Coincideixen en pocs dies les presses de possessió dels alcaldes escollits en les passades eleccions del 22 de maig amb els incidents al Parlament de Catalunya i la violència exercida sobre els representants de tots els catalans i les catalanes. Com a part implicada, pel que fa a la meva responsabilitat pública, visc aquesta situació amb una mescla de sensacions que van des del rebuig a l’esperança. Esperança, en primer terme, com a cada inici de legislatura, pel que aquest suposa de projectes, de treball pel municipi i de celebració de l’esperit democràtic. I rebuig per veure com el descrèdit del que hem estat objecte tots els que ens dediquem a la política ha servit com a excusa perquè alguns carreguin amb violència i desmesura contra les institucions democràtiques.

Em sap greu que en el procés de maduresa democràtica encetat ara fa 35 anys haguem perdut l’orgull envers a aquelles persones que ens representen i que defensen els nostres interessos. És evident que els casos puntuals d’aquells que han oblidat que la política és una via per avançar com a societat i no una eina amb la que enriquir-se o lucrar-se ens han castigat a tots els que ens hi dediquem. En tot cas em sorprèn que, per exemple, als casos puntuals de dopatge a l’esport es respongui amb un tancament de files entorn al conjunt d’esportistes que treballen de manera neta i amb el seu sacrifici personal i que aquest mateix orgull no sigui el que demostrem envers els nostres polítics.

Per la meva banda només puc dir que continuaré treballant amb dignitat i que tinc el ferm convenciment que aquesta és la voluntat dels regidors que des d’aquest dissabte conformen el nostre Ajuntament. També us puc dir, amb la mateixa honestedat, que no totes les accions que emprendrem seran del gust de tots i cadascun dels ciutadans. És inevitable.

Però sí que m’agradaria demanar-vos una reflexió entorn a aquest moment concret que viu la nostra democràcia. El descontent és inherent a l’esser humà. Som crítics i això ens fa avançar. Però no és possible que haguem oblidat el que ens va costar assolir les llibertats que ara gaudim. Feu servir les vies que ens ha ofert aquest sistema democràtic per fer arribar els vostre descontent: el diàleg en primera instància —les portes de l’Ajuntament sempre estan obertes—, la discrepància si és necessària, el vostre vot a les eleccions i fins i tot la vostra militància activa en la política defensant allò que cregueu just i raonable.

No ens desviem de la línia democràtica. No permetem que la indignació lícita d’alguns esdevingui un atac contra tots. Perquè no podem oblidar que aquells que ocupem un càrrec públic som el producte de la voluntat d’un poble.