El proper govern de Rellinars estarà format per tres regidors de Convergència i Unió i un regidor socialista. Després d’alguns dies de negociacions i d’haver mantingut diverses converses, les agrupacions locals de CiU i PSC han decidit establir les bases per a un pacte de govern. Segons han explicat els portaveus de les dues formacions polítiques, Jordi Peiró (CiU) i Jordi Adrià (PSC), existeixen nombroses coincidències en els seus programes electorals i des d’inicis de la campanya va haver-hi una certa afinitat entre els membres de les dues candidatures.

CiU i PSC han posat en comú les seves prioritats pels propers quatre anys i han signat un document conjunt on es plasmen les principals línies de govern. Entre els objectius marcats, les dues formacions han destacat la importància de treballar per reforçar la identitat de Rellinars com a poble i, en aquest sentit, han parlat d’incrementar la participació ciutadana, creant un nou reglament que reforci aquest àmbit.

Aquest proper dissabte, 11 de maig, es durà a terme la constitució de l’Ajuntament de Rellinars. Segons està previst, el grup socialista donarà el seu suport a Jordi Peiró perquè sigui investit alcalde de Rellinars. A més de Peiró, que s’estrena com a regidor, CiU tindrà dos regidors més al Consistori: Mercè Fraga i Josep Ribera. Mentre que per part del PSC, Jordi Adrià també s’iniciarà com a regidor a l’ajuntament.

Redacció Ègar

Des del PSC Terrassa han rebut amb consternació i sorpresa el recent anunci del Conseller Lluis Recoder, que en el moment de presentar els pressupostos de la seva àrea ha assegurat que la Generalitat no continuarà amb l’aplicació de la Llei de Barris.

Els socialistes volen denunciar “la poca sensibilitat del govern de CiU envers els barris i les persones que tenen unes necessitats més importants”. Segons el PSC, l’experiència i les enquestes fetes, reflecteixen que aquelles zones urbanes on s’han dut a terme plans de barris els resultats han estat excel·lents. A Terrassa, en tenim dos exemples, amb els projectes que es van desenvolupar al Districte 2 i al barri de La Maurina.

Des del PSC Terrassa lamenten profundament que la Generalitat d’Artur Mas doni l’esquena a totes aquestes evidencies i, un cop més, retalli en un àmbit que beneficiava a la població i a les zones urbanes més necessitades. “Volem denunciar la poca claredat i la hipocresia que CIU també ha fet palès en aquesta qüestió” asseguren els socialistes.

Fa uns mesos, concretament el dia 24 de març, l’actual conseller de Territori i Sostenibilitat escrivia en el seu bloc el següent: “El govern seguirà amb l’aplicació de la Llei de Barris i en funció de les disponibilitats pressupostàries, que encara no coneixem, programarem les convocatòries per tal que puguin realitzar-se nous projectes. I els ajuntaments disposaran de dos anys més de pròrroga per a fer les seves aportacions en els projectes en marxa”. “On és ara la paraula de Lluis Recoder? On queda el seu compromís amb els municipis de tot Catalunya?” es pregunten els socialistes.

Segons el PSC Terrassa “és vergonyós que Convergència i Unió enganyés a la població per aconseguir el seu únic objectiu: arribar al poder”. “Encara no porten un mes a la Generalitat i ja han desmantellat algunes de les principals bases del benestar. Fins i tot, un projecte tan solvent i ben valorat com els Plans de barris desapareixeran amb l’excusa de les retallades” es queixen els socialistes.

Des del PSC Terrassa volen manifestar la seva intenció de seguir treballant perquè es finalitzi correctament el projecte de La Maurina i perquè s’asseguri la continuïtat de les actuacions que es duen a terme en el Districte segon.

Redacció Ègar

El Parlament va aprovar ahir una moció presentada al Ple pel Grup Socialista on es garanteix el manteniment de les prestacions de caràcter econòmic per a les famílies. El text, que va rebre el vot contrari de CiU, serveix perquè la cambra pugui blindar aquestes ajudes socials de les retallades anunciades pel Govern de la Generalitat en els pressupostos de 2011, com per exemple les subvencions per a l’escolarització d’infants de 0 a 3 anys que es volien suprimir.

La diputada del Grup Socialista Eva Granados ha assegurat que “la moció que s’ha aprovat avui és molt important perquè al final el que estem fent és garantir que les polítiques socials siguin una prioritat en temps de crisi”. A més, ha afegit que “CiU ha de saber que no té majoria absoluta i per tant allò que es decideix aquí s’ha de portar als pressupostos”. El PSC de Terrassa ja va manifestar ahir la seva preocupació per aquestes retallades en polítiques de família.

Redacció Ègar

El portaveu de Convergència i Unió de Terrassa, Josep Rull, ha destacat l’augment dels recursos que es destinaran a Terrassa pel 2011, malgrat la reducció del pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Ho ha fet en una roda de premsa, aquest matí a la seu de CDC on ha anunciat que els d’enguany són uns pressupostos que, per primera vegada en trenta-un anys de govern democràtic, són un 10% inferiors als de l’any anterior.

Tot i així, a Terrassa se li destinaran un 42% més de recursos que l’any passat. Una injecció de capital que Rull ha valorat positivament ja que “permetrà seguir amb tot allò que estava en funcionament” com ara les obres de prolongació dels Ferrocarrils de la Generalitat o l’impuls de nous equipaments educatius com l’escola Vapor Cortès, entre d’altres. No obstant, el portaveu convergent ha manifestat el seu desacord amb alguns dels projectes que no es duran a terme, especialment amb el Cap de Can Roca.

Josep Rull ha explicat que els pressupostos de la Generalitat de Catalunya són un exercici d’austeritat en defensa de l’Estat del Benestar per tal de reduir la despesa financera del govern català del 3,9% (uns 7.500 milions d’euros) a un 2,6% i poder evitar retallades més severes en polítiques socials com ensenyament o salut. Rull ha assegurat que malgrat tot, cal se creïbles i arribar a la fita de dèficit que es pot assumir i no a la que proposava el govern espanyol, situada al’1,3% tot i que “el nivell final de dèficit dependrà de la col·laboració i el compliment dels compromisos del govern espanyol” ha declarat Rull.

Redacció Ègar

L’Agrupació socialista de Terrassa considera inadmissible la línia en que està actuant el govern de Convergència i Unió que, segons la responsable de la Comissió d’Igualtat del PSC Terrassa, Lluïsa Melgares: “posa de manifest un cop més la poca sensibilitat de la dreta per les polítiques socials i el seu poc respecte vers les famílies més necessitades”.

Els comptes presentats aquest dimecres pel govern de CIU preveuen una retallada del 10% del pressupost del Departament de Benestar Social i Família, una retallada que es focalitza sobretot en les polítiques de família. Això suposa que desapareix l’ajut universal per a les famílies amb fills de fins a 3 anys, un ajut que tenia caràcter anual i era de 625 euros.

A Terrassa, les famílies d’uns 12 mil infants deixaran de cobrar aquesta prestació, ja que el Govern disminuït un 82% les ajudes que es destinaven a aquestes famílies. Segons ha manifestat Melgares: “les xifres ho demostren clarament, mentre el Govern socialista dedicava uns 192 milions a aquestes persones, la Generalitat de Mas hi destinarà només 34 milions” i ha afegit: “des del PSC Terrassa lamentem que CIU apliqui aquestes retallades que donaven un cert recolzament a les famílies que creixien i que es trobaven en una novasituació i no entenem com al mateix temps, CIU ha decidit eliminar l’impost de successions a les persones més riques de Catalunya”.

En aquest mateix sentit, l’agrupació socialista lamenta també l’eliminació de l’ajut per fills de fins a 6 anys en el cas de les famílies monoparentals i les nombroses “unes ajudes que recolzaven a aquelles persones que, pel seu context, es troben en una situació més complexa i que necessiten un clar suport per part de les administracions” ha afirmat Melgares, que ha lamentat “tots els passos enrere que s’estan fent en l’Estat del Benestar que tant ens va costar aconseguir i que contribuirà a que hi hagi més desigualtats socials”. En el cas de les famílies monoparentals i les nombroses, es cobraven 730 euros l’any per fill a càrrec.

Foto: VilaWeb

Redacció Ègar

Qui analitzi els resultats de les eleccions d’ahir, a primera vista, es fixa en la davallada de vots socialistes, l’augment de CiU i PP i la desaparició d’ERC. Però els resultats d’aquest diumenge a Terrassa es poden llegir més enllà i tenen una clara interpretació: la ciutadania de Terrassa està cansada dels partits de l’stablishment. És a dir, la “indignació” que ha protagonitzat acampades arreu de l’Estat està ben arrelada a Terrassa, probablement això faci que l’acampada de la ciutat sigui la segona més gran de tota Catalunya.

Bé doncs, els factors claus per interpretar la indignació a les urnes del passat diumenge és l’augment d’un 114% del vot de càstig, considerant vot de càstig tots els vots en blanc, el vots nuls i els vots a les candidatures que no tenien representació. En quatre anys, aquest tipus de vot, que no s’avé amb els partits institucionals de la ciutat i que va des de l’extrema dreta xenòfoba fins a l’extrema esquerra independentista, ha passat de recaptar 6299 vots (el 9,54% dels vots) a sumar el passat diumenge 13509 vots (el 18,54% dels vots totals).

És a dir, pràcticament un de cada cinc terrassencs que ha decidit anar a les urnes ha decidit que cap dels partits que habitaven l’Ajuntament “no ens representa”, com es coreja a les concentracions de Democràcia Real Ja. Aquestes xifres són espectaculars, dignes de ser analitzades per tots els partits polítics que pretenen donar una resposta propera a la societat de Terrassa. Ni CiU ni PP, en realitat la força que més ha crescut ha estat el càstig a les institucions actuals.

El vot en blanc ha augmentat un 50%, el vot nul un 232% i els vots a les altres candidatures un 15%. En total, el vot de càstig a les institucions actuals ha acumulat més vots que les llistes de PP, ERC o ICV, i en un hipotètic repartiment d’escons comptabilitzant tot el càstig en una sola llista aconseguiria 5 regidors.

Però la indignació no té encara un camí únic a seguir i es tradueix en dispersió de vot, la qual és responsable que el PSC no perdés més regidors tot i deixar-se un 11% dels vots i de l’ascens de 3 regidors de CiU tot i haver pujat només un 4% dels vots.

Si algun partit sap canalitzar tota la indignació i la incomprensió dels ciutadans de Terrassa respecte de l’stablishment polític pot arrabassar una part important de l’electorat que ara mateix es troba orfe d’opcions polítiques. Per això tant Pere Navarro (PSC) com Manel Pérez (ICV) van expressar la nit electoral que com a partits d’esquerres volien recollir la indignació dels ciutadans i transformar-la en polítiques concretes. Era significatiu que hi hagués més gent al Raval de Montserrat a l’Acampada de Terrassa que a qualsevol seu dels partits ahir a la nit.

No podem saber quin impacte tenen les concentracions i acampades en aquest creixement espectacular del vot de càstig, ni si continuarà o cristal·litzarà en una opció unitària, però sembla evident que s’està produint un allunyament clar entre la ciutadania i els partits. És difícil saber quina seria la recepta ideal pels partits, per apropar-se a la ciutadania, però la tendència a l’allunyament és molt perillosa per a ells. Una altra cosa és que els ciutadans farts de la política actual es deixin seduir per algun dels partits actuals, ja que de moment sembla que únicament en fugen.

Albert S. Carmona

El PSC obté una victòria ajustada al Districte 4, amb un 29,66% dels vots, i queda a poc menys d’un punt i mig de distància de CiU, que n’obté un 28,19%. Ca n’Aurell, el barri més gran d’aquest districte que també comprèn el Roc Blanc, La Cogullada, La Maurina i Can Palet de Vista Alegre, és l’únic on CiU ha superat els socialistes terrassencs, 38% a 24%.

Respecte dels resultats del 2007, el PSC ha baixat un 10% en nombre de vots, una dada similar a la que registra el conjunt de la ciutat. La Maurina és el barri més socialista, amb un 42% dels vots en aquest sentit, i Ca n’Aurell el que menys ha donat suport a aquesta formació, amb un 24% dels sufragis. Pel que fa a CiU, puja d’un 23,63% a un 28,19%, un resultat gairebé quatre punts superior al del conjunt de la ciutat. El PP continua com a tercera força més votada i, com ja va passar el 2007, passa ICV per més de dos punts: 11,33% a 9,15%. De fet, a La Maurina i Can Palet de Vista Alegre aconsegueix col·locar-se com a segon partit en nombre de vots, amb un 14% (pràcticament empatada amb CiU) i un 20% respectivament.

Pel que fa a la resta, ERC passa d’un 8% el 2007 a un 4,45% dels vots, en una important davallada semblant a la registrada a la resta de la ciutat. La segueix PxC, que aconsegueix un 2,81% dels vots i supera així Ciutadans i SI, amb un 1,84 i un 1,69% respectivament.

Redacció Ègar

Al Districte 1 CiU es col·loca primer amb el 37, 36% dels vots seguida per PSC amb el 22,87%, PP amb el 9,82%, ICV-EUiA amb el 7,04% i ERC amb el 7,36%.

Al Centre, Convergència i Unió ha aconseguit quasi el 50% dels vots. Els socialistes han aconseguit el 17% seguits del PP (9%). ERC s’ha endut el 8% dels vots.

Al barri Antic Poble de Sant Pere la força política més votada ha estat CiU, també, amb el 46% de vots escrutats, seguida pel PSC amb el 16%, ERC amb el 9% i ICV-EUiA amb el 7%.

Al barri Vallparadís CiU ha guanyat amb un 10% mes de vots que el PSC que ha aconseguit el 26%. PP ha estat la tercera força política més votada a aquest barri amb el 9%, seguit per ERC amb el 8% i ICV-EUiA amb el 7%.

Als barris Plaça Catalunya – Escola Industrial i Cementiri Vell ha guanyat el PSC amb el 34 i el 32% de vots escrutats respectivament. CiU se situa al voltant del 20% dels vots i el PP ha aconseguir el 12% de vots en cada barri situant-se en tercer lloc.

Redaccó Ègar

L’alcaldable i portaveu municipal de CiU, Josep Rull, acompanyat de Mariona Vigués, número dos a la llista, han presentat avui les propostes del partit en matèria de cultura a les sis i mitja de la tarda davant del mNACTEC.

Des de CiU entenen que tot allò que fa referència a cultura és un element existencial que és capaç de construir el país. “La cultura no és una opció, sinó una necessitat” ha dit Rull. Els elements essencials de la nostra cultura, ha dit, “són que tenim una cultura que és catalana i integradora”.

La presentació s’ha dut a terme davant del mNACTEC perquè han volgut subratllar la importància dels actius que té Terrassa, que no són pocs. L’alcaldable de CiU ha insistit que “malgrat el gran patrimoni modern que tenim, Terrassa no en treu prou rendiment”. Creuen, des de CiU, que cal posar en valor els programes musicals i de jazz que tenim a la ciutat, “donar més protagonisme a la societat i menys a l’Ajuntament, que no ha d’organitzar el què ja organitzen les entitats culturals”.

Mariona Vigués ha explicat els punts forts i els punts febles terrassencs. Per una banda ha dit que Terrassa és una ciutat dotada d’una riquesa i una diversitat cultural important. “Tenim 130 entitats culturals que són capaces de posar-se d’acord amb el Pacte Cívic de Terrassa” – ha afirmat – “però nosaltres el que volem és continuar el Pacte amb el protagonisme de les entitats culturals”. Dels punts forts ha recalcat la generositat dels voluntaris d’aquestes entitats que dediquen el seu temps per fer créixer la ciutat. A nivell universitari ha lamentat que no hi hagués més ambient d’Universitat.

A la presentació han tornat a insistir amb el tema de les entitats que “es troben amb moltes dificultats i amb el voluntarisme de les persones no n’hi ha prou perquè és molt complex”. Mariona Vigués ha recalcat que “l’Ajuntament no ha de generar la cultura, ha d’ajudar”. La número dos de la llista també ha lamentat les dificultats generacionals per implicar els joves amb la cultura. Des de CiU proposen crear un centre vertebrador de la cultura popular de la ciutat.

Un dels temes que també s’han tractat ha estat el de la Mostra Multicultural. Josep Rull ha dit que és important entendre que “la cultura catalana és una cultura d’integració, no és una més de les altres”.

La Plaça Vella ha sigut l’escenari posteriorment de l’acte-concert amb la col·laboració de la JNC-Terrassa per tractar el tema de les propostes en matèria de jovent.

Carles Oriach, número sis de la llista de CiU, ha dit que “la lluita contra l’atur juvenil serà fonamental durant la legislatura següent”. Josep Rull ha animat a tothom a anar a votar el dia de les eleccions “per donar nous aires a Terrassa”.

Redacció Ègar

L’alcaldable i portaveu del Grup Municipal de CiU, Josep Rull, va presentar ahir les propostes del partit sobre cohesió social amb la col·laboració del Conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries. L’escenari de la trobada va ser la Masia Freixa de Terrassa

El tema principal d’ahir al vespre van ser les polítiques socials, és a dir, com CiU donaria resposta a les necessitats de la gent, dels terrassencs i terrassenques més necessitats.

Segons el portaveu de CiU, Josep Rull, “hem de lluitar contra la pobresa”. Des de CiU asseguren que els preocupa la manca de recursos d’alguns sectors. “Tenim un sistema que fa que la gent pobre, però menys pobre que altres, no pugui accedir als ajuts socials. Tenim uns recursos i hem de saber gestionar-los”, va apuntar l’alcaldable de CiU. Des de CiU volen donar ajuts a la gent que viu amb dificultats i evitar ajudar a aquells que tenen una economia submergida. Rull també va parlar del Pla de Barris i va assegurar que aquest “no ha funcionat gaire bé a barris com el de Ca n’Anglada perquè no s’han gestionat bé els recursos”.

Una de les promeses que va fer CiU va ser la de comprometre’s amb destinar el 3% dels recursos de l’Ajuntament a polítiques de combat amb la pobresa.

Per altra banda, el Conseller Cleries va fer una crítica sobre la Llei de la dependència. “Ha estat una imposició, hem patit un sistema molt difícil perquè ha estat mal finançada” – va dir –“hem de prioritzar les persona amb dependència severa”. Cleries va explicar que el canvi que vol CiU comença per crear la Llei de l’autonomia personal perquè “tots som diferents i tenim capacitats diferents per tan s’ha de separar per necessitats alguns sectors com l’envelliment, les discapacitats i les malalties mentals. No poden anar de la mà”.

CiU demana més atenció domiciliària, més suport amb serveis perquè la família se senti acompanyada i cuidar als cuidadors. “Hem creat un programa de suport als cuidadors i un programa que nosaltres anomenem de respir per ajudar que les persones que s’encarreguen d’aquestes persones dependents també puguin tenir el seu temps i el seu descans”, va explicar Cleries. Pel què fa al temps de les llistes d’espera el Conseller va dir que “Terrassa tenia el rècord d’anar malament i això ha de canviar però serà un procés complicat i lent”.

Un altre dels temes que va sortir a debat va ser el del tercer sector, les entitats sense ànim de lucre. “Sort en tenim de Prodis, Fupart, Creu Roja, la Fundació Busquets i Càrites, que ens ajuden a gestionar els problemes d’àmbits socials a la nostra ciutat” va dir Rull. L’alcaldable de CiU defensa la importància de transferir més recursos a aquestes entitats, donar-los més autonomia, més oxigen i més capacitat per treballar plegats perquè segons Rull “si tot depèn estrictament de l’Ajuntament, aquestes situacions queden encallades”.

El debat va finalitzar amb el tema de la immigració. El Conseller Josep Lluís Cleries va afirmar que el repte és la integració amb drets i deures. “Hem de fer una societat cohesionada, que tots els serveis als quals té dret una persona puguin arribar no només a la gent que porta aquí molts anys, sinó també a tots aquells que acaben d’arribar, que estan pitjor”. CiU aposta per un esforç d’acollida i un esforç d’integració.

Josep Rull va assegurar que “a Terrassa no tenim un tan per cent molt elevat d’immigració, però tenim un 14% d’aquesta concentrada a alguns barris de la ciutat”. I va finalitzar l’acte remarcant la importància dels drets i els deures de les persones. “A Terrassa som una cultura catalana d’integració que s’ha anat enriquint amb les altres. O som capaços d’explicar que hi ha una cultura catalana que s’enriqueix amb les aportacions de gent que ve de fora o la cohesió s’anirà dissolent”.

Redacció Ègar