nostre Grup de CiU hagués estat governant aquests darrers anys,la situació,us ho puc garantir, no seria l’actual. Durant aquests anys s’ha gastat sense sentit, s’ha incrementat injustificadament la despesa corrent i s’ha augmentat el capítol de personal amb sous de càrrecs polítics i de confiança que hem criticat. No ho denunciaré més, perquè cada any en aprovar-se els pressupostos ja ho hem fet.  Els ingressos eren molt alts –s’havien  pujat molts els impostor i taxes municipals – i la construcció en generava encara més per l’ICIO. Però lluny de fer estalvi i destinar-ho a inversions, el que ha fet el Govern del Sr. Alonso ha estat política d’anar acontentant a uns i altres, i malgastant sense criteri. Episodis com el dels viatges a Itàlia, Pekín, Londres, despeses faraòniques en exposicions, Fires, Copa Catalunya, protocol, publicitat, són prou il·lustratius. Manca de control en la despesa, contractacions sense seguir-se els tràmits legals, etc. En definitiva, cada regidor feia el que li donava la gana, assumint despesa sense control previ d’intervenció i secretaria. Desprès, és clar, els ciutadans han de cobrar,i s’ha de pagar PUNTUALMENT. Que hem vist de positiu?. No hi ha enllestida cap obra. El patinatge és un pou sense fons, Les Casotes desprès de sis anys d’inici de les obres encara no ens serveixen de res, i hem d’anar pagant lloguers. El Pavelló Firal és una ruïna. Paguem cànon a Ports però ens hem deixat una milionada en condicionar-lo. La Biblioteca encara trigarà uns anys en ser una realitat. Del Mercat, “ni te digo”. L’Auditori, un altre engany als ciutadans. Els habitatges per als joves, on son?. I sobre tot, res s’ha fet sobre polígons industrials i empreses que creïn llocs de treball!!! Tot el que diem significa que de fet, no es tracta tant de retallar partides del pressupost, sinó de planificar les actuacions. Anar coordinats tots els regidors, amb prudència. Sabent els compromisos adquirits am la societat civil però no adquirir-ne alegrement d’altres – patrocinis, contractes, prestar serveis que altres administracions ens poden oferir-,etc.  Els pressupostos, davant d’aquest descontrol per part del Govern Municipal no són,com hauria de ser, l’eina bàsica per descriure l’acció de govern. Els serveis d’Intervenció ja ho fan bé. Però els regidors de torn, no en fan cas. I l’Alcalde és el màxim responsable. Això sí, amb un bon sou. CiU el mes d’octubre va presentar una moció,que fou aprovada per unanimitat i que estableix els criteris a adoptar davant aquest desgavell econòmic a que ens ha dut el desgovern del Sr. Alonso

1. Reduir la pressió fiscal mitjana del ciutadà
2. Incloure en les ordenances fiscals una sèrie de mesures d’exempcions i bonificacions als principals impostos i taxes per aquells col·lectius més afectats per la recessió econòmica, de conformitat a les al·legacions proposades pel nostre Grup els passats exercicis.
3. Estudiar un pacte d’inversions per legislatura per tal d’evitar un endarreriment de les obres i els conseqüents encariments.
4. Congelar les despeses relatives a càrrecs electes, grups municipals i personal eventual de confiança (sous, dietes d’assistència a òrgans municipals, retribucions als grups, etc.)
5. Reduir la despesa de les partides de publicitat i propaganda, atencions protocolàries i festes ordinàries anuals, que permeti alliberar recursos ordinaris per aplicar-los en mesures socials i de suport a l’ocupació.
6. Iniciar alguna promoció d’habitatges de protecció oficial durant l’any 2009

 Ho van aprovar, per unanimitat, però ja ho incompleixen.

1.- Tot arrenca del Real  Decret 638/07 del Govern del PSOE. L’aposta per la descentralització és una qüestió que no totes les forces polítiques defensen de la mateixa manera. S’ha demostrat que els partits d’àmbit espanyol (PP i PSC-PSOE) a la que poden, intenten paralitzar l’assoliment de competències, en aquest cas i és el que ens importa a CiU, per part de Catalunya. I el cas de Capitania n’és un clar exemple. Però el que preocupa és més que el fet polític de la concepció de l’Estat  -centralista uns (PP i  PSOE)  i reconeixement de la nostra identitat i aspiracions nacionals de Catalunya per als altres (CiU i ERC), la manca de criteris en termes d’eficàcia i eficiència. I d’aquí la nostra moció presentada al Ple. Manteniment de la Capitania i subsidiàriament, exercici del màxim de competències per a millor funcionament del sector.

La moció que el nostre Grup va presentar al plenari de l’Ajuntament diu així:

Decreto 1246/1995, de 14 de julio, tendrán la consideración de Distritos Marítimos, con la dependencia orgánica y denominación que figuran en el anexoL’article 11. diu:Funciones de los Jefes de Distritos Marítimos.1. Los Jefes de Distritos Marítimos, bajo la dirección y de acuerdo con las instrucciones que imparta el Capitán Marítimo del que dependan, ejercerán la jefatura de las unidades administrativas dependientes de los mismos y desempeñarán las tareas y cometidos que aquel les encomiende.2. Asimismo, ejercerán las siguientes funciones:a.Las actividades relacionadas con el registro y abanderamiento de buques y embarcaciones menores de 24 metros de eslora, con excepción de las bajas por exportación y de la expedición de las patentes de navegación.b.El despacho de buques.c. Las funciones administrativas relativas al enrolamiento y desenrolamiento de los tripulantes de buques y embarcaciones y las relativas a los pasajeros o a las personas ajenas a la tripulación y al pasaje.d.La colaboración con las autoridades competentes en los puertos y en las playas, a los efectos de que las actividades náuticas y de baño se realicen en condiciones compatibles con la seguridad de la vida humana en la mar y de la navegación, así como la cooperación con dichas Autoridades en materia de salvamento marítimo.e. Informe y propuesta a la Capitanía Marítima competente en orden a la adopción de las medidas de policía y sancionadoras previstas en la Ley 27/1992, de 24 de noviembre, por acciones u omisiones que puedan vulnerar los bienes jurídicos tutelados por la Administración marítima.f.  Tramitación de los expedientes de expedición, revalidación, canje, convalidación y renovación de títulos profesionales y de recreo.g.Las autorizaciones de fondeo en las aguas adyacentes a las zonas de servicio de los puertos gestionados por las Comunidades Autónomas, siempre que dichas aguas no formen parte de la zona de servicio de un puerto de interés general.3. Sin perjuicio de lo establecido en el apartado anterior, el Capitán Marítimo podrá delegar en los Jefes de Distrito el ejercicio de cualesquiera otras funciones que estime conveniente, a efectos de garantizar el funcionamiento más eficaz de los fines encomendados a las Capitanías Marítimas Per tant es preveu la supressió de les anteriors capitanies de segona com la nostra passant a ser un mer districte marítim, de manera que moltes de les competències que exercien queden ara sota el control de la Capitania Marítima de Tarragona, com ara tràmits de matriculació, enrolament d’embarcacions, permisos de lloguer, permisos de navegació per a embarcacions de lleure o la tramitació dels títols professionals L’Ajuntament en el seu dia va acordar demanar, entre d’altres, que les revisions i inspeccions d’embarcacions (que ja eren competència de la Capitania Marítima de Tarragona) es poguessin fer des de la mateixa població, que la salvaguarda de la zona de costa que queda per davant del Delta, també i que es poguessin aplicar més mesures de control a l’interior de la badia dels Alfacs.

D’altra banda, i en relació al tema de la navegabilitat de l’Ebre, el nostre Grup va reclamar més protagonisme i eludir perdre competències administratives a favor de Tortosa.

Per això, i davant la possibilitat que recull el punt 3 de l’article 11 del RD , el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l’adopció dels següentsACORDS:

1. Demanar el manteniment de la nostra Capitania Marítima, o subsidiàriament encara que sigui per delegació, el manteniment del seu actual nivell de competències, i les que en el seu dia es varen demanar de revisions i inspeccions d’embarcacions.
2. Sol·licitar el suport de totes les administracions i organismes (Generalitat, Diputació, Consells Comarcals del Montsià i Baix Ebre, Taula del Sénia, tot donant-los trasllat dels presents acords.

 Sant Carles de la Ràpita, 1 d’abril de 2.008..

Sobre el projecte de minitransvasament, hem difós un comunicat que expressa el nostre posicionament, ja defensat en el plenari de l’Ajuntament. Oposició frontal a l’obra i critica pel desgovern de la Generalitat i la manca de projecte. Es vergonyós que el Sr. Zapatero hagi de suplir la ineficàcia del govern tripartit de la Generalitat de Catalunya, i que ens tracti com una colònia. I a sobre, per Decret.sense escoltar les Terres de l’Ebre. Només una reflexió. Els partits que conformen el Govern de la Generalitat han enganyat a la ciutadania. Van firmar el compromís per l’Ebre,per motius electorals quan eren a l’oposició, i a les primeres de canvi, en quant han governat,  han traït la confiança donada.  El Pacto del Agua d’Aragó, que ha estat recollit pel PHN del govern socialista (Disp. Ad. 13ª) garanteix tota l’aigua per les seves  - de l’Aragó- necessitats presents i futures.6.550 Hm3!!!.  Feu números. I per a Catalunya ?

Recessió econòmica. La manca de projecte del govern municipal durant aquests cinc anys de bonança econòmica ha impossibilitat un creixement econòmic dels rapitencs. Han estat incapaços de portar cap empresa per instal·lar-s’hi a La Ràpita, i diversificar el teixit productiu.  El nostre Grup ha presentat una moció al Ple per reactivar  el Polígon EL  SALT. Sorpresa !. Fins a l’any que ve no es pot fer res. No tenim, diuen, ni 40 milions de Pts. per redactar el projecte de parcel·lació. I des de el 2.003 que la cosa està igual. Deixeu-me dir que la situació de la pesca mereix atenció especial. I no sembla que preocupi gaire als postres governants PSOE i Tripartit a Catalunya -aquí disculpo el govern local- . Anuncien ajuts, però no es concreten. Cadascun diu una cosa Com a mínim, idees clares. I l’agricultura no va millor.