Anoia
| Localització | |
 |
|
| Comarca de Catalunya | |
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit territorial |
Espanya Catalunya Barcelona Penedès i Comarques Centrals |
| Capital | Igualada |
| Gentilici | Anoienc, anoienca |
| Superfície | 866,28 km² |
| Població (2009) • Densitat |
117.114 hab. 135,19 hab/km² |
| Coordenades | (i) |
| Organització Municipis Forma de govern • President: |
33 Consell comarcal Marc Castells i Berzosa (CDC)[1] |
| Codi Idescat | 06 |
| PIB per capita | 21,8 milers €/hab |
| Web | |
La comarca de l'Anoia es troba a la zona sud-oriental de la Depressió Central Catalana. La seva capital és Igualada.
Taula de continguts |
[modifica] Història
Hi ha restes arqueològiques a la comarca que mostren l'existència d'un poblament molt antic. A Sant Jaume Sesoliveres hi ha restes atribuïdes al paleolític inferior. A Capellades trobem l'important jaciment de l'Abric Romaní, on es troben vestigis de poblament corresponents al paleolític mitjà i superior. Diverses troballades del neolític fan pensar que en aquella època l'Anoia era habitada i recorreguda per grups de pastors i agricultors. A l'època ibèrica, l'Anoia era ocupada pels lacetans. Durant l'època romana el nucli urbà més important fou els Prats de Rei considerat jurídicament un municipi. A l'ultim terç del s. X, passats 250 anys de la conquesta islàmica i retirats els musulmans que poblaven la conca del Llobregat des del s. IX, fou iniciat el repoblament cristià de la comarca amb la construcció de castells a les muntanyes que l'envoltaven. La part plana de la Conca d'Òdena fou colonitzada al següent segle amb terra de campa i vinyes.
En l'organització administrativa del Principat de Catalunya constituïa la sotsvegueria d'Igualada, excepte l'Alta Segarra integrada a la vegueria de Cervera. El 1233 era sotsvegueria de la vegueria de Vilafranca i el 1381 va passar a la vegueria de Barcelona. Amb els Decrets de Nova Planta es va integrar als corregiments de Vilafranca i de Cervera.
Amb la divisió provincial del 1833 es va dividir l'altiplà de la Segarra entre les províncies de Barcelona i Lleida, i es va crear el partit judicial d'Igualada, constituït en comarca en la divisió territorial de Catalunya de 1936. Després de la restauració del 1987, es va segregar el municipi de la Molsosa a la comarca del Solsonès.
[modifica] Geografia
Limita al nord amb el Solsonès; a l'oest amb la Segarra, la Conca de Barberà i l'Alt Camp; al sud amb el Alt Penedès, i a l'est amb el Baix Llobregat i el Bages.
La comarca es constitueix en 3 unitats geogràfiques bàsiques; la Conca d'Òdena, situada a la part central, l'Alta Anoia i el Pla de Montserrat, que és la part que limita amb el Baix Llobregat a partir del "congost de Capellades" o zona de transició entre el Penedès, la vall del baix Llobregat i el Vallès. Fora d'aquestes 3 unitats trobem el Bruc, que es troba una vegada passat el Port del Bruc i la Llacuna, entre Montserrat i el Pla de Montserrat.
La meitat nord conforma l'Alta Segarra, part de la qual no vol pertànyer a l'Anoia sinó a aquesta comarca històrica, i orbita vers Cervera i Manresa, mentre que la meitat sud de l'Anoia pertany al territori històric del Penedès.
Les principals unitats de relleu són:
- Serra de Miralles
- Serra de Rubió (amb un parc eòlic)
- Serra del Bruc
- Serra de la Llacuna
- Montserrat (el seu vessant sud-est, així, per exemple pertanyen a la comarca Sant Jeroni, però no la zona del monestir).
El clima de l'Anoia és de transició entre el típicament mediterrani i el continental. Els contrastos tèrmics estacionals són molt marcats. Les primaveres i les tardors són curtes, mentre que els estius i els hiverns són llargs i de temperatures extremes. La vegetació natural és típicament mediterrània amb predomini d'alzines i garrigues, alternades en algunes zones amb roures, pinars, garrigues i matolls. L'acció de l'home, però, l'ha degradat i ha afavorit la proliferació de pi garric i pi negre.
| Municipi | Habitants |
|---|---|
| Argençola | 229 |
| Bellprat | 93 |
| Bruc, el | 1.743 |
| Cabrera d'Anoia | 1.192 |
| Calaf | 3.435 |
| Calonge de Segarra | 205 |
| Capellades | 5.386 |
| Carme | 811 |
| Castellfollit de Riubregós | 194 |
| Castellolí | 468 |
| Copons | 307 |
| Hostalets de Pierola, els | 2.219 |
| Igualada | 36.923 |
| Jorba | 742 |
| Llacuna, la | 878 |
| Masquefa | 7.747 |
| Montmaneu | 199 |
| Òdena | 3.161 |
| Orpí | 183 |
| Piera | 13.652 |
| Pobla de Claramunt, la | 2.193 |
| Prats de Rei, els | 537 |
| Pujalt | 196 |
| Rubió | 161 |
| Sant Martí Sesgueioles | 385 |
| Sant Martí de Tous | 1.104 |
| Sant Pere Sallavinera | 177 |
| Santa Margarida de Montbui | 9.825 |
| Santa Maria de Miralles | 128 |
| Torre de Claramunt, la | 3.466 |
| Vallbona d'Anoia | 1.337 |
| Veciana | 171 |
| Vilanova del Camí | 12.208 |
| Font: Municat | |
[modifica] Demografia
Actualment, la població de la comarca es concentra majoritàriament a Igualada i municipis més propers; la resta es troba en municipis més petits.
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[modifica] Vies de comunicació
Les principals vies de comunicació de l'Anoia són:
- Autovia A-2
- Eix Transversal Eix Transversal
- Eix Valls-Olot C-37
- Eix Garraf-Anoia C-15
Altres vies secundàries importants són:
- C-1412a, que comunica amb la zona de Calaf
- B-244, que comunica Igualada amb Martorell a través de Piera i Masquefa entre altres municipis.
Per la zona de l'Alta Anoia hi passa, també, la línia de ferrocarril d'ADIF que uneix Manresa i Saragossa. Igualada, a la vegada, està comunicada amb Barcelona per un tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Hi ha un projecte d'un nou eix ferroviari diagonal Lleida-Girona que travessaria la comarca per la zona de la Conca d'Òdena.
[modifica] Economia
L'activitat econòmica de la comarca se centra en l'agricultura i la indústria. Així, una quarta part de l'extensió de la comarca està ocupada per conreus predominant el conreu de secà, principalment cereals, excepte la plana central, on es cultiva l'olivera, l'ametller, l'avellaner; la vinya ocupa gairebé en exclusiva els vessants orientats a l'Alt Penedès. D'altra banda, la ramaderia, sobretot la porcina i l'avicultura, constitueix un complement a la seva economia. La comarca té una llarga tradició industrial centrada a la seva capital, Igualada, i a la vall del riu Anoia, destaca la indústria tèxtil, la del cuir i la indústria paperera que són seguides en importància per la metal·lúrgica, el sector alimentari i la construcció. El comerç exerceix un paper primordial a Igualada, Calaf i Capellades. Algunes poblacions com Piera o la Llacuna han esdevingut populars zones de segona residència.
|
|
|
|
|
|
||
| Anoia | 2001 | 2,1 | 42,1 | 10,6 | 45,2 | 42821 |
| 1996 | 2,8 | 49,1 | 7,0 | 41,0 | 32259 | |
| Catalunya | 2001 | 2,5 | 25,2 | 10,4 | 62,0 | 2815126 |
| 1996 | 3,2 | 32,1 | 7,0 | 57,7 | 2204652 | |
[modifica] Consell Comarcal de l'Anoia
El Consell Comarcal de l'Anoia te la seu a la Plaça de Sant Miquel, 5, d'Igualada i es constitueix com una entitat local formada per l'agrupació dels 33 municipis que pertanyen a l'Anoia. Està integrat per 33 consellers comarcals, que escullen el president del consell. L'actual president es Marc Castells i Berzosa de Convergència Democràtica de Catalunya.
Per al període 2007-2011 la distribució de consellers es: 12 del PSC, 11 de CiU, 7 de ERC, 2 de ICV i 1 de PP.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ El president del consell al web del consell comarcal
[modifica] Enllaços externs
- Lloc web del Consell Comarcal
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Plataforma a favor de la creació d'una Vegueria per a la regió del Penedès
- Patrimoni arquitectònic de l'Anoia
- Lloc web del diari comarcal www.anoiadiari.cat
- Serveis i Comerç a l'Anoia
|
|||||||
