2.000 famílies reclamaran a Estrasburg els diners 'vermells' que Franco els va confiscar
EP.- Unes 2.000 famílies de tota Espanya, 800 de Catalunya, acudiran al Tribunal Europeu de Drets Humans, la màxima autoritat judicial a Europa, després que l'Estat s'hagi negat a retornar-los els diners republicans que els va ser confiscat a partir de 1938 i fins a ben entrada la postguerra.
"Estem disposats a arribar fins al final per recuperar els diners dels nostres pares i avis", ha explicat a Europa Press la portaveu de l'Agrupació de Perjudicats per la Confiscació del Govern Franquista (APIFG), que aglutina a les famílies perjudicades, Lidia Jiménez.
Després de saber al desembre que el Govern havia desestimat la seva petició, l'equip jurídic de l'associació va decidir redactar un recurs, que ara lliurarà al Tribunal.
APIFG es va constituir en 2005, any en què els seus membres van començar a recollir còpies de tots els rebuts que el Banc d'Espanya va emetre llavors i que certifiquen oficialment els diners que aquestes famílies van haver de lliurar.
Totes elles es van quedar al marge de la Llei de Memòria Històrica aprovada en la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero, i havien arribat a ser més de 2.500, "però molts dels agrupats s'estan morint perquè ja són majors, i ja no podran mai recuperar els diners que els van confiscar", ha lamentat Jiménez.
"Espanya ha fet els deures de reparació amb els partits polítics i els sindicats, però no amb els ciutadans anònims com nosaltres", ha afegit.
Als seus avis materns els van confiscar 1.365 pessetes, i el rebut ho va rebre com doti la mare d'ella, Montserrat Capdevila, que des dels anys 60 ha acudit en una infinitat d'ocasions a l'oficina del Banc d'Espanya a la plaça de Catalunya de Barcelona per intentar cobrar-ho.
"La resposta sempre ha estat la mateixa: que encara no tocava", explica Brega, que segueix guardant el rebut dels seus avis amb l'esperança de cobrar-ho.
Membres de l'entitat porten anys indagant en els arxius oficials proves documentals de la confiscació, que estimen que va ser de 3.500 milions de pessetes de l'època, segons les actes del Banc d'Espanya franquista, a les quals ha tingut accés Europa Press.
Jiménez indica que portaven anys treballant amb els grups del Congrés per aconseguir una iniciativa parlamentària sobre aquest tema i, com la situació està enquistada, l'entitat contempla portar el cas a la justícia espanyola i europea.
"Encara que per llei ens tocaria rebre 15.000 pessetes de compensació per cada pesseta confiscada, vam accedir rebaixar la xifra a 10.000, però així i tot tampoc ens han acceptat la reclamació", ha assegurat Brega, que es donaria per satisfeta amb un reconeixement legal.
