Avui gran part de la comunitat catòlica viu moments de fort desconcert i dolor. S’ha trobat de sobte enmig de la foscor més absoluta, colpida pel dolor de veure la forma com la seva institució havia gestionat el tema dels abusos a menors per part d’eclesiàstics.

La llum de Crist...! Aquest clam ha ressonat insistentment aquesta nit de Pasqua en totes les esglésies cristianes d’arreu de món, mentre acompanyàvem el ciri pasqual, símbol de la llum de Crist, de la vida nova en el Ressuscitat.

És un clam d’acció de gràcies pel do que ens ha fet Déu de manifestar-se vivent en tota la creació, vencent tota mort, tot dolor, tota injustícia. En Jesús Déu ens estreny entre els seus braços, se’ns ofereix amorosament perquè el reconeguem com a plenitud de la nostra vida i vulguem col•laborar amb Ell a fer-se present en cada instant de la creació. La llum del Crist il•lumina els nostres camins, si la perdem, arriba la tenebra, i una vegada més la por, amb totes les seves conseqüències que al llarg dels temps s’han manifestat dramàticament.

Una via d’aigua s’ha obert al model actual de l’església. L’aflorament de casos d’abusos a menors i l’actitud ocultadora de la institució està posant en qüestionament unes estructures caduques i clarament antiquades. Cal distingir que som davant de dos problemes diferenciats. En primer lloc està la pederàstia. 

Al sí de l’església catòlica s’estan revelant uns casos, en una proporció semblant a la d’altres confessions religioses o estaments de la societat. Cal una actitud decidida de col·laboració amb la justícia, de protecció a les víctimes i de rehabilitació dels pederastes. S’ha de posar en coneixement immediatament tota la informació amb les autoritats competents. S’ha d’alertar a les famílies del que ha succeït o del risc que tenen les seves filles i fills. S’ha de protegir als infants i fer tot el possible per evitar situacions de risc.

Le Monde, 03.04.2010 - Stéphanie Le Bars

"L'Església està amenaçada de convertir-se en una subcultura”

L'arquebisbe de Poitiers, Mons. Albert Rouet és una de les figures més lliures de l'episcopat francès. El seu llibre J'aimerais vous dire (Bayard, 2009) és un èxit de vendes en la seva categoria. Se n'han venut més de 30.000 exemplars, guanyador del Premi 2010 dels lectors de "La Procure", aquest llibre d'entrevistes ofereix una mirada més aviat crítica sobre l'Església catòlica. Amb motiu de la Pasqua, el bisbe Rouet ens fa partícips de les seves reflexions sobre l'actualitat i l'anàlisi de la seva institució.

The Tablet, 01.04.2010 – Editorial

La crisi pels abusos sexuals que ha envoltat l'església catòlica és, abans que res, un motiu de profund pesar pels danys causats a les víctimes. Però és també un motiu d'enuig per la forma en que l'Església ha tractat les víctimes. El dolor causat pels clergues s'ha vist agreujada pel mal govern dels bisbes. Tan profund és el dolor que senten les víctimes, que és comprensible que l'atenció s'hagi adreçat a la funció del propi Papa sobre la crisi. Peticions de dimissió del Papa Benet XVI s'han deixat sentir provinents de les víctimes i els grups que els representen, ja que només una acció tan catàrtica seria proporcional a la ira i el dolor que senten. No obstant això, Vincent Nichols, arquebisbe de Westminster tenia raó en dir a la televisió la setmana passada que no hi havia "raons poderoses" per la renúncia del Papa Benet XVI.

La Vie, 18.03.2010 - Entrevista

Jacques Arènes és columnista a "lavie.fr", on contesta les vostres preguntes existencials i espirituals. Ell ens dóna el seu punt de vista com a psicòleg i psicoanalista sobre la pedofília.

Hi ha relació entre celibat i pedofília?
No. No en el sentit que els impulsos sexuals reprimits s'expressarien d'aquesta manera. El problema no és pas aquest. Òbviament, la gestió emocional del celibat sacerdotal és un problema, ja sigui homosexual o heterosexual. No tothom és capaç de gestionar aquesta situació.

El País, 29.03.2010 – Josep Garriga – Emilio de Benito

Los expertos sostienen que no hay relación directa entre castidad y pederastia

Los escándalos de abusos sexuales en la Iglesia católica han reabierto el debate acerca de si hay en esa institución -y, concretamente, en el voto de castidad que se exige a sus miembros- algún factor que haga que sacerdotes u otros religiosos sean más proclives a la pederastia.

Los escándalos de abusos sexuales en la Iglesia católica han reabierto el debate acerca de si hay en esa institución -y, concretamente, en el voto de castidad que se exige a sus miembros- algún factor que haga que sacerdotes u otros religiosos sean más proclives a la pederastia. O si, por el contrario, la amplia dedicación a la docencia de la Iglesia y el tratarse de una institución cerrada y protectora con sus miembros la convierte en un refugio preferido para quienes la ven como un medio para estar más cerca de sus víctimas.

«LA IGLESIA HA PRETENDIDO ECHAR TIERRA EN LOS CASOS DE PEDERASTIA»

El Correo 24.03.10 - Pedro Ontoso

«La voz oficial de la Iglesia ha perdido autoridad y credibilidad porque es incapaz de reconocer sus errores».

"Sí hay un dato importante cuando se pregunta qué hacen en Roma. Las primeras denuncias contra Marcial Maciel, el fundador de los Legionarios de Cristo, son ya de finales del 50 y principios de los 60, antes del Vaticano II. Si ante eso no se reacciona y Juan Pablo II, 30 años después, dirá que este hombre es un modelo para la juventud, algo no funciona bien en la estructura de la Iglesia romana."

El jesuita valenciano José Ignacio González Faus continúa fiel a su espíritu libre e independiente. El teólogo, prolífico autor de numerosos libros sobre Cristología y Jesús, visita estos días el País Vasco para participar en el homenaje a Óscar Romero a los 30 años de su asesinato. Hoy y mañana, a las 7 de la tarde, impartirá sendas conferencias en el centro Arrupe Etxea de Bilbao sobre 'Construir una cultura de la justicia' y 'Qué espiritualidad, en qué Iglesia', de la mano de Alboan, ONG que trabaja por la solidaridad entre los pueblos.

Gràcies Lluís per la teva aportació des de l'Alt Camp.

Fundació CatDem, 04.04.2010 - Editorial

Amb motiu de l’ofici de Divendres Sant, el predicador de la Casa Pontifícia, el franciscà Raniero Cantalamessa, va equivocar-se en comparar els atacs al Papa pels casos de pederàstia amb l’antisemitisme. Les paraules de Cantalamessa no van ser afortunades i, una vegada més, insisteixen en la banalització de l’Holocaust, que és tant com dir que insisteixen a banalitzar el mal. A pesar que l’Església se n’hagi desmarcat, la predica de Cantalamessa no ajudarà gens ni mica a recuperar la ja prou malmesa credibilitat de la institució. Al contrari, afegeix més llenya al foc.

Gràcies Francesc per la teva aportació.

26 de març de 2010

Creiem que és esencial una revisió de l'ensenyament sexual de l'Església

Estimats germans i germanes,

L'Església Anglicana llatinoamericana considera essencial una revisió de l'ensenyament sexual de l'Església. Ha d'incloure la qüestió del celibat obligatori a l'església llatina, que ja s'ha suggerit fins i tot per bisbes i cardenals. Encara que no hi hagi una relació de causa efecte entre el celibat obligatori i la violència sexual, la llei del celibat obligatori és una expressió visible d'hostilitat.

Aquests dies amb motiu del trenté aniversari de la seva mort, monsenyor Òscar Romero , gran profeta i màrtir del nostre temps, ha estat recordat arreu del món. Aquestes lletres volen  ser també un petit homenatge a la seva memòria.

Vaig tenir la sort de conexèir-lo i de poder parlar amb ell en dues ocasions, quan des de Guatemala viatjava al Salvador amb motiu d’alguna trobada de la meva comunitat. Des del primer moment em va impressionar la feblesa de la seva aparença física i la seva timidesa, que no tenien res a veure amb la força de la seva paraula quan parlava des de la catedral de San Salvador i es feia portaveu del seus pobres, de “los sin voz”.

Recordo que la primera vegada que el vaig veure va ser l’any 1978, poc després de l’assassinat del  seu amic, el jesuïta   Rutilio Grande , que li va obrir els ulls a la realitat del seu país, fent-lo entrar en contacte amb els pobres i iniciant aquell camí sense retorn que el portaria, dos anys després, a la mateixa mort, conseqüència del seu compromís. Quan li vaig comentar que a Espanya es parlava molt de la seva conversió i de la seva actitud profètica em va contestar lacònicament, “ojalá que no los defraude”. Havia estat ja amenaçat i intuïa perfectament on el portaria l’opció que havia fet.

N’djili, Kinshasa, 10 de març de 2010

Benvolgudes, benvolguts,..

Fa ja dies que no estem en contacte, algunes m’heu escrit dient que no dic res. Doncs sóc aquí!  El meu segon mes a N’djili, el barri molt pobre del que us vaig parlar en arribar-hi.

Un barri on resulta increïble el nombre de sectes i tipus d’esglésies diferents que hi ha, un tancat o petit cobert a cada carreret on s’hi fan actes diversos. Certament sorprèn i alhora fa que em pregunti el motiu i raons últimes de tanta proliferació de sectes en uns indrets tan pobres.

Agraïm a la M. Carme Molist, missionera Vedruna a Kinshasa, el testimoni del seu treball a terres africanes.

N’djili, 13 de febrer de 2010

Benvolgudes totes i tots,

Cada dia és un nou pas,… Bé, toca ja posar-me en contacte amb tots vosaltres que vàreu acompanyar i compartir amb mi els 13 mesos passats als Camps de refugiats de Rwanda i a qui estimo i trobo a faltar.Després d’alguns dies d’aventura i perduda per Nairobi-no em van deixar seguir viatge cap a Kinshasa per problemes de visat-, fa just una setmana que he aterrat a Kinshasa.

Aquests dies em ressona la frase del llibre que moltes hem llegit i treballat: “El poder de l’ara”. I això és el que toca, viure a fons l’ara. I aquest “ara” es concreta en aquests moments a la comunitat i escola de N’djili.