Les empreses espanyoles i les tecnologies de la informació

Avui ressenyo un estudi publicat per Ametic (Asociación Multisectorial de Empresas de la Electrónica, las Tecnologías de la Información y la Comunicación, de las Telecomunicaciones y de los Contenidos Digitales, http://www.ametic.es/), que es presentà el 8 de març passat a Madrid.

Las tecnologías de la información y las comunicaciones en la empresa española 2011 [en línia]. Madrid: Ametic; [s.l.]: Everis, 2012. 176 p., 1,10 MB. <http://www.ametic.es/publicaciones/Items/ItemDetail.aspx?ID=4780>. [Consulta: 22 març 2012]. ISSN 1888-8941.

Aquest estudi anual començà a publicar-se el 2000 amb un altre títol (ISSN 1887-9012); des del 2008 apareix amb l’actual. D’Ametic ja hem ressenyat un parell d’informes en aquest bloc, tots relacionats amb les tecnologies de la informació: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/Ametic

El treball que comento avui analitza diferents aspectes de la penetració i l’aplicació de les tecnologies en les empreses espanyoles: des del grau general d’informatització, la presència i ús d’Internet, l’ús del comerç electrònic, un capítol específic sobre l’ús de la factura i la signatura elecròniques, l’ús de l’administració electrònica i la implicació amb les xarxes socials per part de les empreses.

L’estudi s’ha fet a partir de 3.730 entrevistes telefòniques realitzades a directius i responsables d’informàtica de tot Espanya, entre setembre i novembre de 2011. El qüestionari utilitzat, amb 52 preguntes, es troba reproduït en un annex (p. 150-168).

Com a síntesi general es constata que les tecnologies van penetrant més i més en el funcionament normal de les empreses espanyoles: en l’ús de la connexió remota, en la varietat de tipus de dispositius, en la participació a les xarxes socials, etcètera.

Ni que sigui a tall d’anècdota, ens agrada notar que Catalunya és la comunitat autònoma que tot sovint encapçala els rànquings de diferents indicadors d’aquest estudi. Començant pel més bàsic, el percentatge d’ús dels ordinadors a les empreses: el 97,9 % de les empreses catalanes estan informatitzades (seguides de les del País Basc, amb el 96,8 % i Madrid amb el 96,1 %) (p. 18). Catalunya també és el territori amb el percentatge més alt d’empreses amb ordinadors interconnectats: el 77,7 %, seguida de Madrid (76,3 %) i Andalusia (76,1 %) (p. 26). Igualment, el nostre país és la comunitat autònoma espanyola que més percentatge de connexió a Internet presenta: el 96,8 % de les empreses (seguida de Madrid, amb el 94,9 % i Andalusia, amb el 93,9 %) (p. 58).

Catalunya és la comunitat espanyola on el percentatge d’empreses amb lloc web propi és més alt: 66,2 %, seguida de Madrid (61 %) i el País Valencià (57,2 %) (p. 70). La  mitjana espanyola es troba només en el 58,3 % (p. 68), mentre que els països europeus més avançats en aquest sentit són Suècia, amb el 83,7 % i Dinamarca, amb el 82,7 % de les empreses amb presència a la xarxa (p. 71).

Pel que fa a l’emissió de factures electròniques, Catalunya també és la comunitat on es dóna un percentatge més alt: l’11,8 % de les empreses catalanes en fan, seguides de les valencianes (11,6 %) i les madrilenyes (11,1 %).

Un tema que aquest estudi aborda i que pot resultar d’interès als bibliotecaris, per la nostra implicació amb les empreses, és el grau d’ús que les companyies fan de les xarxes socials (p. 123-133). S’hi fa referència a un estudi publicat uns mesos enrere per la Fundación Banesto (Observatorio sobre el uso de las redes sociales en las pymes españolas, octubre de 2011), segons el qual el 38,7 % de les empreses espanyoles tenen presència a Facebook. I, amb percentatges molt menors, a Foursquare, Twitter, Youtube, Linkedin i Flickr.

Una frase que em sembla interessant de reproduir, en relació a aquesta temàtica:

«Las empresas confiesan haber tenido dificultades con las redes sociales, entre las que se encontrarían las siguientes:
• Los obstáculos relacionados con la administración, usabilidad, aprendizaje, etc. que presentan las redes sociales en sí.
• Dificultades de comunicación a la hora de gestionar conflictos con usuarios.
• Dificultades relativas a la necesidad de permanencia en las redes sociales.» (p. 126).

Tot seguit introdueix els conceptes de CRM (customer relationship management), SMO (social media optimization), SEO (search engine optimization) i SEM (search engine marketing).

Curiosament, amb un títol molt semblant existeix un altre estudi, realitzat en aquest cas per Penteo i ESADE, que es va donar a conèixer el juny de 2011:

Las tecnologías de la información en la empresa española 2011 [en línia]: informe Penteo-ESADE. Madrid; Barcelona: Penteo: Esade, 2011. 100 p. <http://www.clustertic.net/system/documentos/ficheros/73/original_Informe_Esade_Penteo_2011_V2.pdf>. [Consultat: 27 febrer 2012].

En aquest cas el treball va més enllà de l'anàlisi de dades bàsiques sobre la presència i ús de les tecnologies a les empreses, sinó que vol valorar més aviat la gestió i l’administració de les tecnologies.

Per fer-ho els responsables de l'estudi han entrevistat durant el segon semestre del 2010, 196 directius d’empreses espanyoles (responsables de tecnologies i directius generals) i també 21 responsables d’empreses subministradores de tecnologies, a partir dels quals ofereixen uns resultats bàsicament qualitatius i podríem dir, prospectius.

La impressió general és que la crisi no sembla afectar gaire les tecnologies de la informació. Un paràgraf que ens permet ésser optimistes en tant que els bibliotecaris podem aportar el nostre coneixement és aquest:

«Las expectativas de los proyectos de sistemas de Business Intelligence se disparan en 2011... Los sistemas de Business Intelligence son el nuevo entrante entre las partidas presupuestarias en el ámbito del software cuyas expectativas de evolución analizamos cada año. Y lo es porque es uno de los rangos de sistemas de gestión corporativa que lleva experimentando, desde hace un par de años, un mayor crecimiento y dinamismo en forma de nuevos proyectos. Ello es señal de la importancia que en este entorno económico más que nunca, y de forma creciente a partir de este año, las empresas están dando a todas las herramientas que les permitan un mejor y mayor entendimiento del mercado y para responder a la avalancha de información, con un esfuerzo cada vez más centrado en la ampliación y mejora de la robustez de la base de clientes; muestra de ello es el cerca de 60 % de los CIO consultados con expectativa de incremento en 2011 de sus presupuestos en este tipo de sistemas.» (p. 30, les negretes són nostres).

El paràgraf que segueix considero que també ens ha d'interessar:

«... y se mantendrá el crecimiento de los servicios web, al igual que el software de gestión paquetizado. Siguiendo la tendencia de los últimos años, para 2011 seguirán incrementándose los presupuestos destinados al desarrollo, implantación y mantenimiento de plataformas de portal web, con cerca de un 60 % de empresas con perspectivas de crecimiento, y sólo un 15 % de descensos. Del mismo modo, estimamos que se intensificará la tendencia de crecimiento en los presupuestos destinados a sistemas de gestión corporativa (ERP), con un 42 % de empresas con perspectivas de incremento por un 40 % de estabilidad. El software de gestión parece que concentrará cierta parte de los proyectos reactivados en el último año, así como las renovaciones de plataformas instaladas, al socaire de la necesidad de mantener a la empresa dotada de herramientas de gobierno adecuadas a entornos de negocio que se presumen cambiantes.» (p. 30-31, les negretes són nostres).

Altres frases que tenen relació amb nosaltres:

«La integración en el ámbito empresarial de las Redes Sociales también aparece por vez primera en 2011, sobretodo en forma de proyectos piloto en la comunicación con clientes, mercado y stakeholders.» (p. 37).

Com dic, la idea general que es desprèn d'aquest estudi és que la majoria d'empreses pensen incrementar el pressupost destinat a les tecnologies, que les tecnologies són una peça clau per a la recuperació econòmica.

Com a conclusió, podríem dir que seran molt valorats els professionals que siguin experts en la gestió de les tecnologies.

Un portal informatiu per a la creació d'empreses

La creació d'una empresa comporta l'acompliment d'una sèrie de tràmits amb diferents administracions (central, autonòmica i local). El portal EUGO ha estat creat per la Unió Europea per facilitar la informació sobre aquests tràmits.

Des d'aquí hi tindreu accés: http://www.eugo.es

A partir d'aquest portal s'arriba a aquesta informació en tres passos, cosa que no requereix més de cinc minuts:

1. Seleccionar la ubicació de la futura empresa (això és ben fàcil): comunitat autònoma, província i municipi.

2. Seleccionar l'activitat que es desenvoluparà
Aquí podem tenir algun dubte, segons el projecte concret que tinguem al cap. Potser podríem triar «Informació i comunicacions», on hi ha les activitats relacionades amb les editorials; o potser «Serveis empresarials», que ofereix diverses subdivisions molt interessants... Una d'aquestes, «Activitats de serveis professions col·legiades» on, per cert, no hi figura el nostre Col•legi... També podríem englobar-nos a «Altres activitats socials i de serveis prestats a la comunitat; serveis personals», on hi ha «Informació» i, dins d'aquesta, «Altres serveis d'informació», que contempla, entre d'altres, «serveis de cerca d'informació realitzats a compte de tercers: Aquests serveis estan associats en la cerca en base de dades i a Internet».

3. Finalment, cal seleccionar el «mode de prestació», el tipus d'empresa que es vol muntar.

A continuació es mostren els tràmits a realitzar i els organismes competents en cada cas, amb enllaços a les webs corresponents.

Per a cadascun dels països de la Unió s'ha creat un portal informatiu amb aquesta mateixa finalitat, si bé no tots segueixen la mateixa organització. Cal dir, per ser fidels a la veritat, que el portal espanyol està molt ben fet. Ens ha robat el cor l'existència de la interfície en català (i també en euskera i gallec). De manera que si tinc pensat instal·lar-me a Dinamarca, Portugal o Àustria hauré d'anar al portal respectiu. A partir d'aquí els trobaré tots: http://ec.europa.eu/internal_market/eu-go/index_es.htm

Conclusió: una bona eina informativa per saber els tràmits, organismes, terminis i la resta d'informació necessària per obrir una empresa.

Què? Ho provem?

Estudi sobre remuneracions professionals

Quin és el salari mitjà que cobren els bibliotecaris al sector privat? Suposo que la resposta no és fàcil de trobar perquè les feines que podem portar a terme els bibliotecaris poden ser molt variades, tant pel tipus de funció com pel nivell de responsabilitat. De tota manera avui presento un estudi que ens pot donar alguna pista al respecte.

Estudios de remuneración de Page Personnel [en línia]. [Madrid, etc]: Page Personnel, 2012. <http://www.pagepersonnel.es/salary-research.html>. [Consulta: 19 març 2012].

Page Personnel és una empresa de selecció de personal i de treball temporal que publica cada any (no sé exactament des de quan) un estudi sobre les remuneracions d'una àmplia varietat de llocs de treball. Fa poques setmanes ha aparegut la darrera edició.

Les dades provenen de la informació que la mateixa empresa gestiona de primera mà, entre les ofertes de feina de les empreses i les demandes dels professionals que es volen col·locar. Estem parlant de milers i milers d'anuncis i d'entrevistes de feina.

L’estudi que comentem està format per una informació breu sobre uns 150 llocs de treball. De cadascun es dóna el salari estimat i s'indica la seva dependència funcional, les principals responsabilitats i el perfil formatiu. La informació es troba organitzada en quinze grans àrees:

• Administración de Ventas, Compras & Logística
• Asistentes & Secretarias
• Banca
• Comercial
• Contabilidad & Finanzas
• Digital & e-Commerce
• Healthcare
• Ingenieros & Técnicos
• Inmobiliaria y Construcción
• Marketing
• Recursos Humanos
• Retail
• Servicios de Atención al Cliente
• Seguros
• Tecnología

Pregunta: En quin apartat aniríeu a buscar els bibliotecaris? (Pensem que poden fer gestió de la documentació, vigilància tecnològica, gestió del coneixement, auditoria informativa, difusió selectiva d'informació...)

Dono per descomptat que Page Personnel és una organització seriosa, que haurà contemplat els bibliotecaris en el seu estudi... (Un altre tema és com els anomeni.) Ara bé, on es troba la seva descripció?

Jo crec que els bibliotecaris podrien trobar-se entre els «Ingenieros & Técnicos». En aquesta categoria hi ha 14 perfils. Alguns d'ells crec que podrien ser desenvolupats per graduats nostres: Técnico de I+D, Ingeniero de Proyectos / Presupuestos, Técnico de Calidad, Responsable de Calidad.

Però també podria trobar-se perfectament dins de la categoria de «Digital & e-Commerce»: entre els 20 perfils que es troben descrits en aquest apartat trobem noms tan familiars com ara Community Manager, Traffic Manager, Data Analyst, Content Manager, Copy, Consultor SEO, Consultor SEM, SEM Manager, Social Media Manager, Social Media Specialist...

Tot i que molts d’aquests llocs podrien ser portats per un bibliotecari, en cap d'aquests perfils hi consta, com a formació necessària, el nostre grau.

Pregunta: Hi ha algun perfil a l’estudi on sí que es mencioni el nostre grau? No? Sí? Sí!!!

El trobem en la categoria de «Asistentes & Secretarias», i el perfil concret es denomina «Documentalista».

Aquí us poso el quadre amb les remuneracions estimades, per si voleu comparar amb altres experiències que pugueu conèixer:

I les tasques que du a terme:

• Introducción de datos.
• Evaluación y análisis de la cadena documental.
• Gestión de documentación de diversa índole.
• Búsqueda de documentación legal y técnica.
• Elaboración de informes.
• Gestión del archivo.
• Funciones administrativas de soporte.

El document concret on trobareu aquesta informació és aquí:
http://www.pagepersonnel.es/productsApp_pp_es/Estudios%20Remuneracion/er_assistants.pdf

I parlant de salaris i remuneracions, em sembla oportú fer esment que des de fa un temps els col·legis professionals no poden indicar unes tarifes professionals. La causant és la «Ley 25/2009, de 22 de diciembre, de modificación de diversas leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio». Segons aquesta norma els col·legis no poden «establir barems orientatius o qualsevol altra orientació, recomanació, directriu, norma o regla sobre honoraris professionals».

En canvi, l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya, com que no és un col·legi professional, sí que ho pot fer. De fet, ho fa: en el darrer butlletí d’aquesta associació, el núm. 102 (oct.-des. 2011), a la darrera pàgina, hi ha una taula de «Tarifes professionals 2011», on s’especifiquen uns preus per a diferents tipus d’activitats. Des de «Transcripcions paleogràfiques (pàgines de 30 línies i 70 espais)» (39 €), fins a «Treballs esporàdics» (32 € l’hora).

I en concret el «Sou mínim, sense aplicar les retencions» puja a 2.755 €.

Aquí podreu veure el document en qüestió:
http://www.arxivers.com/component/docman/doc_download/613-butlleti-102.html

Arxius i biblioteques; biblioteques i arxius

Un dels temes de debat «clàssics» en el nostre camp professional és el que tracta sobre les possibles diferències essencials existents entre els arxius i les biblioteques i, de retruc, entre les competències professionals dels tècnics que gestionen aquests equipaments. Com en la majoria de discussions intel·lectuals, es poden trobar arguments per defensar una postura i la contrària, i em temo que ningú podrà mai atorgar-se el privilegi de posseir la veritat absoluta.

Biblioteca o arxiu? Foto de ~Praetorian124

Parlo avui d'aquest tema perquè ha donat la coincidència que en poc temps m’han arribat informacions diverses al respecte. Per un cantó he tingut el gust de llegir el llibre Llum entre ombres, del qual Lluís Anglada ja va fer un comentari al seu bloc, sempre interessant: http://bdig.blogspot.com.es/2012/03/la-historia-dabans-de-la-historia.html

Comas i Güell, Montserrat; Oliva i Pascuet, Víctor (coords.). Llum entre ombres: 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània. Vilanova i la Geltrú: Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer, 2011. 179 p. ISBN 978-84-936539-5-8. 22 euros. Disponible en algunes biblioteques.

Tot i que la funció primordial de les biblioteques és facilitar informació, aprenentatge, cultura o lleure mitjançant l'accés a obres publicades, no és pas extraordinari que en molts d'aquests establiments es trobi una part de documentació d'arxiu que per motius diversos hi hagi anat a parar.

El llibre que he esmentat, com potser sabreu, presenta la història de sis biblioteques catalanes primitives que afortunadament han perviscut fins a l’actualitat: la del Centre de Lectura de Reus, la de l'Ateneu Barcelonès, la del Centre Excursionista de Catalunya, la Biblioteca-Museu Balaguer, la Biblioteca Arús i la Biblioteca de Catalunya. Doncs bé, en alguns d'aquests casos, el material considerat «d'arxiu» forma part constitutiva de la mateixa biblioteca.

És el cas, per exemple, de la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya. El 1877 una colla d'excursionistes de l'entitat, capitanejats per Josep Fiter i Inglès, visitaren la parròquia de Sant Joan d'Horta perquè havien descobert que a les seves golfes s'hi conservava part de la documentació de l'antic convent de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. «Després de passar-s'hi un dia sencer ordenant documents, obtingueren del rector de la parròquia la donació de prop de quaranta valuosos pergamins que foren la base d'un petit arxiu documental, annex a la Biblioteca. Aquest arxiu s'anà enriquint al llarg dels anys amb diverses donacions indivicuals fins arribar a aplegar dos-cents un documents» (p. 71).

De la Biblioteca de Catalunya, inaugurada el 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, llegim al llibre que comentem que compta ben aviat amb un «munt de documents procedents de compres o salvats de l'abandó, que constituïren un incipient fons d'arxiu. Els primers van ser les col·leccions de pergamins donades per Joaquim Miret i Sans, procedents del territori d'Organyà, de Girona, de Terrassa i d'altres llocs de Catalunya. De seguida, però, es van recollir fons documentals integrals, orgànics, com el de la família comtal de Solterra, el 1911, o el de la Junta de Comerç i Consolat de Mar de Barcelona, l'any 1913» (p. 159).

És més: «L'any 1914 es constituïa oficialment una Secció d'Arxiu a la Biblioteca, amb l'objecte de recollir i tractar de manera específica una documentació d'al·luvió que s'hi havia anat reunint. A més dels fons ja esmentats, el 1918 s'hi afegí una part substancial de l'Arxiu de l'Hospital de la Santa Creu, comprat quan l'establiment sanitari es va mudar a un nou edifici» (p. 159).

Passant a la Biblioteca Arús, podem llegir: «La Biblioteca Arús és, actualment, una biblioteca de recerca especialitzada en moviments socials contemporanis, així com en ciències auxiliars afins en els àmbits cultural, jurídic, polític i econòmic. El seu fons aplega principalment bibliografia de l'anarquisme del segle XIX i primera meitat del XX, de la maçoneria, i estudis sobre aquests moviments, dels quals, a més, posseeix un valuós fons arxivístic» (p. 118, les negretes són nostres).

En relació a la Biblioteca Arús, fa pocs dies es va donar a conèixer pels mitjans de comunicació que aquest centre acolliria en el futur pròxim l’arxiu personal de l’exalcalde de Madrid Enrique Tierno Galván. Notícia a l'ABC: http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1121878 i a La vanguardia: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20120313/54267644473/trias-ensalza-la-trayectoria-de-tierno-galvan-en-la-recepcion-de-su-archivo-personal.html

La biblioteca de l'Ateneu Barcelonès és una altra de les sis biblioteques tractades al llibre. Allà no s'esmenta, però si entrem a les pàgines web d'aquesta biblioteca (http://biblioteca.ateneubcn.cat/web/continguts/ca/index.html) veurem fàcilment que en forma part l'Arxiu històric, que conté «més de 100 metres lineals de documentació, fonamental per a l'estudi del s. XIX i el primer terç del s. XX».

Per no cansar, em refereixo ara a la Biblioteca Museu Balaguer. Entre el seu fons, una documentació clarament considerada d'arxiu: la correspondència conservada de Víctor Balaguer, i també la del bibliotecari Joan Oliva i la de l'artista Enric C. Ricart...

Aquesta vessant arxivística d'algunes biblioteques no obeeix només a èpoques històriques passades, en què el panorama d'equipaments culturals no estava prou aclarit, o per motius fundacionals. Ho acabem de veure amb l'Arús; però és que la Biblioteca Museu Balaguer també acaba de ser designada destinatària d'un important fons (notícia datada del 25 de gener de 2012):

«La Biblioteca Víctor Balaguer ha estat escollida pel Dr. Joaquim Molas com a seu per a dipositar-hi la seva biblioteca particular, el seu fons literari i de recerca, i alguns importants manuscrits dels escriptors i artistes catalans més representatius com ara Salvador Espriu, Mercè Rodoreda o Jacint Verdaguer, entre d'altres.»
http://www.victorbalaguer.cat/ca/node/1255. Al dossier de premsa que s'enllaça des d'aquesta pàgina, es pot comprovar que la part d'arxiu no és pas anecdòtica.

Des d’una altra banda, fa pocs dies ens vam fer ressò aquí de la inauguració del nou edifici de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Doncs bé, aquest arxiu disposa d’una biblioteca especialitzada en història local i d’una hemeroteca amb més de 500 capçaleres de la Garrotxa:
http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.9cf6e0ecb7825f175a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=20aab946f2e31210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=20aab946f2e31210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=6a11a7ff373d5310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

I, per acabar, una altra notícia recent que imbrica un arxiu i una biblioteca. I no uns qualssevol, sinó l'arxiu i la biblioteca nacionals de Catalunya, precisament. Els diaris deien fa pocs dies que «La conselleria de Cultura de la Generalitat tiene previsto crear una "Colección Nacional de Fotografía", en la que se incluirán las colecciones públicas del Archivo Nacional de Cataluña y de la Biblioteca de Cataluña, según ha explicado hoy el conseller Ferran Mascarell. Durante la presentación del nuevo Plan de Museos, Mascarell ha avanzado que se está trabajando en esta colección…». Text de l'ABC del passat 7 de març de 2012: http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1118294.

Al principi de l'entrada he esmentat el bloc d'en Lluís Anglada. Per acabar el torno a citar, en una entrada antiga (com canvia el significat dels adjectius temporals en l'era d'Internet!), del 26 d'abril de 2010: http://bdig.blogspot.com.es/2010/04/biblioteques-arxius-i-museus-el-passat.html

Hi fa una crònica d'una jornada en la qual ell va participar, la III Jornada de Museus, Gestió Documental i Arxiu (http://www.espaisescrits.cat/downloads/cat/III%20Jornada%20Museus.pdf). N'extrec un paràgraf per a la reflexió, que recull part de la seva intervenció:

«Els arxius són un dels tres cònjuges del matrimoni mal avingut que són les biblioteques, els arxius i els museus. Vam néixer junts en el temps i en la intenció: recollir cultura del passat per poder-la estudiar en el present i generar coneixements per al futur. Ens han separat les limitacions de les tècniques i de l’espai. En funció de la importància prioritària que en cada document pren la procedència, el contingut o l’objecte en si, els documents es col·leccionaven en edificis separats (degut a les limitacions tècniques per tenir-los junts). I els professionals que els tractàvem ens etiquetàvem com a persones que treballàvem a un arxiu (arxiver), a una biblioteca (bibliotecari) o a un museu (museòleg).»

Continua: «En els anys 80 i 90 les tecnologies de tractament automatitzat (programes i eines descriptives), degut a les limitacions pròpies d’un estadi incipient en l’ús d’ordinadors, van segurament accentuar el divorci o la separació, però el canvi tecnològic d’aquest segle està creant un nou horitzó. Els sistemes són avui interoperables, les metadades generades per a una institució són capturades i reutilitzades en sistemes per als quals no van ser creades i la gent de peu socialitza i complementa la feina feta pels professionals als arxius, a les biblioteques o als museus.»

Ens agrada, oi?

Uns concursos i un llibre per a futurs emprenedors

Algun cop ja m'he fet ressò en aquest bloc de premis per a emprenedors: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/concurs

Considero que són una oportunitat per posar-nos a prova i veure si som capaços d'exposar de manera clara i convincent una idea de negoci que tinguem al cap... Aquí us passo una entrada d'un altre bloc que n'ha elaborat una recopilació d'una cinquantena: http://tech.acerting.com/125/blog/concursos-emprendedores-2012

I ara us en presento un altre: Premio Emprendedores 2012, de la Fundación Everis. Aquesta convocatòria busca finançar projectes empresarials que tinguin com a objectiu la innovació, la viabilitat i el benefici per a la societat.
  

Hi ha temps fins a l’1 de juny per presentar les vostres idees. Podeu veure’n tota la informació en aquesta web: http://fundacion.everis.com/es-ES/premios/emprendedores/empreendedores/Paginas/emprendedores.aspx. Penseu que el primer premi són 60.000 euros, que van destinats al desenvolupament i llançament del projecte d’empresa guanyador: val la pena provar-ho!

I, encara, un altre concurs per a idees de possibles empreses que m'acaba d'arribar al correu electrònic: Concurso de Ideas 2012, de la Cátedra de Emprendedores de la Cámara de Comercio e Industria en la Universidad de La Rioja: http://www.catedradeemprendedores.es/concurso/concurso.php

Segons les bases (http://www.catedradeemprendedores.es/concurso/bases_ideas_2012.pdf) no és un requisit ser de la Rioja per participar-hi. Hi ha tres premis: de 2.000, 1.000 i 500 euros. El termini per presentar-s'hi és el 3 d'abril. Una cosa bona (em sembla a mi) d'aquest concurs és que tenim accés als guanyadors d'edicions precedents: http://www.catedradeemprendedores.es/concurso/ganadores_ideas.php. Encara que la temàtica no coincideixi amb la nostra, sí que ens pot resultar una ajuda.


Ara bé, potser alguns tenim idees, però no sabem gaire bé com posar-nos-hi, quin és el procés per a la posada en marxa. Doncs aquí us presento un recurs que potser podrà ser d'ajuda:

Peiró, Ferran; Perdrix Guillem; Torruella, Albert. Escola d'emprenedors: descobreix el potencial emprenedor que portes a dins! 2a ed. Barcelona [etc.]: Libros de Cabecera, 2011. 179 p. ISBN 978-84-939268-7-8. 16 €. És bastant recent: el podreu trobar a la Biblioteca de Catalunya o a DIXIT.

Aquest llibre (en català!), que no he llegit però que sembla simpàtic, serveix per descobrir el potencial que portem a dins. Tal com diuen els autors mateixos, es tracta d’una guia per a emprenedors novells, on s'explica què fa falta per engegar un projecte i com te’n pots sortir.

Val la pena mencionar que a dins hi trobem un test perquè puguis identificar els teus punts forts i febles.

L'obra s'estructura en tres parts:

1) Desmuntant mites. L’únic risc és la inversió inicial? És llarg el procés de creació d’una empresa?
2) El perfil dels emprenedors. Mac Gyver? Son Goku? Home Simpson? Marco??
3) Casos molt reals. Perquè no hi ha res com la mateixa realitat…

Podreu veure el sumari, informació sobre els autors, informació complementària i el primer capítol gratuït a partir d'aquest enllaç: http://www.librosdecabecera.com/escola-emprenedors

Cal dir que no fa gaires dies vaig parlar d'un altre llibre de l'editorial Libros de Cabecera: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/03/emprenedoria-paraula-femenina.html

Molts d'ànims per a tothom!

Índex d’atur a Catalunya

El Col·legi ha començat una tasca de seguiment de l’atur de la nostra professió a Catalunya. Ho porta a terme des de l’Observatori Professional, un òrgan creat pel Col·legi mateix que vetlla pel desenvolupament correcte de les oposicions al nostre sector (en aquests moments no té gaire feina) i altres temes laborals: http://www.cobdc.org/observatori.html

Hem d’agrair aquesta feina al Col·legi, perquè només tenint dades objectives sobre la crisi podrem prendre les millors decisions. Fins ara no havia estat necessari portar a terme un estudi d’aquestes característiques, donat que l’atur en el nostre sector era pràcticament inexistent.

De les dades que es faciliten es dedueix que al gener de 2012 hem assolit un trist rècord, el de la xifra més alta de bibliotecaris aturats a Catalunya: 761. En concret, aquesta xifra «inclou el nombre d’aturats afiliats a la Seguretat Social que demanden l’ocupació “2912 (bibliotecaris i documentalistes)” a Catalunya».

Aquí ho veureu: http://www.cobdc.org/2010-2012_Atur-prof.pdf

Donat que les dades oficials ens confirmen les sospites que teníem sobre l’atur, em sembla que des de la Facultat hem de conscienciar de la situació els estudiants que hi ingressen per fer la carrera. I, per fer front a aquesta realitat, crec que des de les assignatures que escaigui, o bé amb accions transversals, convé posar de relleu les capacitats que permeten els nostres professionals desenvolupar-se en el sector privat, com ara consultors per a la gestió documental i altres, i  també potenciar la capacitat d’iniciativa i emprenedoria dels futurs bibliotecaris.

I als que ja han acabat la carrera i es troben actualment a l’atur, correspon al Col·legi treballar –com ja ho està fent– per assessorar-los en les tècniques de cerca de feina, en l'elaboració d’un pla de formació personal, i potser en la reorientació professional vers perfils emergents que apareixen al mercat.

Uns mots finals de felicitació per a Aina Giones, que ha fet la feina de recopilar les dades sobre l'atur, i el desig que aquest instrument es vagi actualitzant de manera periòdica, afinant cada vegada més –dins de les possibilitats que les dades de l’administració ho permetin– perquè reflecteixi com més millor la realitat dels nostres professionals a l’atur.

Maria Cugueró (1915-2012), descansi en pau

El mes d’agost passat dedicàvem una entrada a Maria Teresa Boada, bibliotecària que ens deixà a l’edat de 96 anys: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/en-la-mort-de-m-teresa-boada.html

Avui l’actualitat ens porta a glossar una altra d’aquelles «noies» que estudiaren en una Escola singular i privilegiada: l’Escola de Bibliotecàries. Maria Candelària Cugueró i Conchello, nascuda a Barcelona el 6 de gener del mateix any que la Boada, 1915. Eren companyes de la XX promoció de l'Escola. Les nou noies que la composaven van acabar els tres anys de la carrera el 1937. Llavors la Maria tenia 22 anys i el país es trobava en plena guerra civil. La Maria va morir el passat dijous, 15 de març de 2012.

Maria Cugueró. Foto extreta de l'entrevista
publicada a Item esmentada més avall (2006)

Què podríem dir de la Maria que pugui tenir relació amb aquest bloc, defensor del present i del futur de la professió de bibliotecari?

Podríem parlar de la seva tesina de final de la carrera, amb un tema certament innovador per als anys 30. Es titula Què podria ésser una biblioteca de referència a les populars de Catalunya.

Potser podríem comentar la seva participació activa en el Servei de Biblioteques del Front, feina que li devia semblar una barreja entre aventura i servei professional (tot i que ella treballava a la central de Barcelona). Aquest Servei, creat per la Generalitat per facilitar la lectura als fronts i als hospitals durant la guerra civil, ha estat estudiat en un llibre publicat el 1995 del qual precisament ella és coautora, juntament amb Teresa Boada i Vicenç Allué –un bibliotecari molt més jove, que acabà la carrera els anys 80–. També se’n parla en un vídeo editat per la Biblioteca Nacional d’Espanya el 2005 en ocasió d’una exposició sobre biblioteques en temps de guerra. Hi veureu la Maria Cugueró fent-hi unes sentides declaracions:

 

Per cert, ja que surt el tema, recomano a qui hi pugui estar interessat que no deixi de visitar una exposició al Palau Moja que s’inaugura demà i que restarà oberta fins el 13 de maig: «Un país de lletres: el lector, l’autor, l’obra i la Institució de les Lletres Catalanes».

Podríem esmentar la seva vitalitat i energia... i les ganes d'estar al dia: amb més de 80 anys va instal·lar-se Internet a casa i el feia servir amb prou agilitat!

Però em quedaré amb una frase breu de la mateixa Maria Cugueró, que escrigué en una nota necrològica d’una altra bibliotecària, Justa Balló:

«És curiós de reflexionar com aquest segell de "bibliotecària" ens marca. L'Escola, des dels temps d'Eugeni d'Ors fins als nostres temps, i espero que en els de demá, ens donà un lligam especial; aquesta paraula ens agermana i fa que siguem com un "clan" internacional.»
«En record de la companya Justa Balló i Salvà, (1899-1993)». Item, 12 (1993), p. 168-170, disponible també a: http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22427/22261

Realment, subscrivim una per una les seves paraules, i desitgem que aquesta sintonia entre tots els bibliotecaris romangui per sempre.

Per acabar, recomano la lectura d’una entrevista a Teresa Boada i Maria Cugueró que es va publicar a la revista Item fa uns anys:

Ventura, Núria; Gascón, Jesús. «Maria Teresa Boada i Maria Cugueró: "Érem tan, tan innocents..."». Item, núm. 44 (set.-des. 2006), p. 113-132. Disponible també en línia a http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/58049/129143