Que quedi dit d'entrada, no sóc de Barcelona, ni hi visc, però me la sento molt meva. Tot i que cada dia em costa més reconèixer-la, de sentir bategar el seu cor, de veure-la com la capital del meu país. El cor de Barcelona s'expressa de formes cada cop més impersonals, més semblants a la resta de grans ciutats del nostre món. Té coses bones això de ser universal, segur, però no n'estic segur que hagi de ser a base d'anar perdent allò que la fa diferent, única.
