Ara ja fa més d’un mes que es va iniciar el moviment 15-M. Dimecres 15 de juny quan es complia el mes de la seva primera actuació es van produir uns fets condemnables per part d’uns quants violents. Com també són condemnables els actes contra regidors del nostre Ajuntament el dia de la constitució del nou Consistori. Ara bé, considerar que el moviment 15-M s’ha tornat violent seria com dir, com s’acostuma a dir, que tots els polítics són uns corruptes. Tot moviment d’aquestes característiques té sempre dues ànimes : una reformista i pacífica i l’altra revolucionària i agressiva. Crec que el moviment ha de protegir-se d’aquesta minoria agressiva i una forma de fer-ho podria ser l’auto-organització de grups de seguretat, grups que haurien d’aïllar als violents.

Però amb la pregunta d’aquest escrit el que vull és compartir la reflexió de quin potser el futur d’aquest moviment que quan va nàixer connectava amb la immensa majoria de la ciutadania. Aquesta comprensió era deguda al fet de compartir el malestar i indignació per la gestió de la crisi i la qualitat de la democràcia.

Respecte a la primera, la gestió de la crisi, cada vegada més gent pensa que la prosperitat és cada vegada més una qüestió del passat. Persones que estan patint l’atur, les reduccions del salari i rebaixes dels serveis universals de la sanitat i l’educació. Que visualitzen com a polítiques de consagració dels privilegis d’uns pocs vers l’abandonament a la seva sort de l’economia productiva i les classes populars. I on es plasma la debilitat de la política vers el poder dels diners, la incapacitat de mitigar l’efecte de social de les retallades i la insensibilitat davant la debilitació de l’Estat del
Benestar quan aquest més es necessita.

I en quan a la segona, la qualitat de la democràcia, que la crisi ha vingut a mostrar-la davant dels nostres ulls a l’igual que el rei nu al conegut conte. Els ciutadans esperen que la democràcia comporti benestar social i més oportunitats. I que una democràcia representativa, digna d’aquest nom, ha de saber donar respostes a les demandes de fórmules que ens facin sortir de la situació actual afrontant els perills de la desigualtat social i que es facin les reformes necessàries per aconseguir una democràcia més participativa i deliberativa.

Una vegada feta l’anàlisi del que significa aquest moviment del 15-M toca mullar- se respecte a les meves propostes. Des d’un principi em va preocupar que aquest moviment no sabés vehicular les seves propostes de reforma del sistema democràtic i les seves demandes d’una societat més igualitària i equitativa. Considero que encara no s’ha arribar a aquest nivell de concreció de les demandes. Aquestes considero que haurien de ser molt més concretes. La dispersió de interessos que conflueixen en aquest moviment no els ajuda a l’hora de la concreció de les accions a portar a terme a l’hora
d’aconseguir-les. Segurament aquest és un moviment de moviments. Hauríem de saber aprofitar aquesta onada per poder arribar a un nou pacte social on es tornés a consensuar tot allò que ens ha de portar a una major convivència i poder aconseguir una major distribució de la riquesa.

És quan el sistema democràtic que ens dotat no dóna resposta a les demandes de major prosperitat i distribució del benestar que aquest és posa en dubte. Segurament hem de retornar a una predominància de la política sobre els mercats ( que no deixen de ser ciutadans ) per aconseguir un món més just i solidari.

F. Xavier Martín Giménez, membre de l’executiva de la Federació del PSC Vallès Oest