Noticies destacades

Tango Seducción: Gira Europea 2011 (Julio, Agosto, Septiembre y Octubre). El mejor espectáculo de Tango en escena. Gustavo Russo, su director y coreógrafo nos sorprende con la elegancia de su espectáculo 2011-2012. No se lo pierdan!

Home

<< el concert de l'estiu, concert de records i aniversaris >>


C o b l a    C I U T A T   de  G I R O N A

“GRANS  MESTRES  2012”

Música  de  Cobla


RICARD LAMOTE DE GRIGNON (50 anys de la seva mort)

XAVIER MONTSALVATGE (centenari del neixement)

EDUARD TOLDRÀ (50è aniversari de la seva mort)

MANUEL OLTRA (90è cumpleanys)

______*______

RICARD LAMOTE DE GRIGNON   (1899 - 1962)

Fill de Joan Lamote de Grignon, després dels anys de formació, estudià violoncel i piano, als 20 anys va entrar a formar part com a violoncel•lista a l’Orquestra Simfònica de Barcelona, creada pel seu pare i la del Gran Teatre del Liceu. Va formar part de la banda Municipal de Barcelona com a percussionista i pianista,de la qual també fou subdirector. Va ser també director de l’Orquestra Simfònica de Girona, subdirector de l’Orquestra Municipal de València i de l’Orquestra Municipal de Barcelona col•laborant estretament amb Eduard Toldrà que n’era el director.  
La seva obra inclou peces per a piano, poemes simfònics, música de cambra, simfoniccoral, bandes sonores i també sardanes.

 

XAVIER MONTSALVATGE BASSOLS   (1912 - 2002)


Xavier Montsalvatge és una de les figures més representatives de l'anomenada "generació perduda", entre la dels compositors de la República i l'actual. La seva obra ha aconseguit una gran projecció internacional i s'ha convertit en una referència fonamental en la música contemporània del nostre país.
El primer èxit internacional el va obtenir a la dècada dels quaranta amb les Cinco canciones negras (1945), que marquen l'inici d'un període postnacionalista que va derivar en un estil qualificat d'"antillanisme" perceptible també en el seu Cuarteto indiano (1951). El Concerto breve (1953) per a piano i orquestra marca el punt de partida cap a normes més abstractes en què han tingut cabuda obres d'influència impressionista com la Sonatine pour Yvette (1960) o aproximades a recursos serials, entre les quals destaquen Cinco invocaciones al Crucificado (1969), Laberinto (1970) per a orquestra i Sonata concertante per a violoncel i piano (1971). Posteriorment, el compositor es referma en un eclecticisme que sembla sintetitzar la resta de la seva producció, de la qual es podrien destacar els concerts per a arpa Concerto-Capriccio (1975),  clavicèmbal Concierto del Albaycín (1977) i per a guitarra Metamorfosis de concierto (1980), la Sinfonía de réquiem (1985), la Fantasía para arpa y guitarra (1983), Sortilegis (1992) i Bric à Brac (1993). Destaca també la seva producció operística amb les obres El gato con botas (1946), Una voce in off (1961) i Babel 46 (1967). A més de música simfònica, també va escriure òpera, ballet, música per a pel•lícules i per a obres infantils, cançons, obres per a solistes instrumentals i múisca per cobla..

EDUARD  TOLDRA  SOLER     (Vilanova i la Geltrú 1895 - Barcelona 1962)


Eduard Toldrà i Soler, músic i compositor, va ser una de les figures més importants de la música catalana de mitjan segle XX. Hom l'ha considerat el gran arquitecte del renaixement musical català dels anys 20.
A banda de la seva faceta de compositor, fou també un excel•lent violinista, fundador del quartet de corda Renaixement, que durant una reeixida dècada realitzà actuacions a Catalunya, a Espanya i a diverses capitals europees. Fou professor de violí i de direcció d'orquestra a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, on s'havia format musicalment. I des de 1944 fins a la seva mort fou director titular de l'Orquestra Municipal de Barcelona. Compositor d’una trentena de sardanes, una cinquantena de cançons, òperes, música de cambra i música simfònica, va dirigir també un gran nombre d’orquestres.

MANUEL OLTRA FERRER   (València 1922)

Convalidà els seus estudis de música al Conservatori Superior de Música de Barcelona de la ma dels mestres Toldrà, Zamacois, Ricard i Matas i Joan Gibert. Superada aquesta prova, s'incorporà immediatament (1959, i fins al 1987) com a professor del centre. Deu anys més tard passà a ser-ne catedràtic d'harmonia, contrapunt, fuga i formes musicals, i encara en va ser sots-director entre els anys 1973 i 1981.
La seva producció com a compositor es extensa i variada, que abasta la pràctica totalitat dels gèneres concertístics: harmonització de melodies populars, música de cambra, simfònica, per a cobla i cançons amb lletres de "Pere Quart", Federico García Lorca, Rafael Alberti i altres. Ha destacat especialment en els camps de la música coral i la música de concert per a cobla, i també és autor d'una trentena de sardanes.

Com a reconeixement públic a la seva obra, l'any 1994 va rebre el Premi Nacional de Música en l'apartat de composició, i també ha obtingut el Premi Nacional de Cultura Popular i Tradicional en la categoria de música tradicional, ambdós instituïts per la Generalitat de Catalunya. El 2006 rebé el Premi Nacional Agustí Borgunyó i l'abril de 2010 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.

De Manuel Oltra és la frase: "L'art està en la realització d'una idea. No en la idea. De la idea sola no en queda gran cosa. L'obra d'art és la realització d'aquella idea; és posar-la sobre el paper i després interpretar-la".

 

Cobla  CIUTAT DE GIRONA

 


La Cobla Ciutat de Girona, fundada l’any 1975.
Ha participat en nombroses actuacions per tot Catalunya, i també a França, participant en importants Festivals (Festival Internacional de Peralada, Marsella, Llívia, Calonge etc.), realitzant nombrosos concerts de música per a Cobla, com el cicle de concerts de tarda del Palau de la Música Catalana , Auditori de Girona, i en diversos cicles i programacions de concerts de tot Catalunya,  així com en aplecs i ballades de sardanes d’arreu de Catalunya. Ha realitzat nombroses gravacions de sardanes, ballets, obres, i tot tipus de música per a Cobla.

PROGRAMES:

A - COBLA i Percussió

Primera part:   Sardanes de, E.Toldrà  i  R.Lamote de Grignon.

Segona part:  Sardanes i obres de, X.Montsalvatge  i  Manuel Oltra.


B - DUES  COBLES i percussió

Primera part:  Cobla 1 i Cobla 2  Sardanes de,  Eduard Toldrà  i  R. Lamote de Grignon

Segona part:  Cobla 1 Cobla 2  Sardanes de,  X.Montsalvatge. Obres de Manuel Oltra a dues Cobles


C - COBLA-SOPRANO-Percussió

Primera part:  Sardanes de,  R.Lamote de Grignon i, Xavier Montsalvatge.  Cançons de, Xavier Montsalvatge

Segona  part:  Obres de, M.Oltra, i cançons de Eduard Toldrà


D - Cobla-Soprano-Orq Cambra-Percussió

Primera part:  Cobla i Soprano Sardanes, M.Oltra i Lamote-Grignon.  Cançons de, E.Toldra i  X.Montsalvatge

Segona part:  Orquestra de Cambra, obres de, Eduard Toldrà - R.Lamote Grignon - Xavier Montsalvatge.


*  Fí del Concert conjuntament amb Cobla i Orquestra Cambra.
*  L’estructura dels programes es pot modificar.