Ètica i política

Des del PSC, en tots els àmbits, tan nacional com territorial, i en el nostre cas, des de la federació de les Terres de l’Ebre, hem reconegut i felicitat a CiU com els guanyadors de les darreres eleccions generals a Catalunya. Tot i això, és molt greu l’anunci que ha fet el president de la Generalitat, senyor Artur Mas, només quaranta-vuit hores després de les eleccions, que el govern aplicarà tota una sèrie de mesures que inclouen retallades greus en matèria de drets bàsics, com ara la salut, introduint el copagament; increment d’impostos indirectes (sobre el consum, no sobre la renda o el patrimoni), que són els que graven tothom i no són progressius; increment del cànon de l’aigua, i com a cirera d’un pastís letal, l'increment extraordinari de les taxes universitàries, minant una de les millors garanties de la igualtat d’oportunitats i, per tant, de la cohesió social que tenim en el nostre país.

No vull obviar la gravetat de la situació econòmica que estem vivint, amb la disminució dels ingressos tributaris de les administracions i el conseqüent increment del dèficit públic. Amb tot, no és de rebut la constant apel·lació al “forat” deixat per l’anterior govern”. El deute públic de les administracions espanyoles, inclosa la Generalitat, està dintre dels paràmetres mitjans de la Unió Europea, altra cosa és el deute privat. I la metàfora de la caixa buida, correspon més al govern del Mul·là Omar, a l’Afganistan, que tenia els diners en un cofre i ell mateix els entregava en mà als dirigents territorials. A les administracions modernes, la salut dels pressupostos es fonamenta en la relació entre la capacitat d’ingressar i el seu equilibri amb la despesa. Per tant, la solució per als pressupostos de la Generalitat passa per una política fiscal adequada, gravant més les rendes més altes, no suprimint l'impost de successions als que més hereten, i una contenció de la despesa, que no afecti als drets bàsics de l’estat del benestar, reduint per exemple l’obra pública, per molt que incomodi a les grans empreses del sector.

Les mesures anunciades per Mas són polítiques pròpies d’un govern de dretes, conservador en allò social i en matèria de drets civils, que envia els homosexuals al psiquiatre, i liberal en extrem en matèria econòmica. Ara bé, tot i no compartir aquestes polítiques, tenen la millor legitimació en democràcia, el vot. Tanmateix, però, apel·len a la legitimació de la victòria en les eleccions generals, tot i estar segur que en cas de perdre haurien dit que no es podien extrapolar els resultats i interpretar-ho com un càstig al govern autònom. I en aquest cas, reconeixent com ho ha fet el portaveu del govern, el senyor Homs, que no s’han comunicat les mesures abans de les eleccions per evitar la polèmica, se m'acudeix que podíem estar davant d’un frau polític, no condemnat per la llei, però si mancat de l’ètica necessària en l’exercici del poder en una societat democràtica.

Un corredor estratègic per al nostre futur

La decisió de la Comissió Europea, feta pública la setmana passada, sobre el nou mapa de prioritats de la xarxa transeuropea de transport de mercaderies, amb un pronunciament favorable al corredor mediterrani des d'Algesires a França per connectar amb altres corredors europeus fins a Hamburg i Estocolm, ha estat una gran notícia per al país i també per a les Terres de l'Ebre.

Sóc dels que fa temps vinc insistint, en diferents escrits i pronunciaments públics, en un aspecte que pel fet de ser obvi no deixa de ser important que el repetim, la importància de les infraestructures de comunicacions per al futur de la nostra economia.

El del Mediterrani és un corredor europeu, per tant, important per al marc territorial en que es mou la nostra economia, el marc europeu, i alhora millora substancialment el transport de mercaderies, ja que el transport ferroviari és el més econòmic i, per tant, el més eficient, exceptuant el transport marítim. Algú es pot imaginar una indústria potent del nostre territori que no tingui una bona opció de transport ferroviari i les corresponents connexions portuàries? Anem fent els deures i bé. Ara tots es volen apuntar l'autoria, però només cal recordar que aquesta no va ser una opció defensada pels governs recents del Partit Popular amb suport parlamentari de Convergència i Unió.

La determinació dels governs socialista a Espanya i d'esquerres a Catalunya ha estat determinant. Com també és molt important el Pla Territorial de les Terres de l'Ebre, aprovat per l'anterior govern, on es feia una aposta clara pel desdoblament de l'Eix de l'Ebre per connectar per autovia Lleida, i això vol dir tota la Vall del l'Ebre, i el nord peninsular amb el corredor del Mediterrani (Ap-7 i A-7) perllongant-lo després de comunicar amb el polígon Catalunya Sud, fins al port dels Alfacs a Alcanar. El pla preveu, així mateix, una importantíssima reserva de sòl, per a àrees logístiques vinculades al ferrocarril, 700 hectàrees entre l'Aldea i Camarles; 150 hectàrees en el reraport d'Alcalnar, i 90 entre Móra la Nova i Garcia, en la línia ferroviària que uneix Saragossa amb Tarragona i Barcelona i que, per tant, connecta amb el corredor ferroviari mediterrani i la connexió ferroviària de l'estació de l'Aldea amb el port dels Alfacs.

Ara caldrà elaborar el projecte, definir els apartadors i aquí és inexcusable i fonamental el de l'Aldea i, òbviament, garantir les inversions necessàries.

Per això és molt important el resultat de les properes eleccions del 20 de novembre, si tenim en compte els precedents als que al·ludia abans. Alhora cal que des de les Terres de l'Ebre siguem capaços d'actuar amb el major consens possible i que no alimentem cap dubte sobre el futur de la nostra economia i, per tant, del nostre territori. Un futur que passa perquè la indústria sigui el sector punter, sense menystenir l'agricultura i el turisme que han de tenir un paper creixent, especialment en el segon cas.

Tot això s'ha de fer tenint present sempre el context europeu de referència i les orientacions de l'estratègia 2020 de la Unió Europea, amb l'aposta per l'R+D+i, per la formació i el coneixement, per la seguretat energètica i també per l'economia verda. Ara més que mai no som una illa, som una de les cruïlles de l'Euroreregió de l'Arc Mediterrani i amb la priorització del nou corredor aquesta posició es posa més que mai en valor.

ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA. UNA REFORMA CONSTITUCIONAL NECESSÀRIA

Foto: compareixença dels senadors autonòmics al Parlament de Catalunya

El ple del Senat va aprovar definitivament dimecres 7 de setembre la reforma de l’article 135 de la Constitució Espanyola. Ha estat una reforma que ha aixecat molta pols, degut en bona part al context de crisi financera i econòmica que estem vivint els darrers quatre anys.

Aquesta reforma de la Constitució ha estat necessària i inevitable. Es pot argumentar en contra tot el que es vulgui, però la responsabilitat política ho feia inexcusable. El mes d’agost hem viscut unes turbulències gravíssimes en l’economia mundial i especialment en els mercats del deute, que ha afectat especialment a la Unió Europea i concretament a alguns països com Espanya i Itàlia. La intervenció del Banc Central Europeu ha estat important per poder suportar la pressió i evitar el risc de caure en situació de rescat, però això ha exigit determinades condicions com modificar les constitucions dels països més afectats, fixant normativament el principi d’estabilitat pressupostària tal i com ho havia fet Alemanya fa un parell d’anys.

Alemanya és la principal potència econòmica de la Unió, el principal motor econòmic d’Europa i el principal puntal del Banc Central Europeu, però els seus contribuents i, per extensió, les seves forces polítiques parlamentàries recelen cada vegada més de finançar els dèficits d’altres països, com ara Grècia i Irlanda que, amb pressions fiscals molt més baixes que la pròpia Alemanya, han mantingut una elevadíssima despesa pública, generant uns dèficits impossibles.

Es tracta d’una reforma que com ha dit el vicepresident del Senat i catedràtic de dret constitucional, Isidre Molas, és necessària i urgent. Davant dels que parlen d’imposició europea, cal recordar que construir Europa amb una organització federal, aquesta Europa que tants beneficis ens ha generat, significa cedir parcel·les de sobirania i com defensava Javier Pérez Royo el passat dia 6 de setembre en el diari El País “La reforma de la Constitució per incloure el principi d’estabilitat pressupostaria i fixar el límit del dèficit de totes les administracions públiques és l’expressió de la voluntat de l’Estat de seguir avançant en el procés de construcció de la Unió Europea...”

Hi ha qui associa la reforma a una marxa enrere de l’estat del benestar. Res més lluny de la realitat. Només unes finances sanejades en el marc d’una economia sòlida poden garantir la prestació dels serveis públics que són garantia de cohesió i de justícia social. No estem parlant de dèficit zero com demanava el PP, estem parlant d’estabilitat a assolir en el marc d’una legislatura, que admet, per tant, un cert endeutament si les circumstàncies ho requereixen i que se n'haurà de quantificar el seu límit mitjançant una llei orgànica. Així mateix, cal abordar una reforma tributària important, perquè és mitjançant una política fiscal progressista com millor garantirem l’equitat i la igualtat d’oportunitats.

En darrera instància no són admissibles els arguments dels que parlen que la reforma va contra l’autonomia de Catalunya, no només per la legitimitat de les Corts Generals per actuar i legislar per tota Espanya, també perquè davant Europa i els agents que actuen en l’economia globalitzada la imatge de l’economia catalana va lligada totalment a la de l’economia espanyola i si una cau en situació de rescat l’altra també. Així mateix, el sostre de dèficit que es preveu per les autonomies és superior al vigent actualment, pactat en el Consell de Política Fiscal i Financera.

Finalment, hi ha qui demana un referèndum. És una proposta formalment legítima, però no oportuna en un moment en què és urgent actuar per evitar mals majors, anar a un referèndum en un context de campanya electoral de cara a les eleccions generals, augmentaria les incerteses i, per tant, els riscos , i avui l’interès dels ciutadans catalans i de tota Espanya requereix polítiques que donin estabilitat, confiança i garanties de futur. És l’interès de tots i, especialment, dels sectors més febles de la nostra societat.

Canàries, Zona de Cultura de Pau

Aquest dies passats he assistit a l'illa de Fuerteventura a la reunió del Comité de Seguiment del Senat, de la declaració de Canàries com a zona de Cultura de Pau. El passat més de juliol al Senat vàrem aprovar una moció, impulsant aquesta declaració, ara estem treballant perquè això sigui una realitat. La Cultura de Pau és una iniciativa de la UNESCO i el seu exdirector general, Federico Mayor Zaragoza, actualment president de la Fundación Para la Cultura de Paz, ha donat suport a aquesta iniciativa canària, des del primer moment.

La sensibilitat del poble canari pels temes relacionats amb la pau i la posició geoestratègica de les illes, com a pont entre Europa, Àfrica i Amèrica, les converteixen en un espai idoni per una iniciativa d'aquest tipus i que hauria d'anar relacionada amb la proposta que en el seu dia feu Miguel Ángel Moratinos, com a ministre d'Afers Exteriors, de crear una Mesa de Diàleg de l'Atlàntic Sud, que també podria tenir la seva seu a Canàries.

L'existència avui de no menys de trenta-tres conflictes armats arreu del món, així com les sovintejades violacions dels drets humans, fan molt necessàries aquestes iniciatives que vinculen defensa de la pau i dels drets humans. El nostre compromís, una vegada el Parlament Canari hagi aprovat la iniciativa, que té el suport del Senat d'Espanya i de cabildos i ajuntaments, és portar la iniciativa a la Unió Europea i al Consell d'Europa, organisme encarregat específicament de vetllar per la defensa dels drets humans i de la democràcia, en un espai que va des de Rússia fins a l'Atlàntic.

El meu compromís per Tortosa

Els resultats de les darreres eleccions municipals han estat molt dolents per al nostre partit, per al Partit dels Socialistes de Catalunya, tret d'algunes excepcions en què, fins i tot, hem aconseguit millorar la nostra representativitat. Els socialistes hem reconegut la nostra derrota arreu del país, i jo vull fer-ho concretament en el cas de Tortosa. Estem en una conjuntura dolenta per a l’esquerra i, més concretament, per al socialisme democràtic. Només cal veure l’enorme taca blava que identifica els governs de dretes arreu de la Unió Europea. A aquest context, cal aferir el càstig electoral que estan rebent tots els governs europeus com a conseqüència de la crisi. Amb tot, hi ha circumstàncies locals que no s’han d’ignorar. En el cas de Tortosa segurament vàrem cometre errors que ens varen portar a perdre l’alcaldia ara fa quatre anys i potser no hem encertat en la tasca d’oposició en el darrer mandat. Cal assumir la responsabilitat política del resultat i així ho he fet renunciant a l’acta de regidor electe, per donar pas a una renovació profunda del grup municipal socialista i del nostre lideratge municipal.

Hem reconegut el mal resultat i també la victòria dels nostres contrincants, CiU, i els hem felicitat. Amb tot, reconèixer els resultats i acceptar-los com expressió de la voluntat majoritària de la ciutadania, no vol dir pensar que és la millor opció per a Tortosa. Hem rebut el suport de 2.200 ciutadans i ciutadanes amb dret al vot i que l’han exercit, que democràticament han fet confiança a la nostra proposta i que esperen que la defensem. I això és el que farem. Ho farem des del grup municipal i ho farem des del partit i des de les diferents responsabilitats institucionals que tenim. Personalment ho garanteixo com a primer secretari de l’agrupació local del PSC i és el meu compromís com a senador. Al llarg del mandat municipal exercirem una oposició rigurosa i responsable i posarem totes les nostres energies en reforçar l’alternativa socialista a Tortosa. Som una sòlida opció de futur i una de les essències de la democràcia és l’alternança en el govern. Estarem a punt perquè els tortosins i tortosines ens puguin tornar a fer confiança d’aquí a quatre anys.

Venen temps difícils, no només per les conseqüències de la crisi econòmica, sobretot l’atur, també per les retallades en l’estat del benestar que ens està aplicant el govern de CiU. Estarem al costat de la nostra gent, en defensa de la continuïtat dels drets socials assolits al llarg de molts anys de lluita democràtica, en la que els socialistes hem estat en primera línia. Treballarem per donar resposta a la confiança dels nostres electors i, més enllà, al que la societat espera de nosaltres.

Tanco 20 anys a l'Ajuntament, vuit dels quals com alcalde, i ho faig amb agraïment als tortosins i tortosines per haver-me permès dedicar-me a la ciutat durant aquest temps. Per a un polític, la màxima satisfacció és servir a les persones des de l'administració municipal, la més propera, i ser alcalde de la seva ciutat. Treballar per Tortosa ha estat des de sempre la meva gran passió. I ho continua sent. Per això, avui revalido el meu compromís polític amb la meva ciutat per ajudar a construir un futur molt millor. Gràcies.

Joan Sabaté Borràs
Primer secretari del PSC de Tortosa i senador

ENTRE TOTS ESCRIVIM EL FUTUR

Arribem a la recta final d’una campanya electoral, que coincideix amb un moment de dificultats importants a la nostra societat i malauradament Tortosa no n’és una excepció. És un moment en que aquells que tenim responsabilitat i aspirem a tenir-ne més en la gestió de la cosa pública, posem tots els nostres esforços, el nostre treball intens i sense mirar hores i sobretot la nostra passió, per resoldre els problemes que més preocupen als tortosins, la crisi i la seva principal conseqüència l’atur.

La nostra principal prioritat, com a socialistes tortosins, és impulsar l’economia. Treballem, hem treballat i treballarem per impulsar la nostra indústria, com a motor principal de la nostra economia. De la mateixa manera que en mandats anteriors vàrem crear el polígon Catalunya Sud i vàrem portar la universitat pública la URV, avui ampliarem el sòl industrial i impulsarem la recerca i la innovació. No som ni l’esquerra testimonial que s’oposa al creixement industrial, al·legant raons ecològiques, ni som la dreta que ens governa, que mentre deixa completament de banda les polítiques de promoció econòmica, tolera malifetes urbanístiques amb l’excusa peregrina i totalment rebutjable de donar suport als emprenedors, deixant fer, ignorant l’ordenament legal vigent.

Hem explicat a bastament en els darrers mesos, que estem aquí i demanem el suport electoral dels tortosins, per treballar molt fort i donar solució a les necessitats de les persones i les famílies. La nostra no és una política d’aparador buida de contingut i d'improvisació constant, aparentant eficàcia sense nord ni direcció alguna. Al llarg dels vuit anys que vàrem tenir la responsabilitat de l’alcaldia, vàrem establir les bases del futur creixement i prosperitat de Tortosa. Al llarg dels darrers quatre anys s’han limitat a executar la planificació heretada i a gastar els diners enviats pel govern Zapatero, 10 milions d’euros al marge d’altres inversions de l’Estat i de la Generalitat a Tortosa, alhora que portaven Tortosa al nivell d’endeutament més elevat de la nostra història.

Hem renovat el nostre projecte, les persones i les idees i hem escoltat molt al llarg dels darrers quatre anys i molt especialment les darreres setmanes. Tenim un programa extens, com ningú, ben travat i realista, a mida del moment de dificultats que vivim. L’hem fet pensant en les persones, som un equip preparat, capaç i sobretot som treballadors i treballadores, que coneixem els problemes dels nostres veïns. Venim disposats a treballar més que mai, la nostra passió és la política entesa com a servei, no anem a buscar cap rendiment personal, venim a servir als tortosins.

La nostra passió que estic segur és compartida, és portar Tortosa cap al futur, donant solució als nostres problemes immediats, problemes de les persones, de les famílies, i com he dit aquí hi abocarem tots els recursos públics i el nostre treball. Alhora volem també la Tortosa capital, líder de la nostra regió ebrenca, la Tortosa que és i ha de ser cada dia més el motor positiu i solidari de la nostra vegueria. Gràcies a la millora de les comunicacions, que hem anat dissenyant els darrers anys, avui podem no perdre el tren del creixement que s’inicia a Catalunya i que s’incrementarà en el futur immediat. Volem més i podem més, convertirem la dificultat en una oportunitat, és el nostre compromís i nosaltres complim. Diumenge 22 de maig, el suport electoral, democràtic i que volem entusiasta, ha de fer que entre tots, comencem a escriure un futur millor.

UN GOVERN MUNICIPAL AL SERVEI DE LES PERSONES, PER IMPULSAR L’ECONOMIA I COMBATRE L’ATUR

Diumenge passat vam celebrar el primer de maig, convocats pels sindicats majoritaris UGT i CC.OO, en un ambient reivindicatiu motivat pel context de crisi econòmica i amb un fort malestar provocat pels anuncis de retallades en serveis socials bàsics de l’estat del benestar, com la salut i l’educació, per part del govern de Convergència i Unió. És greu que s’aprofiti la situació de crisi i el dèficit de les administracions públiques, derivat de la disminució d’ingressos, per fer marxa enrere en aquells avenços socials que tant ens han costat d’aconseguir, introduint receptes neoliberals de les més dures. L’equip d’Artur Mas al govern està mostrant la pitjor cara de la dreta, en matèria social i econòmica i cal donar una resposta social i política contundent. No s'hi val l’excusa que s’ha de reduir la despesa pública, que s’ha de fer, però no es pot matar tot el que és gras. És un problema de prioritats. Avui hi ha determinades inversions en obra pública que poden esperar tranquil·lament tres o quatre anys, però el que no pot esperar és la salut o l’educació. Fins i tot posats a tocar la despesa sanitària, caldria entrar en la reducció de la despesa farmacèutica, per via de racionalitzar el consum de medicaments, tema en el que el govern de CiU no hi entra seriosament, no sé si per la seva excel.lent relació amb el sector de la indústria farmacèutica, tan potent a Catalunya i el més important d’Espanya, alhora que s’afavoreix clarament els interessos de la salut privada, dirigida fins fa poc per l’avui conseller del ram, senyor Boi Ruiz.

El primer de maig després de la manifestació sindical, la UGT, el PSC i ICV-EUA, vàrem fer, com ve essent tradicional els darrers anys, l’ofrena floral al monument a Rafael Vidiella, situat al Parc de la Fira de Tortosa. La reivindicació de la seva memòria agafa plenamente sentit en aquest context actual. La seva trajectòria sindical en defensa dels drets dels treballadors i el seu ferm compromís polític com a demòcrata i home d’esquerres i conseller de la Generalitat en els moments difícils de la Guerra Civil, és un referent necessari, a l'hora de defensar els drets socials aconseguits al llarg de més d’un segle. Enrere no s’hi ha d’anar ni tan sols per agafar impuls.

El proper dia 22 d’aquest mes de maig, celebrarem eleccions municipals, és hora d'expressar, amb contundència democràtica, que volem politiques que s’orientin fonamentalment a la dinamització econòmica i a la creció de llocs de treball. Que volem polítiques que donin resposta al principal neguit de les famílies, la desocupació. Que no volem polítiques d’aparador i de màrqueting electoral al llarg dels propers quatre anys, de somriures i de copets a l’esquena. És l’hora de treballar, a favor de la majoria, perquè totes les administracions, també els ajuntaments, hi tenen molt a fer. Ara que s’inicia la recuperació econòmica, a Tortosa no podem deixar passar de nou el tren del creixement, com tradicionalment i fins avui ha fet la dreta local. L’aposta per la industrialització, com a motor de la nostra econòmia, és el principal objectiu dels socialistes tortosins, així mateix expresem la fermesa del nostre compromís en defensa de l’estat del benestar i en contra de les retallades en els serveis bàsics, i cal orientar el vot en aquesta direcció, tal i com demanava el manifest sindical conjunt del Primer de Maig.

Joan Sabaté Borràs
Candidat a l'alcaldia del PSC de Tortosa i senador