Amb el president Artur Mas, en Ferran Bel, la Mila Fernández i també la Meritxell Roigé hem estat a Tortosa. Es tracta d’un territori que m’agrada perquè la gent del sud som gent que ens estimem la nostra terra i les tradicions. Amb arrels profundes i amb valors que s’han transmès de generació en generació. I precisament, perquè la gent del Camp i de l’Ebre compartim aquests valors, els hem de fer servir com a base per aconseguir més unitat: per fer front a les adversitats que estem patint, fruit de la crisi econòmica i també davant les dificultats de relació amb el govern espanyol.
Sóc conscient que a les Terres de l’Ebre la gent té ben clar que no s’ha de defallir i plantar cara davant el discurs de la por i de les amenaces. Perquè els reptes als quals hem de fer front són assumibles sempre que aconseguim unitat per garantir el finançament i l’autogovern necessari que doni resposta a les nostres necessitats socials, econòmiques i culturals. A l’Ebre, com a la Camp, com al conjunt de Catalunya, el camí esta traçat i estic convençut que podem comptar amb vosaltres.
Ahir vam encetar les Doc Sessions amb les què anirem desgranant, aquests dies, el nostre programa electoral. Per començar, com ja vam fer amb les trobades presencials, vam triar les propostes econòmiques que relacionem amb la capacitat de decidir lliurement com a país. El lloc triat per desenvolupar aquesta primera comunicació va ser la seu de la Confederació d’Empresaris de la Província de Tarragona (CEPTA) i em van acompanyar Oriol Pujol, número tres de la candidatura per Barcelona, i Ferran Bel, senador de CiU.
Com he anat insistint en la precampanya i aquests primers dies de campanya, l’eix econòmic és el repte més important amb el què ens enfrontem en aquests moments, ja que ens trobem en un context de crisi global de la qual Catalunya tampoc se n’escapa, entre d’altres coses perquè no disposem de tots els mecanismes i recursos per fer front a la situació. Precisament per això, la lluita contra la crisi la lliguem indefectiblement a la plena sobirania com a poble per decidir el què fem, quan ho fem, com ho fem i com distribuïm els recursos propis que tenim.
La indústria i el turisme són dos dels principals actius i motors de Catalunya –i també de la nostra demarcació!– però per potenciar-los i treure-lis el màxim rendiment ens cal un estat propi. No anem amb mitges tintes. El nostre missatge és clar i inequívoc: els catalans i les catalanes volem decidir la possibilitat de crear un estat propi i disposar d’estructures d’estat per tenir els recursos necessaris que ens permetin prosperar com a país a l’Europa de les nacions.
Poca broma. Estem parlant de 16.000 milions d’euros que els catalans paguem a l’Estat espanyol i que no ens són retornats. I a més, mal vistos! Doncs bé, aquests recursos són cabdals per activar polítiques per a que les empreses generin ocupació, per a reactivar l’economia, per facilitar la inversió, per ajudar a les PIMES i microempreses de manera específica, per impulsar polítiques socials i de benestar…
Si Catalunya fos un nou Estat europeu, seria el setè país més pròsper de la Unió Europea i un país on la gent viuria molt millor i tindria moltes més oportunitats que no pas ara. La decisió és clara, no creieu?
Créixer al costat de les petites i mitjanes empreses
Des del passat onze de setembre ens han bombardejat amb missatges de la por. La por cap el què ens depara un estat propi; la por per a l’empresari; la por per al jubilat… Em refereixo a aquestes amenaces perquè ahir Oriol Pujol, número tres de la llista de CiU al Parlament, ens va acompanyar en un dinar celebrat a Torredembarra i va deixar ben clar que “cadascun d’aquests missatges es pot rebatre”. A la vegada que posava l’exemple amb les pensions, la cohesió social o el futur econòmic del país.
Coincideixo plenament amb el missatge que ahir ens va voler transmetre Pujol, quan parlava de l’obsessió de l’empresari català per créixer. De fet, tenim un país on les petites i mitjanes empreses són l’autèntic motor econòmic. Per garantir que aquest model no canviï hem de fer un salt endavant, potenciant les línies de finançament per l’empresari, impulsant la internacionalització, donant suport en tot allò que necessita per garantir que el país avança, genera riquesa, recursos i ocupació per fer un salt endavant i superar la crisi econòmica.
Ja ho sabeu, sóc fill d’un empresari i m’he fet gran amb els valors del petit empresari que ha de lluitar dia rere dia. Una lluita que tots els catalans som conscients que cal fer per créixer i anar endavant. N’estic segur que tots vosaltres ens donareu el suport i recolzament que necessitem perquè Catalunya pugui continuar creixent.
Ahir al vespre vaig viure un míting especial. Els meus amics i veïns ens van acompanyar en l’acte celebrat al Teatre Principal de Valls on els vaig demanar tot el suport i ajut per fer ben àmplia la victòria de Convergència i Unió el proper 25 de novembre.
Durant el míting, al que va participar-hi el president del comitè de govern d’Unió Democràtica de Catalunya i secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, també vaig refermar el meu compromís amb Valls perquè, com bé vosaltres sabeu, ser alcalde de Valls, servir a la meva ciutat és el que em fa més feliç. Moltes gràcies a tots.
Avui he participat al debat que el programa Àgora de TV3 ha fet als candidats del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Hi hem abordat, a instàncies de la direcció del programa, quatre blocs temàtics: independència, els aspectes socials, les infraestructures i les qüestions mediambientals. Si bé, tots quatre temes són molt diferents, també sabeu tant bé com jo que existeix un denominador comú: amb un estat propi obtindrem els recursos necessaris per fer una societat catalana més justa i adaptada a les necessitats actuals.
Però a més a més de la conclusió, permeteu-me que us faci cinc cèntims sobre les meves aportacions al debat. En primer lloc, he parlat de què si bé la crisi és global, la possibilitat de gestionar els nostres recursos ens donarà prou combustible per facilitar que els engranatges del país funcioni: l’economia, el treball, l’acció social, la salut, la formació, etc
Penso que si podem decidir el nostre futur i gestionar els nostres recursos podríem ajudar aquells que pateixen més els efectes de la crisi econòmica, i necessiten ajuda i suport perquè es troben davant un possible desnonament o perquè els calen recursos econòmics per pagar factures. I vosaltres ja ho sabeu: si no ens deixen gestionar els nostres diners, ens impedeixen viure com podríem viure, molt millor, com ens mereixem, com ens ho guanyem cada dia, com a país i economia avançada que som.
Però també m’he referit a les infraestructures que necessitem com a país per prosperar, però que l’Estat espanyol no fa, atura o fa allà on no són necessàries… L’A-27, el Corredor del Mediterrani, el desdoblament de l’N-340… són obres que podríem fer nosaltres mateixos si no depenguéssim de l’Estat espanyol.
Se’ns han quedat moltes coses pendents, entre d’altres coses perquè el temps està molt pautat i les intervencions resulten encotillades, tot i què us convido a participar en els actes de campanya, bé sigui presencialment o virtualment i així podreu conèixer al detall quina és la Catalunya que volem des de Convergència i Unió.
Parlant amb la gent, coincidim que cal un Estat propi
Aquest matí m’he sumat a l’esmorzar popular celebrat a Calafell, que també ha comptat amb l’assistència del president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, l’alcalde de la ciutat, Joan Olivella i la regidora Sandra Suárez. Durant l’acte, he pogut parlar amb moltes persones i he pogut confirmar que hi ha un denominador comú en les seves preocupacions: d’una banda, la dificultat econòmica que ens envolta; de l’altra, que resulta imprescindible buscar solucions i també, la necessitat d’aconseguir recuperar els impostos que des d’Espanya no ens retornen.
Davant aquestes preocupacions, que jo també comparteixo, sempre responc que necessitem poder aconseguir l’Estat propi com a única garantia d’obtenir més recursos, per crear llocs de treball i mantenir els serveis a les persones.
Però també crec, i així els ho he explicat, que a l’hora de votar hem de pensar que els extrems no ens duran enlloc. El PP, Ciutadans, i l’independentisme radical estiren cadascú del seu costat i l’únic que aconsegueixen és més crispació i major enfrontament. Tampoc no és bo el federalisme del PSC, que l’únic que fa és deixar-nos igual que ara enfonsant-nos cada cop més en el fang. I els dic que al Camp de Tarragona necessitem una majoria sobiranista centrada, responsable i prudent al Parlament de Catalunya que defensi l’estat propi, i també els nostres interessos com a territori.
Avui ha estat un dia especial de la campanya, un d’aquells dies que t’emocionen i en què personalment aprens més del que et pot semblar d’entrada. Sóc dels que pensen que es poden aprendre coses cada dia, de cada persona, en cada conversa… L’experiència s’aconsegueix fixant-nos en les coses, en els detalls, parant l’orella i escoltant amb atenció el que explica la gent i els polítics que ens han precedit. Tot està connectat i tot té una continuïtat, un fil històric, com el projecte de CiU, tal i com hem volgut escenificar avui.
Aquest matí he participat en un acteue podríem titular “Les eleccions de la nostra vida”, una trobada a Tarragona amb els diferents caps de llista i diputats al Parlament que ha tingut CiU a la circumscripció de Tarragona des de les primeres eleccions al Parlament del 1980: Jordi Escoda, Josep Sendra, Joan Maria Pujals, Joan Miquel Nadal i Josep Poblet. Tots ells van ser claus a l’hora d’enfilar el camí que hem anat fent com a país. Avui, tots hem coincidit a destacar el moment històric que vivim, probablement el més important des de la recuperació de la democràcia. I malgrat ser de diferents generacions, tots coincidim en que aquestes són les eleccions de la nostra vida, pel que fa al procés de reafirmació com a país.
Quan vas al capdavant d’un projecte territorial per ajudar a desenvolupar el país que somies i anheles et reconforta saber que comptes amb l’exemple, el suport i l’experiència dels que t’han precedit. Així és com em sento, i així és com ho volia transmetre en aquest post.
El president Artur Mas ens ha acompanyat aquest vespre en el primer míting de la campanya. El cert és que tots els membres de la candidatura estem molt satisfets i orgullosos per aquest suport, que es converteix, a la vegada, en un nou repte per a tots nosaltres ja que volem aconseguir sumar una àmplia majoria, la majoria que necessita el president Mas per realitzar el somni de llibertat expressat pel poble de Catalunya el proppassat 11 de setembre.
Avui crec que tots hem coincidit a l’hora d’afirmar que som, probablement, al principi del moment més important de la nostra vida. Per què? Doncs perquè tenim l’oportunitat de donar un pas històric i no sabem quan es tornarà a presentar un moment excepcional com aquest.
Per això avui, al míting que s’ha celebrat a Reus, he volgut parlar dels castells i de la dificultat que hi ha per bastir un tres de deu, perquè es tracta d’un castell molt difícil i perquè només es pot fer quan es donen unes condicions excepcionals. Estic convençut, però, que la gent de Convergència i Unió podrem bastir aquest gran castell, el 3 de 10 de la llibertat de Catalunya, perquè es donen les condicions excepcionals per fer-lo: tenim la colla motivada, perquè estem construint una gran pinya, perquè tenim la força, el valor, l’equilibri i el seny i, sobretot, perquè tenim el millor cap de colla que podríem tenir.
És per aquest motiu que jo us demano a tots, a tota la gent del sud de Catalunya, que no fallem, ni al país, ni al nostre president. Hem de treballar de valent per fer la pinya més gran, la millor, la que necessita Catalunya i el president Mas per construir una Catalunya més lliure i més sobirana.
Acabem de presentar avui a Tortosa el manifest d’inici de campanya. El document sota el títol “Iniciem un nou camí cap a la llibertat”, parla de la transcendència d’aquestes eleccions i esperem que recullin el clam ciutadà expressat el passat onze de setembre a Barcelona.
Estem convençuts que, després de trenta anys d’intents infructuosos per part de Catalunya de trobar un encaix amb Espanya, ara és el moment de fer un pas endavant per sumar complicitats, ajuts i esforços i iniciar un nou camí per Catalunya, un camí de llibertat i d’emancipació nacional. És per això que us demanem el vostre suport i recolzament davant aquestes eleccions per bastir la majoria parlamentària excepcional que necessita el país en aquest moment històric excepcional.
Aquest és el manifest:
“Iniciem un nou camí cap a la llibertat”
Al Sud del nostre país, a la riba del riu Ebre i sota l’atenta mirada del món, manifestem el nostre compromís amb el clam de llibertat expressat per un milió i mig de ciutadans de tota Catalunya l’11 de setembre de 2012 a Barcelona i fem una crida a tots els catalans i catalanes del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre perquè prenguem consciència del moment històric i transcendental que estem vivint com a societat i com a nació.
Tancades les portes per part d’Espanya, després de més de 30 anys d’intents infructuosos per part de Catalunya de trobar un encaix basat en el reconeixement i el respecte de la nostra identitat i de la nostra cultura, ara iniciem un nou camí cap a la llibertat i cap a un futur millor.
Trencats els darrers ponts per part del Govern d’Espanya, després de refusar un Pacte Fiscal just per a Catalunya i solidari amb la resta de l’Estat, ara comencem a caminar amb pas ferm cap al dret a decidir i cap a la construcció d’un Estat propi dins de la Unió Europea.
Avui, 9 de novembre de 2012, encetem la campanya electoral més excepcional i decisiva de la història de Catalunya.
És avui, ara i aquí, que tot comença. És avui, ara i aquí, que tenim l’oportunitat de ser el què volem ser. És avui, ara i aquí, que hem d’aprofitar el moment, i participar en aquest nou projecte de país.
No sabem quan tornarà a passar aquest tren ni quan el podrem tornar a agafar. No sabem quan podrem tornar a participar, com a ciutadans i com nació, en un canvi històric tan important i tan fonamental.
Per tant, és ara i aquí, que tots els que ens estimem aquesta terra, que tots els que desitgem un futur millor per a les nostres famílies, els nostres pobles i el nostre país, ens hem de sumar a la majoria social que desitja expressar, democràticament, pacíficament, cívicament, el seu desig de llibertat i d’autogovern.
I així, contribuir a crear, en aquest moment excepcional, la majoria parlamentària excepcional que necessita el país per poder llençar al món un missatge clar i inequívoc d’afirmació, de llibertat i d’emancipació nacional.
Per això, fem una crida a tots els catalans i catalanes del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre a fer pinya i a votar Convergència i Unió el proper 25 de novembre i a participar activament en la creació d’una gran majoria sobiranista centrada, responsable i democràtica que acompanyi la voluntat majoritària del poble de Catalunya cap a plena a la seva sobirania dins de la Unió Europea.
Aquesta matinada hem començat el camí cap a unes eleccions històriques i de màxima transcendència perquè els catalans i les catalanes podrem decidir si volem fer una consulta i també si volem un Estat propi. Estic molt il·lusionat davant la convocatòria perquè iniciem el camí per donar resposta a la voluntat del nostre poble i estic convençut que entre tots farem pinya.
Durant aquests dies hem de treballar de valent per sumar esforços i poder fer arribar el missatge del president Artur Mas a tota la ciutadania. Hem d’aconseguir una àmplia majoria que ens permeti iniciar un nou camí per Catalunya i els catalans.
