Els propòsits de moralització de la vida pública estan en boca de tots els polítics. I més des que el moviment del 15-M ha començat a omplir els carrers i les places de la Península i a neguitejar, amb les seves propostes revulsives, l’eterna migdiada dels “pares de la pàtria”. Una de les reivindicacions més escoltades dels indignats és la necessitat d’una permanent comunicació/comunió entre els càrrecs electes i els seus electors...

Va ser François Mitterrand qui, a finals dels anys setanta, va dir que “arribarà el dia en què totes les forces progressistes s’hauran d’aplegar en un programa mínim al crit de Visca la República!”. El dirigent socialista denunciava d’aquesta manera l’Estat-Giscard, la conquesta del poder a França per part d’una classe conservadora, lligada als negocis i que havia “segrestat” l’Estat per al seu benefici.

El proppassat dia 20, uns 80 joves del moviment dels indignats va iniciar una marxa a peu cap a Madrid, on després de 34 dies confluirà amb altres columnes en un acte reivindicatiu en defensa d'un nou sistema democràtic. La iniciativa ja ha suscitat dures crítiques per part d'un ampli sector del nacionalisme català, pel qual els indignats demostren amb aquesta acció un hispanocentrisme que obvia la realitat de la Catalunya actual...

D'entrada, el meu públic --i modest-- reconeixement a la veu valenta i desacomplexada del senyor Arcadi Oliveres. Tinc un bon amic, fotògraf i gens bolxevic, que va estar present cobrint la jornada a les rodalies de la Ciutadella. A l'endemà, tot fullejant els diaris em comentava: "A aquesta gent se li ha anat la pinça, tio", en referència als comentaris de cronistes i opinadors de la proteica fauna mediàtica. I m'explicava –ell hi era present!– que, certament, va haver-hi escridassades a ses senyories. Lleig. 

Recentment, el secretari d’Estat d’Afers exteriors i Iberoamericans, Juan Antonio Yáñez, ha expressat que la situació de falta de respecte dels drets humans a Cuba continua sent “preocupant”. Seria interessant i sobretot aclaridor que el senyor Yáñez expliqués què entén per falta de respecte dels drets humans. Seria just –i, sobretot, “socialista” – per respecte als seus electors que la seva principal preocupació –indignació!– fos el que està passant...

Quan el passat 15 de maig, alguns grups de joves, indignats amb els privilegis dels banquers i de la classe política, van organitzar acampades de protesta en diverses ciutats espanyoles, van despertar simpaties entre una part de la població, que veien amb aquesta actitud una manera de palesar el malestar creixent que ha provocat la política del govern Zapatero.

És cert que, en obrir el diari el dilluns 23 de Maig, vaig quedar espantat de com de blava ha quedat Espanya, fins i tot en la gran majoria de feus clàssics del Partit Socialista. Els populars, a ulls de molts, semblen haver-se imposat arreu, i és prou compartida la sensació que l'esquerra ha quedat condemnada a una etapa de marginalitat. Cap de les dues afirmacions són certes.

En els últims mesos, i potser ja en els últims anys, paraules com Facebook, Tuenti i més recentment Twitter han passat a un primer pla. L’ajut de la mateixa moda, els mitjans de comunicació, una pel·lícula i la mateixa Internet han fet que el concepte “xarxes socials” sigui ja entre nosaltres. I s’ha establert entre nosaltres de forma definitiva. És a dir, ha arribat per quedar-se.