XAVIER SABATÉ: “EL DESENVOLUPAMENT DELS NOUS SECTORS EMERGENTS VINCULATS AMB L’ECONOMIA VERDA PERMETRIEN GENERAR 25.000 NOUS LLOCS DE TREBALL A CATALUNYA”

“CiU no ha apostat per l’economia verda que és un dels sectors amb un major potencial de generació d’ocupació. Nosaltres estimem que el desenvolupament dels nous sectors emergents com l’energia renovable (vehicles elèctrics, energia eòlica i geotèrmia), la depuració de l’aigua i dels residus i la investigació derivada del sector pot arribar a generar 25.000 nous llocs de treball a Catalunya, dels quals entre 2.300 i 2.500 a la província de Tarragona”, així ho ha afirmat el cap de llista socialista per Tarragona, Xavier Sabaté, en la presentació de l’agenda verda que el PSC durà a terme en aquesta campanya electoral.



Segons Xavier Sabaté, “la lluita contra el canvi climàtic és una prioritat per als socialistes. Això ens permetrà, no només evitar la progressiva destrucció del planeta, sinó també aprofitar l’oportunitat econòmica que suposen les energies renovables pel que fa a la creació de nous llocs de treball en l’actual context de greu crisi econòmica.”


Per al PSC és fonamental canviar el sistema productiu aprofitant les sinèrgies dels nous paradigmes com l’estalvi i l’eficiència, el reciclatge i l’ús mínim dels recursos escassos.


Així mateix, Xavier Sabaté ha anunciat que el PSC convocarà durant aquesta propera legislatura una convenció catalana del canvi climàtic i l’economia que fixarà el full de ruta que ha de portar a la redacció de la llei del canvi climàtic i de l’energia de Catalunya.


El candidat socialista ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa de presentació de l’agenda verda del PSC. Així, durant aquests 15 dies de campanya, els candidats i candidates socialistes visitaran empreses, cooperatives i entitats del tercer sector que siguin un exemple viu de la innovació, de l’estalvi energètic i de la lluita contra el canvi climàtic.

SI AL MATRIMONIO HOMOSEXUAL

Hoy hace ya casi 7 años, recuerdo una de las primeras prácticas de Derecho Civil que nos encomendaron en la Universidad. Para entonces estaba estudiando en la Universidad de Zaragoza y me sorprendía lo conservadora que era la filosofía de dicha Universidad. Al principio escuchaba con recelo algunas de las clases porque me sorprendía la visión tan diferente que tenia con algunos profesores, especialmente con los del Área de Derecho civil.


Pues bien como decía al principio, una vez empezado el curso, tras la victoria de las elecciones Generales de 2005 nos encargaron que realizáramos un estudio sobre la Constitucionalidad del llamado Matrimonio Homosexual. Recuerdo las caras de la gente, e incluso alguna compañera que se me acerco a decirme que aunque creía en la igualdad de derechos, le daba miedo la posición del Profesor que nos había encargado el estudio, que tras anunciarnos el tema nos dijo: “rezaré por todos aquellos que crean que es Constitucional.” Evidentemente yo defendí la Constitucionalidad.

Desde la firmeza de mis principios y creencias recordé que para argumentar o justificar determinados preceptos no es necesario un estudio dilatado, sino que con una argumentación simple y clara se puede interpretar la Constitución. El Código Civil nos invitaba a interpretar las leyes atendiendo al contexto social, económico… y estábamos en una época de cambios, progreso y cada vez más democracia y libertad. Así, cogí la constitución y leí el articulo 32 que decía: “el hombre y la mujer tienen derecho a contraer matrimonio con plena igualdad jurídica”.

De ese artículo, que desde mi punto de vista era tan claro, interpretaba que todas las personas (ya fueran hombres o mujeres) podían contraer matrimonio en igualdad de condiciones y sin discriminación alguna, algo que por otra parte protege la propia Constitución en su artículo 14.

Pues resulto que lo que para mi y millones de ciudadanas/os suponía el derrumbamiento del muro de la desigualdad, para el PP y diferentes Organizaciones de corte religioso y conservador, era un ataque hacia la Familia, como si de ellos dependiera mi concepción de vida y familia. Pues bien recurrió la Ley ante el Tribunal Constitucional.

Desde entonces ha llovido mucho, y tras 7 años de la interposición de ese recurso y 22.000 parejas de homosexuales que han contraído matrimonio, el TC por fin ha declarado la Constitucionalidad del mismo por 8 votos a favor y 3 en contra. Una vez mas la coherencia y el criterio de la mayoría de la sociedad se han impuesto ante las ortodoxia conservadora y el ultra catolicismo.

Desde la JSC del Camp de Tarragona, nos alegramos enormemente del fallo del TC y continuaremos luchando por la igualdad de derechos de las personas, puesto que creemos en la igualdad y para poder hacerla efectiva dependemos de la garantía a través de las leyes.

Creemos que todavía queda un gran camino por recorrer para conseguir una igualdad real y efectiva, pero sabemos que este ha sido un gran paso para la Sociedad Española que le debemos al Presidente Jose Luis Rodriguez Zapatero.

Muchas gracias ZP

Mario Burzurí

Candidat del PSC a les eleccions per Tarragona

11 COMPROMISOS DEL PSC AMB EL CAMP DE TARRAGONA

1. La prioritat número 1 és facilitar la generació de llocs de treball i lluitar contra l’atur, per això tirarem endavant un pacte per a la ocupació amb tots els agents polítics, socials i econòmics de la província. Estem segurs que podem generar nous llocs de treball aprofitant els potencials dels nostres sectors productius emergents: logística, economia verda, energia, agroalimentació, serveis socials i plans específics per als joves. Per això cal molt de consens i apostar de manera decidida per desenvolupar aquests nous sectors productius. Impuls a la formació ocupacional, aturada per CiU.




2. Ni un pas enrera en polítiques socials. No permetrem cap més retallada en educació, ni en salut, ni en els serveis socials bàsics per a la ciutadania. Recuperarem les ajudes a la dependència mutilades per CiU i PP.



3. Elaborarem un pla de xoc contra la pobresa per reduir la taxa de risc de pobresa que amb CiU s’ha elevat fins al 33,5% de la població del Camp de Tarragona i crearem una nova prestació a càrrec dels pares amb fills en aquesta situació, ja que CiU l’ha fet pràcticament desaparèixer, per eradicar la pobresa infantil.



4. Elaborarem un full de ruta urgent per reduir les llistes d’espera als centres hospitalaris tarragonins que amb CiU s’han doblat i que ja s’acosten a les 20.000 persones. Amb la salut no s’hi juga i cal recuperar la qualitat assistencial que tenia el nostre model de salut pública fins a les retallades del Govern d’Artur Mas. Acabarem les obres de pla director de l’hospital Joan XXIII, que CiU ha paralitzat.



5. Ens comprometem a tornar a invertir al Camp de Tarragona d’acord amb el que les comarques tarragonines es mereixen pel seu volum de població i treure-les així de l’oblit en les què han caigut amb CiU. Ens comprometem a elaborar uns pressupostos que fixin una ratio d’inversió per habitant, com a mínim, que sigui la mitjana del país i no la més baixa de Catalunya com passa ara amb CiU (76 euros per habitant a l’any).



6. Prioritzarem el desenvolupament de la xarxa d’infraestructures que depenen de la Generalitat. En aquest sentit, s’ha de completar l’acabament de la C-51 entre Valls i El Vendrell. Així mateix, desenvoluparem el Logis Penedès i tirarem endavant el projecte del tercer fil per a la sortida de mercaderies del Port de Tarragona conjuntament amb l’Estat.



7. Recuperarem l’aposta inequívoca per la universitat Rovira i Virgili, la innovació i la recerca. Cal aprofundir en els centres tecnològics de turisme, química, agricultura, vi, energia i agroalimentació de les nostres comarques i reduir els preus de les taxes universitàries dels alumnes.



8. Lluitar contra el canvi climàtic i avançar vers l’objectiu de: obtenció del 20% d’ energia renovable i reducció d’un 20% del CO2. Substitució gradual de l’energia nuclear per les energies renovables amb l’horitzó del 2020. Així mateix, endegarem un pla per a trobar llocs de treball alternatius a l’energia nuclear en aquelles comarques que tinguin centrals nuclear.



9. Igualtat de gènere: igualtat laboral, prevenció i atenció a les dones víctimes de la violència. Recuperació de les ajudes i prestacions suprimides per CiU.



10. Aposta decidida pels projectes de futur que tenim a mig termini com els Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017.



11. Pla urgent perquè la Generalitat pagui el deute que té amb els ajuntaments tarragonins i particulars (autònoms, farmacèutics, emprenedors, etc.) que estimen en uns 150 milions d’euros.

NÚRIA SEGÚ: “AMB EL GOVERN DE CiU LES DONES HAN PATIT EL MAJOR RETROCÈS DE DRETS DE LA HISTÒRIA DE LA DEMOCRÀCIA”

La diputada socialista, Núria Segú , ha denunciat aquest dimarts que “les dones són un dels col•lectius més perjudicats per les retallades que CiU ha impulsat durant aquests darrers dos anys des de la Generalitat. De fet, pel que fa a les dones hem patit el major retrocés de drets de la història de la democràcia. El Govern de CiU ha discriminat a les dones.”



Per exemplificar aquesta realitat la diputada vallenca ha recordat que “quasi el 70% de les persones que rebien a la demarcació de Tarragona una prestació per dependència són dones que ara s’han vist greument perjudicades per les retallades de CiU en aquest dret social, perdent la prestació o una part de la mateixa.”


“Així mateix, les reduccions de les ajudes per infant a càrrec, la davallada en el finançament de les escoles bressol, les retallades en ajuts per a menjador escolar i llibres de text han fet caure sobre les dones i les famílies bona part de la factura d’una crisi que elles no han provocat. La trista realitat és que les dones estem perdent serveis i prestacions solcials a marxes forçades per culpa de les retallades que CiU i PP han impulsat tant des de la Generalitat com des del Govern central.”


Segons ha explicat la diputada vallenca, el PSC es compromet a redreçar aquesta política conservadora de CiU i prioritzar la igualtat de gènere i les polítiques d’inclusió social adreçades a les dones. En aquest sentit, ha remarcat compromisos concrets com la implementació de l’etapa educativa dels 0 a als 3 anys, la cobertura de les persones dependents, la lluita contra la bretxa salarial (en aquests moments les dones cobren, de mitjana, entre un 20% i un 30% menys que els homes), i el desplegament de la llei per a l’eradicació de la violència contra les dones.


“Les dones no podem permetre’ns estar de braços creuats i no anar a votar o bé caure en aquesta mena d’apel•lació constant a l’hybris patriòtica i fer possible així que CiU disposi de quatre anys més per continuar retallant drets, prestacions i serveis socials adreçats a les dones d’acord amb el seu credo polític neoliberal”, ha emfatitzat Núria Segú.

SÍ, HI HA ALTERNATIVA!!

“No hi ha alternatives a les mesures que hem hagut d’impulsar” (una forma fina i perifràstica de referir-se a les retallades). “El dèficit públic que tenim no ens deixava cap altra opció”. Malgrat que són paraules que perfectament podria haver expressat el senyor Mariano Rajoy, en aquest cas es tracta de les declaracions literals d’Artur Mas en el debat sobre política general que va servir per posar punt i final als dos anys més eixorcs de la història de Catalunya.



I és que els arguments de CiU i PP sempre coincideixen en el mateix discurs: totes les retallades de serveis, drets i prestacions socials, les polítiques orientades a facilitar l’acomiadament dels treballadors i afegir dificultats a la vida quotidiana dels ciutadans són mesures “difícils, però lamentablement necessàries” obligades per “l’inesperat” dèficit en què s’han trobat les administracions públiques. Potser la millor definició d’aquesta justificació és la inigualable confessió de Mariano Rajoy en plena sessió al Congrés dels Diputats: “Me dice usted que a la gente no le gustan los recortes? Toma! Pues a mi tampoco”


Doncs bé, a mi m’agradaria explicar als tarragonins i a les tarragonines que sí que hi ha alternatives a aquestes polítiques de la dreta ultraliberal; i fer-ho amb arguments. Primera realitat, aquestes retallades lluny de treure’ns de la crisi ens acosten més al precipici. Així, malgrat els “sacrificis necessaris que hem hagut de prendre”, en aquests dos anys de Govern de CiU el deute públic de la Generalitat s’ha disparat passant del 17% del PIB català (2010) al 22% el 2012, un dels majors increments registrats a la Unió Europea. I per què? Doncs perquè amb les retallades només s’ha aconseguit accentuar la recessió, davallar l’activitat econòmica, augmentar l’atur i, per tant, reduir els ingressos de l’Administració.


Per als socialistes continuar pel camí que ens marquen CiU i PP tan sols agreujarà les condicions de vida diària dels ciutadans i facilitarà que l’atur continuï trencant sostres. Estic segur que tothom comparteix aquesta evidència. Estem segurs que hi ha alternatives reals a aquestes retallades injustes i, a més, inútils per fer-nos sortir de la crisi. Quina és l’alternativa? Aplicar el sentit comú i fer que contribueixin més aquells que tenen més riquesa i més recursos. Es pot reduir el dèficit augmentant els ingressos de la Generalitat enlloc d’anar donant puntades a les classes populars i mitjanes, als treballadors i als emprenedors, via retallades.

Primera mesura que impulsarem els socialistes: recuperar l’impost de successions per a les grans fortunes, cosa que permetrà ingressar 300 milions d’euros. Segona, revertir les baixades d’impostos als ciutadans que ingressen més de 120.000 euros a l’any i a les grans empreses que facturen més de 150 milions d’euros. Tercera mesura, recuperar l’impost de patrimoni modificant-lo perquè gravi els ciutadans amb un molt alt nivell de riquesa material, etc. Gràcies a aquestes iniciatives la Generalitat disposarà dels recursos necessaris per aconseguir que aquells que tenen reconeguda la renda mínima d’inserció cobrin aquesta prestació i no quedin, com passa ara, sense cap ingrés econòmic abandonats a la seva sort en plena crisi i no caldrà tampoc retallar prestacions als discapacitats, als dependents o als aturats, per posar només alguns exemples.


Ens diran que la solució a tot passa per horitzons lluminosos, els referèndums, “les estructures d’Estat” i “la terra fèrtil que ens espera més enllà del pedregar”. Però, mireu, quan us apel•lin al fervor patriòtic a l’hora de demanar el vot feu una reflexió molt senzilla: El Govern socialista del president Hollande a França ha aprovat un pla d’ajust pressupostari on el 80% de la reducció del dèficit es fa augmentant els impostos del capital mentre que el Govern “dels millors” de Mas i de CiU aquests dos darrers anys ha carregat el 98% de la reducció del dèficit en retallar despesa social. Aquesta és la realitat que els “patriotes” tractaran de maquillar aquesta campanya darrera del debat de les banderes.

I què tal si el sr. Mas diu aquesta campanya que donada la crua realitat, demanarà un esforç als qui més tenen com fa el sr. Hollande ?

Article de Xavier Sabaté publicat al Diari de Tarragona

LA JSC DEL CAMP DE TARRAGONA INICIA UNA CAMPANYA A LA XARXA PER EXPLICAR ALS JOVES QUE EL SEU FUTUR PASSA PER LES ELECCIONS DEL 25-N

“La joventut d’aquest país ha estat una de les grans estafades pel Govern de CiU. En tan sols dos anys hem assistit al major retrocés en drets, prestacions i serveis socials adreçats als joves d’ençà la recuperació de la democràcia. Ha arribat l’hora de reaccionar i d’expressar a les urnes el rebuig que sentim els joves davant d’aquest carreró sense sortida a on ens vol portar la dreta de CiU i del PP”, així ha definit Ivana Martínez, primera secretària de la JSC de les comarques tarragonines, els motius que han portat als joves socialistes tarragonins ha iniciar una campanya explicativa de cara a les eleccions al Parlament del 25-N.



Segons ha desgranat la primera secretària dels joves socialistes, aquesta campanya consisteix en la divulgació a través de la xarxa d’una sèrie de vídeos editats per la JSC de les comarques tarragonines on s’explica amb exemples concrets quines són les conseqüències nefastes de les retallades del Governs “dels millors” en l’àmbit de la joventut. El primer vídeo ja ha estat penjat a la xarxa i es pot visualitzar en aquest link: http://www.youtube.com/watch?v=JLQQ6ERAqq0&feature=youtu.be


“Els joves tarragonins ens juguem molt en aquestes eleccions al Parlament. Si en només dos anys CiU i PP han estat capaços de suprimir les ajudes al lloguer (la renda bàsica d’emancipació), han reduït les beques educatives, ens han dificultat l’accés al sistema sanitari, han pujat de manera exponencial les taxes universitàries, etc. No vull ni pensar que poden fer aquests propers quatre anys si disposen de majoria absoluta al Parlament...”


Per Ivana Martínez, “una societat amb un 53% d’atur juvenil és una societat que no té futur. No anar a votar i permetre així que la dreta continuï tirant endavant aquestes mesures que posen en perill el futur dels joves no soluciona res. Cal expressar-se a les urnes, en defensa pròpia, i per defensar el model de cohesió social que tants esforços ens ha costat com a societat i que ara està en risc per les retallades de la dreta. Precisament per això hem decidit emprendre aquesta campanya informativa que duran a terme totes les agrupacions de la JSC de les comarques tarragonines”, ha conclòs Ivana Martínez.

EL PSC SÍ SABE LO QUE QUIERE

Aunque la deriva mediática nos lleve a hablar siempre de la misma cuestión, los socialistas, hablemos la lengua que hablemos (catalán, español, rumano, francés o inglés), siempre hemos defendido un sistema público adecuado a las necesidades y, sobretodo, de calidad, que ahora están en entredicho. Y ahora mismo no podemos defender unas políticas sociales de recortes totalmente enmascaradas, encerradas y difuminadas en una bandera independentista, que poco tiene que ver a los colores rojos y amarillos que nos unen a todos. Se sorprenderán de esta afirmación; ahora mismo se lo aclaro: el hecho de que la independencia se lleve de color azul (en la mayoría de las ocasiones) sólo nos puede indicar que este movimiento secesionista es de derechas, en el que CiU se sienten, evidentemente, muy cómodos. No nos equivoquemos, los nacionalismos, por definición y teoría histórica, son movimientos de derechas. Y el concepto de estado-nación acuñado en el siglo XVIII y que continúa defendiendo el Partido Popular, a nuestra manera de entender, está totalmente anclado en un pasado que no se puede volver a mostrar. Aunque ambos partidos se entiendan a la perfección en cuanto a monedas y billetes se refiere.



¿Alguna o algún representante del partido que ha gobernado en el Parlament de Catalunya los últimos año y diez meses (¡ni tan siquiera han llegado a dos!, ¿eso no es motivo de preocupación?) tienen un ideario programático, más allá de austeridad, control del déficit y recortes a diestro y siniestro? Durante los siete años de gobiernos progresistas se hicieron unas políticas públicas que nada tienen que ver con las que se han hecho desde noviembre de 2010. Al contrario, se ha usado la “austeridad” como sinónima de “desmantelamiento” o “desahucio” o “destrucción”, sólo por poner algunos ejemplos. El concepto de “ser austero” significa “que implica rigidez, sacrificio, rigor”. La rigurosidad con que se han tomado ciertas políticas, en sólo un año, fruto de las decisiones conjuntas de CiU en Catalunya y del PP en ámbito estatal, han dejado una tasa de paro, en la provincia de Tarragona, de 15.800 personas paradas más, hasta llegar a la indeseable cifra de los 100.000, según datos de la EPA del viernes pasado, un 12% más desde que CiU está en el Gobierno de la Generalitat. Otro dato, evidentemente muy relacionado al anterior, nos dice que el 33% de la población de Tarragona está en riesgo de pobreza, uno de cada cuatro niños, y que un 57% tiene grandes dificultades para llegar a final de mes. O, como nos dicen los trabajadores sociales, “se está denegando la prestación a 9 de cada 10 personas con derecho a percibir la RMI (renta mínima de inserción)”, en palabras de Eva Granados, diputada socialista.


Estos son algunos de los problemas reales de la población; y el hecho de que se les prometa el oro y el moro con una supuesta independencia nunca dicha hasta el momento por el señor Artur Mas, y negada por su compañero Duran i Lleida, solo puede significar un desencanto de la sociedad por la política. De hecho, en la sede de CDC de Reus, ciudad que, como bien saben, está gobernada por CiU y PP, hace pocas horas han quitado esta bandera de su balcón. ¿Cuestión sintomática? ¿No será que estos dos partidos realmente son las dos caras de la misma moneda? Una moneda basada en una “austeridad” que daña no ya al estado del bienestar, sino a derechos reales expresados en nuestra carta magna.


Pero, ¿qué proponemos desde el PSC? Para empezar, siguiendo la lógica que contribuyan los que más tienen, respaldaremos una nueva tributación sobre las grandes fortunas, suma de la modificación del Impuesto de Succesiones y Donaciones, del Impuesto de Patrimonio o el incremento del tipo marginal del IRPF para las rentas anuales de más de un millón de euros. Por otro lado, materializaremos un Pacte Social per a la Cohesió, algunos de los pilares del cual son la reconstrucción del servicio público de salud; la adaptación de la Ley de la Dependencia sin pérdida de sus objetivos primeros; la garantía que las personas o familias que se encuentren en situación de pobreza tengan derecho a una renta mínima garantida; el impedimento de que el incremento de personas con dificultades económicas signifique su exclusión social; el refuerzo de políticas de igualdad para evitar que las mujeres sean las más perjudicadas, o la colaboración con los jóvenes para darles unas oportunidades que ahora no tienen.


Tanto CiU como el PP nos dirán, antes del día 25 de noviembre, realmente, ¿qué es lo que quieren? ¿O seguirán ocultándose, los primeros, en una bandera azul, y, los segundos, en un inmobilismo espeluznante?

Article d'Elena Salinas publicat pel Diari de Tarragona

XAVIER SABATÉ: “CENTRAREM LA NOSTRA CAMPANYA EN EL FOMENT DE L’OCUPACIÓ I LA LLUITA CONTRA L’ATUR I CONTRA L’AUGMENT DE LA POBRESA A LES COMARQUES TARRAGONINES”

“El PSC és la garantia que no hi haurà més retallades en l’educació i la sanitat públiques. El programa electoral socialista per les comarques tarragonines se centrarà en la lluita contra l’atur i contra l’augment de la pobresa i en propostes en positiu per aprofitar els potencials dels sectors productius emergents que tenim a Tarragona per generar ocupació”, així ha sintetitzat el cap de llista socialista per Tarragona, Xavier Sabaté, els principals items programàtics de la campanya socialista.



Xavier Sabaté, acompanyat per l’alcalde de Tarragona i també candidat del PSC, Josep Fèlix Ballesteros, i per afiliats i simpatitzants socialistes, ha fet campanya aquest matí al barri de Torreforta de Tarragona on el PSC ha instal•lat una parada informativa.


Aquesta acció forma part de la campanya de mobilització que el PSC ha desplegat arreu de Catalunya durant aquest cap de setmana. Al Camp de Tarragona les agrupacions socialistes de Tarragona, Reus, Valls, el Vendrell, la Canonja, l’Hospitalet de l’Infant, Constantí, Roda de Barà, Torredembarra i Salou han sortit aquest dissabte al carrer per mobilitzar l’electorat progressista i informar directament als ciutadans sobre què és el que està realment en joc en aquestes eleccions del proper 25 de novembre.


Així, segons ha subratllat Xavier Sabaté, “els socialistes som els més actius en aquesta precampanya, també en presència al carrer. Volem explicar als ciutadans que aquests dos anys de Govern de CiU han estat dos anys perduts. Aquí a les comarques tarragonines l’atur registrat ja supera les 70.000 persones i segons les darreres dades de l’E.P.A. les persones desocupades a la nostra demarcació estan al llindar dels 100.000 ciutadans, el que representa un creixement de l’atur sense precedents. Aquesta és la Catalunya real que ens deixa CiU...”


Per la seva banda l’alcalde de Tarragona i candidat socialista, Josep Fèlix Ballesteros, ha explicat que “aquest matí a Torreforta els ciutadans ens expliquen els problemes i l’angoixa que pateixen per culpa de la crisi i de les retallades que han impulsat CiU i PP. Ningú ens parla d’independència, però sí d’atur, de dificultats per arribar a final de mes, de llistes d’espera per a hospitals i CAP i de retallades a escoles i instituts.”


“Aquests són els problemes reals dels ciutadans que demanen una solució real i per això els socialistes promourem des del Govern català una nova tributació sobre les grans fortunes de manera que contribueixin més aquells que més tenen”, ha conclòs el candidat socialista.

I MENTRESTANT, QUÈ?

“El pitjor és que penso molt en els fills, sap?. Si fos per mi i el meu marit no em sabria tan greu però és molt trist veure com conviden els nens a festes d’aniversari i t’has d’excloure perquè no tenim diners. Ara al gran li fa molta il•lusió jugar a futbol amb els amics del “cole” però no podem pagar l’activitat extraescolar ni comprar l’equipament esportiu que ens demana.” Aquestes paraules esfereïdores, que fan posar la pell de gallina, les vaig escoltar ahir mateix per part d’una persona que es va dirigir a mi quan sortia del Parlament. Ella i el seu marit estan a l’atur, han exhaurit ja la prestació per desocupació, i estan a l’espera que el Govern “dels millors” els pagui la prestació de la renda mínima d’inserció (426 euros al mes) que tenen reconeguda però, de manera increïble, no estan cobrant (!). Mentre, han d’anar tirant com poden amb les pensions dels avis. Una cura de realitat com aquesta, que ens situa de ple en la tragèdia diària que viuen milers i milers de famílies catalanes, convindria que escoltessin els candidats de CiU i PP que es passen el dia parlant de les banderes.



I és que el dia 25 hi ha eleccions al Parlament i aquests dies, els candidats de la dreta intenten excusar la seva espantosa gestió de Govern amb discursos patriòtics abrandats i apel•lant al sentiment de pertinença per tractar d’ocultar la situació dramàtica que viuen molts ciutadans per culpa del fracàs de les seves polítiques que es poden resumir en retallades (de drets socials, de prestacions, d’ajudes, de serveis públics, etc.) i absència d’estímuls a l’economia com per exemple la verda que, a més de generar milers de llocs de treball és clau en la lluita contra el canvi climàtic que tan necessària veiem aquests dies amb l’huracà a USA o el tsunami de Fukushima.


Però malgrat que l’horitzó llunyà sigui la independència ara ja pel 2020 segons Artur Mas o bé l’Espanya eterna salvada in extremis per “un general de brigada de la Guardia Civil”, el dia 26 de novembre, el 27, el 28, etc. la persona a la que em referia a l’inici d’aquest article tindrà el mateix problema que té avui, és a dir, sobreviure als efectes devastadors de la crisi econòmica, i com ella milions de persones al nostre país. Per tant, pensant en el benestar de la immensa majoria dels catalans i catalanes, és de sentit comú preguntar a CiU: i mentrestant, què?. Mentre arriba el 2020, què penseu fer ? Barallar-vos cada dia a veure qui la diu més grossa, creant incerteses en els mercats i, el que és pitjor, augmentant la pobresa i la fractura social?


Com que són incapaços de donar cap resposta concreta a aquesta pregunta, perquè han demostrat quan estan al Govern que només saben retallar i que això ni tan sols serveix per reduir l’atur que, per contra, s’ha disparat amb CiU i PP fins a màxims històrics, els socialistes si volem fer propostes en positiu que donin una resposta real als problemes reals dels tarragonins i tarragonines.


Per això proposem i farem des de la Generalitat que paguin més aquells qui més tenen a través d’una nova tributació sobre les grans fortunes, recuperarem l’impost de successions per aquells que heretin patrimonis de gran volum i modificarem l’impost de patrimoni i pujarem els tipus progressius, nous impostos a les activitats que afecten negativament el territori o les nuclears, o les transaccions financeres. I per a què tot això? Per garantir que cap ciutadà es quedi sense ingressos i sense una educació i una sanitat públiques de qualitat mentre CiU, irresponsablement, es dedica a suprimir impostos que suposen que la Generalitat deixi d’ingressar 300 milions d’euros en plena crisi econòmica i mentre executa retallades un dia sí i l’altre també.


Ho fem per una convicció ètica, perquè no volem una societat on mentre les classes populars i mitjanes s’empobreixen a un ritme vertiginós una petita part de la població, entorn de l’1%, veu com el seu nivell d’ingressos no para de créixer (des que CiU i PP governen a Catalunya i Espanya la venda de productes de luxe, per exemple els iots de gran eslora, s’ha incrementat un 25%) gràcies a les exempcions fiscals aprovades pels Governs “patriotes” de la dreta.


Així, mentre la mare a la qual em referia abans continua angoixada per intentar donar benestar als seus fills, el senyor Mas es prepara per anar a Brussel•les per “internacionalitzar el conflicte” i el senyor Rajoy (que hauria de dedicar tots els seus esforços com a president del Govern a reactivar l’economia), es disposa a “volcarse en las elecciones catalanas para que el PP obtenga el mejor resultado”.


I mentre els qui se les donen de patriotes parlen de les banderes, la taxa d’atur ja ha superat el 25%, i la de pobresa i d’exclusió social superen els registres més alts de la història. I els patriotes de veritat són marginats, oblidats, menystinguts i, si gosen aixecar la veu, condemnats.


Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al Més Tarragona

NÚRIA SEGÚ: “EL BAIX PENEDÈS HA ESTAT UNA COMARCA MALTRACTADA I OBLIDADA PEL GOVERN DE CiU”

El PSC ha denunciat aquest dimarts la desinversió de la Generalitat a la comarca del Baix Penedès amb el Govern de CiU. Segons ha detallat la regidora socialista a l’Ajuntament del Vendrell, Laia Gomis, “en aquests dos anys les inversions de la Generalitat al Baix Penedès han davallat un 65,3% en relació amb el volum inversor del Govern catalanista i d’esquerres.”



Així, les inversions contemplades en els pressupostos de la Generalitat al Baix Penedès han passat de 8.189.462 euros el 2011 a tan sols 6.203.547 per aquest 2012, el que representa el volum inversor més baix de la història de la democràcia a la comarca.


“De fet hem passat d’una mitjana inversora de 32 milions d’euros al Baix Penedès durant els Govern dels presidents Maragall i Montilla a tan sols 7 milions d’euros amb CiU, o sigui, l’equivalent a una desinversió de més de 24 milions d’euros per any que els socialistes considerem com a totalment intolerable i injusta per al Baix Penedès.”


En concret, la inversió per habitant al Baix Penedès ha baixat fins als 62 euros per càpita amb CiU mentre, per exemple, al Barcelonès la inversió s’eleva fins asl 263 euros per habitant. “Aquest és el balanç real del Govern de CiU que ha menystingut al Baix Penedès que ha esdevingut una de les comarques del país amb un nivell inversor més baix per part del Govern “dels millors”.”


Per la seva banda, la diputada socialista al Parlament, Núria Segú, ha denunciat que el Baix Penedès “s’ha convertit en una comarca abandonada i oblidada pel Govern de CiU. Mai s’havia invertit tant poc a la comarca com amb aquest Govern convergent, mai.”


“Això passa amb l’agreujant que estem en una comarca que té, juntament amb l’Anoia, el percentatge d’atur registrat més alt de Catalunya (un 22,38%). Al Baix Penedès tenim 11.110 aturats, un 9% més dels que hi havia quan Artur Mas va ser investit com a president, dels quals 7.156 són joves que només tenen l’ESO i que, per tant, necessiten els cursos de formació ocupacional que el Govern de CiU ha retallat.”


La diputada socialista ha explicat que tots els esforços del PSC se centren en facilitar la generació d’ocupació i de nous llocs de treball. “En aquest sentit, proposem prioritzar el Baix Penedès com a primera comarca en obtenir recursos per poder potenciar la formació ocupacional, reprendre les meses locals d’ocupació en clau territorial, reforçar els serveis públics d’ocupació i fomentar la igualtat d’oportunitats real d’homes i dones pel que fa l’accés al món del treball.”


Finalment, Núria Segú ha denunciat la paralització de les obres de construcció de la C-51 que ha d’unir El Vendrell amb Valls i “la paràlisi que han demostrat els diputats de CiU al Parlament per Tarragona que han estat desapareguts, sense donar explicacions a la ciutadania, mentre el seu Govern tirava endavant aquesta gestió tan desastrosa.”

EL CREIXEMENT DE LA POBRESA I LES FAULES D’ESOP

“Quan acabarà això senyor Sabaté?”, aquesta pregunta me la va formular l’altre dia un ciutadà que em va reconèixer pel carrer. Clar, si algú es dedica a seguir aquests dies les declaracions dels senyors Mas i Rajoy i a llegir la majoria d’editorials de la premsa de Barcelona i de Madrid pensarà ràpidament que el ciutadà en qüestió m’interpel•lava sobre l’arribada gloriosa de la independència o sobre el retorn a l’Espanya “una, grande y libre” dels temps en què el senyor Fraga, “demòcrata de tota la vida”, era ministre de la dictadura.



Doncs no, aquest ciutadà tarragoní en qüestió m’explicava que després de tota una vida treballant ara es trobava que estava pagant més impostos com a autònom dels que cobrava com a conseqüència de la davallada de vendes (era representant comercial). Es veia obligat a demanar ajuda econòmica als seus fills, dels qual un s’acabava de quedar l’atur, i estava anímicament enfonsat. Quan preguntava quan acabaria això es referia a la crisi econòmica que tant mal està fent. Segurament molts dels qui llegeixin aquestes línies, per desgràcia, identificaran casos com aquest al seu nucli familiar o al seu entorn més immediat quan no ho pateixen en primera persona.


I és que les xifres són esfereïdores i parlen per sí mateixes. Durant els dos anys que CiU i Artur Mas han governat la Generalitat l’atur a les comarques de Tarragona s’ha incrementat un 12% i ja supera les 70.000 persones. Així mateix, el risc de pobresa de la població de les nostres comarques s’ha disparat del 20% al 33% (un 33%!!, o sigui un de cada tres ciutadans). Un 57% dels tarragonins tenen greus dificultats per arribar a final de mes i un altre 42% reconeix que no té marge econòmic per fer front a despeses imprevistes, i així “ad nauseam”.


I mentre la pobresa augmenta exponencialment, CiU parla “d’internacionalitzar el conflicte” al més pur estil Batasuna i el PP, per boca de l’inefable Alejo Vidal Quadras, proposa enviar “un general de brigada de la Guardia Civil a Cataluña” i “suprimir” l’autonomia per resoldre “el problema catalán”. I no es tracta de les insensateses més agosarades que hem pogut escoltar aquestes darreres setmanes sinó només un exemple de les propostes “en positiu” de CiU i PP que afirmaven que tenien la fórmula per generar ocupació.


“Ara viurem una situació difícil però hem d’estar segurs que darrera del pedreral ens espera la terra fèrtil”, no es tracta d’algun jove poeta que es presenti als Jocs Florals, no, són les declaracions literals del president de la Generalitat i candidat de CiU, Artur Mas, quan els periodistes pregunten sobre quin és el seu full de ruta després de les eleccions. Es tracta en realitat d’una versió política de varies faules d’Esop, el personatge de la mitologia grega que es veu en la indigència quan podria haver-se satisfet amb millorar la seva sort. D’incrementar l’atur per damunt dels 800.000 aturats i veure com es dispara la taxa de pobresa a prometre l’arribada de “la terra fèrtil” hi ha un oceà de distància.


Els socialistes, és veritat, no participem d’aquests joc dels despropòsits i d’aquest intercanvi irresponsable de declaracions que apel•len a l’hybris nacionalista en un sentit o en un altre. Ho he dit aquests dies i ho reitero, l’única enquesta que ens preocupa és la que posa de relleu aquest augment incontrolable de la pobresa, de l’atur i de les dificultats d’autònoms i emprenedors que també tenen greus dificultats per arribar a final de mes. Per això ens comprometem a crear una xarxa d’últim recurs contra la pobresa i un pla de lluita contra la pobresa infantil que incorpori una prestació per infant a càrrec, i a posar tot l’esforç no només en la reducció del dèficit sinó en el rellançament de l’economia. I és que l’únic patriotisme que ens mou i que ens motiva és el social, aconseguir que Catalunya sigui un país de plena ocupació i on cap dels seus habitants, cap, parli el que parli o se senti d’on se senti, es trobi orfe davant els efectes devastadors de la crisi econòmica.

Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al Diari de Tarragona

RETROSPECTIVA DE COMPROMÍS

Igualtat, justícia; diàleg, acord; treballar amb i per als altres. Quatre substantius i una frase. Per separat, idees que sumen; en conjunt, tot un ideari de compromís: responsabilitat, confiança. D’aquesta manera vull començar aquestes línies que em serveixin de presentació com a candidata socialista a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 25 de novembre, a Reus, i a la comarca del Baix Camp.



Vegem què signifiquen per a mi aquestes paraules, més enllà del que ens pugui marcar el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Igualtat i justícia: si no hi ha justícia no hi pot haver igualtat. La justícia social i la igualtat d’oportunitats estan dins del discurs de molts, però són pocs els qui actuen com a tal. Perquè hi hagi aquests factors, hi ha d’haver unes premisses anteriors: que hi hagi un accés adequat, públic i, sobretot, de qualitat a la sanitat i a l’educació; uns serveis socials adequats als moments que estem vivint de màxima dificultat; igualtat de gènere, perquè tant els homes com les dones puguin conciliar la seva vida laboral i familiar; un accés a la cultura realment com un dret públic. En resum, una societat amb menys cultura i educació és una societat menys lliure, menys rica i amb més desigualtats. La desigualtat és totalment antònima i contraposada a la justícia social i a la igualtat d’oportunitats. I encara voldria dir una altra cosa: que la nostra independència no sigui la nostra dependència econòmica, social i, fins i tot, cultural i lingüística.

Diàleg i acord. Per tal que hi hagi un acord hi ha d’haver un diàleg previ. Els messianismes, els unilateralismes i els singularismes no fan bons els projectes, els fan més pobres i descafeïnats. La vida és un continu diàleg, i la política, que forma part de les nostres vides (vulguem o no, ens agradi o no), ha i hauria de ser un diàleg continu entre societat i classe política. La democràcia és el poder del poble; això vol dir, com a mínim etimològicament, que ha de ser la societat qui marqui les directrius de la classe política, no a l’inrevés. Repeteixo, els messianismes s’han mogut sempre entre la demagògia i la dictadura, no pas en la democràcia. Perquè això sigui possible, la classe política ha de ser responsable, propera i, sobretot, creïble. I com ho poden ser? Doncs estan amb el poble, amb els seus problemes, però també amb les seves alegries, les seves virtuts i els seus defectes, dialogant i arribant a acords.


Per últim, però no pas menys important, treballar amb i per als altres. Els qui em coneixen saben que sempre m’he mogut entre el voluntarisme amb una idea clara: fer allò que considerava que havia de fer, independentment del rèdit que en pogués obtenir, sempre, però, amb la idea que sóc, provinc i sempre en formaré part, de la classe treballadora. Lligant aquesta idea del treball amb el diàleg i l’acord anterior, només em resta dir que, sobretot, el que em marca començar aquesta nova etapa de la meva vida és treballar, amb els altres, perquè no ho entenc d’altra manera, i per als altres, perquè el rèdit col•lectiu ha de ser qui marqui el nostre full de ruta. El de tots els socialistes i, per extensió, el de totes les persones que ens sentim d’esquerres i, com a conseqüència, hi actuem.

Elena Salinas
Candidata del PSC a les eleccions al Parlament per Tarragona