Ara fa unes setmanes el Consell de Govern de la Generalitat va donar llum verda per a la reforma de la Llei 16/2009 de 22 de juliol de Centres de Culte, una llei pionera a tot Europa que permetia establir unes bases comunes a totes les tradicions i confessions religioses pel que fa als centres de culte, nous i preexistents. Aquesta Llei oferia un marc legal a tots els governs municipals per tal de sustentar totes les decisions relatives als centres de culte. De igual manera oferia una garantia jurídica a totes les tradicions religioses que en volguessin promoure de nous.

La sensació és de retrocés en la garantia dels drets de llibertat religiosa. La Fundació Demcat, de CDC, en l'escrit El govern s'ha equivocat, diu: “Si hom vol deixar clar que des del govern es defensa el pluralisme i la llibertat religiosa, valia la pena no fer aquesta modificació, que té una lectura negativa i rebaixa la capacitat normativa del govern. Catalunya i el seu govern han d'encapçalar la defensa del principi de llibertat, inclosa la religiosa, i no deixar-ho a mans dels ajuntaments.”

Montserrat Coll. Directora General d'Afers Religiosos de la Generalitat des del 2004 fins el 2009

El Punt Avui, 03/11/2011

Hi ha tres aspectes clau en la modificació feta pel govern a la llei dels centres de culte: un és innecessari, un altre és un error i el tercer és confús.

A l'Església Austríaca, més de 300 capellans, partidaris del moviment Pfarrer-Initiative que demana reformes i canvis a l'església, han fet una crida a la desobediència en aquest manifest i han programat per al 6 de novembre una gran convenció. Aquí teniu el manifest.

Entrevista de la periodista Isabel Bugallal al teòleg José I. González Faus, publicada l’1 d’abril de 2011 a Adital.
Traducció automàtica amb el traductor de Google.

La veu crítica del teòleg jesuïta José Ignacio González Faus (València, 1935) exaspera al Vaticà, on han arribat certes acusacions sobre ell. Faus, autor de nombroses publicacions i professor de Teologia a Barcelona, dirigeix Cristianisme i Justícia, un centre fundat pels jesuïtes barcelonins fa 31 anys.

- No tira la tovallola?
- No la penso tirar, per descomptat, per què hauria de llençar?
- Per amenaces del Vaticà.
- En el meu cas tampoc han estat tantes i, encara que fossin més, Jesús, a qui jo intento seguir, no la va tirar. El meu pare, Sant Ignasi, el meu fundador, tampoc la va tirar quan va ser perseguit per la Inquisició.
- ¿És veritat que al Vaticà arriben anònims i delacions?
-Sí, és veritat: és increïble la quantitat de cartes i denúncies que arriben al Vaticà, moltes anònimes i de gent veritablement neuròtica que no té res més a fer i escriu a Roma. El que no comprenc, com a cristià i com a capellà, és que a Roma es doni audiència a aquest tipus d'acusacions.

El Fòrum Joan Alsina, de capellans de la Diòcesi de Girona, ha fet públic un document amb motiu del Dia del Seminari del pròxim 20 de març:

L’escassetat del que habitualment s’anomenen vocacions religioses és un fet fàcilment constatable i acceptat per tothom. Potser caldria remarcar que, desd’aquesta perspectiva, ens trobem ja en una situació de migradesa per sota delímits raonables. Malgrat aquesta coincidència, quan es tracta d’analitzar, fer eldiagnòstic i proposar camins de sortida, les conclusions són molt diverses.

Memoràndum de professores i professors universitaris de teologia sobre la crisi de l'Església catòlica a Alemanya

Ha passat més d'un any, des que es van fer públics els casos d'abús sexual en nens i joves per sacerdots i religiosos al Col.legi Canisius en Berlín / Alemanya. Va seguir un any que ha submergit a l'Església catòlica en Alemanya en una crisi sense precedents. El resultat visible que avui es veu és ambivalent: S'han emprès accions per fer justícia a les víctimes, posar remei a les injustícies i detectar les causes dels abusos, encobriment i doble moral en les files pròpies. En molts cristians i cristianes responsables amb i sense ministeri ha crescut -després de la indignació del principi- la consciència que són necessàries reformes de fons. La crida a un diàleg obert sobre les estructures de poder i de comunicació, sobre la forma del ministeri eclesial i la participació dels i les fidels a la responsabilitat, sobre la moral i la sexualitat ha despertat expectatives, però també temors: Potser s'està perdent una oportunitat per a un despertar de la paralització i resignació per deixar passar o minimitzar la crisi?

FELIÇ TU, FIDEL DEL SENYOR
 

Salm 128/127

      Feliç tu, fidel del Senyor,
      que vius seguint els seus camins!
2    Menjaràs del fruit del teu treball,
      seràs feliç i tindràs sort.

3    La teva esposa fruitarà com una parra,
      dins la intimitat de casa teva;
      els teus fills seran com plançons d'olivera
      al voltant de la taula.
4    És així com els fidels del Senyor
      seran beneïts.

5    Que el Senyor et beneeixi des de Sió!
      Que tota la vida puguis veure
      prosperar Jerusalem!
6    Que puguis veure els fills dels teus fills!

      Pau a Israel!

Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides

COMENTARI

Aquest és un salm de lloança. Hi ha una lloança doble: a Déu, que reparteix les seves benediccions i que vetlla per nosaltres "cada dia de la nostra vida", i el just que segueix els camins del Senyor. A través d'imatges senzilles i expressives, el salmista ens mostra quins dons rep el qui és "fidel del Senyor": són aquells que tot home d'aquella època podria considerar els grans béns: una dona fecunda, una llar pròspera, fills sans i bells, salut i una descendència nombrosa. Avui, tants segles després, també podríem dir que aquest és el somni de moltes persones: formar una família, gaudir de benestar econòmic, i viure una vida llarga i pacífica, al costat dels éssers estimats.

La Litúrgia de la Paraula ens presenta, al meu entendre una evolució des de la família nuclear de l’antic testament fins a la família universal. I així a Siràcida se’ns parla de les relacions entre els fills i filles i el pare i la mare, per continuar en la carta als Colossencs escoltant la recomanació de St. Pau de revestir-nos dels sentiments de bondat, humilitat, dolcesa, paciència, perdó, i per damunt de tot de l’amor que tot ho lliga i perfecciona.

Aquesta recomanació està clar que no sols va dirigida a la família nuclear sinó a tota la família humana i per tant a qualsevol model de família. Com deia el Manifest del III Congrés de Cristianisme al Segle XXI, dedicat a la família “D’un model tradicional basat fonamentalment en el patriarcat i la reproducció, s’està passant a un model relacional, que privilegia la qualitat de les relacions internes en el si de la unitat familiar.

Des de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs ens anuncien que està disponible gratuïtament, per a tothom a qui li interessi, una versió en PDF del magnífic assaig que va publicar Xirinacs el 1976 en que reflexionava sobre el futur de l’Església.

«Tot això ha acomplert el seu paper històric. El papa com antany Heracli, deposarà les seves vestimentes, es descalçarà les sabates ensivellades, es desguantarà, es destocarà de tiares i mitres, sortirà de temples, palaus, biblioteques, museus, jardins i estats vaticans. I prendrà el bastó de pelegrí sense sac, sense alforja, sense sandàlies… Endarrera restarà l’Stato Città del Vaticano amb els monsignori, amb l’antena de la ràdio i de la televisió, amb la Secretaria di Stato i tot el cos de nuncis i cardenals, amb l’administració d’una de les grans fortunes del món. Tant de bo si ho feia lliurement i pacíficament.».

http://xirinacs.cat/wp-content/uploads/2010/10/lluis_maria_xirinacs_-_futur_esglesia.pdf

Francisco Serra-Lopes*

La primera comunitat cristiana van ser els primers i les primeres que, sense haver vist, o havent vist un sepulcre buit, van creure que Jesús és el Senyor fet carn perquè tinguem vida, i vida en abundància. L’església és l’assemblea que repeteix el sacrifici de l’últim sopar de Jesús amb els deixebles. Repetir no vol dir aquí representar sinó tornar a fer en memòria de qui ho va fer per tal de no oblidar la presència i els dons de l’Esperit. Déu necessita que repetim el sacrifici, que santifiquem les nostres vides perquè es puguin omplir de vida nova. L’església, comunitat de creients en un sepulcre buit, repeteix el gest de l’abandó i l’amor al proïsme.

Abandonem allò que Jesús va condemnar: la mentida, la maledicència, el ritualisme, la hipocresia, l’abús, la infidelitat a l’amor. Acollim els fruits de l’Esperit amb un cor pur i joiós. La nostra alegria no té a veure amb estar contents perquè tenim moltes coses o perquè pensem que tenim control sobre la nostra vida i no necessitem els altres. És un goig que ve d’experimentar com l’Esperit està present en nosaltres i en les nostres relacions, com ens fa lliures i ens ensenya, a cadascuna i a cadascú, la veritat d’un camí singular cap al Pare, l’únic pare que tenim, en realitat.

El Grup de cristians i cristianes d?Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) ens fa arribar la convocatòria d'un acte que té com a objectiu reflexionar sobre la construcció de societats fonamentades amb Drets i Valors.

L'acte es celebrarà el proper dimats 2 de novembre a la seu nacional d'ICV-EUA (Passatge del Rellotge, 3 - Barcelona) a les 7 del vespre.
Consistirà en un col·loqui amb la Dolors Camats, candidata a d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya.

Donat l'aforament del local es prega confirmació d'assistència a iniciativa@iniciativa..cat

Descarregar invitació AQUÍ