El govern que presideix Artur Mas ha demanat auxili al de Mariano Rajoy. Ho ha fet amb l’estil que el caracteritza, dient mitges veritats i edulcorant les mentides. Ho ha fet, fins i tot, amb una dosis de supèrbia que es podia haver estalviat. No calia fer-se el gallet parlant de les condicions. Els homes de negre, alemanys o espanyols, habiten entre nosaltres. Els cobradors del frac també. Vindran quan vulguin sense demanar permís a l’inefable portaveu del “pinyol” i del govern català. I és que després d’escoltar la xerrameca de Quico Homs respecte del rescat, després de comprovar com centrifuga les culpes sobre el tripartit, hom té la impressió que l’anomenat Govern dels “millors” ha esdevingut el Govern dels miols.
A hores d’ara no hem pogut trobar en les paraules del portaveu ni un sol bri d’autocrítica, ni una sola reconsideració sobre els múltiples errors de gestió de l’executiu. Ells, els elegits, tot ho han fet bé. Fins i tot la supressió del famós Impost de successions ens ho volen vendre com un encert.
El Govern dels “millors” ara miola, plora, es lamenta mentre ho condiciona tot a una pedra filosofal que duu per nom: Pacte Fiscal. Artur Mas vol anar a Madrid a demanar una nova relació econòmica amb l’Estat enfortit pel clam d’una manifestació però, alhora, la tem i el neguiteja. Probablement, en circumstàncies similars, José Montilla va cometre un error de càlcul polític donant suport la manifestació del 10 de juliol. Poder sí, però va ser valent anant-hi, va donar la cara. Artur Mas no, el president nacionalista s’ha limitat a fer una crida a la mobilització ciutadana. El govern, com un gatet desorientat, s’ha enfilat a la teulada i no sap com baixar. El soroll l’espanta. Ara miola. Vol tornar a terra. Vol ser rescatat amb urgència per perdre’s, de nou, en la confortabilitat dels despatxos.
Joan Ferran
Diputat del PSC al Parlament
