La Llei 6/1987, de 4 d'abril, sobre l'organització comarcal de Catalunya introdueix en l'Administració local catalana la comarca com una entitat territorial dotada d'autonomia i de personalitat jurídica pròpia, donant compliment al manament estatutari que atribueix a la comarca el caràcter de peça necessària de l'organització territorial de Catalunya, juntament amb el municipi.
És el fet de disposar la comarca com un ens local el que possibilita que serveixi d'element modernitzador de la nostra Administració local, en la mesura que ha de servir, per la seva més gran proximitat, de primera plataforma d'accés i d'element potenciador de la capacitat de gestió dels municipis.
Per tant, la vocació de la comarca és formar el graó que permeti, juntament amb els municipis, oferir al ciutadà un adequat nivell de serveis.
Així, els consells comarcals són l'òrgan de govern i d'administració de la comarca.
La seva organització, com en tots els ens locals de Catalunya, es configura amb un òrgan col·legiat, el ple, i un òrgan unipersonal, el president. Compten, però, amb una figura integrada en la cúpula del govern: el gerent. Aquest és un professional que té plena dedicació a l'execució de les tasques del govern i l'administració comarcals.
El ple del Consell comarcal està format, tal com correspon a un ens de segon grau, per regidors dels ajuntaments que la componen. La designació dels consellers comarcal es fa per un sistema basat en la Llei d'Hondt aplicant una fórmula mixta tenint en compte tant els vots obtinguts per cada candidatura com el nombre de regidors.
El president té les atribucions representatives inherents al càrrec i les de supervisió de l'administració, dels serveis i del personal.
