Fa pocs dies el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach compareixia davant els mitjans de comunicació per donar detalls de la visita que el Papa farà a Barcelona per tal de beneir el temple de la Sagrada Família. En les seves declaracions, quan es va referir al cost de la visita, va dir que aquesta seria “austera”, però no va aclarir cap xifra. Una part del cost total aniria a càrrec de l’Estat i una altra part a càrrec de la Generalitat.

Encara estan molts presents les presumptes irregularitats econòmiques del viatge que el Papa va fer a Valencia el 2006 i les sospites que el mateix arquebisbat de Valencia, sent arquebisbe el nefast Agustín Garcia-Gascó, va participar en una presumpta trama que va desviar fons del viatge. Fina ara, mai cap administració, ni l’Arquebisbat de València, s’han pronunciat sobre el cost real de la fastuosa visita.

Catalunya, com tota nació, té el dret –inalienable per cap constitució– de decidir lliurement el seu futur i aspirar, si vol, a la plena sobirania.
(Text llegit al final de la manifestació del 10 de juliol de 2010, a la plaça de Tetuán de Barcelona)

Doctrina social de l'Església

El camp dels drets de l'home s'ha estès als drets dels pobles i de les nacions (Joan Pau II). En efecte, tot el que és cert per a l'home, també ho és per als pobles. El Magisteri recorda que el dret internacional es fonamenta en el principi de l'igual respecte dels Estats, dels dret a l'autodeterminació de cada poble i de la lliure cooperació amb vista al superior bé comú de la humanitat. La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l'home, sinó també en el respecte dels drets dels pobles, en particular el dret a la independència.

.../... La nació té un dret fonamental a l'existència; a la pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou la seva sobirania espiritual.
(Compendi de la doctrina social de l'Església, art. 157).

 Avui ha sortit a diversos mitjans de comunicació aquesta interessant reflexió del Fòrum Ondara de capellans del Bisbat de Solsona, amb reflexions sobre el secretisme a l'Església, els casos de pederàstia i el celibat. A EP us convidem a llegir el document original:

REUNIÓ DEL FORUM ONDARA

En la reunió del dia 6 d'abril de 2010, després d'una llarga hibernació motivada per festes i visites/revisions mèdiques, ens hem fet altra vegada Fòrum per continuar la nostra ajuda mútua i la reflexió sobre temes eclesials. Tots portàvem la inquietud sobre la tempesta que passa l'Església en les altes esferes però que ens afecta a tots, fins i tot als nostres fidels.

Declaración de la Junta Directiva de la Asociación de Teólogos y Teólogas Juan XXIII con motivo del V aniversario del pontificado de Benedicto XVI

JUNTA DIRECTIVA DE LA ASOCIACIÓN DE TEÓLOGOS Y TEÓLOGAS JUAN XXIII*, 21/04/10 - MADRID. - ECLESALIA

Con motivo del quinto aniversario del pontificado de Benedicto XVI, la Junta Directiva de la Asociación de Teólogos y Teólogas Juan XXIII desea expresar su apoyo a la “Carta abierta a los obispos católicos del mundo” de nuestro colega el profesor Hans Küng, en la que considera el actual pontificado una de las ocasiones perdidas en los diferentes ámbitos eclesiales: el diálogo ecuménico e interreligioso, la reforma de la Iglesia, el ejercicio de la colegialidad, la incorrecta gestión de los abusos sexuales cometidos por obispos, sacerdotes y religiosos católicos en colegios, seminarios, parroquias, el mantenimiento del celibato, la prohibición del acceso de las mujeres al ministerio ordenado

Un dels documents més lúcids i profètics dels que s'han publicat les darreres setmanes sobre la situació de crisi a l'Església i que des d'EP us convidem a llegir.

Benvolguts bisbes,
 
Joseph Ratzinger, ara Benet XVI, i jo varem ser entre 1962 1965  els dos teòlegs més joves del Concili.  Ara, tots dos som els més ancians i els únics que segueixen plenament en actiu.  Jo sempre he entès també la meva tasca teològica com un servei a l'Església.  Per això, preocupat per aquesta nostra Església, sumida en la crisi de confiança més profunda des de la Reforma, us dirigeixo una carta oberta en el cinquè aniversari de l'accés al pontificat de Benet XVI.  No tinc altra possibilitat d'arribar a vosaltres.

Le Monde, 03.04.2010 - Stéphanie Le Bars

"L'Església està amenaçada de convertir-se en una subcultura”

L'arquebisbe de Poitiers, Mons. Albert Rouet és una de les figures més lliures de l'episcopat francès. El seu llibre J'aimerais vous dire (Bayard, 2009) és un èxit de vendes en la seva categoria. Se n'han venut més de 30.000 exemplars, guanyador del Premi 2010 dels lectors de "La Procure", aquest llibre d'entrevistes ofereix una mirada més aviat crítica sobre l'Església catòlica. Amb motiu de la Pasqua, el bisbe Rouet ens fa partícips de les seves reflexions sobre l'actualitat i l'anàlisi de la seva institució.

L'arquebisbe Lluís Martínez Sistach ha estat nomenat per a un càrrec a la Santa Seu, en la Congregació per a Afers Econòmics. Li he escrit, i no per felicitar-lo, sinó per donar-li el condol. Efectivament, no és cap carrera, almenys segons l'Evangeli, per a un arquebisbe i cardenal que el nomenin per a un càrrec de gestió de diners. I menys encara a Roma.

La diòcesi de Barcelona estava en una situació econòmica lamentable, i ell, amb uns quants anys, ha sanejat la situació. I al Vaticà deuen haver pensat: que arregli la situació d'aquí, on també van de corcoll. Però, quina pena que tot un arquebisbe i cardenal s'hagi d'ocupar d'una tasca com aquesta, que podria fer un economista.

Gràcies Lluís per la teva aportació des de l'Alt Camp.

Fundació CatDem, 04.04.2010 - Editorial

Amb motiu de l’ofici de Divendres Sant, el predicador de la Casa Pontifícia, el franciscà Raniero Cantalamessa, va equivocar-se en comparar els atacs al Papa pels casos de pederàstia amb l’antisemitisme. Les paraules de Cantalamessa no van ser afortunades i, una vegada més, insisteixen en la banalització de l’Holocaust, que és tant com dir que insisteixen a banalitzar el mal. A pesar que l’Església se n’hagi desmarcat, la predica de Cantalamessa no ajudarà gens ni mica a recuperar la ja prou malmesa credibilitat de la institució. Al contrari, afegeix més llenya al foc.

Gràcies Francesc per la teva aportació.

26 de març de 2010

Creiem que és esencial una revisió de l'ensenyament sexual de l'Església

Estimats germans i germanes,

L'Església Anglicana llatinoamericana considera essencial una revisió de l'ensenyament sexual de l'Església. Ha d'incloure la qüestió del celibat obligatori a l'església llatina, que ja s'ha suggerit fins i tot per bisbes i cardenals. Encara que no hi hagi una relació de causa efecte entre el celibat obligatori i la violència sexual, la llei del celibat obligatori és una expressió visible d'hostilitat.

Aquests dies amb motiu del trenté aniversari de la seva mort, monsenyor Òscar Romero , gran profeta i màrtir del nostre temps, ha estat recordat arreu del món. Aquestes lletres volen  ser també un petit homenatge a la seva memòria.

Vaig tenir la sort de conexèir-lo i de poder parlar amb ell en dues ocasions, quan des de Guatemala viatjava al Salvador amb motiu d’alguna trobada de la meva comunitat. Des del primer moment em va impressionar la feblesa de la seva aparença física i la seva timidesa, que no tenien res a veure amb la força de la seva paraula quan parlava des de la catedral de San Salvador i es feia portaveu del seus pobres, de “los sin voz”.

Recordo que la primera vegada que el vaig veure va ser l’any 1978, poc després de l’assassinat del  seu amic, el jesuïta   Rutilio Grande , que li va obrir els ulls a la realitat del seu país, fent-lo entrar en contacte amb els pobres i iniciant aquell camí sense retorn que el portaria, dos anys després, a la mateixa mort, conseqüència del seu compromís. Quan li vaig comentar que a Espanya es parlava molt de la seva conversió i de la seva actitud profètica em va contestar lacònicament, “ojalá que no los defraude”. Havia estat ja amenaçat i intuïa perfectament on el portaria l’opció que havia fet.

N’djili, Kinshasa, 10 de març de 2010

Benvolgudes, benvolguts,..

Fa ja dies que no estem en contacte, algunes m’heu escrit dient que no dic res. Doncs sóc aquí!  El meu segon mes a N’djili, el barri molt pobre del que us vaig parlar en arribar-hi.

Un barri on resulta increïble el nombre de sectes i tipus d’esglésies diferents que hi ha, un tancat o petit cobert a cada carreret on s’hi fan actes diversos. Certament sorprèn i alhora fa que em pregunti el motiu i raons últimes de tanta proliferació de sectes en uns indrets tan pobres.