Bàrbara Lligadas

Mi abuelo vino a Catalunya buscando un sueño, un futuro mejor para él y su futura familia. Cuando se jubiló la gente le preguntaba que por qué no volvía a su pueblo, y él siempre respondía que como se iba a ir a vivir allí si lo más importante lo tenía aquí, sus hijos y nietos. Siempre recordaré su ilusión al ver que su nieta había entrado en la universidad. Poco después murió, pero murió sabiendo que sus esfuerzos, el de un niño que cuidaba cerdos y era prácticamente analfabeto, habían valido la pena.

Continuar llegint

La por és una eina fonamental del nostre instint de supervivència. Gràcies a la por, davant de situacions que desconeixem som previnguts, ens aturem i reflexionem. Com a éssers humans tenim l'instint elemental de sobreviure i fer sobreviure la nostra espècie, per això necessitem la por, per tal de no cometre errors que podrien acabar amb les nostres vides. Ara bé, la por també és l'argument de qui no té arguments per convèncer.

Continuar llegint

Ahir* va ser un dia històric, i només un neci no ho veuria així -al marge d'estar o no d'acord amb els càntics que ressonaven pels carrers de Barcelona. Sóc jove, encara no tinc els trenta anys, però he anat a moltes manifestacions i cap era com la que ahir va ocupar la nostra capital. Il·lusió, alegria, reivindicació, multitud, col·lapse, festa, llibertat, civisme... mots que defineixen una jornada on Catalunya va marcar un punt de no retorn.

Continuar llegint

Fa anys que sentim a parlar de crisi, però enlloc d'albirar la sortida, cada cop es veu el futur més negre. Comprenc que la gent perdi l'esperança davant la política, ja que aquells que governen demostren dia rere dia el seu servilisme a la banca i el capitalisme, mentre el gruix de la població veu impotent l'ensorrament de l'estat de Benestar, alhora que l'angoixa del deute pressiona el seu pit, mentre els seus diners serveixen per salvar el cul d'aquells que han creat tots aquests despropòsits.

Continuar llegint

Fa dies que una notícia va fent “xup-xup”, ocupant portades i tertúlies, desconcertant ciutadania i alcaldes. L’objecte d’aquesta notícia és l’anunci de la possibilitat d’encabir l’Eurovegas en terrenys catalans, concretament, en terrenys baixllobregatins. Tots els avaladors de l’statu quo han estat aquests dies preparant l’opinió pública en favor d’aquest macroprojecte, apel•lant el sentit comú i jugant amb l’alta xifra d’aturats.

Continuar llegint

El passat dia 5 de gener vàrem anar a veure l'arribada dels Reis Mags d'Orient, que tal i com estava anunciat, començava a les 18.00h. Cal dir que nosaltres vàrem arribar uns minuts tard, però tot estava molt tranquil, tan sols sonava música de fons. Ens vàrem col·locar a prop de la rotonda dels cinemes i vàrem esperar. Mentrestant, observàvem com mainada, pares i avis s'anaven inquietant davant el retard en l'inici de l'arribada dels reis.

Continuar llegint

El darrer cap de setmana de novembre feia goig passejar pels carrers de Viladecans, va ser la 6a Fira Medieval de Viladecans. El centre de la Vila era ple de paradetes de negocis locals que varen sortir dels seus locals i visitants forans que varen ampliar l'oferta. Llums, gent, riures, activitat, salutacions, converses... En resum, vida als carrers. Malauradament són poques les ocasions en que els nostres carrers respiren tanta vitalitat. Una de les altres grans ocasions és la del festival Al carrer, on la gent també gaudeix de la suma de teatre, paradetes i sobretot passeigs multitudinaris.

Continuar llegint

Em recordo a mi mateixa l'any 2000 descobrint la notícia de la majoria absoluta del PP, unes llàgrimes d'impotència començaren a lliscar per les meves galtes. Allò marcà la meva postadolescència i em convertí en una ciutadana molt més convençuda dels meus ideals i sobre la importància de la lluita de la ciutadania per fer passes endavant. Ahir no vaig tenir la mateixa reacció, ja era conscient que això passaria i només esperava un contrapunt dolç.

Continuar llegint

Posem el CD del Club Super 3. Canto amb la meva filla la cançó “Uh! Oh! No tinc por!”. Sonen altres cançons, algunes no les conec. M’emociono sentint les lletres. Les cançons transmeten valors com la importància de ser un mateix. Recordo que divendres, en compareixença a la Comissió de Control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals el secretari general de la Presidència, el Sr. Francesc Homs, va anunciar que s’eliminarien dos canals de TV3 i es reduiria un 13% del pressupost de la Corporació.

Continuar llegint

Decepció, corrupció, indignació, frustració... substantius que acostumen a acompanyar les converses quan es parla de política. Qui surt guanyant d’aquesta visió de la política? Tothom qui vol que l’statu quo no canviï, és a dir, els partits majoritaris. L’escenari, amb un bipartidisme estatal forçat i ranci, pot resultar desolador, però no ens hem de deixar vèncer. No hem de votar amb resignació ni hem de deixar d’exercir el nostre dret, ja que això només dóna força a aquells dos senyors amb barba que amb prou feines es diferencien, fent justícia a la cita de Fuster “No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”.

Continuar llegint