Ahir, i després de l’acord entre tres Departaments, és va portar a Govern l’aprovació dels criteris que regiran els convenis que des de la Generalitat volem proposar a les entitats de crèdit per garantir el dret a l’habitatge en aquelles situacions complexes de possibles desnonaments que viuen moltes famílies catalanes. Amb aquest document marc el que volem promoure són els processos de mediació previs a la interposició de procediments judicials per donar noves oportunitats i intentar evitar les doloroses execucions hipotecàries.

Els criteris mínims fixats en relació amb les mesures de protecció a les famílies es concreten, principalment, en l’ajornament dels terminis del préstec hipotecari i dels períodes de carència, la dació en pagament o l’ús de l’habitatge amb opció de compra. També s’inclouen previsions respecte dels interessos de demora dels préstecs i crèdits hipotecaris, per tal que no siguin superiors a 2,5 vegades l’interès legal del diner.

Un pas més, per intentar evitar processos que posen en perill a moltes famílies de caure en l’exclusió social residencial.

Vaig veure amb satisfacció com en el Debat de Política General del Parlament és debatia sobre l’Ofideute que és l’eina que ens serveix per mediar entre les entitats financeres i les famílies que tenen dificultats per fer front a l’hipoteca, i com és parlava també del Pla de Xoc dels habitatges buits que ens havíem trobat.

A l’Ofideute hem passat de 206 consultes i mediacions fetes a l’any 2010 a més de 600 consultes i mediacions en el que portem d’any, una gran feina que algun dia exposaré en el bloc. Però a més, en aquest àmbit de la mediació, esperem tenir molt bones notícies al llarg d’aquesta setmana.

I pel que fa als habitatges buits, que també surt al vídeo de tres minuts que adjunto, el Sr. Herrera a hores d’ara ha de tenir-ne el llistat dels més de 3.000 habitatges de data 31 de desembre de 2010.

Quan vam presentar el Pla de Xoc per llogar els més de 3.000 pisos buits que ens vam trobar, resulta que em van convidar al programa Els Matins que presenta en Manel Fuentes.
En el transcurs de l’entrevista, la polèmica la vaig instal·lar en una picabaralla política amb en Salvador Milà, i això no és el que vol escoltar el ciutadà.
Segurament, entrar al drap com vaig fer-ho en aquesta entrevista al programa dels Matins de Catalunya Radio, del passat 26 de setembre, va acabar resultant un error per part meva, perquè el més important, no és com ens ho vam trobar; això cal discutir-ho en el foro que pertoca, el Parlament català, sinó que el que resulta important és com ho podem deixar. I si tenim 3.264 oportunitats, doncs el que val més la pena quan vas a un mitjà d’àmplia audiència és difondre aquesta possibilitat, i no entrar a la grenya per molt dolenta que hagi estat la situació en la que ens ho hem trobat.

En tot cas, en el següent enllaç hi queda el document sonor: Pisos-buits

Fa uns dies vàrem presentar un Pla de Xoc pel que treiem més de 3.000 habitatges buits de titularitat pública al Mercat. Podeu veure la notícia que sobre la presentació del Pla va emetre el TV3. Aquests habitatges estan distribuits entre 172 poblacions i 499 promocions. Tot just aquests dies comencem amb la primera de les desenes i desenes de convocatòries que caldrà realitzar. Busquem 66 famílies que vulguin viure als 66 habitatges que tenim a Santa Coloma de Farners.

Una petita marató matinal ens ha apropat a tres barris de la ciutat de Terrassa. El destí ha estat Ca n’Anglada, la Grípia i Can Jofresa. Hem pogut copsar passejant-nos pels carrers i reunint-nos amb les Associacions de Veïns quines són les seves inquietuds. Dels tres, Ca n’Anglada és el que necessita de més suport transversal per part de les diferents administracions.

A Ca n’Anglada hi ha dificultats evidents en la cohesió social; en bona part com a conseqüència de la falta d’adaptació dels nouvinguts a l’entorn i els costums dels que hi fa molts anys que hi viuen. En definitiva una falta d’integració que és veu agreujada per una crisi econòmica que crea malestar i actituds que en res afavoreixen la convivència entre totes les nacionalitats que resideixen al barri.

L’entorn físic d’alguns blocs i carrers del barri han millorat per les ajudes a la rehabilitació dels blocs que patien al·luminosi o, més recentment, pels recursos invertits a través de la Llei de Barris. Ara, seria bàsic poder aconseguir esponjar el barri.

L’operació de reubicació dels veïns que viuen en els blocs que estan programats enderrocar estava vinculada a l’execució d’una de les Àrees Residencials Estratègiques planejades a Terrassa, però, a hores d’ara, com moltes altres, l’ARE que havia de facilitar aquesta operació està aturada i la reubicació dels veïns i l’esponjament del barri també. Caldrà buscar alternatives.

Avui hem rebut molta gratitud dels veïns per apropar-nos a conèixer els seus problemes, la feina és immensa, perquè les necessitats també ho són.

Poder algú em dirà que els arguments que exposaré a continuació són una excusa comptable, però tot acaba sumant dins del déficit que ens hem trobat, i com a mínim, jo considero que ha estat una irresponsabilitat treure les dues darreres convocatòries de la Llei de Barris (anys 2009 i 2010).

En les seves primeres anualitats, el Pla de Barris va tenir una dotació pressupostària superior a les certificacions d’obra i actuacions que els ajuntaments anaven justificant a la Generalitat. Però als anys 2009 i 2010, com podeu observar en la gràfica (cliqueu per ampliar-la), les dotacions pressupostàries van ser molt inferiors a les despeses que justificaven els municipis, produint-se, en tan sols dos anys, un dèficit de gairebé 40 M€. No obstant això, com si res passés, és va continuar traient convocatòries, l’any 2009 i 2010, per un import compromès de 99 milions d’euros cada una d’elles.

Cal especificar que les columnes blaves de la gràfica -aportacions de la Generalitat-, en els anys en que és supera la de les despeses que corresponen a les certificacions aportades pels Ajuntaments, columnes vermelles; el superávit (escreix en blau) no és traspassa a l’any següent, diguem… que s’ho reingressava Economia i Finances. Per contra, els anys (2009 i 2010) en que la columna vermella de les despeses, supera a la blava de consignació, aquest diferencial sí que s’acumula a l’any següent, doncs són pagaments als Ajuntaments que l’Administració catalana ha d’afrontar.

Així doncs, aquest dèficit del 2009, que no és resol ja irresponsablement a la consignació del 2010, i on a més, on és evident que havent tret convocatòria cada any, la despesa s’acumula, es traslladarà el 2011, déficit al que caldrà sumar-hi les certificacions que s’acreditin enguany, per tant, segur que es superaran els 62M€ que hi hem pogut consignar. La plurianualitat prevista doncs, no estava ni de bon troç ben plantejada, i això ja es detecta als dos darrers anys, en els que insisteixo calia haver actuat, d’acord amb el context, i no treure convocatòria.

Veieu doncs, com al 2011, el pressupost per afrontar les actuacions de la Llei de Barris (62 M€), és superior al previst en els anys 2009 i 2010, però aquest serà molt insuficient per cobrir les despeses, la qual cosa fa totalment impossible una convocatòria per enguany. I a seguir fent números, perquè intueixo que no serà senzill tampoc poder-ho fer el 2012.

L’exPresident José Montilla en una recent carta a tota la militància del seu partit afirma: “…el Govern de Catalunya en lloc de defensar les lleis, les oblida, o bé, intenta destruir-les, sense justificació, com és el cas de la Llei de Barris, en el marc d’una contrareforma social com la que suposa l’anomenada Llei Òmnibus”.

Resulta un greu error afirmar que desmuntem la Llei de Barris dins del marc de la Llei Òmnibus; quan (i és pot comprovar) que a la Llei Òmnibús no hi ha CAP article que faci referència a la Llei de Barris.

La Llei de barris va ser aprovada amb el consens de tots els grups parlamentaris i nosaltres sempre hem valorat molt positivament el contingut i els objectius d’aquesta Llei, tant des del punt de vista de la inversió, com des del punt de vista del treball positiu per la cohesió social, i per això la volem mantenir, i aplicar, així ho hem manifestat davant tots els Grups Parlamentaris.

Mostra d’això és que per aquest any 2011 destinarem a Llei de barris 13 milions d’euros més que l’any anterior. En els pressupostos de l’any 2011, el Govern de Catalunya destinarà 62 milions d’euros per a la Llei de barris, mentre que l’any passat, en el darrer pressupost del Tripartit, s’hi van consignar 49 milions d’euros.

Espero que aquestes xifres siguin suficients perquè ningú continuï insistint, en la idea que el govern actual és vol carregar la Llei de Barris. Ara ficar 13 milions d’euros més a la Llei de Barris no és ni molt menys suficient per poder treure una convocatòria plurianual de 100 milions d’euros, quan en tenim en circulació des de l’any 2004, un total de 700 milions d’euros, com no era suficient treure una convocatòria l’any 2009 i l’any 2010, quan en el plurianual el tripartit va fer convocatòria de 100 milions d’euros amb una consignació que no arribava als 50 milions.

Per tant, jo sí que faré una altra afirmació. El Tripartit ha posat en risc la Llei de Barris. Però això ho explicaré, fins i tot gràficament, en el proper insert del Blog.

Al desembre del 2008 el barri de Ca n’Espinós a Gavà va fer-se tristament famós perquè una explosió de gas va endur-se per davant la vida de sis persones, a més, el bloc d’habitatges de promoció pública on va produir-se l’explosió va enderrocar-se pel mal estat en que va quedar.

Aquest cap de setmana, amb el Conseller Recoder, hem començat les visites als indrets de Catalunya on l’Agència de l’Habitatge de Catalunya administra habitatges que formen part del Parc Públic de la Generalitat. Simbòlicament hem volgut iniciar aquestes trobades per Ca n’Espinós perquè no poden oblidar-se tan fàcilment fets que colpegen i conmocionen a un barri, un municipi, un país.

Hem intercanviat impressions amb l’Associació de Veins sobre quines són les prioritats del barri, una associació amb pocs recursos, que lluita per un entorn millor; Ca n’Espinós fa anys que no és un barri amb barraques; però tot i així, que fàcil em sembla que puguin millorar-se entorns com aquests.

Que absurd em resulta després d’una visita a Ca n’Espinós, que tinguem tots la percepció que a Gavà el gran problema siguin els sorolls del motors del avions que s’enlairen des de l’aeroport del Prat. Hi ha imatges en el dia d’avui, viscudes a plena llum del dia que sorprenen i colpeixen. Amb la corresponsabilitat dels veïns que s’hi esforcin, amb les inversions previstes a la Llei de Barris, i amb l’Ajuntament, portarem sense soroll, cap a la normalitat a Ca n’Espinós.

Avui podrem llegir desenes i desenes d’articles d’opinió sobre el que va passar ahir als carrers del voltant del Parlament. Ara, una cosa portarà a l’altra i d’aquí a deu dies, poder ni tan sols això, haurà desaparegut de la primera plana el segrest que la democràcia va patir ahir a Barcelona, i crec sincerament que no ho hauríem d’oblidar fàcilment, tampoc podem caure en l’anècdota, perquè la reflexió -àmplia- s’ha d’imposar, una reflexió transversal, en tots els sentits.

Per una banda, ahir, l’actitud d’alguns indignats va portar no tan sols al suicidi del moviment, sinó que a més vam transmetre internacionalment una imatge tercermundista de Catalunya.

Ens fregàvem les mans per la campanya turística que se’ns venia a sobre, i els beneficis que podria tenir per l’ocupació. Espero i desitjo que res canvii, però ahir vam transmetre la mateixa sensació que ha portat a molts turístes a descartar altres països com a destí de les seves vacances.

Per altra banda, sé que hi ha molta gent, moltes famílies, que ho passen malament, ho veig cada dia, famílies que no poden pagar el rebut de la hipoteca, o que no poden pagar el lloguer del pis on viuen, però també sé, que molta d’aquesta gent no s’ha apropat encara a la Plaça Catalunya, que molta d’aquesta gent viu en silenci les dificultats de la crisi econòmica.

Ens hem fartat d’anunciar que aquest Govern hem heretat un país, amb un 20% de pobresa, un 30% de fracàs escolar i un 40% d’atur juvenil. Ahir qui va donar la cara, va ser el fracàs, no sé si l’escolar o el fracàs com a societat que veu com part de les noves generacions pugen amb uns valors ben diferents als que teníem fa tan sols 35 anys, i veus com ara, n’hi ha que incomprensiblement prefereixen instal·lar-se en l’exclusió, en la marginalitat.

Els antisistema han estat imposant la seva majoria, llegeixo avui en un diari. Són els mateixos que a l’any 2006 ja van arruinar l’anunciada celebració d’una cimera europea sobre habitatge a Barcelona. Una cimera que no és va celebrar perquè no se’n podia garantir la seguretat dels participants. Han passat cinc anys, la crisi ara colpeja de valent, però no ens podem permetre, que cinc anys després restem en mans d’aquesta minoria amb actituds fatxendes i maleducades. Fins i tot per respecte a aquelles persones que de bona fe s’havien apropat al moviment dels indignats per veure si allí trobaven un alè d’esperança a la seva situació, una esperança que ahir, els mateixos indignats van posar en risc, perquè actuant com ahir, no treballem per la recuperació de l’ocupació, actituds com la d’ahir porten simplement a l’exclusió.

TV3 – Mediació per evitar les execucions hipotecàries