Hem celebrat al llarg dels darrers dies la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Novament l’Ajuntament ha volgut fer d’aquesta setmana un motiu de reflexió sobre quines són les maneres en les que ens desplacem, quins són els efectes que aquests desplaçaments provoquen i, el que potser és més important, quines són les formes alternatives que podem emprar.

És possible que un cert nombre de ciutadans i ciutadanes vegi totes aquestes dates de reflexió assenyalades anualment al calendari com un soroll de fons que va perdent efecte. Sigui com sigui, i en el cas concret que ens ocupa, hem de valorar també el context de crisi econòmica, la preocupació pels recursos energètics i els efectes cada cop més visibles d’un ús dels recursos no sostenible. El missatge és doncs, tant o més vigent que el primer dia.

Pallejà és un municipi que, per les seves pròpies característiques, pot afrontar els nous reptes de la recerca d’un desplaçament sostenible per a la major part de veïns i veïnes. Comptem amb transports públics i amb un nucli urbà compacte que ens permet desplaçar-nos a peu o en bicicleta, per exemple. El nostre entorn natural és, a més, una invitació constant al passeig i a l’exercici i cada cop és major el nombre de ciutadans que fan ús d’aquestes maneres de desplaçar-se alternatives al vehicle particular.

Però, com en totes les qüestions fonamentals, aquesta no és una qüestió en la que “molts”, sigui suficient. Possiblement, el que necessitem és afegir a “una gran majoria”. En tot cas, de moment ens podem simplement preguntar a nosaltres mateixos com ens desplacem i reflexionar sobre la incidència global de les nostres activitats.