La voluntat d’un poble

El president Artur Mas ahir durant l'acte celebrat a Viladecans.

“No hi ha res més democràtic que la voluntat d’un poble” explicava ahir el president Artur Mas, en un acte celebrat a Viladecans, mentre afegia quin ha estat el camí seguit durant les tres darreres dècades i que han acabat amb la convocatòria d’aquestes eleccions “per estar al costat i al servei del poble català”.

El president Mas va explicar-nos que el projecte que Convergència i Unió és un projecte que inclou tot el poble de Catalunya, perquè som una societat cohesionada i unida, i que no es desviarà mai del camí que marquen principis com la pau, llibertat, la democràcia i la justícia. El pla no exclou ningú, ni tan sols aquells que hi estan en contra, perquè l’objectiu primer és la convocatòria d’una consulta es que ens permeti decidir lliurement quin país volem.

“La voluntat d’un poble” és, de fet, l’eslògan de la campanya de Convergència i Unió i què ahir es va presentar a l’Àtrium de Viladecans. Un eslògan que reflecteix la realitat del moment actual, que recull el clam expressat l’11 de setembre passat i reflecteix el desig compartit de construir un projecte de llibertat i de justícia per a tots nosaltres.

+info

-info

Units fem pinya

Ahir al matí vaig tenir el plaer de participar en un esmorzar popular amb els amics de Convergència i Unió a Tarragona. La trobada, que es va celebrar al barri tarragoní del Serrallo, ens va servir per retrobar-nos sumar idees i compartir el gran projecte comú que estem bastint els catalans.

És per això que vam parlar de la necessitat de treballar de valent per sumar esforços. Ens cal una àmplia majoria per donar resposta a l’anhel dels catalans que volem fer un pas endavant cap a un autogovern per millorar els serveis a les persones, el suport a les iniciatives empresarials, per fer un salt en infraestructures, en equipaments, en cultura.

Aquesta il·lusió que ahir vam compartir amb els militants i simpatitzants de Tarragona estic convençut que també la sabrem transmetre a tots els nostres veïns perquè units estem bastint la millor pinya.

+info

-info

En l’homenatge a les colles dels Xiquets de Valls

Les dues colles dels Xiquets de Valls, la Vella i la Joves, van ser homenatjades ahir a la tarda a Tarragona, en un acte solemne que es va celebrar al saló de Plens de l’Ajuntament. La ciutat de Tarragona i l’organització del Concurs de Castells van voler recordar i premiar una doble efemèride castellera protagonitzada per les dues colles

D’una banda, enguany es compleixen 30 anys del primer castell de nou fet en el Concurs: un quatre de nou amb folre carregat per la Colla Vella, l’any 1982, un castell que juntament amb el que va descarregar un any abans a Valls, a la diada de Santa Úrsula, obriria de nou el camí cap a les construccions de nou pisos i l’era moderna del món casteller. I d’altra banda, en el Concurs de 1992 la Colla Joves Xiquets de Valls va descarregar per primera vegada en una mateixa diada el tres de nou amb folre, el quatre de nou amb folre i el cinc de vuit. Era la primera vegada que una colla assolia aquesta fita, no només en el Concurs sinó al llarg de tot el segle XX.

Com és natural, ahir vaig estar al costat de les nostres colles a l’acte de Tarragona. I em va emocionar, ara que els castells són Patrimoni de la Humanitat i estan en boca de tothom –no només per les fites que se superen any rere any sinó pels valors humans que emanen i que els fan universals–, que es rendís homenatge al paper que han jugat, en aquest fil històric, els Xiquets de Valls. Des de l’origen, per descomptat, però també a l’hora de fer gran la llegenda de tantes i tantes places, com la de Tarragona, i esdeveniments com el Concurs de Castells.

+info

-info

Un dia amb el president Pujol

Aquest matí he visitat Montblanc amb el president Jordi Pujol. Amb ell i amb l’exconseller Josep Gomis, que ens ha fet d’excel·lent amfitrió, hem passejat pels carrers de la capital de la Conca de Barberà i hem pogut saludar a comerciants i paradistes del mercat, amb els quals hem parlat de la situació econòmica i del país.

M’ha agradat que Jordi Pujol utilitzés un símil casteller per parlar de com afrontar aquests dos grans reptes de futur. “S’ha de fer pinya”, ha dit, per sortir de la crisi econòmica i per prosperar com a país. Jo també ho crec. És més, estic convençut que l’única garantia per sortir de la crisi i per que aquest procés tiri endavant és el president Mas. Hem de fer pinya al seu voltant. No oblidem que l’endemà de les eleccions, Europa i el món sencer miraran cap a Catalunya, i hem de donar una bona imatge reforçant el lideratge del país en aquests moments crucials. Com ha dit el president Pujol, les eleccions que venen seran per saber si el poble de Catalunya ratifica o no aquest moviment de fons que hi ha hagut. Si ratifiquem doncs la nostra voluntat com a poble a les urnes, a les pròximes eleccions, tindrem molt de guanyat, que ningú no ho dubti.

Més tard, hem anat a Tarragona, on hem participat en una trobada amb presidents i representants de les cases regionals de Tarragona i Reus. I del Tarragonès hem passat al Baix Camp, on hem acabat el dia. Hem estat a Riudoms, on Jordi Pujol ha presentat el seu darrer llibre: El caminant davant del congost. Precisament, l’assaig és un recorregut per les relacions entre Catalunya i Espanya i com aquestes han canviat en els darrers anys.

+info

-info

Les eleccions de la nostra vida

Ens trobem davant les eleccions de la nostra vida. El proper dia 25 de novembre decidirem quin país volem deixar a les generacions més joves i per això necessitem molta força al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. En aquests termes m’he expressat avui a la conferència pronunciada al Círcol de Reus i a la qual hi han assistit amics, companys i veïns de Reus i el Camp de Tarragona, que han vingut a conèixer quines són les claus de la nostre candidatura, que treballarà per obtenir més sobirania i oportunitats per fer front a la crisi.

Durant la xerrada he explicat també el compromís de Convergència i Unió per aconseguir un canvi, després que Espanya ens hagi tancat la porta en una etapa que s’acaba. Per això, tenir un Estat propi vol dir també: disposar de més eines i recursos per lluitar contra la crisi, per crear ocupació i fomentar la creació d’empreses. Però també tenir més diners per fer més inversions en infraestructures, recerca i ciència. I, a la vegada, garantir el desenvolupament econòmic i social de Catalunya, millorar les prestacions de la gent gran i tenir una sanitat i una educació millors. És això que cal una majoria sobiranista centrada que defensi els interessos del Camp de Tarragona.

Nosaltres, ja hi estem treballant per aconseguir aquesta majoria social i parlamentària que necessitem per exercir el nostre dret a decidir i construir el país que volem. Crec que estem vivint un moment històric que vol que tots sumem i fem una gran pinya i estic convençut que vosaltres us hi afegireu.

+info

-info

Volem ser la corretja de transmissió del territori al Parlament de Catalunya

Recórrer les nostres comarques ens permet copsar l’estat real del país, conèixer al detall quines són les necessitats dels nostres veïns i poder-ho transmetre al Parlament. Això és precisament el què volem ser: la corretja de transmissió a la cambra catalana.

Avui hem estat al Baix Penedès, amb en Jaume Domingo i la Marta Mercader, ambdós candidats a la llista que CiU presenta a les properes eleccions. Ens hem reunit amb restauradors, propietaris de cellers i cases rurals, on hem parlat de les seves demandes, a la vegada que hem coincidit amb la necessitat de potenciar el sector de l’enoturisme a l’interior del Camp de Tarragona.

Però també hem parlat amb altres agents del territori de l’inexcusable millora de les infraestructures, com explicava Jaume Domingo posant l’accent en la construcció del Corredor del Mediterrani. També ens hem referit als sis euros per cap que ens suposa, cada dia, ser espanyols. Per això, si nosaltres podem administrar els nostres recursos no s’haurà de retallar tant. De fet, estic convençut que tenir un estat propi vol dir tenir veu pròpia a Europa i gestionar els nostres recursos per resoldre les nostres necessitats de país.

+info

-info

Amb un nou estat tindríem lleis adaptades a les nostres necessitats

Empresaris, pescadors i pagesos del Camp de Tarragona han coincidit avui a l’hora de fer-nos arribar les seves necessitats i demandes. Són reivindicacions, en la seva majoria, necessàries i imprescindibles. Ara bé, amb un nou estat disposarem d’una legislació adaptada a les nostres demandes.

La jornada d’avui ha començat amb una trobada amb empresaris del polígon Belianes, acompanyat per la número nou de la candidatura i alcaldessa de Cambrils, Mercè Dalmau. També ens hem trobat amb representants de les cooperatives del Camp de Tarragona, que cerquen una millora de la Llei de cooperatives, entre d’altres. En la reunió amb els representants del sector pesquer ens han transmès la preocupació per la situació de crisi i també per l’alt cost del combustible. Per acabar, ens hem trobat amb militants, simpatitzants i veïns de Cambrils.

Davant aquestes demandes, que recullo i transmetré al president Artur Mas, he demanat suport davant el moment històric que viu el país, per defensar el territori i tenir més força a Catalunya, vetllant, al mateix temps, per garantir la cohesió i el seny en un procés de construcció de la llibertat del nostre poble.

+info

-info

Vilanova de Prades, l’exemple de posar en valor el territori

A Vilanova de Prades amb el delegat del Govern, Joaquim Nin, i l'alcalde de l'Espluga, David Rovira.

Els pobles situats al cor de les muntanyes de Prades preserven petits tresors gastronòmics: la patata de Prades, els bolets o les castanyes a Vilanova en són alguns dels exemples. Avui, a Vilanova de Prades he pogut conèixer i comprovar com des de l’especialització es pot treballar per promoure la difusió d’un territori que té importants singularitats i atractius turístics. A la vegada que també es vetlla per donar a conèixer aliments que, com la castanya, han estat associats sempre a aquestes terres.

A Vilanova de Prades fa més de vint anys que s’organitza el mercat de la castanya que permet difondre el cultiu i la gastronomia de la castanya però també posar en valor el territori. Una labor en la què hi participen molts veïns sumant i fent pinya.

+info

-info

Sumar esforços des de l’Ebre

Durant el dinar amb militants i simpatitzants de CiU a Pinell de Brai

El nostre territori és molt ric, gent amb empenta, amb il·lusió, amb ganes de continuar treballant de forma ferma pel país. Així ho he pogut copsar avui a les Terres de l’Ebre, on aquest matí he iniciat la visita acompanyat per l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, la número quatre de la candidatura de CiU i número u per l’Ebre, Meritxell Roigé i també moltes altres persones que treballen de valent per fer pinya i donar suport al president Artur Mas.

Els actes de precampanya m’han dut a visitar el mercat de Tortosa, on els militants de Convergència i Unió a les Terres de l’Ebre desenvolupen una campanya per incrementar els suports i la militància. Després hem pogut dinar amb els veïns de Pinell de Brai, en una trobada on no hi han faltat al·lusions a Cèsar Martinell, el vallenc il·lustre autor de nombrosos cellers cooperatius que com el de Pinell tenen una gran bellesa arquitectònica.

Per acabar, a Móra la Nova, on amb Meritxell Roigé hem pogut visitar la fira multisectorial, i hi hem copsat l’esforç i la lluita de pagesos i petits empresaris per fer front a l’actual situació econòmica per tirar endavant. Un clar exemple de la necessitat de fer pinya, de sumar esforços i desenvolupar projectes col·lectius, com el què ara estem bastint pel dret a decidir i l’Estat propi.

+info

-info

Amb sobirania, més oportunitats i menys crisi

Albert Batet a la Cambra de Comerç de Reus

No és cap casualitat que les primeres reunions que he fet, després de ser escollit cap de llista de Convergència i Unió al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre a les pròximes eleccions al Parlament, hagin estat amb els principals agents econòmics del territori per parlar del treball i el mercat laboral. És una prioritat de país i el principal objectiu per recuperar l’economia i l’estat del benestar.

Continuant aquestes trobades de treball, doncs, aquest matí m’he reunit amb els sindicats CCOO i Unió de Pagesos, i amb la Cambra de Comerç de Reus, i hem abordat diferents temes, la majoria d’ells relacionats amb l’economia i el mercat de treball, però també de les infraestructures inacabades, com l’A-27 o el Corredor del Mediterrani. Són obres abandonades pel Govern de l’Estat que no permeten que donem el salt qualitatiu que, per naturalesa i capacitat de treball, tenim. La veritat és que tenim una demarcació rica que concentra agricultura, pesca, comerç, turisme i indústria, però a la què li cal que se li faci confiança i que s’aposti decididament per ella, sense embuts i amb vertadera complicitat. Jo ho tinc clar: com més sobirania com a país, més oportunitats i menys crisi, per ser una nació ben posicionada a Europa i al món.

Amb en Jaume Pros, secretari general de CCOO a Tarragona, hem parlat precisament de la necessitat d’apostar per la indústria de la demarcació de Tarragona, i amb José Zacarías, coordinador comarcal d’Unió de Pagesos, de les diferències de preus de l’avellana a les diferents llotges, de les dificultats per les què passa el sector actualment, i de les possibles sortides.

La darrera reunió del dia ha estat amb el president de la Cambra oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Reus, Isaac Sanromà, que m’ha traslladat –i vull agrair-li-ho– que l’empresariat representat a la Cambra no té cap por pel futur del dret a decidir, al contrari, i que l’estat propi suposaria una millora substancial per les empreses.

Vinc del món de l’empresa i no hi puc estar més d’acord!

+info

-info