Les dades reflectides en l'Informe "Impacte socioeconòmic de la malaltia d'Alzheimer i altres demències", elaborat per l'equip d'experts de la FEEN: LA FUNDACIÓ DEL CERVELL confirma que els casos de demència s'incrementen de forma exponencial amb l'edat. L'equip ha estat coordinat per la Dra. Cristina Prieto i han col·laborat la Dra. Eimil Ortiz, el Dr. Carlos López de Silanes i el Dr. Marcos Llanero.
Així, mentre la seva prevalença se situa per sota del 2% en el grup d'edats compreses entre els 65 i 69 anys, aquest valor es duplica cada 5 anys, aconseguint un 10-17% en el grup de 80 a 84 anys i arribant a valors del 30% per sobre dels 90 anys. D'aquesta forma es calcula que, en 2050, a Espanya, hi haurà més d'un milió de malalts, mentre que, a tot el món, la xifra arribarà fins als 113 milions. "Per tant, és previsible una autèntica epidèmia mundial en els propers anys, a causa de l'envelliment progressiu de la població", assegura el Dr. David A. Pérez, Director General de FEEN: LA FUNDACIÖN DEL CERVELL. "No obstant això, es calcula que dur a terme activitats preventives, permetria retasar l'aparició de la Malaltia d'Alzheimer i, per tant, reduir uns 12 milions els casos mundials en 2050".
La demència és una síndrome clínica caracteritzada per una deterioració persistent i progressiva de les funcions cerebrals superiors (memòria, llenguatge, orientació, càlcul o percepció espacial, entre altres), amb la consegüent pèrdua de l'autonomia del malalt, cada vegada més depenent dels altres, en detriment de la seva activitat sociolaboral i la dels seus cuidadors. "Encara que la Malaltia d'Alzheimer suposa entre un 60% a un 80% els casos de demència, existeixen nombroses patologies que també la produeixen, com per exemple les produïdes per malaltia vascular cerebral, sent aquesta la segona causa més freqüent", explica la coordinadora de l'estudi, la Dra. Cristina Prieto.
La demència augmenta la càrrega de morbiditat de les persones afectades, amb especial incidència de problemes d'índole vascular (17,9% pateix cardiopatia isquémica, 32,3% ictus cerebrals), risc de caigudes (el 17,7% dels pacients sofreix alguna fractura), infeccions (el 14% ha tingut pneumònia) i depressió (més de la meitat dels pacients). A més, és també un factor de risc important d'ingrés hospitalari, ja que s'incrementa de manera molt significativa l'estada mitjana dels pacients (78,11 dies enfront de 6,9 de mitjana), sent a més els ingressos mèdicament complexos. De fet, les despeses sanitàries de malalts d'Alzheimer són un 34% majors que els derivats d'una població similar sense la malaltia.
La mortalitat atribuïble a la demència (30% en homes, 50% en dones majors de 85 anys) se situa en un nivell proper al d'altres malalties com el càncer o les malalties vasculars. A més, és una de les principals causes de discapacitat als països del nostre entorn: provoca una major dependència que malalties com l'ictus, la malaltia de Parkinson o les malalties cardiovasculars. "Malgrat això, la demència no constitueix habitualment una prioritat de salut pública, amb la dificultat que això implica per a l'engegada de programes de prevenció en estadis precoços", comenta el Dr. David A. Pérez. "No obstant això, el nostre país és pioner en la salvaguarda de l'autonomia i dignitat del pacient amb demència, gràcies a l'elaboració del Document Sitges 2009, que estableix les bases ètiques i legals d'atenció al pacient amb demència".
A Espanya, la major part de la despesa ocasionada per la demència és a càrrec de la família del pacient (87% enfront del 13% assumit per fons públics). Això fa que el cost econòmic estigui infravalorat, la qual cosa no permet una bona planificació pressupostària. Així i tot, es calcula que, en 2004, la despesa total serà de 8.200 milions d'euros, la qual cosa hauria significat, d'haver estat assumit pel pressupost total de sanitat, el 10% de les despeses; d'altra banda, el cost anual per pacient oscil·lava entre 18.000 i 52.000 euros, segons la gravetat de la demència. "Dins de les mesures que poden reduir el cost total de les demències figuren el diagnòstic precoç, la implementació d'un tractament en les fases lleus i l'ocupació d'alternatives terapèutiques no farmacològiques", explica la Dra. Prieto.
