20.6.11




foto/Thais Miguel Turon



Exposició, Pluja de Flors de Jocelyne Marmottan




Divendres es va inaugurar al Hotel d´entitats de Cubelles . Com sempre la Jocelyne convoca un bon tou de gent interessada en veure de a prop quines propostes ha portat des de Mèxic. Ella no oblida els seus orígens cubellencs i afortunadament podem gaudir de la seva visita estiuenca tots els anys. La Joss ja es aquí! I amb ella les seves pintures,els seus colors propis i aquesta llum que desprenen els seus quadres,teles,paper amb una explosió de frescor que divendres va envair als presents a la sala.
Gracies Joss!





17.6.11





















Un cap de setmana en que si disposeu de temps no us avorrireu.
dissabte,19 de juny ,la Joss bona amiga i cubellenca inaugura al Hotel d´entitats a les set de la tarda .PLUJA DE FLORS -


ANELLA OBERTA organitza dissabte,19 de juny ,el 8è Aplec de sardanes a la plaça del Mar amb sopar i musica del Grup Sant Jordi.
Teniu temps per anar a tot arreu i triar . bon cap de setmana !.


16.6.11


españa

15.6.11




Constitucio Ajuntament Cubelles

Font : http://www.cubelles.cat
El programa "Identitats", dirigit i presentat per Josep Maria Espinàs, entrevistava en aquesta ocasió, el 9 d'abril del 1988, l'escriptora Montserrat Roig.
Montserrat Roig, als 20 anys de la seva mort


Amical de Ravensbrück homenatja l'escriptora en un emotiu acte


L'homenatge a l'escriptora i periodista catalana Montserrat Roig, morta prematurament als 45 anys
Si el so de la gaita del músic asturià Hevia, descendint des de dalt de les escales de la barcelonina plaça del Rei, obria ahir a la tarda l'homenatge a l'escriptora i periodista catalana Montserrat Roig, morta prematurament als 45 anys ara fa dues dècades, la veu i els acords de la guitarra de Paco Ibáñez van posar la pell de gallina als més de 200 assistents a l'acte en un emotiu doble colofó. Primer amb la seva mítica Como tú, que va fer pensar en la grandesa d'aquella «pedra petita», aquell «còdol humil», amb un somriure d'«esperança» que mirava a la seva esquena gràcies a la foto de Pilar Aymerich que presidia l'escenari. I, després, acompanyat per Marina Rossell, entonant els versos del poema Morir a Ravensbrück, escrit per la mateixa Roig: «El camp era un glop de nit / Al nord fum, vers el sud cendres. / Així jo no vull morir / lluny els cels i les arbredes.

Seguir llegint a
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/montserrat-roig-als-anys-seva-mort-1043087

Font : http://www.elperiodico.cat

14.6.11

Diari de Cubelles

Dels campaments de Puerta del Sol de Madrid i Plaça Catalunya ja no queda res aparentment. Torna a la normalitat. Darrere queden els dies que s’apropaven ciutadans també indignats a fer la xerradeta o mostrar la seva complicitat amb els acampats .
Ahir ,Manuel Vincent al diari El País i a la seva columna feia una excel·lent apunt . Com sempre us recomanem fer-ne lectura per si no heu tingut l’ocasió. Inqüestionable i estupendissim el text.





MANUEL VICENT
Saber parar
MANUEL VICENT 12/06/2011

Saber parar a tiempo, tener el sentido del límite es la primera regla del arte. Este principio debe aplicarse igualmente a cualquier ideal o sentimiento colectivo, ya se trate de una revolución o de una juerga entre amigos y por supuesto también a esa insurrección pacífica de jóvenes indignados que ha ocupado la Puerta del Sol y otras plazas de España. La cólera tiene un recorrido muy corto, más allá de romper escaparates ante la carga policial. Ese Movimiento del 15 de Mayo debería encontrar una salida desde un fermento interior para evitar que el tiempo lo pudra. Imagino lo que supondría como ejemplo de moral pública que varios retenes de 50 jóvenes bien preparados fueran elegidos en asamblea, se constituyeran en congresos paralelos y sentados en círculo ocuparan pacíficamente la plaza de las Cortes en Madrid y los espacios abiertos frente a otras sedes autonómicas para proponer y votar soluciones concretas a los problemas reales que les atañen. Esas reuniones políticas, renovables, de jóvenes dialécticamente bien armados, asentadas al aire libre ante los Parlamentos deberían cumplir el mismo horario, el mismo periodo de sesiones, las mismas vacaciones que los parlamentarios, quienes al salir cada día a la calle encontrarían reflejada en ese espejo la imagen de su rebeldía perdida en la memoria. Nada de gritos, nada de violencia, nada de pancartas, solo debates correctos desde la propia desesperación frente a la bronca política que se extenúa en el interior del Congreso de los Diputados y de las Cortes autonómicas. Ninguna revolución social ni siquiera la moda más frívola en las corbatas es posible si no se expande previamente en el campo magnético de la estética. Esta protesta juvenil sin origen ni destino conocidos, que ha condensado a través de Internet un ambiente muy cargado de electricidad, corre el peligro de diluirse en un sentimiento de rebeldía difusa que algunos elementos turbios se empeñan en degradar, en subvertir o en asimilar al sistema. Por poca imaginación que desarrollaran esos congresos paralelos sus debates siempre serían más elevados que la bazofia ideológica que nos sirven ciertas tertulias televisivas y una dialéctica más sutil que esa crispación que los partidos nos ofrecen a cara de perro sin un mínimo sentido del Estado.