La Mesa del Congrés dels Diputats ha detallat aquest dijous les 36 preguntes relacionades amb la monarquia espanyola presentades per d'ERC que ha rebutjat perquè, al seu entendre, tracten sobre matèries "estríctament jurídiques", no són competència del govern espanyol, o totes dues qüestions alhora. En un comunicat, Esquerra ha criticat l' "escassa argumentació" de la Mesa pel rebuig i ha fet públic el contingut de les preguntes. Algunes de les qüestions vetades demanaven que es detallés qui paga els vestits que empren els membres de la Família Reial, on van a parar els regals que se'ls entreguen, preguntes al govern espanyol sobre si es podia haver previngut el "cas Urdangarin" si els comptes de la Casa del Rei fossin transparents i fiscalitats. També hi havia preguntes sobre els sous de les infantes i del príncep, sobre qui paga la llum, l'aigua, el telèfon, de tots els serveis sanitaris i manteniment de títols nobiliaris, les declaracions de renda que fan, quines retribucions cobren dels pressupostos estatals i un detall de "tots els ingressos monetaris" que perceben i que són aliens als comptes. Igualment també demanava conèixer "la quantia de la fortuna personal del Cap de l'Estat". [+]

Primer va ser Maó i ara Palma. Els dos topònims fins ara oficials de les Balears han estat víctimes dels canvis imposats pel PP per canviar-los a la denominació que tenien en època franquista, de manera que Palma passarà a dir-se Palma de Mallorca. Més enllà dels consegüents moviments a la xarxa que ja hi va haver -recordem els hastags #ésMaó i #ésPalma- ara un grup d'internautes encapçalats per l'usuari @es_palma han començat una campanya de recollida de signatures per demanar que es mantingui el nom autòcton. La voluntat d'aquesta recollida no és altra que la d'emplaçar el Govern balear a mantenir el nom fins ara oficial i, per tant, no modificar el Decret 16/1998 ni la Llei orgànica 1/2007 de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. La iniciativa se sosté en els arguments difosos pel Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB, la qual va deixar clar que les formes oficials i correctes dels municipis balears es van establir l'any 1988 i "no hi ha cap raó científica o acadèmica que justifiqui una modificació". [+]