Aquests dies, previs a les dues darreres curses de la història de la Monumental, són de nervis, trucades, hiperactivitat. Gil ho porta bé, amb un pragmatisme que no amaga la tristesa i la ràbia, però que s'imposa amb una contundència poc esperada.
--Anirà a la Monumental aquest cap de setmana?
--Sí, i tant, ja tinc l’abonament per les dues curses, el 24 i el 25.
--Amb quin sentiment?
--Soc molt pragmàtica. Aniré amb ràbia, perquè no puc evitar tenir present la qüestió política. I a més, el pragmatisme, que0 ve perquè m’estimo més ser víctima d’una injustícia hipòcrita que no morir d’inanició, perquè no hi ha afició a Barcelona, la gent no va als toros. Per tant, sí que s’acaba una qüestió que ha estat molt arrelada, només cal recordar que a Barcelona hi va arribar a haver tres places de toros, però el món evoluciona, i la gent de Catalunya no hi va. Un exemple, quan toreja José Tomàs mitja entrada és de gent que ve de fora: Madrid, França, Anglaterra, Itàlia... I la pròpia gent aficionada a Catalunya no va mai als toros, però quan ve Tomàs és com si s’hagués d’anar sí o sí.
Penso que la nostàlgia és un error, una altra cosa és que la plaça estigués plena, que hi hagués ‘mundillo’... Però aquí està tot perdut, l’afició no existeix. Quan vas a la plaça, com he anat jo aquesta temporada, i te’n adones que hi van 1.000 o 2.000 persones quan hi caben 18.000, és evident que no hi ha molt a fer.
--I a falta d’aquesta darrer festeig, amb quins records es queda de La Monumental?
--De pràcticament tots els moments que ens ha brindat José Tomàs, ha estat una passió mútua la d'aquest home i Barcelona. Recordo els sis toros –al juliol de 2009- que va lidiar José Tomàs i l’indult del toro
Idílico. Va ser molt maco, perquè amb l’indult no van sortir els mansos a la plaça, sinó que ell mateix s’ho va fer per entrar-lo al corral. Molta gent la recordo sortint plorant de la plaça de l’emoció. Ara sortirem igual, però no volem que sigui un dol.
--A què atribuiria aquesta pèrdua d’interès que vostè mateix ha assenyalat?
--N’hi ha molts. El preu de les entrades, que els menors de 14 anys no puguin entrar o que els espectacles no han donat tant bon resultat com s’esperava. M’explico: la festa taurina és totalment passional, és la vida i la mort jugant en un ballet, i no hi ha res més horrible que avorrir-te en un espectacle d’aquest tipus. I això ha passat aquí.
D’altra banda, els toros ja fa temps que han deixat de ser braus, amb el perill que això comportava, i això ha passat per la cobdícia de representants, ramaders, toreros... hi ha hagut toreros que han volgut participar en 80 o 100 curses a l’any. I clar, necessiten un animal més feble, menys perillós. Això no és nou, passa des de l’època del Cordovès pare.
Tots aquests elements fan que la gent deixi d’anar, i no és exclusiu de Catalunya. Els que seguim el món dels toros a través de la premsa sabem que a moltes places hi ha un quart d’entrada, mitja entrada... Madrid és una altra cosa, eh? Allà és la
beautiful people, que va a mostrar-se com aquí feia abans la burgesia que anava al Liceu.
I malgrat tot, la vida evoluciona, i les noves generacions pugen més sensibles a la natura i l’amor als animals, i tot el que és cruent –que no cruel- la tendència és a desaparèixer. Jo penso així: els sentiments són una cosa, no són racionals, i em farà ràbia i pena. Però també tinc un costat pragmàtic que em fa veure que l’afició va minvant.
--Dins de totes aquestes causes que apuntava, quin paper ha jugat la política?
--Darrerament sí, ha donat l’estocada fatal aquí a Catalunya. Però històricament, ni PP ni PSOE han fet massa, ni per a bé ni per a malament. Aznar no anava als toros, Zapatero tampoc. I els governs no han donat estímuls, ha estat la iniciativa privada i les subvencions les que han fet viure al món del toreig. Aquí no han rebut ajudes per organitzar festejos, això qui ho digui menteix, però sí que n’hi ha a ramaders per mantenir la raça dels braus, perquè no s’extingeixi. Però les polítiques per promoure les curses de braus han estat desastroses, a nivell espanyol.
A nivell català tampoc s’ha fet massa. Fins i tot hi ha hagut moments en què, havent-hi socialistes al govern, no anaven als toros perquè no estava ben vist, malgrat ser taurins. Aquí es pot aplicar la frase castellana: “Entre todos la mataron y ella sola se murió”.
--Confia en la moratòria que impulsa el PP?
--No, cap. D’entrada perquè és veritat que la plaça és deficitària des de fa uns quants anys. Llavors, la indemnització es calcularà en funció dels guanys o pèrdues, i no serà milionaria
