Ja fa més d’una dècada que es parla i es debat sobre la responsabilitat social i sobre la importància que les empreses integrin les preocupacions socials i ambientals en la gestió de la seva activitat. Durant aquest temps, hem passat d’una situació de creixement econòmic i plena ocupació a una profunda crisi econòmica que està destruint llocs de treball i empreses senceres.
I ara què? L’actual conjuntura econòmica fa viable la gestió de la responsabilitat social a les empreses?
Per als que entenen la responsabilitat social empresarial (RSE) com una acció social o com una acció de filantropia, com un retorn a la societat de part del que guanya l’empresa, és clar que en aquests moments de moltes dificultats i pocs guanys no és factible per a moltes empreses destinar-hi part dels seus recursos i temps.
Ara bé, nosaltres creiem que una cosa és la responsabilitat social i una altra la filantropia. La diferència rau en el fet que la gestió de la RSE aporta valor a l’empresa, mitjançant la gestió de determinats aspectes socials i ambientals en les activitats econòmiques i empresarials que desenvolupa l’organització, de manera que la posicionen millor respecte a la competència.
És, doncs, una forma de gestió voluntària, innovadora i transversal, orientada a incrementar la competitivitat de l’empresa i a fomentar el seu desenvolupament sostenible, alhora que contribueix a construir una societat millor. Una aposta per la qualitat i l’excel·lència en la gestió empresarial, tot invertint més en el capital humà, en l’entorn i en les relacions amb els interlocutors.
Per exemple, una empresa que decideixi fer una gestió responsable del seu personal tindrà les persones més motivades i fidels. Això, alhora, significa més motivació, menys absentisme, menys rotativitat... i, per tant, més productivitat.
Igualment, una empresa compromesa amb el medi ambient vetllarà per fer un ús eficient de les energies. Però això també li aporta beneficis. En aquest cas, en forma d’estalvi en les despeses de consum a curt termini. Però també un millor posicionament competitiu a llarg termini, ja que es preveu que els subministraments s’encareixin sensiblement els propers anys.
Així mateix, la RSE implica dialogar amb els grups d’interès de l’empresa per tal de conèixer les seves expectatives i necessitats i, en conseqüència, poder desenvolupar accions concretes que hi donin resposta i aportin valor tant a la mateixa empresa com a aquests agents, vetllant alhora per un creixement sostenible, perdurable en el temps.
El diàleg continu i transparent és necessari per construir relacions basades en la confiança i per tant fidelitza el personal, la clientela i la proveïdoria. Però, a més, l’escolta activa de les diferents parts implicades possibilita descobrir idees innovadores que millorin un producte, un servei, un procés de producció, o la detecció i correcció d’errors i defectes que perjudiquen la nostra imatge.
La RSE, doncs, aconsegueix harmonitzar el compromís de l’empresa de promoure activament el desenvolupament social i el respecte al medi ambient, amb els seus resultats econòmics i la protecció dels seus interessos a llarg termini. I és que l’acció de l’empresa responsable té un efecte beneficiós sobre l’entorn social i ambiental, però sense renunciar a una activitat econòmica amb resultats positius i posicionant-se millor per al futur, gestionant intangibles com reputació, fidelitat i innovació.
Montserrat Capdevila Tatché
Tinenta d'alcalde de l'Àrea d'Economia i Serveis Centrals
06 octubre 2011
01 maig 2011
Per un primer de maig contra les retallades del govern de CiU
Amb motiu del 1r de maig, el PSC vol reiterar el seu compromís per sortir de la crisi sense retallades, mantenint les polítiques socials i els drets dels treballadors i les treballadores.
Amb motiu del 1r de maig, diada d’afirmació de la classe treballadora i de reivindicació dels drets socials i laborals, el PSC vol reconèixer l’esforç que treballadors i treballadores i sindicats han fet els darrers anys per sortir de la crisi a partir d’acords socials i d’esforços equitatius i solidaris. Aquest reconeixement comporta necessàriament un compromís de defensa de les polítiques socials, els serveis públics i la seva qualitat, i l’exigència d’una política fiscal redistributiva i solidària.
La nostra principal preocupació continua essent la sortida de la crisi, el manteniment dels drets socials i laborals i la lluita contra l’atur.
El diàleg social ha estat sempre, juntament amb el creixement econòmic, la via per cercar solucions a l’atur i la precarietat laboral. Cal no abandonar aquest diàleg que va caracteritzar els governs d’esquerres a Catalunya.
No podem tancar els ulls a l’elevat nivell de desocupació, a l’atur juvenil, al de llarga durada, al tancament d’empreses i a les dificultats de moltes d’elles per mantenir la seva activitat.
En obert contrast amb les legítimes demandes de justícia social, la política del govern de CiU consisteix en retallar polítiques socials bàsiques de l’estat del benestar, mentre elimina el que queda de l’impost de successions, anuncia
la futura eliminació de l’impost de donacions i prepara la rebaixa del tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques als
contribuents de rendes més elevades.
Des del reconeixement de la gravetat de la crisi econòmica i la necessitat d’equilibrar els comptes públics, no podem acceptar que la sortida de la crisi la paguin aquells que no l’han causat i que la pateixen més directament. La necessitat d’una política d’austeritat i de reformes no és sinònim de retallades socials indiscriminades ni excusa per afavorir la provisió privada de serveis educatius i sanitaris.
No acceptem una política que pretén desfer en pocs mesos l’esforç de set anys de governs presidits per Pasqual Maragall i José Montilla que van suposar un avenç innegable en matèria de salut, educació i serveis socials. Les retallades anunciades pel govern de CiU implicaran un retrocés evident pel que fa a equipaments socials i un deteriorament de la xarxa de serveis públics de qualitat.
És per això que el PSC està al costat dels treballadors i les treballadores de Catalunya, avui més que mai, en defensa dels seus drets i dels avenços socials pels quals tant hem lluitat.
Visca l’1 de maig!
En aquest enllaç trobareu també 8 articles més i el Manifest conjunt que UGT i CCOO
29 abril 2011
Missatge del dia internacional de la dansa 2011
Per Anne Teresa De Keersmaeker
Podem ballar en solitari i podem ballar en grup. Podem compartir el que ens uneix, el que ens diferencia els uns dels altres. Per a mi, ballar és una manera de pensar. A través de la dansa podem encarnar les idees més abstractes i fins i tot revel·lar el que no podem veure, el que no podem anomenar.
La dansa és un vincle entre persones, un pont entre el cel i la terra. Portem el món als nostres cossos. Al cap i a la fi, penso que cada instant de dansa forma part d’una funció més gran, d’una coreografia que no té principi ni final"
Com cada any a Sabadell l'Esbart Sabadell Dansaire organitza els actes relacionats amb la celebració d'aquest dia. Per tant, un any més ens conviden a participar d'aquests actes que trobareu aquí
"
Crec que la dansa és la celebració del que ens fa humans. Quan parlem, utilitzem de forma natural els mecanismes del nostre cos i tots els nostres sentits per a expressar alegria, tristesa, tot allò que ens toca el cor. La gent balla per celebrar moments crucials de la seva vida i els nostres cors porten el pes de la memòria de totes les experiències humanes possibles.
Crec que la dansa és la celebració del que ens fa humans. Quan parlem, utilitzem de forma natural els mecanismes del nostre cos i tots els nostres sentits per a expressar alegria, tristesa, tot allò que ens toca el cor. La gent balla per celebrar moments crucials de la seva vida i els nostres cors porten el pes de la memòria de totes les experiències humanes possibles.Podem ballar en solitari i podem ballar en grup. Podem compartir el que ens uneix, el que ens diferencia els uns dels altres. Per a mi, ballar és una manera de pensar. A través de la dansa podem encarnar les idees més abstractes i fins i tot revel·lar el que no podem veure, el que no podem anomenar.
La dansa és un vincle entre persones, un pont entre el cel i la terra. Portem el món als nostres cossos. Al cap i a la fi, penso que cada instant de dansa forma part d’una funció més gran, d’una coreografia que no té principi ni final"
Com cada any a Sabadell l'Esbart Sabadell Dansaire organitza els actes relacionats amb la celebració d'aquest dia. Per tant, un any més ens conviden a participar d'aquests actes que trobareu aquí
26 abril 2011
Amb la salut no s'hi juga
Tot sovint ens queixem de la desafecció entre la ciutadania i la política. Aquests dies hem vist una bona mostra del per què es produeix el distanciament entre societat i política, quan d’un tema tan delicat i important com és la retallada sanitària se'n fa un ús partidista i s’intenta confondre l’opinió pública amb propostes inviables. Cal aclarir la informació errònia, tal com ha fet l’Alcalde Manuel Bustos, que interessadament, el candidat a l’alcaldia de CiU a Sabadell està difonent, segurament arrel de la pressió ciutadana i de la del col·lectiu de treballadors i treballadores de la sanitat amb motiu de les retallades anunciades pel Govern de CiU.
La proposta que ha fet pública CiU a Sabadell de destinar els més de 8 milions d’euros d’inversió del pressupost municipal que està previst dedicar al suport als emprenedors amb la construcció d’un Viver i Centre d’Empreses Industrials a Can Roqueta és inviable. I ho és perquè suposaria vulnerar la legalitat que regeix els ajuts d’altres administracions que l’Ajuntament ha rebut per poder fer-hi front. També vulneraria la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.
En aquests moments l’Ajuntament ha destinat a les obres de la primera fase d’aquest equipament adreçat a l’economia productiva un total de 4,7 milions d’euros. D’aquest import, una part correspon a subvencions finalistes que ha obtingut l’Ajuntament per a aquest projecte en concret. Les normatives de convocatòries de les subvencions dels Fons Feder i del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) especifiquen que si les subvencions no es destinen al projecte adjudicatari, els diners s’han de retornar.
Així ens va passar, per exemple, amb els 500.000 euros que havíem rebut dels Fons Feder per impulsar el Parc de Salut i que vam haver de retornar perquè la interposició d’un contenciós administratiu per part dels grups municipals de CiU, ICV-EUiA, ERC i ES va impedir portar a terme aquest projecte.
D’altra banda, l’article 40 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals prohibeix que el crèdit que l’Ajuntament ha de demanar per finançar inversions locals pugui destinar-se a finançar despesa corrent i, molt menys, a la despesa corrent d’altres institucions.
Per tant, assumir part de la retallada pressupostària que s’ha anunciat per al Taulí significaria vulnerar la llei. Una proposta que encara entenem menys quan qui la fa és algú que treballa a la Sindicatura de Comptes, que sap perfectament que no es poden desviar fons rebuts per fer inversions per sufragar despesa corrent i, menys, d’una altra institució.
No compartim de cap manera els criteris del Govern de CiU per aplicar la retallada en serveis públics bàsics, com la sanitat. Però no és l’Ajuntament qui pot gestionar els recursos destinats a Sanitat. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya especifica que les competències en matèria de sanitat corresponen a la Generalitat (art. 162). D’altra banda, la Llei de Bases de Règim Local atorga als ajuntaments només la competència en Salut Pública i Laboral.
Malgrat no és competència municipal, des que Manuel Bustos és Alcalde de Sabadell, el govern municipal ha tingut una especial sensibilitat per fer costat al Consorci Sanitari Parc Taulí, així com a l’atenció primària. Per posar només alguns exemples, l’Ajuntament sempre ha concedit la bonificació del 95% de l’Impost de Construccions d’Obres que s’han demanat, que han suposat en els darrers anys l’estalvi al Consorci de més de 230.000 euros. També es va subscriure un conveni que va significar la inversió de 150.000 euros per part de l’Ajuntament per a millores en el servei de Salut Mental i Drogodependències. També des de l’Ajuntament s’han avançat les inversions que han fet possible la construcció de diversos Centres d’Atenció Primària, que d’una altra manera s’haguessin fet més tard.
D’altra banda, també és conegut el compromís de l’Alcalde Manuel Bustos per tirar endavant el projecte de Parc de Salut, que fins al moment ha suposat l’aportació municipal de 208.500 euros a la Fundació Parc de Salut, a més de mantenir la reserva d’1 milió d’euros per a invertir en el projecte.
No compartim de cap manera que CiU de Sabadell justifiqui aquestes retallades posant com a exemple les retallades als serveis públics de països com Regne Unit o Alemanya. Queda ben clar que davant les retallades de la sanitat a la nostra ciutat, CiU de Sabadell no prioritza la ciutat ni les necessitats dels ciutadans i de les ciutadanes de Sabadell, sinó tot el contrari. Aquest fet contrasta amb el que sí que ha fet Manuel Bustos, el nostre Alcalde, i el seu govern. Durant aquests anys és ben clar el seu compromís de treballar per la qualitat i els serveis de la sanitat pública a Sabadell, no només en aquests moments, sinó abans, ara i sempre. Junts per la sanitat, junts per Sabadell.
Cristina Moreno
Montserrat Capdevila
Candidates del PSC a les eleccions municipals de Sabadell
La proposta que ha fet pública CiU a Sabadell de destinar els més de 8 milions d’euros d’inversió del pressupost municipal que està previst dedicar al suport als emprenedors amb la construcció d’un Viver i Centre d’Empreses Industrials a Can Roqueta és inviable. I ho és perquè suposaria vulnerar la legalitat que regeix els ajuts d’altres administracions que l’Ajuntament ha rebut per poder fer-hi front. També vulneraria la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.
En aquests moments l’Ajuntament ha destinat a les obres de la primera fase d’aquest equipament adreçat a l’economia productiva un total de 4,7 milions d’euros. D’aquest import, una part correspon a subvencions finalistes que ha obtingut l’Ajuntament per a aquest projecte en concret. Les normatives de convocatòries de les subvencions dels Fons Feder i del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) especifiquen que si les subvencions no es destinen al projecte adjudicatari, els diners s’han de retornar.
Així ens va passar, per exemple, amb els 500.000 euros que havíem rebut dels Fons Feder per impulsar el Parc de Salut i que vam haver de retornar perquè la interposició d’un contenciós administratiu per part dels grups municipals de CiU, ICV-EUiA, ERC i ES va impedir portar a terme aquest projecte.
D’altra banda, l’article 40 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals prohibeix que el crèdit que l’Ajuntament ha de demanar per finançar inversions locals pugui destinar-se a finançar despesa corrent i, molt menys, a la despesa corrent d’altres institucions.
Per tant, assumir part de la retallada pressupostària que s’ha anunciat per al Taulí significaria vulnerar la llei. Una proposta que encara entenem menys quan qui la fa és algú que treballa a la Sindicatura de Comptes, que sap perfectament que no es poden desviar fons rebuts per fer inversions per sufragar despesa corrent i, menys, d’una altra institució.
No compartim de cap manera els criteris del Govern de CiU per aplicar la retallada en serveis públics bàsics, com la sanitat. Però no és l’Ajuntament qui pot gestionar els recursos destinats a Sanitat. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya especifica que les competències en matèria de sanitat corresponen a la Generalitat (art. 162). D’altra banda, la Llei de Bases de Règim Local atorga als ajuntaments només la competència en Salut Pública i Laboral.
Malgrat no és competència municipal, des que Manuel Bustos és Alcalde de Sabadell, el govern municipal ha tingut una especial sensibilitat per fer costat al Consorci Sanitari Parc Taulí, així com a l’atenció primària. Per posar només alguns exemples, l’Ajuntament sempre ha concedit la bonificació del 95% de l’Impost de Construccions d’Obres que s’han demanat, que han suposat en els darrers anys l’estalvi al Consorci de més de 230.000 euros. També es va subscriure un conveni que va significar la inversió de 150.000 euros per part de l’Ajuntament per a millores en el servei de Salut Mental i Drogodependències. També des de l’Ajuntament s’han avançat les inversions que han fet possible la construcció de diversos Centres d’Atenció Primària, que d’una altra manera s’haguessin fet més tard.
D’altra banda, també és conegut el compromís de l’Alcalde Manuel Bustos per tirar endavant el projecte de Parc de Salut, que fins al moment ha suposat l’aportació municipal de 208.500 euros a la Fundació Parc de Salut, a més de mantenir la reserva d’1 milió d’euros per a invertir en el projecte.
No compartim de cap manera que CiU de Sabadell justifiqui aquestes retallades posant com a exemple les retallades als serveis públics de països com Regne Unit o Alemanya. Queda ben clar que davant les retallades de la sanitat a la nostra ciutat, CiU de Sabadell no prioritza la ciutat ni les necessitats dels ciutadans i de les ciutadanes de Sabadell, sinó tot el contrari. Aquest fet contrasta amb el que sí que ha fet Manuel Bustos, el nostre Alcalde, i el seu govern. Durant aquests anys és ben clar el seu compromís de treballar per la qualitat i els serveis de la sanitat pública a Sabadell, no només en aquests moments, sinó abans, ara i sempre. Junts per la sanitat, junts per Sabadell.
Cristina Moreno
Montserrat Capdevila
Candidates del PSC a les eleccions municipals de Sabadell
24 març 2011
Móció sobre política industrial
Donat que en el moment actual s’ha produït a Catalunya l’anunci de tancament de diverses indústries relacionades amb el sector de la motocicleta, així com d’altres sectors industrials que posen en risc el pes del teixit industrial català com a motor de l’economia, i base de sortida de la crisi i del canvi de model productiu.
Yamaha, Derbi (Honda en el seu moment), però també Letona Cacaolat, Sharp, Valeo, o recentment Alston (400 llocs de treball) i com que encara no hem sabut veure quina és la línia del govern... més enllà de dir que les empreses lideraran la indústria o potser aquest govern és tan business friendly que els deixa fer al seu aire, sense més...
Nosaltres hem volgut presentar propostes, que no hem sabut trobar en el govern, que vol ser ajudat, i nosaltres li fem propostes per ajudar i trobar una expectativa diferent respecte de la indústria de la motocicleta, com en el seu moment ja es va fer amb l’automoció... per tant, antecedents amb experiències prèvies amb bons resultats les tenim.
Perquè sembla que en aquest sector s’està tocant molt fort i no veiem cap moviment concret per aturar-ho ni posar-hi atenuants, ni sobre què pensa fer amb els treballadors afectats, o mirar que no els afecti. Business friendly és deixar fer el que vulguin a les empreses?
Si més no de la intervenció del conseller ens va semblar que volia fugir d’estudi
I tampoc no hem sabut veure al document lliurat ahir cap prioritat pel que fa a la indústria i el suport explícit, i es poden fer coses, de fet se n’han fet els darrers anys per minimitzar l’impacte de la crisi i en alguns casos evitar tancaments.
Derbi: una marca catalana
Moció
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Gene¬ralitat a:
1. Elaborar un Pla de Xoc de suport al sector de la moto¬cicleta per evitar el desmantellament d’aquesta indústria a Catalunya:
a) Convocar una taula del sector (organitzacions empre¬sarials, sindicats més representatius, centres tecnològics i de recerca, administracions), així com els membres del clúster de la motocicleta per tal d’establir mesures ur¬gents per fer front a la situació.
b) Explorar amb tots els agents de la recerca i la innova¬ció la possibilitat de concretar i desenvolupar projectes conjunts, amb el suport de l’administració, que a mig termini potenciïn la competitivitat del sector, en els ter¬mes que dibuixa el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació.
c) Focalitzar els recursos existents per la internacionalit¬zació empresarial cap a la recerca de nous mercats per a donar sortida a la producció industrial del sector.
1.bis. Tenir present i fer tenir present l’impacte que les diferents normes reguladores i fiscals tant de la Generalitat de Catalunya com de l’Estat tenen sobre el sector de la motocicleta (esmena 1 PP)
1ter. Tenir present i fer tenir present que l’ús de motocicletes i ciclomotors poden constituir un factor positiu per facilitar la mobilitat i la qualitat del medi ambient a les grans ciutats. (esmena 2 PP)
2. Activar tots els instruments contemplats a la Llei de Política Industrial i al Pla de política industrial de Cata¬lunya 2010-2020, així com les mesures contingudes en l’Acord Estratègic pel que fa a la indústria. En especial, totes les actuacions referents a política industrial, pre¬venció de deslocalitzacions, plans socials o R+D.
3. Convocar el Consell de Política Industrial al més aviat possible (esmena de ciu) per tal de presentar-hi les línies de treball en política industrial de la legislatura.
4. Fer de la política industrial un dels eixos estratègics de la Cimera Anticrisi del 25 de març que inclogui, entre d’altres, mesures per aconseguir:
a) Enfortir la solidesa de la base industrial del nostre país, manteniment i reforçant si escau les mesures que afavoreixen la seva competitivitat (si que hi ha mesures de competitivitat)
b) Desplegar polítiques industrials específiques tant per als sectors madurs com pels sectors emergents així com polítiques de clústers (s’apunta d’alguna manera)
c) Consensuar programes de reindustrialització de les comarques més afectades per la reducció de l’activitat productiva, a partir de plans específics (és el que més ens preocupa... plans específics per a zones + afectades) com fons per a deslocalitzacions a EU.... tèxtil o altres....
d) Reforçar financerament els plans de viabilitat empre¬sarials que vagin acompanyats de plans socials.
Tot plegat, mesures d’impacte que puguin minimitzar l'efecte de la crisi, les deslocalitzacions, evitar tenir més persones aturades. El govern ha de fer un sobreesforç per evitar-ho.
Yamaha, Derbi (Honda en el seu moment), però també Letona Cacaolat, Sharp, Valeo, o recentment Alston (400 llocs de treball) i com que encara no hem sabut veure quina és la línia del govern... més enllà de dir que les empreses lideraran la indústria o potser aquest govern és tan business friendly que els deixa fer al seu aire, sense més...
Nosaltres hem volgut presentar propostes, que no hem sabut trobar en el govern, que vol ser ajudat, i nosaltres li fem propostes per ajudar i trobar una expectativa diferent respecte de la indústria de la motocicleta, com en el seu moment ja es va fer amb l’automoció... per tant, antecedents amb experiències prèvies amb bons resultats les tenim.
Perquè sembla que en aquest sector s’està tocant molt fort i no veiem cap moviment concret per aturar-ho ni posar-hi atenuants, ni sobre què pensa fer amb els treballadors afectats, o mirar que no els afecti. Business friendly és deixar fer el que vulguin a les empreses?
Si més no de la intervenció del conseller ens va semblar que volia fugir d’estudi
I tampoc no hem sabut veure al document lliurat ahir cap prioritat pel que fa a la indústria i el suport explícit, i es poden fer coses, de fet se n’han fet els darrers anys per minimitzar l’impacte de la crisi i en alguns casos evitar tancaments.
Derbi: una marca catalana
Moció
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Gene¬ralitat a:
1. Elaborar un Pla de Xoc de suport al sector de la moto¬cicleta per evitar el desmantellament d’aquesta indústria a Catalunya:
a) Convocar una taula del sector (organitzacions empre¬sarials, sindicats més representatius, centres tecnològics i de recerca, administracions), així com els membres del clúster de la motocicleta per tal d’establir mesures ur¬gents per fer front a la situació.
b) Explorar amb tots els agents de la recerca i la innova¬ció la possibilitat de concretar i desenvolupar projectes conjunts, amb el suport de l’administració, que a mig termini potenciïn la competitivitat del sector, en els ter¬mes que dibuixa el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació.
c) Focalitzar els recursos existents per la internacionalit¬zació empresarial cap a la recerca de nous mercats per a donar sortida a la producció industrial del sector.
1.bis. Tenir present i fer tenir present l’impacte que les diferents normes reguladores i fiscals tant de la Generalitat de Catalunya com de l’Estat tenen sobre el sector de la motocicleta (esmena 1 PP)
1ter. Tenir present i fer tenir present que l’ús de motocicletes i ciclomotors poden constituir un factor positiu per facilitar la mobilitat i la qualitat del medi ambient a les grans ciutats. (esmena 2 PP)
2. Activar tots els instruments contemplats a la Llei de Política Industrial i al Pla de política industrial de Cata¬lunya 2010-2020, així com les mesures contingudes en l’Acord Estratègic pel que fa a la indústria. En especial, totes les actuacions referents a política industrial, pre¬venció de deslocalitzacions, plans socials o R+D.
3. Convocar el Consell de Política Industrial al més aviat possible (esmena de ciu) per tal de presentar-hi les línies de treball en política industrial de la legislatura.
4. Fer de la política industrial un dels eixos estratègics de la Cimera Anticrisi del 25 de març que inclogui, entre d’altres, mesures per aconseguir:
a) Enfortir la solidesa de la base industrial del nostre país, manteniment i reforçant si escau les mesures que afavoreixen la seva competitivitat (si que hi ha mesures de competitivitat)
b) Desplegar polítiques industrials específiques tant per als sectors madurs com pels sectors emergents així com polítiques de clústers (s’apunta d’alguna manera)
c) Consensuar programes de reindustrialització de les comarques més afectades per la reducció de l’activitat productiva, a partir de plans específics (és el que més ens preocupa... plans específics per a zones + afectades) com fons per a deslocalitzacions a EU.... tèxtil o altres....
d) Reforçar financerament els plans de viabilitat empre¬sarials que vagin acompanyats de plans socials.
Tot plegat, mesures d’impacte que puguin minimitzar l'efecte de la crisi, les deslocalitzacions, evitar tenir més persones aturades. El govern ha de fer un sobreesforç per evitar-ho.
15 març 2011
La meva explicació
Des de 1999 que sóc regidora del districte 6è de Sabadell (del sud) he assistit a l'assemblea de l'Associació de Veïns de la Creu de Barberà, sota la presidència d'Antònio Gonzàlez (històric militant d'EUiA), el qual fins i tot em feia seure i presidir la taula de l'assemblea, com per altra banda també fan la majoria d'Associacions de Veïns del districte del qual sóc regidora.
Fins i tot l'any passat 2010, ja presidida l'assemblea per l'actual presidenta Anna López (i des de fa poc candidata d'ICV a les eleccions municipals) hi vaig assistir, vaig seure a les darreres files i, fins i tot, se'm va convidar a explicar el projecte del pla de barris que s'acabava d'aprovar al districte.
Enguany, dissabte passat, vaig adreçar-me a assistir, com cada any, a l'esmentada assemblea, i en arribar era tancat amb clau i a l'entrada hi havia una persona que em va dir que no em deixava entrar a l'equipament municipal.
La reunió se celebrava al centre cívic municipal de la plaça de Castelao de Sabadell. No vaig poder entrar a l'equipament municipal del qual com a regidora del districte i per delegació de l'Alcalde si hi passa alguna cosa en som els responsables.
Vaig marxar cap al meu cotxe amb la intenció de tornar-me'n a casa. En arribar al cotxe que era a uns 100 metres del centre cívic vaig veure que hi arribava la policia. Em vaig esperar observant i vaig veure que entraven al centre cívic.
Vaig interpretar que si hi anaven policies volia dir que hi passava alguna cosa i per tant m'hi vaig tornar a adreçar. En ser allà, no vaig poder entrar. A dins hi havia els mossos d'esquadra.
Al cap d'una estona va arribar la policia municipal, que per altra banda és la competent en un equipament municipal i els mossos els van deixar entrar. Jo també vaig entrar amb ells a l'equipament, no pas a l'assemblea.
En ser a dins els mossos ens van explicar que la presidenta havia trucat avisant que hi havia una persona violenta, però en arribar van preguntar i es tractava d'una soci que exercia el seu dret a intervenir a l'assemblea, una mica alterat, això sí.
Aquesta persona és militant del PSC i sembla que va queixar-se en saber que no se'm permetia entrar i que a més la presidenta em començava a insultar tant a mi com a l'Alcalde, en una clara utilització política del seu càrrec. Aquest soci es va discutir verbalment amb la presidenta i, segons em va explicar posteriorment i van corroborar d’altres membres de l’Associació de Veïns, se’l va insultar i amenaçar. Tot i així, deixar constància que aquesta part me la van explicar posteriorment perquè jo no hi era a dins.
Sembla que es va dissoldre l'assemblea, no sé ben bé com ni per què, donat que jo era a fora, i així es va acabar la història.
La qüestió és que avui en un comunicat m'acusen d'abús de poder i ICV-EUiA demana la meva dimissió.
Tenint en compte que es tracta d'un equipament municipal, que sóc la regidora delegada i responsable del districte, no sé quin problema hi ha que jo vulgui assistir, com he fet sempre, a una assemblea d'una entitat, que per altra banda és d'interès públic que se suposa que no ha de tenir cap problema per acomplir els principis de lleialtat institucional, transparència i participació.
Per acabar, només afegir que és absolutament falsa la versió dels fets que dóna la presidenta perquè, en cap cas, vaig entrar a l’assemblea ni vaig utilitzar la policia municipal per res. Aquesta hi va anar en estar allà els mossos d’esquadra i tractar-se d’un equipament municipal.
Fins i tot l'any passat 2010, ja presidida l'assemblea per l'actual presidenta Anna López (i des de fa poc candidata d'ICV a les eleccions municipals) hi vaig assistir, vaig seure a les darreres files i, fins i tot, se'm va convidar a explicar el projecte del pla de barris que s'acabava d'aprovar al districte.
Enguany, dissabte passat, vaig adreçar-me a assistir, com cada any, a l'esmentada assemblea, i en arribar era tancat amb clau i a l'entrada hi havia una persona que em va dir que no em deixava entrar a l'equipament municipal.
La reunió se celebrava al centre cívic municipal de la plaça de Castelao de Sabadell. No vaig poder entrar a l'equipament municipal del qual com a regidora del districte i per delegació de l'Alcalde si hi passa alguna cosa en som els responsables.
Vaig marxar cap al meu cotxe amb la intenció de tornar-me'n a casa. En arribar al cotxe que era a uns 100 metres del centre cívic vaig veure que hi arribava la policia. Em vaig esperar observant i vaig veure que entraven al centre cívic.
Vaig interpretar que si hi anaven policies volia dir que hi passava alguna cosa i per tant m'hi vaig tornar a adreçar. En ser allà, no vaig poder entrar. A dins hi havia els mossos d'esquadra.
Al cap d'una estona va arribar la policia municipal, que per altra banda és la competent en un equipament municipal i els mossos els van deixar entrar. Jo també vaig entrar amb ells a l'equipament, no pas a l'assemblea.
En ser a dins els mossos ens van explicar que la presidenta havia trucat avisant que hi havia una persona violenta, però en arribar van preguntar i es tractava d'una soci que exercia el seu dret a intervenir a l'assemblea, una mica alterat, això sí.
Aquesta persona és militant del PSC i sembla que va queixar-se en saber que no se'm permetia entrar i que a més la presidenta em començava a insultar tant a mi com a l'Alcalde, en una clara utilització política del seu càrrec. Aquest soci es va discutir verbalment amb la presidenta i, segons em va explicar posteriorment i van corroborar d’altres membres de l’Associació de Veïns, se’l va insultar i amenaçar. Tot i així, deixar constància que aquesta part me la van explicar posteriorment perquè jo no hi era a dins.
Sembla que es va dissoldre l'assemblea, no sé ben bé com ni per què, donat que jo era a fora, i així es va acabar la història.
La qüestió és que avui en un comunicat m'acusen d'abús de poder i ICV-EUiA demana la meva dimissió.
Tenint en compte que es tracta d'un equipament municipal, que sóc la regidora delegada i responsable del districte, no sé quin problema hi ha que jo vulgui assistir, com he fet sempre, a una assemblea d'una entitat, que per altra banda és d'interès públic que se suposa que no ha de tenir cap problema per acomplir els principis de lleialtat institucional, transparència i participació.
Per acabar, només afegir que és absolutament falsa la versió dels fets que dóna la presidenta perquè, en cap cas, vaig entrar a l’assemblea ni vaig utilitzar la policia municipal per res. Aquesta hi va anar en estar allà els mossos d’esquadra i tractar-se d’un equipament municipal.
09 març 2011
Decret Llei sobre cooperatives
Debat a la totalitat sobre el Decret llei 1/2011, de 15 de febrer, de modificació de la Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives de Catalunya
Celebrem que el govern no s’hagi aturat –com ens té acostumats- en aquest cas, a tirar endavant l’aprovació d’aquest Decret Llei.
Des del grup parlamentari socialista tenim un clar compromís amb el model empresarial cooperatiu. És una fórmula necessària que cal potenciar. Els darrers anys s’ha treballat des de diferents fronts per posar en valor i visualitzar aquest model d’empresa, per exemple, el programa territoris cooperatius, formació i sensibilització sobre aquest model empresarial.
A Catalunya, un milió de persones estan vinculades a cooperatives, un 15% de catalans són socis d’una cooperativa, significa un 6% del PIB. Catalunya és la comunitat amb més cooperatives (un 21,9%), un 1,2% de l’ocupació.
Compartim plenament la declaració de principis de l’Observatori del cooperativisme de Catalunya que diu:
“El model cooperatiu és el millor per a crear ocupació estable, constituir un factor de progrés en les zones rurals, aconseguir una millor redistribució de recursos i prestar amb més eficàcia els serveis de naturalesa social”
Les dades dels darrers anys en plena crisi ens demostren que la fórmula empresarial cooperativa ha estat una de les que millor ha resistit la crisi i que més ha crescut (un 14% del 2008 al 2009). Així mateix, la destrucció d'ocupació entre les entitats del sector social s’ha situat 4 punts per sota que el percentatge de destrucció a les empreses mercantils.
Aquesta diferència es deu al model de funcionament propi de les cooperatives que tenen més agilitat a l'hora de respondre als canvis, l'autogestió de les empreses cooperatives les converteix en organitzacions amb un major grau d'adaptabilitat. Flexibilitat i solidaritat són valors que li han permès aquesta resistència.
També ha estat una forma de sortida (valenta per part dels treballadors i treballadores) de processos concursals i/o EROs (exemple MEC 2010 és una de les bones pràctiques de la lluita contra la destrucció d’ocupació – treballadors valents i valentes que capitalitzen l’atur per crear la cooperativa, la complicitat de les administracions per fer-ho possible i tiren endavant una indústria).
Aquest model empresarial hauria de tenir un paper rellevant en el canvi de model productiu.
Davant la necessitat que sorgeix arrel de les modificacions en les normes internacionals de comptabilitat (NIC32) que ha motivat, consegüentment, l’aprovació d’un nou Pla General de Comptabilitat, així com canvis en les normes sobre els aspectes comptables de les cooperatives (BOE núm. 316 21 desembre de 2010 normativa de transposició).
Per tant, calia un canvi de la Llei de cooperatives de Catalunya per permetre, a les cooperatives que ho vulguin, modificar els seus estatuts en el sentit que les aportacions dels socis no siguin automàticament exigibles quan aquests causin baixa de la cooperativa i que l’aportació de capital pugui ser reembossable.
Sobre la base d’aquestes modificacions, el govern de la Generalitat va aprovar el decret llei de modificació de la Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives per adequar-lo a la legislació vigent al nou marc, així com permetre que les cooperatives que vulguin comptabilitzar el capital social com a fons propi puguin fer-ho.
Tenim clar, doncs, que cal aquesta adaptació! Ho ha dit la ponent del govern... i donat que és una qüestió tècnica, nosaltres no hi posarem cap impediment... exercirem una oposició responsable com hem dit en tot moment, i un cop llegit amb atenció i veient que segueix les pautes que el govern del president Montilla va deixar a punt per tramitar un cop s’aprovés la normativa estatal de transposició.
Cal dir que és una fórmula assumible però no del tot satisfactòria per a les cooperatives, conscients que ve condicionada per les normes internacionals comptables, donat que no permet un dels principis cooperatius que és el reembossament del capital un cop el soci deixa la cooperativa.
Caldrà continuar treballant a escala internacional (així ho han manifestat la confederació de cooperatives de Catalunya) per trobar la fórmula més adaptada a la idiosincràsia que és pròpia de la manera de treballar de les cooperatives, donat que el seu capital són les persones i les normatives de capital variable amb lògica mercantil no són les més adients.
En tot cas en el seu moment ja farem el debat oportú i serè que fa falta per a una nova llei de cooperatives més adaptada a la realitat actual, a la realitat, els paràmetres i les necessitats de les cooperatives del segle XXI.
Per tant, el decret llei soluciona un problema tècnic que amb l’entrada en vigor a 01.01.2011 dels criteris conceptuals del nou Pla General Comptable impulsat pel Reglament Europeu i mira de proveir les cooperatives d’altres formules/eines de formació del capital de l’empresa que comptin com a tal dins dels conceptes del nou Pla Comptable.
Com que hem vist que és una necessitat urgent permetre que les cooperatives catalanes que així ho vulguin, puguin configurar el seu capital d’acord amb les característiques exigides per la nova regulació comptable per a la qualificació del capital com a patrimoni net.
Nosaltres no hi posarem cap impediment per convalidar el decret-llei, ni demanarem que se’n faci la tramitació parlamentària, en un exercici de responsabilitat que ens hagués agradat trobar quan CiU era el principal grup de l’oposició.
Com hem dit abans, més endavant caldrà fer el debat serè per a una nova llei de cooperatives adaptada a les necessitats i els paràmetres del segle XXI.
Des del grup parlamentari socialista tenim un compromís molt clar amb el cooperativisme, per això hem entrat una iniciativa per elaborar el Pla estratègic del cooperativisme de Catalunya.
Moltes gràcies!
Celebrem que el govern no s’hagi aturat –com ens té acostumats- en aquest cas, a tirar endavant l’aprovació d’aquest Decret Llei.
Des del grup parlamentari socialista tenim un clar compromís amb el model empresarial cooperatiu. És una fórmula necessària que cal potenciar. Els darrers anys s’ha treballat des de diferents fronts per posar en valor i visualitzar aquest model d’empresa, per exemple, el programa territoris cooperatius, formació i sensibilització sobre aquest model empresarial.
A Catalunya, un milió de persones estan vinculades a cooperatives, un 15% de catalans són socis d’una cooperativa, significa un 6% del PIB. Catalunya és la comunitat amb més cooperatives (un 21,9%), un 1,2% de l’ocupació.
Compartim plenament la declaració de principis de l’Observatori del cooperativisme de Catalunya que diu:
“El model cooperatiu és el millor per a crear ocupació estable, constituir un factor de progrés en les zones rurals, aconseguir una millor redistribució de recursos i prestar amb més eficàcia els serveis de naturalesa social”
Les dades dels darrers anys en plena crisi ens demostren que la fórmula empresarial cooperativa ha estat una de les que millor ha resistit la crisi i que més ha crescut (un 14% del 2008 al 2009). Així mateix, la destrucció d'ocupació entre les entitats del sector social s’ha situat 4 punts per sota que el percentatge de destrucció a les empreses mercantils.
Aquesta diferència es deu al model de funcionament propi de les cooperatives que tenen més agilitat a l'hora de respondre als canvis, l'autogestió de les empreses cooperatives les converteix en organitzacions amb un major grau d'adaptabilitat. Flexibilitat i solidaritat són valors que li han permès aquesta resistència.
També ha estat una forma de sortida (valenta per part dels treballadors i treballadores) de processos concursals i/o EROs (exemple MEC 2010 és una de les bones pràctiques de la lluita contra la destrucció d’ocupació – treballadors valents i valentes que capitalitzen l’atur per crear la cooperativa, la complicitat de les administracions per fer-ho possible i tiren endavant una indústria).
Aquest model empresarial hauria de tenir un paper rellevant en el canvi de model productiu.
Davant la necessitat que sorgeix arrel de les modificacions en les normes internacionals de comptabilitat (NIC32) que ha motivat, consegüentment, l’aprovació d’un nou Pla General de Comptabilitat, així com canvis en les normes sobre els aspectes comptables de les cooperatives (BOE núm. 316 21 desembre de 2010 normativa de transposició).
Per tant, calia un canvi de la Llei de cooperatives de Catalunya per permetre, a les cooperatives que ho vulguin, modificar els seus estatuts en el sentit que les aportacions dels socis no siguin automàticament exigibles quan aquests causin baixa de la cooperativa i que l’aportació de capital pugui ser reembossable.
Sobre la base d’aquestes modificacions, el govern de la Generalitat va aprovar el decret llei de modificació de la Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives per adequar-lo a la legislació vigent al nou marc, així com permetre que les cooperatives que vulguin comptabilitzar el capital social com a fons propi puguin fer-ho.
Tenim clar, doncs, que cal aquesta adaptació! Ho ha dit la ponent del govern... i donat que és una qüestió tècnica, nosaltres no hi posarem cap impediment... exercirem una oposició responsable com hem dit en tot moment, i un cop llegit amb atenció i veient que segueix les pautes que el govern del president Montilla va deixar a punt per tramitar un cop s’aprovés la normativa estatal de transposició.
Cal dir que és una fórmula assumible però no del tot satisfactòria per a les cooperatives, conscients que ve condicionada per les normes internacionals comptables, donat que no permet un dels principis cooperatius que és el reembossament del capital un cop el soci deixa la cooperativa.
Caldrà continuar treballant a escala internacional (així ho han manifestat la confederació de cooperatives de Catalunya) per trobar la fórmula més adaptada a la idiosincràsia que és pròpia de la manera de treballar de les cooperatives, donat que el seu capital són les persones i les normatives de capital variable amb lògica mercantil no són les més adients.
En tot cas en el seu moment ja farem el debat oportú i serè que fa falta per a una nova llei de cooperatives més adaptada a la realitat actual, a la realitat, els paràmetres i les necessitats de les cooperatives del segle XXI.
Per tant, el decret llei soluciona un problema tècnic que amb l’entrada en vigor a 01.01.2011 dels criteris conceptuals del nou Pla General Comptable impulsat pel Reglament Europeu i mira de proveir les cooperatives d’altres formules/eines de formació del capital de l’empresa que comptin com a tal dins dels conceptes del nou Pla Comptable.
Com que hem vist que és una necessitat urgent permetre que les cooperatives catalanes que així ho vulguin, puguin configurar el seu capital d’acord amb les característiques exigides per la nova regulació comptable per a la qualificació del capital com a patrimoni net.
Nosaltres no hi posarem cap impediment per convalidar el decret-llei, ni demanarem que se’n faci la tramitació parlamentària, en un exercici de responsabilitat que ens hagués agradat trobar quan CiU era el principal grup de l’oposició.
Com hem dit abans, més endavant caldrà fer el debat serè per a una nova llei de cooperatives adaptada a les necessitats i els paràmetres del segle XXI.
Des del grup parlamentari socialista tenim un compromís molt clar amb el cooperativisme, per això hem entrat una iniciativa per elaborar el Pla estratègic del cooperativisme de Catalunya.
Moltes gràcies!
24 febrer 2011
Mesures per a la reactivació econòmica. Moció 23 de febrer
Des del grup parlamentari socialista, ja hem dit en diverses ocasions que estarem en totes aquelles iniciatives que sumin i que vagin en la línia de promoure la reactivació econòmica i la generació d’ocupació, i sobretot, el manteniment del teixit industrial de Catalunya
Ens trobaran per impulsar totes aquelles mesures que serveixin per:
• evitar deslocalitzacions,
• millorar el finançament,
• aplicar la recerca i la innovació a les empreses
• la internacionalització
• la simplificació administrativa i l’agilitat de tràmits (q per altra banda els recordo –senyor conseller, que més enllà d’una voluntat política que puguem tenir, és una obligació marcada per la Directiva Europea de Serveis que hem d’acomplir).
• les infraestructures de suport a l’activitat econòmica
• la millora de l’ocupabilitat de les persones
En definitiva, mesures gairebé totes elles incloses a l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana que avui mateix hem aprovat moció per convocar la cimera, revisar i actualitzar.
I som i serem molt insistents i persistents instant el govern a ser molt més proactiu en els casos que estan planant en aquests moments a Catalunya que poden significar la pèrdua de teixit industrial com són el de Yamaha -ens va decebre l’actitud del Conseller Mena en primer moment donant per fet el tancament-, o els casos de Derbi, Valeo, Càrnies Vilaró, Estampaciones Sabadell, etc.
I ens alarmen les sapastreries de CiU al Congrés dels diputats amb aquesta desafortunada esmena que posa en risc els 1000 llocs de treball que havia de contractar SEAT a través del SOC, que el Conseller va fer esment a la interpel•lació del passat ple. Ara hauran de córrer a desfer el nyap que ha impulsat el senyor Duran a Madrid.
Faré un incís -veient les esmenes que ha presentat CiU, ens sorprèn veure com descafeïnen la moció original, com ens havíem sentit dir tantes vegades amb to incisiu per part de la senyora Borràs quan el grup socialista en presentava... celebrem que ara amb les seves esmenes sra. Borràs avali la nostra manera de procedir, que vostè abans tan rebutjava!
Hem presentat esmenes a la seva moció, perquè coincidim en les línies generals que fan propostes genèriques, però també perquè en algunes qüestions no coincidim en els fons, per això fem les esmenes amb la voluntat que ens les accepti i poder traslladar un missatge cap als ciutadans de què treballem en la mateixa direcció per resoldre els seus problemes, i generar confiança, que és el que més cal en aquests moments (avui li hem sentit a dir al senyor Mas). Tot i que el guirigall del seu govern no hi contribueix gaire a generar aquesta confiança.
Vostè ja sap que no compartim gens els seus plantejaments en matèria de fiscalitat (moció avui) per tant, proposem suprimir el punt número 2.
I tampoc no compartim el fons respecte del SOC, i així en proposem esmena per proposar que el govern:
Intensifiqui i prioritzi les mesures que afronten la reforma del SOC dotant-lo dels recursos suficients que li permetin augmentar la intermediació entre les persones treballadores desocupades i les empreses
Perquè com ja sap, nosaltres volem que el SOC continuï millorant per ser més eficient i més eficaç, que acompanyi els aturats en la millora de les condicions de retorn al mercat laboral.
Senyor Conseller, el SOC no és assistencial ni gestiona les polítiques passives (tal com vostè va dir a la interpel•lació), això són competències exclusives de l’Estat, que amb l’aprovació del Reial Decret llei 2/2011 del passat divendres, de mesures urgents per a la millora de l’ocupabilitat i la reforma de les polítiques actives d’ocupació lliga les polítiques actives i les passives, i aquí el SOC tindrà un paper fonamental, per això cal continuar el procés de millora que els darrers anys s’han impulsat per tenir uns serveis públics d’ocupació com Catalunya es mereix:
S’han millorat les Oficines de Treball:
o Telematització de serveis,
o Nou model de reorganització de processos x optimitzar els recursos disponibles
o Infraestructures rehabilitades
o Els punts d’autoservei
o L’ampliació l’horaris
o La incorporació de nous orientadors i les aules de recerca intensiva de feina.
Li recordo, honorable conseller que l’increment del nombre d’orientadors al SOC el va fer el govern del president Montilla i convertir el SOC en un servei proactiu orientat a la reinserció de les persones i a la intermediació amb les empreses també.
Ens trobaran per impulsar totes aquelles mesures que serveixin per:
• evitar deslocalitzacions,
• millorar el finançament,
• aplicar la recerca i la innovació a les empreses
• la internacionalització
• la simplificació administrativa i l’agilitat de tràmits (q per altra banda els recordo –senyor conseller, que més enllà d’una voluntat política que puguem tenir, és una obligació marcada per la Directiva Europea de Serveis que hem d’acomplir).
• les infraestructures de suport a l’activitat econòmica
• la millora de l’ocupabilitat de les persones
En definitiva, mesures gairebé totes elles incloses a l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana que avui mateix hem aprovat moció per convocar la cimera, revisar i actualitzar.
I som i serem molt insistents i persistents instant el govern a ser molt més proactiu en els casos que estan planant en aquests moments a Catalunya que poden significar la pèrdua de teixit industrial com són el de Yamaha -ens va decebre l’actitud del Conseller Mena en primer moment donant per fet el tancament-, o els casos de Derbi, Valeo, Càrnies Vilaró, Estampaciones Sabadell, etc.
I ens alarmen les sapastreries de CiU al Congrés dels diputats amb aquesta desafortunada esmena que posa en risc els 1000 llocs de treball que havia de contractar SEAT a través del SOC, que el Conseller va fer esment a la interpel•lació del passat ple. Ara hauran de córrer a desfer el nyap que ha impulsat el senyor Duran a Madrid.
Faré un incís -veient les esmenes que ha presentat CiU, ens sorprèn veure com descafeïnen la moció original, com ens havíem sentit dir tantes vegades amb to incisiu per part de la senyora Borràs quan el grup socialista en presentava... celebrem que ara amb les seves esmenes sra. Borràs avali la nostra manera de procedir, que vostè abans tan rebutjava!
Hem presentat esmenes a la seva moció, perquè coincidim en les línies generals que fan propostes genèriques, però també perquè en algunes qüestions no coincidim en els fons, per això fem les esmenes amb la voluntat que ens les accepti i poder traslladar un missatge cap als ciutadans de què treballem en la mateixa direcció per resoldre els seus problemes, i generar confiança, que és el que més cal en aquests moments (avui li hem sentit a dir al senyor Mas). Tot i que el guirigall del seu govern no hi contribueix gaire a generar aquesta confiança.
Vostè ja sap que no compartim gens els seus plantejaments en matèria de fiscalitat (moció avui) per tant, proposem suprimir el punt número 2.
I tampoc no compartim el fons respecte del SOC, i així en proposem esmena per proposar que el govern:
Intensifiqui i prioritzi les mesures que afronten la reforma del SOC dotant-lo dels recursos suficients que li permetin augmentar la intermediació entre les persones treballadores desocupades i les empreses
Perquè com ja sap, nosaltres volem que el SOC continuï millorant per ser més eficient i més eficaç, que acompanyi els aturats en la millora de les condicions de retorn al mercat laboral.
Senyor Conseller, el SOC no és assistencial ni gestiona les polítiques passives (tal com vostè va dir a la interpel•lació), això són competències exclusives de l’Estat, que amb l’aprovació del Reial Decret llei 2/2011 del passat divendres, de mesures urgents per a la millora de l’ocupabilitat i la reforma de les polítiques actives d’ocupació lliga les polítiques actives i les passives, i aquí el SOC tindrà un paper fonamental, per això cal continuar el procés de millora que els darrers anys s’han impulsat per tenir uns serveis públics d’ocupació com Catalunya es mereix:
S’han millorat les Oficines de Treball:
o Telematització de serveis,
o Nou model de reorganització de processos x optimitzar els recursos disponibles
o Infraestructures rehabilitades
o Els punts d’autoservei
o L’ampliació l’horaris
o La incorporació de nous orientadors i les aules de recerca intensiva de feina.
Li recordo, honorable conseller que l’increment del nombre d’orientadors al SOC el va fer el govern del president Montilla i convertir el SOC en un servei proactiu orientat a la reinserció de les persones i a la intermediació amb les empreses també.
31 desembre 2010
Que l'any 11 sigui el de la recuperació
Aquest desig és el que vull plantejar des d'aquí abans d'acabar l'any que tanquem. Un any que ha estat molt complicat, com els dos anteriors. Però cal que aixequem l'ànim, ens arremanguem i posem fil a l'agulla per aconseguir vèncer els pronòstics i fer que el 2011 sigui l'any de la recuperació, l'any que moltes persones puguin trobar una sortida a la seva situació d'atur i de desesperació. Que el govern de CiU a Catalunya tingui el coratge de comptar-hi i tiri endavant polítiques d'ocupació adreçades a millorar les condicions d'aquestes persones mentre no arriba el creixement suficient que generi tota l'ocupació necessària!
Des de Sabadell, ja hi treballem, amb l'Alcalde Bustos al capdavant, per generar les millors condicions de la ciutat i de les seves persones perquè això sigui possible.
Que el 2011 doncs sigui l'any de l'esperança, de la confiança i de la llum per a tothom, i que ens porti a tots a ser una mica més feliços.
Esperem poder compartir aquesta felicitat! Bon any 2011!
Des de Sabadell, ja hi treballem, amb l'Alcalde Bustos al capdavant, per generar les millors condicions de la ciutat i de les seves persones perquè això sigui possible.
Que el 2011 doncs sigui l'any de l'esperança, de la confiança i de la llum per a tothom, i que ens porti a tots a ser una mica més feliços.
Esperem poder compartir aquesta felicitat! Bon any 2011!
28 desembre 2010
24 desembre 2010
17 desembre 2010
Les dones no són al pinyol
També és una fita el fet d'assolir per primera vegada la paritat segons la llei d'igualtat del 2007, que significa 56 dones, és a dir, un 41,5%. Cal dir que aquesta fita s'assoleix perquè hi ha grups com el PSC o ICV que estan al 50%, és a dir, meitat dones, meitat homes, per sobre de PP (44’4%) i CiU (40’3%), i molt per sobre d'altres grups com SI amb el 0%, C's amb el 33,3% i ERC amb el 30%.
El discurs de la nova presidenta del Parlament, Núria de Gispert, des de la perspectiva feminista d’esquerres, ens va poder semblar un discurs robat, assimilat al que fèiem des de l’esquerra potser fa uns anys, però que a hores d’ara segurament tenim a bastament assumit i donem per fet i assolit. Només reitera el seu feminisme aquell qui no el practica. A l’esquerra, com al PSC, ja no cal perquè es practica amb fets des de fa temps.
Ara bé, es feia estrany que es fes des de la perspectiva d’una opció conservadora, això ens fa entendre que li donés tan valor al fet. La mateixa presidenta ha reconegut que ells no creuen en la llei d’igualtat, però que dóna bons resultats. O i tant que en dóna! Ha fet possible que ella sigui la presidenta del Parlament, que la mesa sigui paritària, que el nou Parlament també sigui el més paritari de la història.
Per això caldria felicitar els estrategs de CiU que han portat a una dona a presidir el Parlament. Ara bé, com ella mateixa ja fa notar, CiU no es creu el discurs de la igualtat.
No se’l creu i ho veiem ben clar: fa uns dies vèiem publicat un gràfic on s’il·lustrava la galàxia de l’Artur Mas. En aquesta galàxia hi vèiem diverses constel·lacions, però hi havia un nucli bàsic de la galàxia a l’entorn de l’Artur Mas, el pinyol. Sorpresa va ser descobrir que en aquest pinyol les dones no hi compten, no hi són.
Segurament la fruita és madura per arribar a assolir les quotes més altes de paritat, però a l’entorn del pinyol, la fruita encara és verda. Per tant, cal molt camí encara en tots els àmbits per aconseguir que les dones puguin ser al pinyol.
14 desembre 2010
Impuls econòmic orientat a les persones
Se’ns fa difícil acceptar que algú dubti que en un període com l’actual no calgui tot el suport possible per cobrir les necessitats de les persones en situació d’atur o les empreses que volen néixer o prosperar. En un exercici de responsabilitat, tothom hauria de donar suport a aquests plantejaments i reconèixer que invertir en aquests àmbits és el camí més raonable per sortir de la crisi, fins i tot més reforçats.
Precisament aquesta lògica és la que ha portat a l’Alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i al seu govern, a apostar de nou fortament en els pressupostos de l’any 2011 pel Departament de Treball, Formació, Indústria i Innovació, amb seu al Vapor Llonch. De fet, cadascuna de les paraules que conformen el seu nom no és casual, sinó que respon a la voluntat del govern municipal d'atendre cadascun dels aspectes que es consideren fonamentals per fer possible la transformació cap a un nou model econòmic.
Amb el pas dels anys aquest departament, al Vapor Llonch, ha demostrat la seva capacitat de servei en constant creixement i adaptació per intentar cobrir la demanda dels ciutadans i de les empreses, que certament s’ha disparat en el darrer període. Ens avala el reconeixement d’institucions que han considerat el Vapor Llonch un espai de referència per a d’altres ciutats de dins i fora de Catalunya, però també ens avala l’evolució de les xifres.
Per exemple, durant el 2010 s’ha assolit la dada insòlita fins al moment d’oferta de places de formació per a persones en atur: 2.500. Pel que fa a programes d’ocupació, les xifres de contractacions han tornat a créixer, tot i que semblava impensable perquè l’any passat ja es va batre el rècord. Així, l’any 2010 hem aconseguit formalitzar més de 700 contractes per a persones en situació d’atur per fer obres i serveis en benefici de la ciutat. En paral·lel, cada vegada són més les persones que utilitzen els nostres serveis gratuïts de recerca de feina o orientació laboral, i els empresaris i les persones amb una idea de negoci que sol·liciten els nostre ajut per a la creació i consolidació d’empreses. Enguany fins a octubre se n’han constituït 128.
Tot i estar treballant a més del 100% de les nostres possibilitats, l’afluència a la porta d’entrada continua sent considerable. Per això, l’any 2011, sense descuidar els nostres serveis habituals, ens plantegem continuar essent encara més insistents en aspectes estratègics per a la ciutat.
Això passa per impulsar la formació de les persones en atur i en actiu especialment amb l’entrada en funcionament del Centre de Formació Cal Molins, com un dels equipaments municipals catalans més grans dedicats a la formació i que s’acompanyarà de nous programes. L’objectiu durant aquest 2011 és avançar cap a la validació de la formació impartida per l’Ajuntament amb els efectes propis de la formació professional del sistema educatiu. En aquest sentit, ja s’ha aprovat la formalització del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Sabadell i el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
El segon gran aspecte estratègic per al Vapor Llonch és donar encara més suport a l’activitat econòmica. L’Oficina d’Atenció a l’Empresa i l’Autònom és una mostra d’aquesta voluntat, però la volem reforçar amb l’inici de les obres de construcció d’un nou espai físic des del qual poder contribuir a la implantació de petites empreses industrials a la zona de Can Roqueta. A més a més, preveiem continuar amb la millora dels Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) per reforçar la competitivitat del teixit productiu local. Aquest any 2010 hem iniciat un pla d’acció per a la millora de l’entorn dels PAE, de les infraestructures, senyalització, mobilitat, etc. i, en general, accions integrals adreçades a aconseguir un entorn més atractiu per a les empreses que s’hi ubiquen o s’hi volen ubicar. I si aquestes empreses no arriben, les anirem a buscar promocionant la nostra oferta de sòl industrial com ja ho hem fet essent presents a una de les fires considerades més importants de l'immoble industrial a Europa (a Munich) on vam fer promoció de Sabadell Parc Empresarial.
Sabadell, cinquè municipi català en nombre d'habitants, a tan sols 20Km de Barcelona, té moltes coses per oferir; entre les quals destaca el lideratge de projectes especialment innovadors relacionats amb els negocis de la salut i l’alimentació, que poden atreure altres empreses. Per això des del Vapor Llonch abordarem el 2011 la tercera fase del Pla d’Innovació, liderat des de Sabadell i que compartim amb altres municipis de l’entorn, traduïda en un treball de dinamització més intens especialment en les activitats empresarials relacionades amb la salut.
I és que no és casualitat que Sabadell estigui entre els 10 pols de competitivitat que s’han definit a Catalunya repartits arreu del territori. Un pol de competitivitat és una àrea amb avantatges excepcionals per a l’atracció de la inversió empresarial en una sèrie de sectors intensius en coneixement i valor afegit. Aquests pols tenen una sèrie de característiques comunes: infraestructures, com ara universitats, centres de recerca i de transferència tecnològica, sòl disponible per a implantacions empresarials, i connexions viàries, aeroportuàries, ferroviàries i de transport públic així com serveis d'incubació i creació de noves empreses innovadores. Un dels elements destacats per situar la ciutat en aquest pol de la Salut és el projecte Parc de Salut, un espai en desenvolupament concebut per a la recerca i la innovació en tecnologies sanitàries que ja és referent en l'àmbit de la investigació científica i mèdica, i que també s’inclou entre els projectes que reforçarem el 2011.
En definitiva, els pressupost 2011 acompanya un any especialment intens per al Vapor Llonch, que enguany complirà 20 anys de vida tot posant en marxa un nou espai a Cal Molins, i amb la perspectiva d’endegar en un futur no massa llunyà el nou Centre d’empreses a Can Roqueta. En resum, la commemoració d’aquest aniversari serà doblement especial; per la important evolució d’aquest servei durant els seus 20 anys, però també per l’entrada en funcionament durant el 2011 de nous serveis que han de marcar la pauta de les properes dècades, tot incidint en el disseny d’estratègies que permetin incrementar el desenvolupament econòmic de la nostra ciutat.
Precisament aquesta lògica és la que ha portat a l’Alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i al seu govern, a apostar de nou fortament en els pressupostos de l’any 2011 pel Departament de Treball, Formació, Indústria i Innovació, amb seu al Vapor Llonch. De fet, cadascuna de les paraules que conformen el seu nom no és casual, sinó que respon a la voluntat del govern municipal d'atendre cadascun dels aspectes que es consideren fonamentals per fer possible la transformació cap a un nou model econòmic.
Amb el pas dels anys aquest departament, al Vapor Llonch, ha demostrat la seva capacitat de servei en constant creixement i adaptació per intentar cobrir la demanda dels ciutadans i de les empreses, que certament s’ha disparat en el darrer període. Ens avala el reconeixement d’institucions que han considerat el Vapor Llonch un espai de referència per a d’altres ciutats de dins i fora de Catalunya, però també ens avala l’evolució de les xifres.
Per exemple, durant el 2010 s’ha assolit la dada insòlita fins al moment d’oferta de places de formació per a persones en atur: 2.500. Pel que fa a programes d’ocupació, les xifres de contractacions han tornat a créixer, tot i que semblava impensable perquè l’any passat ja es va batre el rècord. Així, l’any 2010 hem aconseguit formalitzar més de 700 contractes per a persones en situació d’atur per fer obres i serveis en benefici de la ciutat. En paral·lel, cada vegada són més les persones que utilitzen els nostres serveis gratuïts de recerca de feina o orientació laboral, i els empresaris i les persones amb una idea de negoci que sol·liciten els nostre ajut per a la creació i consolidació d’empreses. Enguany fins a octubre se n’han constituït 128.
Tot i estar treballant a més del 100% de les nostres possibilitats, l’afluència a la porta d’entrada continua sent considerable. Per això, l’any 2011, sense descuidar els nostres serveis habituals, ens plantegem continuar essent encara més insistents en aspectes estratègics per a la ciutat.
Això passa per impulsar la formació de les persones en atur i en actiu especialment amb l’entrada en funcionament del Centre de Formació Cal Molins, com un dels equipaments municipals catalans més grans dedicats a la formació i que s’acompanyarà de nous programes. L’objectiu durant aquest 2011 és avançar cap a la validació de la formació impartida per l’Ajuntament amb els efectes propis de la formació professional del sistema educatiu. En aquest sentit, ja s’ha aprovat la formalització del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Sabadell i el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
El segon gran aspecte estratègic per al Vapor Llonch és donar encara més suport a l’activitat econòmica. L’Oficina d’Atenció a l’Empresa i l’Autònom és una mostra d’aquesta voluntat, però la volem reforçar amb l’inici de les obres de construcció d’un nou espai físic des del qual poder contribuir a la implantació de petites empreses industrials a la zona de Can Roqueta. A més a més, preveiem continuar amb la millora dels Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) per reforçar la competitivitat del teixit productiu local. Aquest any 2010 hem iniciat un pla d’acció per a la millora de l’entorn dels PAE, de les infraestructures, senyalització, mobilitat, etc. i, en general, accions integrals adreçades a aconseguir un entorn més atractiu per a les empreses que s’hi ubiquen o s’hi volen ubicar. I si aquestes empreses no arriben, les anirem a buscar promocionant la nostra oferta de sòl industrial com ja ho hem fet essent presents a una de les fires considerades més importants de l'immoble industrial a Europa (a Munich) on vam fer promoció de Sabadell Parc Empresarial.
Sabadell, cinquè municipi català en nombre d'habitants, a tan sols 20Km de Barcelona, té moltes coses per oferir; entre les quals destaca el lideratge de projectes especialment innovadors relacionats amb els negocis de la salut i l’alimentació, que poden atreure altres empreses. Per això des del Vapor Llonch abordarem el 2011 la tercera fase del Pla d’Innovació, liderat des de Sabadell i que compartim amb altres municipis de l’entorn, traduïda en un treball de dinamització més intens especialment en les activitats empresarials relacionades amb la salut.
I és que no és casualitat que Sabadell estigui entre els 10 pols de competitivitat que s’han definit a Catalunya repartits arreu del territori. Un pol de competitivitat és una àrea amb avantatges excepcionals per a l’atracció de la inversió empresarial en una sèrie de sectors intensius en coneixement i valor afegit. Aquests pols tenen una sèrie de característiques comunes: infraestructures, com ara universitats, centres de recerca i de transferència tecnològica, sòl disponible per a implantacions empresarials, i connexions viàries, aeroportuàries, ferroviàries i de transport públic així com serveis d'incubació i creació de noves empreses innovadores. Un dels elements destacats per situar la ciutat en aquest pol de la Salut és el projecte Parc de Salut, un espai en desenvolupament concebut per a la recerca i la innovació en tecnologies sanitàries que ja és referent en l'àmbit de la investigació científica i mèdica, i que també s’inclou entre els projectes que reforçarem el 2011.
En definitiva, els pressupost 2011 acompanya un any especialment intens per al Vapor Llonch, que enguany complirà 20 anys de vida tot posant en marxa un nou espai a Cal Molins, i amb la perspectiva d’endegar en un futur no massa llunyà el nou Centre d’empreses a Can Roqueta. En resum, la commemoració d’aquest aniversari serà doblement especial; per la important evolució d’aquest servei durant els seus 20 anys, però també per l’entrada en funcionament durant el 2011 de nous serveis que han de marcar la pauta de les properes dècades, tot incidint en el disseny d’estratègies que permetin incrementar el desenvolupament econòmic de la nostra ciutat.
08 desembre 2010
Quan passi el temps de gràcia!
Jo, encara que no tinc clars tots els motius, sí que tinc clar que els ciutadans han castigat ERC i el PSC principalment, i en menys mesura, ICV-EuiA, és a dir, han castigat les tres forces que configuren el govern tripartit. De fet, així ho vaticinaven les enquestes.
Centrant-nos en el PSC, provablement la crisi, el tripartit i el context global hi han tingut força pes, ha capitalitzat a través del president gran part del desgast sobre tots els temes. Ara bé, per afrontar el camí que cal prendre, cal primer una anàlisi exhaustiva, sense intentar buscar culpes ni culpables a cor calent, sinó analitzant què ha passat amb el cap fred. Ara no és hora de les solucions ràpides o del “jo ja ho havia dit”. Serenor i cap fred són la clau per abordar la presa de decisions sobre qui i cap a on ha d’orientar-se el futur. Trobar què ha fallat, per què i el camí per tornar a connectar amb els ciutadans que ens han perdut la confiança.
Cal valorar com a exemplar la determinació del President Montilla en reconèixer la derrota i assumir-ne la responsabilitat. És lloable i exemplar, i absolutament sincera i coherent amb el que sempre ha dit. Un acte d’humilitat amb el qual contribueix a prestigiar la política i a combatre la desafecció. La mateixa consideració mereix el President del Parlament Ernest Benach, que ha decidit seguir el mateix camí.
Així doncs, cal reconèixer la davallada de vots del PSC i cal felicitar CiU pels bons resultats. Pel camí ens ha sorprès que, contra pronòstic, hi hagi hagut més participació, més ciutadans que no pas al 2006 han volgut dir la seva opinió. Ara hem d’interpretar a fons què ens han dit i de tot plegat aprendre’n la lliçó per continuar treballant per refer i redefinir l’espai que es vol recuperar.
Mentrestant, i tal com diu la dita, més val caure en gràcia que ser graciós. I això és el que ens va semblar dimarts passat a l’entrevista que Mònica Terribas va fer a TV3 al futur president electe Artur Mas. Tot són bons propòsits, prudència en les solucions, però sí, tot bones paraules per abordar el futur govern.
A hores d’ara s'acosta l'hivern, i potser torna a nevar! Els uns (els que governaven) ara estaran replegats, en reflexió i anàlisi del que ha passat i de com s’han de replantejar. Els altres (el nou President i el seu govern) hauran de sortir i mullar-se, i demostrar que efectivament, tal com s’han passat dient els darrers anys, ho saben gestionar millor. Veurem, segurament tindran alguns elements de gràcia, per exemple, en vam tenir un exemple amb l’entrevista que Mònica Terribas, tan acostumats com ens té a veure-la tan brava, li va fer a l’Artur Mas amb un bon massatge. Un massatge al qual no estàvem acostumats quan al seu davant hi tenia el President Montilla, per exemple.
Ara tot somriu al nou futur president, veurem fins quan dura la gràcia. De moment ja li vam sentir insinuar que per a Educació seria difícil que hi hagués més diners (no havia dit que l’eduació és una qüestió estratègica per a la competitivitat del país?), i que el concert econòmic seria molt dificultós, i que el referèndum, “ara no toca”... Us sona aquesta cançó?
No ens va agradar gens la crítica que va insinuar sobre les dimissions, la del President Montilla i la del President Benach. No l’honora, només la vam interpretar com una justificació del per què ell no ho va fer. No calia!
20 novembre 2010
Treball als Barris, la millor eina d'inclusió i cohesió
Recuperar els barris suposa recobrar la dimensió humana de la ciutat i, amb això, millorar la qualitat de vida de moltes persones i reafirmar la identitat dels que l'habiten. Per recuperar un barri és tan important plantejar actuacions estrictament urbanístiques com acompanyar-les d’accions de caire econòmic i social adreçades directament als veïns i veïnes. Dit d’una altra manera, ampliar un centre cívic o remodelar una plaça a una zona d’una ciutat marcada per la fragilitat econòmica dels seus habitants és més efectiu si s’ofereix alhora a les persones que han de trepitjar aquests equipaments o espais públics, recursos per millorar la seva situació individual. Només així es pot aconseguir la inclusió i cohesió desitjada.
Amb aquesta idea fa tres anys es va posar en marxa als barris de Torre Romeu i Can Puiggener de Sabadell el projecte “Treball als Barris” del Departament de Treball, mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya i gestionat des de l’Ajuntament de Sabadell. Aquestes dues zones de Sabadell s’havien acollit al Pla de Barris per aconseguir millorar la seva situació, ja que són dos indrets de la ciutat on a partir dels anys 40 es van formar assentaments d’habitatges d’autoconstrucció amb unes condicions molt deficitàries. En paral·lel es tractava d’oferir als habitants amb més necessitats la possibilitat de participar en programes de formació i treball amb un doble objectiu.
El primer era dotar les persones participants d’una experiència laboral ja que s’havia detectat que gran part de la població tenia un nivell de qualificació i especialització professional tan baix que no s’adequava als requeriments actuals del mercat laboral. El segon suposava per aquestes persones treballar fent obres i serveis d’interès general i social per millorar les zones habitades. D’aquesta manera a més de proporcionar als participants experiència laboral per millorar el seu entorn més proper, s’ofereix els coneixements i les habilitats que els capaciten professionalment i possibiliten la seva inserció posterior en el mercat de treball, com ho demostren les xifres obtingudes.
Des de 2007, un total 231 persones van participar en el projecte Treball als Barris desenvolupat a Torre Romeu i Can Puiggener. Darrera d’aquesta xifra hi ha casos de dones que tot i haver estat allunyades del món laboral durant molts anys i tenir moltes càrregues familiars estan avui dia dins del mercat de treball. El seu pas pel programa els ha permès créixer personalment i trencar amb alguns prejudicis, ja que per qüestions culturals el paper d’aquestes dones a la família es limitava a tenir cura de la casa i dels fills o filles. Però també hi ha casos d’homes que han aconseguit una feina d’acord amb la nova experiència laboral adquirida. També s’han donat casos d’èxit entre la majoria de joves que han passat pel programa. Malgrat el seu baix nivell formatiu, han decidit no penjar els estudis o accedir a una feina i el grau d’inserció laboral i formativa en aquest col·lectiu s’ha situat a l’entorn del 50% en les accions de 2009-2010.
Un altre element de suport a aquestes persones per facilitar el seu accés al mercat de treball ha estat l’activació de serveis d’orientació laboral i de suport a la recerca de feina al qual també s'han pogut acollir la resta de veïns i veïnes del barri. En els mateixos centres cívics de Torre Romeu i Can Puiggener tècnics d’intermediació laboral de l’Ajuntament han ofert un assessorament individual a 446 persones en els dos anys que aquest dispositiu ha estat en marxa. Part d’aquestes persones han participat també en accions grupals vinculades a la recerca de feina. En aquest sentit, s’han desenvolupat formació en alfabetització digital, habilitats per la recerca d’un treball o màrqueting personal. Per crear mecanismes que generin ocupació a la zona, també s’ha dut a terme una anàlisi del teixit productiu d’aquesta part de la ciutat.
Tot plegat està permetent importants canvis en la forma i en fons de la vida dels barris. Com diu Joan Josep Berbel, director del Servei d’ocupació de Catalunya ”la coincidència en el temps i l’espai de diferents polítiques de dinamització socioeconòmica produeixen efectes multiplicadors sobre els territoris en els que s’intervé”. I així és.
De l’experiència viscuda a Sabadell a través del programa Treball als barris, podem afirmar amb rotunditat que és un dels millors programes que ha endegat el govern presidit per José Montilla, que ha permès tocar l’arrel dels problemes de cohesió i exclusió social que es viuen en molts barris de molts pobles i ciutats de Catalunya de forma integral i integrada, amb cooperació i visió compartida entre el govern de la Generalitat i l’Ajuntament. Un reconeixement també al paper fonamental que tenen els municipis en la cohesió social del nostre país.
Amb aquesta idea fa tres anys es va posar en marxa als barris de Torre Romeu i Can Puiggener de Sabadell el projecte “Treball als Barris” del Departament de Treball, mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya i gestionat des de l’Ajuntament de Sabadell. Aquestes dues zones de Sabadell s’havien acollit al Pla de Barris per aconseguir millorar la seva situació, ja que són dos indrets de la ciutat on a partir dels anys 40 es van formar assentaments d’habitatges d’autoconstrucció amb unes condicions molt deficitàries. En paral·lel es tractava d’oferir als habitants amb més necessitats la possibilitat de participar en programes de formació i treball amb un doble objectiu.
El primer era dotar les persones participants d’una experiència laboral ja que s’havia detectat que gran part de la població tenia un nivell de qualificació i especialització professional tan baix que no s’adequava als requeriments actuals del mercat laboral. El segon suposava per aquestes persones treballar fent obres i serveis d’interès general i social per millorar les zones habitades. D’aquesta manera a més de proporcionar als participants experiència laboral per millorar el seu entorn més proper, s’ofereix els coneixements i les habilitats que els capaciten professionalment i possibiliten la seva inserció posterior en el mercat de treball, com ho demostren les xifres obtingudes.
Des de 2007, un total 231 persones van participar en el projecte Treball als Barris desenvolupat a Torre Romeu i Can Puiggener. Darrera d’aquesta xifra hi ha casos de dones que tot i haver estat allunyades del món laboral durant molts anys i tenir moltes càrregues familiars estan avui dia dins del mercat de treball. El seu pas pel programa els ha permès créixer personalment i trencar amb alguns prejudicis, ja que per qüestions culturals el paper d’aquestes dones a la família es limitava a tenir cura de la casa i dels fills o filles. Però també hi ha casos d’homes que han aconseguit una feina d’acord amb la nova experiència laboral adquirida. També s’han donat casos d’èxit entre la majoria de joves que han passat pel programa. Malgrat el seu baix nivell formatiu, han decidit no penjar els estudis o accedir a una feina i el grau d’inserció laboral i formativa en aquest col·lectiu s’ha situat a l’entorn del 50% en les accions de 2009-2010.
Un altre element de suport a aquestes persones per facilitar el seu accés al mercat de treball ha estat l’activació de serveis d’orientació laboral i de suport a la recerca de feina al qual també s'han pogut acollir la resta de veïns i veïnes del barri. En els mateixos centres cívics de Torre Romeu i Can Puiggener tècnics d’intermediació laboral de l’Ajuntament han ofert un assessorament individual a 446 persones en els dos anys que aquest dispositiu ha estat en marxa. Part d’aquestes persones han participat també en accions grupals vinculades a la recerca de feina. En aquest sentit, s’han desenvolupat formació en alfabetització digital, habilitats per la recerca d’un treball o màrqueting personal. Per crear mecanismes que generin ocupació a la zona, també s’ha dut a terme una anàlisi del teixit productiu d’aquesta part de la ciutat.
Tot plegat està permetent importants canvis en la forma i en fons de la vida dels barris. Com diu Joan Josep Berbel, director del Servei d’ocupació de Catalunya ”la coincidència en el temps i l’espai de diferents polítiques de dinamització socioeconòmica produeixen efectes multiplicadors sobre els territoris en els que s’intervé”. I així és.
De l’experiència viscuda a Sabadell a través del programa Treball als barris, podem afirmar amb rotunditat que és un dels millors programes que ha endegat el govern presidit per José Montilla, que ha permès tocar l’arrel dels problemes de cohesió i exclusió social que es viuen en molts barris de molts pobles i ciutats de Catalunya de forma integral i integrada, amb cooperació i visió compartida entre el govern de la Generalitat i l’Ajuntament. Un reconeixement també al paper fonamental que tenen els municipis en la cohesió social del nostre país.
05 novembre 2010
Sobre el projecte Suma't adreçat a joves que no estudien ni treballen
Fa alguns dies quan em plantejava sobre què escriure, em venia al cap parlar potser de la polèmica arrel dels reglaments lingüístics feta aparèixer en campanya pel PP i l’amenaça de C’s d’impugnar-los tots -com si no hi hagués problemes reals molt més importants que veritablement preocupen els ciutadans.
També em venia al cap parlar sobre l’ús inadequat que s’està fent de la immigració en campanya... Tot plegat vinga soroll que dilueix les propostes clares i concretes fins al punt que ens pot semblar que ja no sabem de què parlem. O bé parlem d’oïdes a base de titulars i tòpics.
Però m’he decidit a parlar del programa SUMA’T aprovat pel govern aquest dimarts i publicat al DOGC dimecres dia 3 de novembre, per aclarir de què estem parlant, més enllà del soroll.
La clara acció i voluntat del govern de continuar abordant els problemes reals amb responsabilitat i compromís fins a l’últim moment ha estat el que ha generat la polèmica a l’entorn de la posta en marxa del programa anomenat SUMA’T, d’Experiència Professional per a l’ocupació juvenil a Catalunya, tan criticat per la dreta! No entenc l’esverament, si realment és un col·lectiu que preocupa –això diuen-. O potser ho diuen per quedar bé?
Recordem que el programa no neix com un bolet, de forma aïllada, sinó que s’emmarca en l’Acord de Mesures per a l’Ocupació juvenil a Catalunya 2009-2012, aprovat pel Govern i signat amb els agents econòmics i socials en el mes de setembre de 2009. El 20 d’abril de 2010, el Govern de la Generalitat de Catalunya ja va aprovar un conjunt de mesures adreçades a millorar-ne l’ocupació, mitjançant actuacions que combinen la formació i el treball, amb l’objectiu de garantir la inserció laboral d’aquestes persones joves, o bé la seva tornada al món educatiu.
Aquest programa és un més dels endegats pel govern català per incrementar la formació i l’ocupabilitat de persones joves en atur, majors de 16 anys i menors de 25 anys, que no han acabat l’educació secundària obligatòria. El programa compta, a partir de la convocatòria, per a la seva execució, amb la col·laboració de l’Administració Local i de les empreses catalanes, com d’altres programes d’aquestes característiques (Programes de Qualificació Professional Inicial, cases d'oficis, etc.)
Així doncs estem davant d’un programa innovador de formació en alternança amb el treball, mitjançant la formalització de contractes per a la formació on es preveuen ajuts destinats tant a la formació com als costos laborals de les empreses.
Els objectius concrets són: fer possible l’adquisició d’experiència en un entorn d’empresa, potenciar i afavorir el procés d’aprenentatge professional amb la combinació d’experiències pràctiques i de formació i, posar en valor les actuacions de Responsabilitat Social de l’Empresa en un marc de col·laboració público-privat.
Per tant, reitero, a què ve tant rebombori? Per electoralista? De fet, tant si fa com si no fa, el govern és criticat per la dreta quan endega accions que ataquen d’arrel un dels greus problemes produïts per la crisi: l’atur juvenil, d’aquests joves que el mercat va manllevar de la formació reglada, pel propi fracàs escolar, o perquè la bonança i la bombolla de la construcció els permetien guanyar un sou molt digne de forma fàcil i ràpida.
Però ara volem que aquests joves tinguin una oportunitat per intentar assolir una formació que van deixar aparcada, amb formació per assolir competències claus, formació professionalitzadora i formació per a l’obtenció del títol de graduat en ESO. Perquè l’objectiu final és que aquests joves es puguin tornar a reenganxar a alguna formació professional reglada que els situï en millors condicions per trobar feina quan se’n generi. Mentrestant, té un valor cabdal per intentar evitar un potencial problema que pot produir-se al carrer, amb els riscos que això comporta cap a l’exclusió social.
Qui plantegi que aquest programa està fet en clau electoralista demostra que desconeix completament el perfil de qui va adreçat i també la realitat social més crua que es produeix als carrers dels pobles i ciutats de Catalunya.
26 octubre 2010
Per continuar canviant Catalunya
Atès el “soroll” que hem sentit durant aquests anys, es podria pensar que el President és un il·lús o que nega les evidències. Però si ens atenem als fets, a les dades objectives, al compliment del Pla de govern 2007-2010, constatem que ha estat un govern que ha fet molta feina, tot i que segurament no s'ha fet prou per explicar-la. Tanmateix, d’altres ja s’han ocupat de cridar ben fort per tapar-la.
Aquesta no ha estat una legislatura fàcil, principalment pels efectes de la crisi econòmica global. Però s’han abordat temes de gran transcendència, que deixen pòsit, que marquen camins de futur, i que en molts sentits són irreversibles: des del mateix Estatut, fins a la Llei d’Educació, els pactes i els acords estratègics pel canvi de model productiu. I són temes sobre els que ens hauríem de preguntar per què no s’havien abordat mai abans.
Si miréssim de fer el balanç de la tasca desenvolupada pel principal partit de l’oposició i pel seu cap, Artur Mas, durant aquests quatre anys, caldria dir que els hem sentit fer molt de soroll i ben poca feina. Han mostrat una manca de responsabilitat insòlita en un partit que ha estat governant Catalunya durant 23 anys, perquè en moments de crisi tan profunda no han volgut donar el més mínim suport al govern. No han donat suport ni tant sols al finançament, ni a l’estratègia per salvar l’Estatut, ni a cap mesura realista per abordar la crisi. CiU no ha près cap compromís pel país.
Ara comença el temps de parlar clar, de mullar-se, de comprometre’s pel país, amb propostes clares i concretes. De moment, ja hi ha qui demana privatitzar infrastructures i serveis públics bàsics. Com també afirmen que hi ha massa hospitals. I ho diuen els qui des de l'any 1991 prometien ampliar l'Hospital Taulí.
Al final, ho han fet els governs liderats per presidents socialistes.
Al PSC tenim clares les nostres propostes. El president Montilla ha demostrat amb fets que les propostes esdevenen reals. El canvi real s'ha produit en aquests darrers anys, quan per fi les promeses s'han convertit en realitat. En set anys de govern hem dissenyat els fulls de ruta per governar el país els propers anys a partir de l’acord i el pacte: infraestructures, habitatge, immigració, recerca i innovació, acord estratègic per al canvi de model productiu, o el desplegament de l’Estatut al màxim, tot articulant fórmules per salvar els articles tombats pel TC.
Per contra, Artur Mas, continua movent-se en una ambigüitat fosca: no se sap si vol la independència o no la vol; tampoc explica com pensa assolir el concert econòmic que, per cert, Jordi Pujol va rebutjar el 1979. Artur Mas no ens explica com vol aprimar l’administració: a qui despatxarà? Tampoc sabem quina fórmula màgica pensa usar per reduir l’atur a la meitat. Perquè no quadra que abaixant els impostos es puguin crear llocs de treball. El que sí que hem pogut veure és que ja es va justificant per si de cas no pot fer gaire coses, amb excuses de mal pagador, donant la culpa als altres, seguint el fil argumental històric dels governs de CiU: victimisme i poca feina feta.
Per molt que un s'envolti de senyeres, per molt que un canviï de discurs segons parli davant d'empresaris madrilenys, de banquers o de militants propis, cal claredat, coherència i joc net. Sobren els insults i les desqualificacions barroeres, els anuncis apocalítics i les promeses impossibles de cumplir.
El PSC ja ha aprovat el programa, amb la participació de moltíssima gent, i amb el compromís socialista de mantenir el convenciment de guanyar. Confiar en el PSC és confiar en una Catalunya que continuï sent progressista, perquè Catalunya pugui continuar canviant.
25 octubre 2010
24 octubre 2010
Contrast de propostes
Ja ha començat. Després que gairebé tots els partits han aprovat les seves candidatures i els seus programes electorals, ara comença la confrontació de propostes.
Ens podíem imaginar que la qüestió podia continuar amb els debats estèrils en el terreny de les identitats, però hem quedat gratament sorpresos de veure que en aquesta ocasió els principals partits apunten amb propostes sobre els problemes reals dels ciutadans. Els problemes de molts joves (pels volts d'un 40%) que es troben a l'atur o que abandonen massa aviat els estudis. Aquest ha estat el debat de la setmana.
Hem sentit Artur Mas amb la proposta de CiU de recuperar la figura de l'aprenent -segurament atenent les peticions de lobbies empresarials-, que no és el mateix que fomentar l'aprenentatge en el lloc de treball! La seva intenció és recuperar el model gremial de segles enrere on els joves treballaven i aprenien l'ofici dels oficials i mestres de l'empresa sense cobrar? No oblidem que som al segle XXI. La solució és fer que els joves treballin de franc i així deixin de comptabilitzar a les llistes de l'atur? La solució del fracàs escolar és que els joves aprenguin a partir del que s'està fent tenint en compte que majoritàriament estem d'acord que s'ha d'innovar?
Per altra banda hem sentit la proposta del 'Contracte pel futur' del President Montilla, que s'ofereix com un pacte perquè els joves que es vulguin esforçar per aconseguir una feina trobin el suport i les ajudes necessàries. Una proposta orientada a oferir una sortida a la situació de les gairebé 123.000 persones menors de 30 anys que avui volen i no poden treballar, de les quals 50.000 són menors de 25 anys i a més a més d'estar a l'atur, tenen una formació baixa o molt baixa.
Veiem clarament la diferència entre les dues propostes: una proposta personalitzada i innovadora contra una proposta "arcaica": Cal afegir que el contracte pel futur se suma a la tradicional oferta de formació, per tal que els joves millorin la seva capacitat d'ocupar-se, un crèdit salarial, mentre es formen, que han de retornar. Aquesta és precisament la novetat, és dóna peix, mentre s'aprèn a pescar, però s'ha de retornar a la societat el salari quan l'esforç formatiu doni fruit i s'aconsegueixi una feina.
Avui la formació professional dels joves, i gosaria dir de tothom, ha de consistir a assolir coneixements pràctics d'un ofici, però també noves habilitats per continuar evolucionant i aportant idees i innovació en el lloc de treball al mateix ritme que es van produint els canvis tecnològics. Aprendre a aprendre constantment. Això no s'aconsegueix amb els mètodes d'aprenentatge artesanal, perquè fent el que ja s'havia fet s'obtenen els mateixos resultats, i justament és el que no volem, tornar a estar al mateix lloc.
En aquest mercat de propostes que ens envaeix, o som capaços d'entendre que la formació és una inversió per al futur individual i col·lectiu, i canviem el xip deixant-ho de veure com una despesa o una pèrdua de temps (joves, empresaris, administració i societat en general) o no ens en sortirem. Aquí tenim el repte!
Ens podíem imaginar que la qüestió podia continuar amb els debats estèrils en el terreny de les identitats, però hem quedat gratament sorpresos de veure que en aquesta ocasió els principals partits apunten amb propostes sobre els problemes reals dels ciutadans. Els problemes de molts joves (pels volts d'un 40%) que es troben a l'atur o que abandonen massa aviat els estudis. Aquest ha estat el debat de la setmana.
Hem sentit Artur Mas amb la proposta de CiU de recuperar la figura de l'aprenent -segurament atenent les peticions de lobbies empresarials-, que no és el mateix que fomentar l'aprenentatge en el lloc de treball! La seva intenció és recuperar el model gremial de segles enrere on els joves treballaven i aprenien l'ofici dels oficials i mestres de l'empresa sense cobrar? No oblidem que som al segle XXI. La solució és fer que els joves treballin de franc i així deixin de comptabilitzar a les llistes de l'atur? La solució del fracàs escolar és que els joves aprenguin a partir del que s'està fent tenint en compte que majoritàriament estem d'acord que s'ha d'innovar?
Per altra banda hem sentit la proposta del 'Contracte pel futur' del President Montilla, que s'ofereix com un pacte perquè els joves que es vulguin esforçar per aconseguir una feina trobin el suport i les ajudes necessàries. Una proposta orientada a oferir una sortida a la situació de les gairebé 123.000 persones menors de 30 anys que avui volen i no poden treballar, de les quals 50.000 són menors de 25 anys i a més a més d'estar a l'atur, tenen una formació baixa o molt baixa.
Veiem clarament la diferència entre les dues propostes: una proposta personalitzada i innovadora contra una proposta "arcaica": Cal afegir que el contracte pel futur se suma a la tradicional oferta de formació, per tal que els joves millorin la seva capacitat d'ocupar-se, un crèdit salarial, mentre es formen, que han de retornar. Aquesta és precisament la novetat, és dóna peix, mentre s'aprèn a pescar, però s'ha de retornar a la societat el salari quan l'esforç formatiu doni fruit i s'aconsegueixi una feina.
Avui la formació professional dels joves, i gosaria dir de tothom, ha de consistir a assolir coneixements pràctics d'un ofici, però també noves habilitats per continuar evolucionant i aportant idees i innovació en el lloc de treball al mateix ritme que es van produint els canvis tecnològics. Aprendre a aprendre constantment. Això no s'aconsegueix amb els mètodes d'aprenentatge artesanal, perquè fent el que ja s'havia fet s'obtenen els mateixos resultats, i justament és el que no volem, tornar a estar al mateix lloc.
En aquest mercat de propostes que ens envaeix, o som capaços d'entendre que la formació és una inversió per al futur individual i col·lectiu, i canviem el xip deixant-ho de veure com una despesa o una pèrdua de temps (joves, empresaris, administració i societat en general) o no ens en sortirem. Aquí tenim el repte!
17 octubre 2010
Un bon balanç i un bon programa! A guanyar!
Dilluns dia 4 d’octubre, al Palau de la Generalitat, el President Montilla, en un acte solemne i insòlit fins al moment –ni Maragall ni Pujol ho havien fet abans- reivindicava l’acció del seu govern abans de signar el decret de convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya per al proper 28 de novembre.
Poden semblar insòlites les seves declaracions quan va afirmar que el Govern d'Entesa és el govern "més transformador i proper que ha tingut Catalunya i els catalans en molts anys" amb un projecte ple "d’ambició social, econòmica, cultural i nacional”.
Dient això podríem pensar que el President és il•lús o que nega les evidències si ens atenem al soroll que durant aquests quatre anys hem sentit, i continuem sentint justament en la línia contrària. Però si ens atenem als fets, a les dades objectives, a aquestes 100 dades del canvi real, per exemple, o al compliment del Pla de govern 2007-2010, constatem que ha estat un govern que ha fet molta feina, i segurament ha fet poc soroll per explicar-la, d’altres ja s’han ocupat de cridar i gesticular prou per tapar-la.
És veritat que no ha estat una legislatura fàcil, principalment pels efectes de la crisi econòmica global, però s’han abordat temes de gran transcendència, que deixen pòsit, que marquen camins de futur, que en molts sentits són irreversibles: des del mateix Estatut, fins a la llei d’educació, els pactes i els acords estratègics pel canvi de model productiu. Tots ells temes pels quals ens hauríem de preguntar, per què no s’havien abordat abans?
Si miréssim de fer el balanç de la tasca desenvolupada pel principal partit de l’oposició, i pel seu cap, el senyor Mas, durant aquests quatre anys, caldria dir que els hem sentit fer molt de soroll i ben poca feina per donar suport al govern en un moment de crisi tan profunda com l’actual, exercint una manca de responsabilitat insòlita en un partit que ha estat governant Catalunya durant 23 anys. No han donat suport ni al finançament, ni a l’estratègia per salvar l’Estatut, ni a cap mesura realista per abordar la crisi, no els hem vist agafar cap compromís per al país.
Ara comença el temps de descompte, de fer campanya i de tenir l’oportunitat de parlar clar, de mullar-se, de comprometre’s pel país, amb propostes clares i concretes. Ens agradarà sentir quines són aquestes propostes.
Les del president Montilla les tenim clares, ens les ha demostrat amb fets que es poden tocar i amb fulls de ruta per governar el país els propers anys a partir de l’acord i el pacte: infraestructures, habitatge, immigració, recerca i innovació, acord estratègic per al canvi de model productiu, el desplegament de l’Estatut al màxim mirant d’articular fórmules per salvar els articles tombats pel TC.
Les de Mas, de moment, i per ara, encara no ens ha quedat gens clares: si vol la independència o no la vol. Com i de quina manera pensa aconseguir el concert econòmic. Com vol aprimar l’administració, prioritzant què i despatxant a qui? Com pensa reduir l’atur a la meitat, amb quina fórmula màgica, amb quines condicions per als treballadors? Perquè no ens quadra que baixant els impostos es puguin crear llocs de treball. El que sí que hem pogut veure és que ja es va justificant per si de cas no pot fer moltes coses, amb excuses de mal pagador, posant la culpa als altres, com tants i tants anys va ser el fil argumental dels governs de CiU.
Des d’aquí només demano que es mulli, amb tantes senyeres que l’envolten, que parli clar i català, sense ambigüitats, vaguetats i inconcrecions, sense contradiccions en funció del públic a qui s’adreça. Amb joc net, que quan el demani, els seus no facin exactament el contrari. Amb respecte, sense insults ni gesticulacions, sense dramatització catastrofista i apocalíptica, perquè Catalunya som tots.
Tanta pressa que tenien alguns, i ara el partit tot just acaba de començar! Alea jacta est?
Avui mateix, el President Montilla i candidat a la reelecció, després d'aprovar per aclaparadora unanimitat el programa electoral del PSC, ha fet una crida perquè estiguem convençuts que si ens ho proposem, podem guanyar. Aquí teniu la intervenció del President Montilla.
Poden semblar insòlites les seves declaracions quan va afirmar que el Govern d'Entesa és el govern "més transformador i proper que ha tingut Catalunya i els catalans en molts anys" amb un projecte ple "d’ambició social, econòmica, cultural i nacional”.
Dient això podríem pensar que el President és il•lús o que nega les evidències si ens atenem al soroll que durant aquests quatre anys hem sentit, i continuem sentint justament en la línia contrària. Però si ens atenem als fets, a les dades objectives, a aquestes 100 dades del canvi real, per exemple, o al compliment del Pla de govern 2007-2010, constatem que ha estat un govern que ha fet molta feina, i segurament ha fet poc soroll per explicar-la, d’altres ja s’han ocupat de cridar i gesticular prou per tapar-la.
És veritat que no ha estat una legislatura fàcil, principalment pels efectes de la crisi econòmica global, però s’han abordat temes de gran transcendència, que deixen pòsit, que marquen camins de futur, que en molts sentits són irreversibles: des del mateix Estatut, fins a la llei d’educació, els pactes i els acords estratègics pel canvi de model productiu. Tots ells temes pels quals ens hauríem de preguntar, per què no s’havien abordat abans?
Si miréssim de fer el balanç de la tasca desenvolupada pel principal partit de l’oposició, i pel seu cap, el senyor Mas, durant aquests quatre anys, caldria dir que els hem sentit fer molt de soroll i ben poca feina per donar suport al govern en un moment de crisi tan profunda com l’actual, exercint una manca de responsabilitat insòlita en un partit que ha estat governant Catalunya durant 23 anys. No han donat suport ni al finançament, ni a l’estratègia per salvar l’Estatut, ni a cap mesura realista per abordar la crisi, no els hem vist agafar cap compromís per al país.
Ara comença el temps de descompte, de fer campanya i de tenir l’oportunitat de parlar clar, de mullar-se, de comprometre’s pel país, amb propostes clares i concretes. Ens agradarà sentir quines són aquestes propostes.
Les del president Montilla les tenim clares, ens les ha demostrat amb fets que es poden tocar i amb fulls de ruta per governar el país els propers anys a partir de l’acord i el pacte: infraestructures, habitatge, immigració, recerca i innovació, acord estratègic per al canvi de model productiu, el desplegament de l’Estatut al màxim mirant d’articular fórmules per salvar els articles tombats pel TC.
Les de Mas, de moment, i per ara, encara no ens ha quedat gens clares: si vol la independència o no la vol. Com i de quina manera pensa aconseguir el concert econòmic. Com vol aprimar l’administració, prioritzant què i despatxant a qui? Com pensa reduir l’atur a la meitat, amb quina fórmula màgica, amb quines condicions per als treballadors? Perquè no ens quadra que baixant els impostos es puguin crear llocs de treball. El que sí que hem pogut veure és que ja es va justificant per si de cas no pot fer moltes coses, amb excuses de mal pagador, posant la culpa als altres, com tants i tants anys va ser el fil argumental dels governs de CiU.
Des d’aquí només demano que es mulli, amb tantes senyeres que l’envolten, que parli clar i català, sense ambigüitats, vaguetats i inconcrecions, sense contradiccions en funció del públic a qui s’adreça. Amb joc net, que quan el demani, els seus no facin exactament el contrari. Amb respecte, sense insults ni gesticulacions, sense dramatització catastrofista i apocalíptica, perquè Catalunya som tots.
Tanta pressa que tenien alguns, i ara el partit tot just acaba de començar! Alea jacta est?
Avui mateix, el President Montilla i candidat a la reelecció, després d'aprovar per aclaparadora unanimitat el programa electoral del PSC, ha fet una crida perquè estiguem convençuts que si ens ho proposem, podem guanyar. Aquí teniu la intervenció del President Montilla.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Escrits
