El dijous 9 de Juny, en el transcurs de la primera sessió del BioemprenedorXXI d’enguany, els assistents vàrem dinar amb Jordi Julve, director general de Laboratoris Salvat. Va ser un dinar amè on, després d’una ronda de presentacions van anar sortint diferents temes que resumeixo a continuació.

És el moment per emprendre en el sector bio
La resposta, clara i sincera: sí. Segons el Dr. Julve som una generació molt ben preparada i, tot i la crisi, tenim més suport que mai. La crisi és, per si mateixa una oportunitat ja que fa que algunes empreses decideixin subcontractar part de la seva recerca.

Hem de ser realistes pel que fa al progrés científic
És a dir, no aspirem a trobar el comprimit màgic que acabi amb l’Alzheimer o el càncer de pulmó, amb els nostres recursos és impossible. Hem de treballar per millorar allò que ja tenim, disminuïnt i/o eliminant efectes secundaris.

Això no vol dir que haguem de fer mee too
Els mee too són “nous” medicaments, molt semblants als que ja hi ha al mercat però que no aporten cap mena de millora respecte els tractaments actuals. Serveixen, bàsicament, per allargar o tenir noves patents. Podem fer recerca sobre els medicaments que ja hi ha al mercat per millorar-los però no copiar-los només per tal d’allargar una patent.

Hauríem de tornar a produïr des de casa però…
En els anys de bonança econòmica, les empreses catalanes i espanyoles es van dedicar a enviar la seva producció a països on la mà d’obra era més barata i ara, amb la crisi econòmica, ens trobem que no tenim indústria (producció a casa nostra), o la tenim molt feble. Països com Alemanya, amb una potent indústria i producció local, poden valer-se d’aquesta indústria per sortir abans de la crisi. Hauríem de plantejar-nos la política de deslocalització que vam fer ara fa uns anys i tornar a produïr des d’aquí. Això sí, millorant els processos i els seu rendiment fent-los també més respectuosos amb el medi ambient.

Com he dit al principi de l’escrit, va ser un dinar agradable, amb converses molt interessants i on es van poder contrastar diferents punts de vista entre el propi Dr. Julve i altres convidats al dinar (Caixa Capital Risc i altres ponents de la jornada, per exemple).

Mind the Byte ha estat seleccionada per participar a l’edició d’enguany del BioemprenedorXXI, la quarta. BioemprenedorXXI és un programa de suport a la creació d’empreses en l’àmbit de les ciències de la vida i està impulsat per La Caixa, Barcelona Activa, Biocat, Genoma España i la Cambra de Comerç de Barcelona.

Després d’una selecció prèvia, els vint participants escollits, entre ells Mind the Byte, gaudeixen d’uns mesos de formació mentoratge per tal de madurar i preparar la idea de negoci. Es cobreixen diferents àmbits com ara el màrketing, la planificació, les formes jurídiques i el finançament. Cada participant té assignat un tutor personal i, a més a més de la formació com a tal, s’assisteix a conferències i dinars en xarxa, fòrums d’inversió i es visiten empreses i centres de recerca.

El premi és molt i molt temptador però, el sol fet de poder participar al programa és ja de per si, un premi.

Finalment, vull felicitar a la gent d’aScidea, que també participarà en la competició.

Fa unes setmanes, en una conversa via Twitter, n’Álvaro Martínez em va parlar d’un projecte que estaven engegant: Notícies d’In, un portal de notícies de ciència i tecnologia. Dies enrere em va contactar per comentar-me que si no m’iportava inclourien aquest bloc al Planeta d’In, un recull de blocs de ciència i tecnologia, vinculat al portal de notícies.

Avui han presentat ambdues iniciatives, Noticies d’In i Planeta d’In.

Des d’aquí, molta sort i felicitats per la iniciativa!

Aquests dies escric poc, molt poc. De fet, fa més de dos mesos que no escric res al bloc. El motiu és que estic força enredat en un nou projecte laboral que m’absorveix quasi tot el temps. Espero poder ensenyar alguna novetat en les properes hores o, com a molt, dies.

Fa uns mesos Palau Pharma va anunciar un expedient de regulació d’ocupació que afectava 53 persones, el 63% de la plantilla. Tota aquesta gent és gent ben qualificada i que treballava a diferents nivells en la recerca de fàrmacs. Des de personal tècnic fins a caps de grup.

Ahir vaig veure que han creat un web on expliquen el que ha passat i mostren també el llistat de persones afectades i la seva tasca. A més a més, hi ha un enllaç al perfil professional de LinkedIn de cada una d’aquestes persones.

O, com a mínim, el que entenc jo per una farmacèutica. Per mi, una companyia farmacèutica és aquella que fa recerca (al meu entendre això hauria de ser la base de l’empresa), desenvolupa nous medicaments, en fa els assajos clínics i els comercialitza.

Pfizer no fa això. Aquesta empresa deu tenir la seva base científica i els seus laboratoris de recerca però una empresa que basa un elevat % del seu negoci en un producte que no ha desenvolupat ella (Lipitor) i que ara que la patent d’aquest producte està a punt de caducar, compra una altra empresa per obrir-se mercat i tenir nous productes, per mi, no és una farmacèutica.

Lipitor és un medicament per reduïr el colesterol, el va desenvolupar el 1985 una empresa que després va ser comprada per Pfizer. El curiós del cas és que aquest producte és el medicament més venut al món i el producte estrella de Pfizer. La “pega” per la companyia, és que la patent que li dóna l’exclusivitat per vendre Lipitor caduca a mitjans de l’any vinent (2011). És curiós que una suposada companyia farmacèutica basi quasi tot el seu negoci en la patent sobre un producte que no ha desenvolupat. El més “curiós” (o trist) és que l’empresa hagi estat completament incapaç de tenir una alternativa. Ara tremolen per la inminent caducitat d’aquesta patent i compren noves companyies per obrir-se mercat i tenir nous productes.

Una companyia farmacèutica (que estic d’acord, és una empresa, un negoci i, com a tal, pot comprar i vendre altres empreses) no ha de fer això. Una companyia farmacèutica hauria de desenvolupar nous productes, tenir una recerca potent i no basar tot el seu negoci en la compra d’altres empreses. Si Pfizer ha estat incapaç de treure quelcom nou al mercat que pugui suplir els beneficis que els suposa Lipitor, sincerament, no sé si es poden anomenar “companyia farmacèutica.

Entenc que treure nous fàrmacs al mercat és car, que les mesures de les entitats reguladores són cada vegada més exigents,… Però, si aquestes petites empreses que compren els grans gegants ho poden fer, perquè no ho fan les grans? Suposo que aquestes petites empreses deuen destinar gran part del seu pressupost a la recerca, mentre que les grans empreses el destinen al marketing.

I understand that release a new drug to the market is really expensive, I understand that the clinical trials are more exigents,… But, if these small companies can do it, why Pfizer and other similar big pharma companies prefers to buy them instead of develop science by theirselves? Maybe because these small companies put almost all their budget in the research department instead of the marketing department.

>Avui torno a la feina. S’han acabat les vacances i toca activar-se de nou. Quan es comencen nous anys, ja siguin naturals, laborals o escolars, sempre hi ha promeses i novetats. Avui n’engego una que fa temps que tinc al cap i que fa referència al bloc: encetar-ne una versió en anglès.

Al bloc parlo de ciència i de la meva feina. Ho vull fer en català per principis però també vull arribar com a més gent millor i, per tant, em llenço a la piscina i enceto una versió en anglès.

Una vegada llicenciats, una tesi pot ser una solució contra l’atur (o no). Vist a Vorada.

Moltes vegades tenim un conjunt de molècules i volem seleccionar, en un segon conjunt, aquelles parelles de molècules que més s’assemblen. Per exemple, tenim n molècules que hem vist que són actives per una determinada proteïna i volem buscar fàrmacs que s’hi assemblin (com més semblança, possiblement, millor semblança en activitat).

He fet un petit script que fa això fent servir el coeficient de Tanimoto (a partir dels fingerprints) per mesurar la semblança. El codi agafa les molècules query i les compara amb totes aquelles molècules de la base de dades on volem trobar molècules semblants (en l’exemple, els fàrmacs). Finalment, n’extreu aquelles parelles que estan dintre d’uns límits de semblança definits (éssent el coeficient 1 per dues molècules iguals i 0 per dues molècules completament diferents). Els resultats, les parelles de molècules, es desen en un sd file on s’ha afegint un camp relatiu a la semblança.

El codi està desenvolupat amb python fent ús de les llibreries de pybel. La crida del codi és ben senzilla, simplement cal indicar-li el fitxer amb les molècules query, el fitxer amb les molècules de referència i el límit de semblança (predefinit a 0.9).

1

python SimMolecules.py -i query.sdf -d db.sdf

A continuació teniu el codi:

1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41

"""
SimMolecules, a script to compare two molecular databases
Alfons Nonell-Canals - July 2010
"""
 
import fileinput
from pybel import *
import optparse
 
p = optparse.OptionParser()
p.add_option('--DBFile', '-d', default='0', help='Database of molecules used as a reference')
p.add_option('--sdf','-i',default='0', help='File with the query molecules')
p.add_option('--CutOff','-c',default='0.9', help = 'Similarity CutOff.')
options, arguments = p.parse_args()
 
#Read commandline options
db = options.DBFile
input= options.sdf
cutOff = float(options.CutOff)
 
RefDbfp = {}
RefDbmols = {}
 
for mol in readfile('sdf',db):
    fp = mol.calcfp()
    RefDbfp[mol.title] = fp
    RefDbmols[mol.title] = mol
 
for mol in readfile('sdf',input):
    fp = mol.calcfp()
    for RefMol in RefDbfp:
        tanimoto = fp|RefDbfp[RefMol]
        if tanimoto >= cutOff:
            print mol.title, RefMol, tanimoto
            mol.data['Similarity'] = tanimoto
            outRef = input.replace('sdf','Refs.sdf')
            out = open(outRef,'a')
            out.write(mol.write('sdf'))
            RefMolMol = RefDbmols[RefMol]
            out.write(RefMolMol.write('sdf'))
            out.close()

Quan vaig sentir la noticia que la Generalitat retallaria el sou dels treballadors i treballadores públiques en un 5% de mitjana, vaig patir. Però l’ensurt va durar pot. Cobro d’un projecte europeu, la Unió Europea dóna una partida de diners a l’entitat pública que em té contractat per contractar personal (a banda d’altres partides per material, dietes i altres coses similars). El mateix vaig pensar per la resta de companys i companyes del grup. Tots estem igual, cobrant de projectes europeus. Il·lús, no n’aprendré mai.

Ara fa uns dies vaig rebre un correu electrònic, enviat a tot el personal de l’entitat, on se’ns deia que estaven pendents de rebre instruccions de la Generalitat per veure què fer amb els sous del seu personal. Hi ha gent que està contractada amb fons propis i del pressupost (administració i suports tècnics) però els investigadors i investigadors cobrem tots (o quasi tots) de projectes de grup o propis.

Ahir però, un company que està fent la tesi (per tant ja us podeu imaginar el miserable sou que deu tenir -crec que està contractat per fer 25 hores setmanals, una vergonya-), em va preguntar si m’havien tocat el sou. A mi no, a ell sí, ell està contractat com a PAS (bé, sense cap privilegi del PAS) per l’UPF.

A ell li han retallat un 5% el seu sou. Una persona que està fent la tesi, una feina del més inestable que hi ha, una persona amb llicenciatura i màster cobrant una merda per fer moltes, moltes més hores de les que li paguen. A ell, li han retallat el sou un 5%. Suposo que també ha passat amb la resta de companys que tenen contracte amb l’UPF (no hem tingut temps per discutir-ho, personalment aquests dies he anat de cul).

Ho trobo vergonyós i lamentable. Primer perquè, que es faci al personal funcionari, es pot entendre, aquesta gent tenen feina segura. Que es faci a personal fix no funcionari, encara també es pot entendre. Però, que es faci a gent que està fent una tesi o un postdoc? (aquest company està fent la tesi però estic segur que l’UPF també retalla als postdocs, també els contracta com a PAS sense drets). Són feines molt inestables (jo a 1 de gener ara mateix no tinc feina), molt mal pagades per la formació que es demana, a la que se’ls dediquen hores, moltes més de les que figuren al contracte. Una vergonya.

A banda que, em pregunto. On va aquest 5% dels projectes europeus? La Unió Europea ha donat una quantitat, en aquest cas a l’UPF, per contractar personal per un projecte concret. On va aquest 5% que l’UPF ara no paga?

Jo encara estic pendent que ens diguin què passa amb els treballadors i treballadores de l’IMIM, on tinc jo el contracte aquest any. Però, una possible retallada podria ser l’empenteta que falta.