Aforat

El terme genera confusió, no tant pel seu significat com per l'ús que, en la pràctica, es fa del mateix.

Per a algú que s'hagi format a l'empara de la LOGSE, ser aforat pot significar que l'interfecte ha nascut al fòrum; per qui subscriu, un aforat és un senyor a qui els ciutadans han triat per representar-los ja sigui al Congrés o al Senat i, en l'exercici d'aquesta funció, gaudeix d'immunitat perquè ningú el denunciï per expressar les seves opinions en seu parlamentària. Només en aquesta funció gaudeix dels privilegis que la llei li atorga, faltaria més.

Però si un diputat o senador se'n va de marxa a un lloc d'aquests on les noies fumen, que deien els antics, s'agafa un pet de l'alçada d'un campanar i acaba en comissaria, resulta evident que la seva condició d'aforat no l'empara. El mateix ocorre si, fent cas omís de les normes de trànsit, condueix fins a a dalt de pocions etíliques, pessiga el cul de les dames al Metro, s'enduu la pasta del calaix públic o entra en una baralla tumultuària en una revetlla. Ni fur, ni llets.

Mai vaig entendre, malgrat pertànyer al pla del 53 on estudiàvem fins i tot llatí, perquè dimonis cal demanar suplicatoris ni gaites per engarjolar a l'interfecte que, fora de l'àmbit pel qual va ser triat, és un senyor corrent.