L'Ajuntament de Vic es posiciona en contra de l'abolició de la monarquia

La CUP hi havia presentat una moció per declarar el municipi 'moralment exclòs' de la monarquia espanyola, però les abstencions de CiU, PSC, ICV i SI han permès que el vot contrari de PxC la tombés · Només ERC hi ha votat a favor

El ple de l'Ajuntament de Vic ha rebutjat aquest dilluns la moció presentada per la CUP on reclamava l'abolició de la monarquia. Només hi han votat a favor els regidors de la CUP i els d'ERC, però l'abstenció dels de CiU, PSC, ICV i SI ha permès que el vot en contra de la PxC hagi tombat la proposta. Com ja va passar a Viladamat, consistori on governa la CUP en solitari, el text proposava que el municipi de Vic es declarés "moralment exclòs dels dominis de la Monarquia espanyola" perquè "prové de l'herència de la dictadura franquista" i per ser "una imposició antidemocràtica" ja que "el càrrec del rei és hereditari i vitalici i no és accessible a la ciutadania ni sotmès a la sobirania popular". El grup municipal de CiU ha justificat la seva abstenció perquè el text "contenia errors de plantejament, era redundant i volia interferir en la política del Parlament". L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal (UDC), ha dit que si Catalunya arriba a ser independent la constitució dirà "si l'Estat és monàrquic o republicà" i ha assegurat que la proposta "divideix" el poble i "va en contra de l'objectiu de la independència". [+]

El Regne Unit permetrà un referèndum d'autodeterminació a Escòcia 'amb condicions' Londres ultima un informe on exigeix que el plebiscit es celebri en els propers 18 mesos i amb altres condicions · Edimburg respon que serà el govern escocès qui decideixi com i quan fer-lo 09.01.2012, 18:15 El govern britànic que lidera el conservador David Cameron ultima la publicació d'un informe amb les "recomanacions legals" sobre com organitzar un referèndum d'autoderminació a Escòcia, tal com preveu convocar el govern escocès del primer ministre Alex Salmond. Segons el que s'ha filtrat a la premsa britànica, el text recomana un acord entre els parlaments de Westminster i Holyrood per fer que la consulta sigui vinculant. El govern del Regne Unit exigeix que el plebiscit es convoqui en els propers 18 mesos perquè considera que la incertesa sobre quan es farà està perjudicant l'economia britànica. A part Cameron creu que és "injust" que els escocesos "no coneguin quan se'ls preguntarà ni quina pregunta se'ls farà". Per això l'informe també insta Edimburg a que el referèndum inclogui una sola pregunta de "Sí" o "No". Salmond ha respost que Escòcia tindrà el seu referèndum la segona meitat de la legislatura perquè l'actual executiu va aconseguir una gran majoria absoluta amb aquesta promesa. Tant ell com la número dos del govern escocès, Nicola Sturgeon, han acusat Londres de voler "interferir" en un assumpte que és competència del Parlament i del govern escocesos. [+]	'Catalunya tindrà una de les pressions fiscals més altes del món' El conseller d'Economia de la Generalitat considera que l'augment de l'IRPF farà 'asfixiant' la situació per molts catalans · 'Tenim una pressió fiscal del primer món' i a canvi 'uns serveis mediterranis' 09.01.2012, 15:00 El conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, ha assegurat que l'augment de l'IRPF anunciat pel govern espanyol farà que Catalunya suporti "una de les pressions fiscals més altes del món", tot i que a canvi només rep "serveis mediterranis". Quan es faci efectiu aquest augment, Catalunya "només serà superada en pressió fiscal per Suència i Aruba, ha dit el conseller, amb la diferència que a Catalunya "els diners surten i no tornen". Mas-Colell ha assenyalat la "injustícia" que suposa que Espanya demani a la Generalitat abaixar el tram autonòmic de l'IRPF, fet que ampliarà "el marge de diners que no tornen" i pel que ha reclamat el pacte fiscal. Tot plegat pot fer "asfixiant" la situació econòmica per Catalunya i per molts dels seus habitants, ha afirmat. El conseller ha reiterat que les intencions del govern espanyol d'establir un control previ als pressupostos dels governs territorials, el que ja es coneix com la "LOAPA econòmica" trobarà "la màxima resistència" per part del govern català; "no tolerarem que Madrid ens digui sobre quins grups mediàtics hem d'actuar o sobre quines empreses públiques hem de suprimir o no". [+]	Estrasburg desestima la demanda contra la sentència del TC espanyol sobre l'Estatut català El Tribunal Europeu dels Drets Humans no entra a valorar el cas i no admet a tràmit el recurs perquè considera que no s'ajusta a les seves competències · La decisió no es pot recórrer 09.01.2012, 12:00 El Tribunal Europeu dels Drets Humans amb seu a Estrasburg ha desestimat la demanda presentada ara fa un any per membres del col·lectiu El Matí, corrent crític d'UDC, contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. Representants d'El Mató van presentar el recurs perquè entenien que la resolució del TC vulnerava drets com el d'un judici just i que les retallades del TC "atropellaven" els drets del poble català. Entre els punts que destacava el text hi havia que el poble català va ser qui va votar el text estatutari, però en canvi en el procés de retallada només hi van participar les institucions, i es va negar la possibilitat de participar-hi a la ciutadania. L'alt tribunal europeu però ha decidit desestimar el recurs perquè considera que no és un tema que sigui de la seva competència; concretament rebutja entrar a valorar l'assumpte perquè "no es refereix a un litigi sobre els drets i obligacions de caràcter civil dels demandants ni al fonament d'una acusació en matèria penal contra ells en virtut de l'article 6 del Conveni Europeu dels Drets Humans" en què es basa l'autoritat del tribunal. La decisió no es pot recórrer. [+]
946 8 Envia	689 18 Envia	351 4 Envia

més notícies

El govern aragonès té pressa per retallar la Llei de Llengües

La presidenta de l'executiu, Luisa Fernanda Rudi (PP), té previst remetre 'ben aviat' a les Corts la modificació de la Llei per anul·lar-ne la mínima normalització que preveu

Era conegut que el nou govern aragonès que presideix Luisa Fernanda Rudi (PP) retallaria i mutilaria la Llei de llengües d'Aragó, aprovada el desembre de 2009 després de dècades d'ajornaments. El que no se sabia, però, és que fos una absoluta prioritat per a l'executiu aragonès, tenint en compte el moment actual de crisi econòmica. Rudi ha confirmat que té previst remetre "ben aviat" a les Corts aragoneses aquesta modificació en la que ja hi treballa la conselleria d'Educació i Cultura. Tot p...

El Congrés rebutja canviar el reglament per adaptar-lo al Grup Mixt

La cambra baixa espanyola tindrà aquesta legislatura 7 grups, 6 d'ells propis · Les dimensions del Mixt (18 diputats de 8 partits) dificultarà la tasca de formacions que l'integren

El Grup Mixt del Congrés dels Diputats estarà format finalment per 18 diputats i 8 formacions diferents. I és que la Mesa de la cambra baixa espanyola no té cap intenció de modificar-ne el reglament, segons ha confirmat Dolors Montserrat, diputada del PP i vicepresidenta tercera del Congrés. Després del rebuig del grup propi d'Amaiur i l'autorització del d'UPyD, al Grup Mixt hi restaran els 7 diputats d'Amaiur, els 3 d'ERC, els 2 del BNG, 2 més de CC, 1 de Compromís, 1 de GeBai, 1 de FAC i 1 ...

Vila d'Abadal torna a demanar a Duran que 'deixi pas' a UDC

L'alcalde de Vic demana al líder d'Unió que faci 'un gest de generositat' i admeti que 30 anys al càrrec 'són molts' · Espera que UDC giri cap al sobiranisme al congrés que celebrarà aquesta propera tardor

L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal (UDC), ha tornat a demanar al líder de la seva formació, Josep Antoni Duran i Lleida, que "deixi pas" a una altra persona al capdavant del partit. Si la primavera del 2011 li ho va demanar en una entrevista al diari Ara, ara ho ha fet des de l'agència Europa Press, on ha suggerit a Duran i Lleida que faci "un gest de generositat" admetent que "30 anys ocupant un càrrec, en el que sigui i en qualsevol entitat, són molts" i que la democràcia hi és "pe...

CiU i ERC consideren l'anunci de 'LOAPA' financera 'inacceptable' i 'un insult'

El portaveu de la Generalitat considera que la nova normativa vulneraria la Constitució espanyola · Junqueras lamenta que l'Estat vulgui controlar els pressupostos mentre espolia 20.000 milions d'euros anuals a Catalunya

Les intencions del govern espanyol anunciades pel ministre d'Economia, Luis de Guindos, en el sentit d'imposar un control previ als pressupostos dels governs autonòmics ha trobat el rebuig frontal tant de CiU i el govern de la Generalitat com d'ERC. El portaveu de l'executiu català, Francesc Homs, ha avisat que la mesura és "inacceptable i intolerable", suposa "vulnerar les pròpies regles del joc establertes a la Constitució" i va "molt més enllà" de la reforma "exprés" que van pactar PP i P...

Cap autonomia no podrà aprovar els pressupostos sense el vistiplau espanyol

El nou executiu espanyol prepara una 'LOAPA' financera per controlar els pressupostos de les autonomies · Els governs territorials necessitaran l'autorització prèvia estatal per a aprovar-los

El nou govern espanyol de Mariano Rajoy prepara una veritable "LOAPA" financera, una nova llei que recorda la LOAPA original del 1982, la "Ley Orgánica de Armonización del Proceso Automómico", que posava traves al desenvolupament de l'autogovern de les anomenades "nacionalitats històriques" (Catalunya, Euskadi, Andalusia i Galícia) i les equiparava a les altres comunitats autònomes, que en principi aspiraven a un autogovern de sostre molt més baix. El nou ministre espanyol d'Economi...

CiU i PP 'en converses' per a l'entrada dels populars al govern municipal de Barcelona

L'alcalde Xavier Trias diu que té una 'pressa relativa' per saber si es produirà · El líder del grup municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, ha avançat que dimarts farà públic si els populars entren a l'executiu

CiU i el PP de Barcelona estan negociant la possibilitat que els populars entrin al govern municipal de Barcelona, que actualment formen els 14 regidors de CiU en minoria, a 7 de la majoria absoluta. L'alcalde Xavier Trias ha admès que tenen pendent una conversa amb els populars "en els propers dies" per tal de decidir-ho. De fet el líder del grup municipal del PP de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha assegurat que ja té "perfilada" la decisió sobre si finalment els populars entraran a l'e...

L'abast del míssil del govern balear contra el català: La derogació del Decret 100

L'avantprojecte de llei que impulsa Bauzá inclou la derogació d'aquest norma clau per a la normalització de la llengua a les Illes, perquè marca que la llengua d'ús normal i habitual de l'administració balear és el català

Com ja hem comentat aquesta setmana l'avantprojecte de llei presentat fa pocs dies pel govern balear no afecta només la Llei de la funció pública -on el català deixarà de ser requisit per passar a ser un mèrit- sinó que trinxa completament el marc jurídic i legal vigent que protegia fins ara el català. L'avantprojecte preveu també incomptables canvis a la Llei de normalització lingüística (LNL) i a la Llei de règim jurídic de l'administració de les Illes Balears; i més encara, fa una deroga...

L'atur tanca el 2011 al país amb un increment de més del 7,7% respecte el 2010

El nombre d'aturats oficials a Catalunya, País Valencià i Illes Balears suma ja més d'1,27 milions de persones · Aquest 2011 s'ha incrementat en 92.091, amb Catalunya al capdavant amb un increment del 9,17%

Catalunya, País Valencià i Illes Balears han tancat el 2011 amb un atur "oficial" global de més d'1,2 milions d'euros, concretament 1.247.367 aturats als que caldria sumar-hi els de la Franja de Ponent, Andorra i la Catalunya del Nord. Així ho indiquen les dades que ha fet públiques aquest dimarts el Ministeri espanyol de Treball. A les Illes els aturats s'han incrementat en 1.897 persones respecte el novembre, per un total de 98.087 persones sense feina. A Catalunya ha baixat e...

Ja hi ha més de 170 poblacions adherides als 'Municipis per la Independència'

Roquetes o Miravet són algunes de les localitats que s'han afegit a l'associació municipal que promou el dret d'autodeterminació · En total representen més del 20% dels muncipis del Principat i vora un milió i mig de persones

Roquetes o Miravet són algunes de les darreres poblacions han aprovat adherir-se a l'associació 'Municipis per la Independència', la iniciativa impulsada per l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, que cerca aglutinar tots aquells municipis que defensen la independència catalana i promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació, iniciativa que es va constituir oficialment el darrer 14 de desembre. De moment han se...

Vila d'Abadal veu possible assolir la independència en dos o tres anys

L'alcalde de Vic i promotor de l'Associació de Municipis per la Independència considera 'mal plantejat' el pacte fiscal que defensa Artur Mas, tot i que creu que 'semblava coherent' a la campanya electoral

L'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal (UDC), considera que la independència de Catalunya podria ser una realitat "en dos o tres anys" si s'aprofita l'ocasió d'or de l'escenari actual de crisi europea i espanyola. En una entrevista a l'agència Europa Press, Vila d'Abadal considera que aquest moment de crisi durà a una nova Europa on Catalunya ha de plantejar ser-hi amb el seu propi Estat. L'alcalde de Vic considera que el pacte fiscal que defensen la Generalitat i el seu president, Artur...

Editorial 21.11.2011, 12:00

El 20-N i el nou mapa polític estatal

Aquestes eleccions espanyoles del 20-N han deixat una victòria absolutíssima del PP a l'Estat espanyol i un enfonsament general del PSOE. Mariano Rajoy tindrà ara les mans lliures per fer i desfer, i per prendre les mesures que consideri adequades per revertir l'enfonsament de l'economia estatal. El mapa electoral, però, deixa dues pedres a la sabata dels populars, catalans i bascos. Mentre els populars han arrasat arreu de l'Estat, a Euskadi qui ho ha fet ha estat Amaiur, la coalició on hi ha l'esquerra abertzale, i a Catalunya qui ho ha fet ha estat CiU. Si alguna vegada han quedat reflectides al mapa electoral les diferències entre territoris és aquest 20-N; el PP és quarta força política a Euskadi amb només 3 de 18 escons, i tercera a Catalunya, amb 11 de 47 escons. Al País Valencià, on es ve d'on es ve, Compromís ha aconseguit que el seu esforç titànic hagi acabat amb recompensa i treu el cap al Congrés amb un escó.

[+]

enquesta

Això del pacte fiscal per Catalunya ...

serà el nou 'peix al cove' de CiU: 66 (40.99%)

només serà útil i positiu si implica el concert econòmic com a Euskadi o Navarra: 55 (34.16%)

si s'assoleix desactivaria l'argument econòmic de l'independentisme: 30 (18.63%)

una altra resposta (comenta-ho): 6 (3.73%)

millorar l'actual model de finançament ja és positiu: 4 (2.48%)