|
Tancar Ajuda |
L'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població
de Catalunya (ECVHP), 2011 és el resultat de la confluència
de dues enquestes: una d'àmbit català i una altra d'àmbit
europeu.
Enquesta de condicions de vida a l'àmbit català:
està conformada per dues etapes de durada desigual. La primera
etapa, d'estadística no oficial i que comprèn el període
1985-2000, s'inicia amb l'Enquesta Metropolitana, condicions de vida
i hàbits de la població de l'àrea metropolitana de
Barcelona en el marc de l'aleshores Institut d'Estudis Metropolitans
de Barcelona (actualment IERMB) amb la col·laboració de
la Corporació Metropolitana de Barcelona i la Universitat Autònoma
de Barcelona. En aquell moment, els primers ajuntaments democràtics
s'enfrontaven amb la necessitat de disposar de dades desagregades territorialment
per incidir en una realitat socioterritorial i econòmica que havia
tingut un gran dinamisme en els darrers anys.
L'enquesta resultant, es va consolidar com una operació estadística
quinquennal que va anar evolucionant i ampliant progressivament el seu
àmbit territorial. En una primera edició, el 1985, l'àmbit
territorial abraçava la ciutat de Barcelona i els 26 municipis
que integraven l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona.
El 1990 la mostra s'expandeix per arribar al conjunt de comarques que
conformen la Regió I de Catalunya (Baix Llobregat, Barcelonès,
Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme). En l'edició
de 1995, s'afegeixen les comarques de l'Alt Penedès i el Garraf
amb les quals s'arriba a tota la regió metropolitana de Barcelona.
El 2000 encara s'hi afegeixen les comarques de l'Osona, Bages i Berguedà
i s'abasta tota la província de Barcelona.
El 2006, s'inicia la segona fase de l'enquesta que es caracteritza, fonamentalment,
perquè l'operació pren caràcter d'activitat estadística
oficial. En aquesta fase i fruit del caràcter oficial, l'àmbit
territorial abasta el conjunt del territori català i proporciona
dades amb significativitat estadística a nivell dels 7 àmbits
territorials vigents, tot mantenint la representativitat de les dades
per al municipi de Barcelona i les seves corones metropolitanes i també
per a la província.
Evolució de l'ECVHP 1985 - 2006
1985 | 1990 | 1995 | 2000 | 2006 | |
---|---|---|---|---|---|
Àmbit territorial | Àrea metropolitana de Barcelona | Regió I de Catalunya | Regió metropolitana de Barcelona | Província de Barcelona | Catalunya |
Municipis | 27 | 129 | 162 | 311 | 946 |
Superfície | 476 km2 | 2.459 km2 | 3.235 km2 | 7.718 km2 | 32.106 km2 |
Població total | 3.109.792 | 4.064.417 | 4.347.164 | 4.736.277 | 7.134.697 |
% població de Catalunya | 50,9% | 65,9% | 71,4% | 75,6% | 100,0% |
Grandària de la mostra | 4.912 individus |
5.061 individus |
5.263 individus |
6.830 individus |
10.397 individus |
En termes mostrals, l'adaptació als nous àmbits territorials es va produir
mitjançant l'agregació de nous contingents de mostra, la qual cosa ha
suposat un increment progressiu de les persones entrevistades, paral·lel
a l'ampliació del territori de referència. Al llarg d'aquestes cinc
edicions s'ha vetllat, tanmateix, per minimitzar les modificacions al
qüestionari i per mantenir els mateixos criteris de mesura i de recollida
d'informació per afavorir-ne la comparabilitat. D'aquesta manera, amb
el pas dels anys, s'ha anat construint una sèrie històrica de dades
de gran valor analític.
Enquesta de condicions de vida a l'àmbit europeu: en aquest escenari, es poden distingir dues fases nítides. Una primera, iniciada a principis de la dècada dels 90, i la segona que comença amb el tombant de segle. La primera fase respon a la voluntat de la Comissió Europea de disposar d'informació per temes socioeconòmics de les llars harmonitzada a tot l'àmbit europeu. Els treballs preparatoris cristal·litzen el 1994 amb l'aparició del Panel de llars de la Unió Europea (PHOGUE) vigent fins el 2001. Temàticament, el panel realitza un seguiment del nivell de vida, de les condicions laborals i de la cohesió social de la població. El PHOGUE, que per la seva naturalesa proporciona dades transversals i longitudinals, s'erigeix com una operació estadística nova, harmonitzada a l'àmbit comunitari, coordinada per l'Eurostat i integrada, des d'un punt de vista estadístic, amb la resta d'enquestes dirigides a les llars (Enquesta de Població Activa EPA i Enquesta de Pressupostos familiars EPF). Amb l'entrada al nou mil·lenni, tanmateix, la Comissió Europea (CE) revisa la seva política social i l'orienta a combatre la pobresa i l'exclusió social. La CE reunida a les Cimeres de Lisboa i Niça (2000) així com les d'Estocolm i Laeken (2001) posa de manifest la necessitat de dotar-se d'un nou instrument estadístic que reculli informació sobre la renda i la situació social i econòmica de les llars amb una periodicitat anual (transversal i longitudinal) amb informació per llars i individus: European Union Statistics on Income and Living Conditions (EU-SILC). Aquesta operació s'inicià el 2004 a Espanya (Encuesta de condiciones de vida) i a tots els països de la UE-15 a excepció d'Alemanya, Holanda i el Regne Unit que tingueren derogacions que els permeté començar l'enquesta l'any següent i encara continua vigent.
En l'encreuament de les dues enquestes...
Des del naixement de l'ECVHP i fins a principis del s.XXI convergeixen tres circumstàncies que fan necessària una reformulació i actualització substantiva de l'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya: 1) l'aprovació del Reglament (CE) Nº 1177/2003 del parlament europeu i del consell de 16 de juny de 2003, relatiu a les estadístiques comunitàries sobre la renda i les condicions de vida (EU-SILC); 2) l'evolució de l'escenari social en el qual va néixer l'ECVHP (ex. la creació de l'IDESCAT i la proliferació d'enquestes sectorials inexistents els anys 80); i 3) la necessitat d'actualitzar el contingut del qüestionari sotmès, des de la primera edició a certes rigideses per tal de prioritzar la sèrie històrica de dades.
La juxtaposició d'aquests tres fets orienta la revisió de la nova edició de l'enquesta cap a tres objectius: 1) harmonitzar gran part de les dades amb l'EU-SILC; 2) emfasitzar l'especificitat temàtica de l'enquesta centrant-la en l'estudi de la pobresa, l'exclusió social i els fenòmens socioterritorials; i 3) mantenir el màxim de continuïtat amb l'ECVHP.
El nou disseny ha comportat un trencament de la sèrie en termes metodològics i una revisió dels objectius i dels continguts (vegeu-ne més).
© 2007 INSTITUT D'ESTUDIS REGIONALS I METROPOLITANS DE BARCELONA