ALLÒ QUE PUJA, BAIXA I VICEVERSA

Després d'un Congrés ple d'incidències prèvies, a un sempre li entren les ganes, com a la resta dels col·legues, d'analitzar la nova situació que s'ha creat, pensant que la seva és la bona, una cosa que Vostès han de descartar immediatament, perquè, com passa amb el futbol, la millor alineació és la que fa el que llegeix l'onze que ha escrit el espabilat de torn. Així que mirin-se aquesta reflexió amb generosa indulgència perquè un altre tracte no mereix. Si el nou PSC pretén ser més nacionalista que Convergència fracassarà estrepitosament i se seguirà allunyant de la majoria social de les seves bases. Si, per contra, es converteix en una formació espanyolista, li seguirà doblegant la mà el Partit Popular, que de pàtries amb destí universal sap més que ningú. Per això, els seus nous dirigents han d'intentar retrobar-se amb la idea fundacional del catalanisme i del federalisme, deixant a un costat els succedanis, que gens li ajuden a l'hora de mostrar-se com és davant el seu electorat, al qual confonen amb tant canvi. També ha d'emprendre el camí que està buscant el socialisme europeu de democràcia interna, sobre la qual hi ha molt que treballar, perquè la gent ja no vol que un delegat el  substitueixi a l'hora de triar als seus líders, sinó que busca un contacte directe amb el seu diputat o amb el seu regidor, perquè aquest tingui clar quins són els seus problemes i les seves il·lusions. En aquest sentit, la família socialista francesa està realitzant un treball molt elogiable, que bé podria a Navarro i la seva executiva servir com a exemple a seguir. El saber quina política econòmica ha d'aplicar-se i, sobretot, quina és l'alternativa a aquesta dictadura del parquet i del món financer que anem a patir, és un altre dels reptes pendents, que el més aviat possible haurà d'explicitar el nou primer secretari, que ja ha estès la seva mà al Govern Mas. Valorar un cop ha passat el Congrès si Ros havia de seguir endavant amb la seva candidatura o si Elena és un valent total és només part de l'anàlisi subjectiva d'els qui van assistir al Congrés, que no treu ni posa glòria al projecte futur, que és del que es tracta. Catalunya necessita un partit socialista fort i centrat, i aquest és el repte dels seus nous dirigents. Els seus antecessors possiblement han tocat fons, com ja ha reconegut Montilla, però també van ser capaços d'aconseguir un enorme poder polític durant diverses legislatures, i això vol dir que també van ser capaços de connectar amb la gent, encara que, en aquests moments, pocs s'ho reconeguin. Allò que puja, baixa i viceversa, i en aquest viceversa de sempre és en el qual estan els que han estat triats pels seus companys. A veure si encerten.


Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es