més notícies

Fer lleis i fer el préssec són dues coses molt diferents, però els catalans de vegades tenim la capacitat d'unir els dos conceptes en un de sol. És el que passa quan tens Parlaments que no saps per quin motiu es fan dir cambres legislatives. Les lleis a casa nostra no segueixen el procés normal d'aprovació i forçat compliment, depèn de la llei i de qui l'hagi de complir. L'acord que mutila la famosa Llei del cinema de Catalunya n'és un bon exemple. El text aprovat diu que en 5 anys el 50% de les còpies han d'estar doblades o subtitulades al català, però com que als exhibidors no els sembla bé, doncs calla tu, no ho apliquem i ja està. Arriba aleshores el punt de fer el préssec, o el paperina. Es regateja amb els que no volen complir la llei i s'arriba a algun acord que no els sembli massa molest, ah, i pagant la Generalitat, és clar. La humiliació que suposa per un país haver de negociar amb un sector extorsionador o directament "tril·lero" és tot un cop a l'estómac de la dignitat nacional.