Pere, des de l’arribada de Jaume, el germà de Jesús, a la primera comunitat de Jerusalem, deixa de tenir un pes rellevant en la mateixa. Pere ha perdut l’embranzida evangelitzadora i profètica dels primers moments i ha esdevingut presoner d’una estructura jurídico-religiosa, lligada al Temple i als costums tradicionals jueus, que perseguia als diferents i rebutjava als pagans. Pere ha perdut la consciència de la novetat de la Bona Nova de Jesús. Pere està presoner.

Mentre revisava textos per la preparació de l’acte de reflexió i pregària sobre el ministeri de Pere, que com venim anunciant s’esdevindrà el proper dia 5 de novembre a la basílica de Ntra. Sra. del Pi, a Barcelona, em vaig ensopegar amb el text dels Fets dels Apòstol que relata l’alliberament de Pere de la presó on Herodes el tenia detingut.. Els fets narrats segurament no van tindre lloc històricament, però tenen un alt contingut simbòlic que en els actuals moments que viu l’Església no ens poden passar per alt.

José Maria Castillo, 7.10.2010 - http://www.josemariacastillo.blogspot.com/

Des del pontificat de Pau VI, a la dècada dels 60, l'Església catòlica ha situat una nova forma de presència al món: la presència visible i clamorosa que representen els viatges dels papes arreu del planeta terra. Els nous mitjans de comunicació i les noves tecnologies de la informació han fet possible allò que, fins el pontificat de Joan XXIII era impensable. És lloable que la més alta jerarquia de l'Església hagi sabut adaptar-se a les noves circumstàncies i aprofitar-ne les seves enormes possibilitats. Des d'aquest punt de vista hom pot dir que l'Església s'ha posat al dia. Cosa que lògicament ens alegra.

Que uns posin banderes catalanes, altres espanyoles i fins hi tot la vaticana per no comprometre's, és normal en una societat desorientada.

Enric Cirici. Escriptor i activista cultural. 30.10.2010

Per preparar la benvinguda al Papa a Barcelona, a Lleida el bisbe Piris sotmès al nunci vaticà i a les forces més o menys ocultes d'Espanya, es desentenen de la defensa del patrimoni català, dient que renuncia a defensar la propietat de les obres d'art del bisbat, guardades al museu diocesà.

És una decisió aberrant que prové del desmembrament del bisbat de Lleida no defensada per una mal anomenada conferència episcopal catalana, que només existeix en la imaginació, ja que Catalunya en no tenir Estat ni poder d'Estat, no compta per cap instància política, tampoc pel Vaticà.

Diari de Girona, 31.10.2010

Jordi Bohigas i Maynegre. Professor associat de la UdG de l'àrea d'història contemporània. Membre de l'IRH – Institut de Recerca Històrica.

L'autor fa un recorregut històric de la relació entre el país i la Santa Seu, des d'una cita del papa Sirici fins a l'"anticatalanisme romà"

Molt sovint, però, darrere d'allò que des d'aquí es percep massa a la lleugera com l'"anticatalanisme romà" s'hi amaguen delicats equilibris amb els poders espanyols. Aquest és un aspecte més de les hipoteques amb què el nostre país ha de comptar "gràcies" al fet de formar part d'Espanya.

Han passat molts segles des d'aquella primera decretal que, l'any 385 després de Crist, el papa Sirici adreçà a l'arquebisbe de Tarragona Himeri, la primera evidència històrica que tenim d'una intervenció a la Tarraconense. La relació del país amb la Santa Seu es va estrènyer a partir del segle X, a cavall del segon mil•lenni i coincidint amb el pontificat de Silvestre II, el monjo Gerbert d'Orlhac que s'havia educat al costat del bisbe de Vic Ató. Part de l'Església catalana acudí a Roma a la recerca de suport per deslliurar-se de la forta submissió amb què havia quedat respecte del poder "civil", en plena època feudal, i la manca d'independència. Aquesta "bona" relació, doncs, entroncaria amb la reforma gregoriana i culminà amb la reinstauració de la metròpoli de Tarragona i la seva defensa davant les pretensions primacials de Toledo, el 1196.

Font: Butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol - Autor: Josep M. Puigjaner i Matas*

El Papa Benet, en la seva breu estada a Barcelona, tindrà ocasió de fruir de la genialitat arquitectònica d’un català universal anomenat Antoni Gaudí. S’adonarà com les gegantines agulles de la Sagrada Família, vidrioses i acolorides, punxen els núvols en un intent d’elevació cap al misteri del més enllà de la pressa i del brogit de la ciutat populosa.

Es farà festa a l’entorn de Josep Ratzinger. Els creients celebraran la seva estada. Els no creients potser traspassaran el llindar de la indiferència i es preguntaran pel sentit de la religió en un món convuls, ple de problemes i d’interrogants de futur.
Espero que els seus col•legues en la jerarquia hagin il•lustrat al Papa sobre quin lloc de la Terra trepitja i sobre les característiques del país que l’acull.

Tarea de la teologìa: en el evangelio y en la religiòn

A partir de eso, ¿cuál es la tarea de la teología? Es compleja, justamente porque tiene una tarea en el Evangelio y una tarea en la religión. La teología fue durante siglos la ideología oficial de la Iglesia. Su papel era justificar todo lo que dice y hace la Iglesia con argumentos bíblicos, con argumentos de tradición, liturgia, y un montón de cosas que yo aprendí cuando estaba en el seminario. Claro que no lo creía (risas), pero todavía la mayoría lo cree. Entonces, ¿qué pasa?

[Para responder a esta cuestión, José Comblín plantea tres tareas:

Primera tarea: ¿Qué dice el Evangelio?
Segunda tarea: ¿Qué hacer con la religión?
Tercera tarea: ¿Qién va a evangelizar el mundo de hoy?

Des de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs ens anuncien que està disponible gratuïtament, per a tothom a qui li interessi, una versió en PDF del magnífic assaig que va publicar Xirinacs el 1976 en que reflexionava sobre el futur de l’Església.

«Tot això ha acomplert el seu paper històric. El papa com antany Heracli, deposarà les seves vestimentes, es descalçarà les sabates ensivellades, es desguantarà, es destocarà de tiares i mitres, sortirà de temples, palaus, biblioteques, museus, jardins i estats vaticans. I prendrà el bastó de pelegrí sense sac, sense alforja, sense sandàlies… Endarrera restarà l’Stato Città del Vaticano amb els monsignori, amb l’antena de la ràdio i de la televisió, amb la Secretaria di Stato i tot el cos de nuncis i cardenals, amb l’administració d’una de les grans fortunes del món. Tant de bo si ho feia lliurement i pacíficament.».

http://xirinacs.cat/wp-content/uploads/2010/10/lluis_maria_xirinacs_-_futur_esglesia.pdf

Francisco Serra-Lopes*

La primera comunitat cristiana van ser els primers i les primeres que, sense haver vist, o havent vist un sepulcre buit, van creure que Jesús és el Senyor fet carn perquè tinguem vida, i vida en abundància. L’església és l’assemblea que repeteix el sacrifici de l’últim sopar de Jesús amb els deixebles. Repetir no vol dir aquí representar sinó tornar a fer en memòria de qui ho va fer per tal de no oblidar la presència i els dons de l’Esperit. Déu necessita que repetim el sacrifici, que santifiquem les nostres vides perquè es puguin omplir de vida nova. L’església, comunitat de creients en un sepulcre buit, repeteix el gest de l’abandó i l’amor al proïsme.

Abandonem allò que Jesús va condemnar: la mentida, la maledicència, el ritualisme, la hipocresia, l’abús, la infidelitat a l’amor. Acollim els fruits de l’Esperit amb un cor pur i joiós. La nostra alegria no té a veure amb estar contents perquè tenim moltes coses o perquè pensem que tenim control sobre la nostra vida i no necessitem els altres. És un goig que ve d’experimentar com l’Esperit està present en nosaltres i en les nostres relacions, com ens fa lliures i ens ensenya, a cadascuna i a cadascú, la veritat d’un camí singular cap al Pare, l’únic pare que tenim, en realitat.

El Grup de cristians i cristianes d?Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) ens fa arribar la convocatòria d'un acte que té com a objectiu reflexionar sobre la construcció de societats fonamentades amb Drets i Valors.

L'acte es celebrarà el proper dimats 2 de novembre a la seu nacional d'ICV-EUA (Passatge del Rellotge, 3 - Barcelona) a les 7 del vespre.
Consistirà en un col·loqui amb la Dolors Camats, candidata a d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya.

Donat l'aforament del local es prega confirmació d'assistència a iniciativa@iniciativa..cat

Descarregar invitació AQUÍ

La Núria ens envia des de Palafrugell aquesta notícia. Benaurats els atrevits, ells obren camins.

Font: InfoBae.com 25.10.2010

Bajo el lema "olvidar es contagioso; protege al prójimo como a ti mismo", la Iglesia católica de Lucerna quiere atraer la atención sobre los riesgos de las relaciones sexuales no protegidas.

La Iglesia católica de la ciudad de Lucerna, centro de Suiza, distribuirá desde hoy y hasta el miércoles preservativos gratis a los ciudadanos, una iniciativa que se enmarca dentro de una campaña de prevención contra el sida.

A riesgo de contravenir los preceptos del Vaticano, la diócesis de Lucerna ya repartió cerca de 3.000 preservativos desde su puesto de distribución en la estación de tren de Lucerna, un éxito de un suministro que ha desatado tantas críticas entre colectivos católicos como alabanzas por parte de la sociedad civil.

En Prudenci, de la Bisbal, en fa arribar aquest bonic somni de Helder Cámara, recollit en el llibre "El màrtir que no mataron" de Clelia Luro. Editorial Nueva Utopía. Gràcies Prudenci.

Sueño de hacer posible para el año 2000, el Concilio de Jerusalén II

Hay operaciones previas que están siendo y serán siempre más conducidas por el propio Espíritu Santo.

1.- Transformación de la Curia Romana, de modo que se volviese efectivamente servicio a la Colegialidad Episcopal y a la Co-responsabilidad de todo el Pueblo de Dios.