S'han de reconèixer dues coses. Primera, que Bruce Lee era molt més àgil que el conseller Mas-Colell, i, segona, que l'anunci perpetrat aquesta setmana pel president Mas al Parlament és de premi d'Honor de L'Oreal. Una operació de cosmètica ben calculada, d'orfebreria tan fina com perillosa.

Primer lies un pollastre amb un col·lectiu concret com ara els metges, especialment sensible. Els amenaces amb retallar-los el sou i deixar-los sense el reducte del falangisme que és la paga extraordinària de Nadal si volen que l'onada expansiva dels acomiadaments s'evapori. Un cop la cosa s'esvalota, apareixes al Parlament, i amb to solemne i descansat anuncies que el membres del Govern i els seus adlàters es quedaran sense la paga.

Immediatament, la segona autoritat de Catalunya, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, amb un català d'acadèmia de ball del Xino de Barcelona, emet el crit de guerra: "Els diputats no serem menys!". I au, aviam qui és el guapo que aixeca la cresta i queda retratat en l'arena mediàtica, despòtica, irreflexiva i venjativa que és la política. A empassar-se la granota, que qui gemega ja ha rebut.

La conclusió és ben clara: els sous dels diputats serviran per apagar el cristo muntat pel Govern. Mesura més simbòlica que adient, és tan perillosa com cosmètica. Si a cada bugada perdem un llençol això pot acabar com el rosari de l'Aurora. I l'Aurora tenia molta mala llet.