Albertí Editor SL té l’origen el desembre de 1954, quan Santiago Albertí adquirí l’editorial de Joan Grasses, que adoptarà el nom de Nova Col·lecció Lletres. D’aquesta manera, Albertí inicià la publicació d’una autèntica col·lecció de llibres de butxaca, de caràcter econòmic però de gran qüalitat literària. Fou una aposta decidida per a la popularització de la moderna narrativa catalana d’aquell moment, produïda tant al Principat com al País Valencià i les illes Balears, amb autors com Manuel de Pedrolo, Josep Maria Espinàs, Aurora Bertrana, Pere Caladers, Baltasar Porcel i Rafael Tasis, entre molts altres. Com a gran novetat, sota la cobertura de la Nova Col·lecció Lletres també foren publicades obres de l’exili i traduccions estrangeres, especialment del francès i el portuguès.
Paral·lelament, entre 1957 i 1958 Santiago Albertí edità la revista Quart Creixent, amb la intenció d’implantar una publicació periòdica en català. L’intent topà immediatament amb la censura, que aviat detectà l’aparició de la revista, tot i ser difosa només per mitjà de subscripcions, i en prohibí l’edició. Només n’arribaren a sortir quatre números.
L’any 1961 Albertí publicà la primera edició del seu Diccionari castellà-català, català-castellà, una obra autoritzada finalment pel ministeri corresponent a condició que fos canviat el títol inicialment proposat: Diccionari espanyol-català, català-espanyol. Segons el parer de la censura, el mot “espanyol” com a sinònim de “llengua castellana”, utilitzat en la totalitat d’altres diccionaris bilingües (“espanyol-francès”, “espanyol-anglès”, etc) no era aplicable al català. El criteri es manté immutable en l’actualitat.
El 1962 Albertí creà, amb uns quants socis, la Difusora General, l’única distribuïdora de llibres exclusivament en català d’aquell moment.
Esperonat sempre per les dificultats, Santiago Albertí publicà el 1964 el seu primer treball històric, L’Onze de Setembre, al que seguí el Diccionari Biogràfic en quatre volums (1966-1970) i El republicanisme català i la restauració monàrquica (1875-1923) (1972). Posteriorment, edità les versions mitjana (1974) i petita (1975) del diccionari Diccionari castellà-català, català-castellà, i el Diccionari de la llengua catalana (1975), el famós “diccionari groc” escolar.
A partir dels anys 80, Santiago Albertí orientà voluntàriament l’editorial a les reedicions i actualitzacions de la col·lecció de diccionaris, culminada el 1996 amb el Diccionari de la llengua catalana il·lustrat, que comportà l’inici d’un canvi en l’enfocament editorial i la introducció de material gràfic.
El 1997, en morir Santiago Albertí, es féu càrrec del segell editorial la seva filla, Elisenda Albertí, amb qui venia col·laborant des de 1987. Després d’una llarga etapa d’actualització del fons editorial, l’any 2004 fou represa la publicació de nous títols i inicià la col·lecció Orígens.
