Dissabte, 5 de maig de 2012 | 14:30
Vostè es troba a: Inici > L'opinió de l'editor >

Amb la mosca darrera de l'orella

Llegir edició en: ESPAÑOL | ENGLISH
Versió Mòbil Subscriu-te al butlletí Subscriu-te als rss Segueix-nos a Facebook Segueix-nos a Twitter
Manuel Fernando González
Amb la mosca darrera de l'orella
Manuel Fernando González
05/05/2012 08:07
Segurament el meu origen gallec em predisposa a ser una persona desconfiada amb el poder. A la terra en la que vaig néixer hi ha hagut tants cacics amb casa a la capital i pazo al poble, que els nens de la meva generació hem crescut amb la intuïció a flor de pell com, per detectar, que Madrid mai fa les coses pensant en els quals vivim en un estat anomenat Espanya, sinó en els que tenen treball, diners o hisenda a la capital d'un país com més centralitzat millor. Per això, quan he vist que el Consell de Ministre arrabassava en "nom del ben comú" a les Comunitats Autònomes i perquè sembla ser que ho diu el Constitucional, el del control i vigilància de les conques dels rius que passen per les terres dels nostres pobles, m'he alarmat i fins tot he arribat a pensar, que això és el principi de la fi del somni de molta gent, que va voler i vol encara, una organització de l'Estat completament diferent a la que hem hagut de suportar generacions i generacions d'espanyols, de catalans, de gallecs, de bascos i de quants pobles s'han sentit nació durant molts centenars d'anys. Diuen els amics que tinc a Madrid, que l'Estat de les Autonomies s'acaba, perquè molts autonomistes sense història ni vocació federal o independentista, han dilapidat els diners de les seves caixes autonòmiques irresponsablement. Pot ser. Però ni és just, ni necessari que se'ns mesuri a tots per igual, per això als que intentin mesures "uniformadoras" cal deixar-los clar que el seu intent no els va a sortir gratis, per molta crisi que ens posin davant dels ulls per enganyar-nos. Perquè el raonament és molt simple: Aquí el que no vulgui el seu estatut que ho digui i a continuació faci amb la seva vida el que vulgui, però els que ni sentim, ni pensem igual, tenim dret a arribar fins al lloc sota el sol que més ens agradi. Per això, l'aprovat en el Consell de Ministres del divendres és un pas enrere i sobretot, una maniobra orquestral en la foscor. Palabreta de català nascut a Galícia.

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es
Envia'ns el teu comentari
*
*

* Camps obligatoris
Llegir edició en: ESPAÑOL | ENGLISH
CatalunyaPress - Ronda Universitat 12, 7ª Planta -08007 Barcelona - Tlf (34) 93 301 05 12 - redaccio@catalunyapress.cat | www.catalunyapress.cat
RESERVATS TOTS ELS DRETS. EDITAT PER ORNA COMUNICACIÓN SL | Mapa Web
Inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona al tom 39480, foli 12, full B347324, Inscripció 1