Bloc – Cat

Volia fer referència a aquest tema la setmana que ve, però no he pogut evitar-ho. M’he fet ressò que s’ha mig vetat l’anunci del PACMA a TV3 i també a la 2. He pogut llegir una infinitat d’opinions sobre això i hi ha de tot, encara que la majoria està per la tasca que és millor presentar la realitat per crua que sigui … La veritat no sé si és la millor manera o no, però reconec que, encara que m’ha impressionat, amb trenta segons tampoc es poden fer miracles per sintetitzar un missatge clar i contundent que contraresti als grans que van sobrats de temps i de tot. És cert que en sentir per la ràdio m’ha semblat que la música era una mica tètrica, no sé, jo li hagués buscat potser una altra cosa més … diguem viva, però només és una opinió que no desmereix per res l’esforç de, com diuen ells, donar veu als sense veu …

El més al · lucinant de tot és que es restringeix la seva emissió en horari infantil, perquè les imatges mostren maltractament animal. Quina paradoxa! … censurat el Partit Animalista contra el maltractament animal per mostrar imatges del que està passant amb el maltractament animal. Mentrestant en horari infantil, es pot veure a personatges insultant per coses només trivials amb crits i amenaces constants. Es pot treure a tots els estafadors (polítics o no) que com un seguit d’alls, apareixen contínua i sistemàticament en aquest país. Es pot emetre curses de braus amb la verborrea magnífica que exalça aquest maltractament, sense pudor i es poden passar pel · lícules amb tot tipus de violència sense que els nens per això vagin a aprendre i fer-ne les insults, aquesta falta de valors de la gent gran estafadors o aquesta manera de menysprear la vida.

De vegades la coherència brilla per la seva absència i la falsa moral és, en certs moments, massa evident i vergonyosa. Suposo que si les coses es fessin com cal, els del PACMA i segurament altres també, disposarien d’un temps més equitatiu que els permetés explicar les coses millor i potser no caldria que es tirés mà d’imatges tan crues però tan veritables.

Els representants dels partits majoritaris es passen els períodes preelectorals explicant la crisi que hi ha i com de malament ho han fet els altres, en definitiva contrastant realitats, el Partit Animalista Contra El Maltractament animal també constata realitats i diu el mal que s’està fent ¿ on hi ha la diferència llavors? La gent ja sap com estan les coses i que ha fet que de bo i de dolent, però se’ls permet dir-ho, faci mal a qui faci mal, però si s’expressa una altra realitat paral·lela … fereix susceptibilitats … Vinga ja! … Menys morro! …

El meu nom és Deborah Parris i Littler, encara que el meu origen és britànic, he viscut a Catalunya més que en qualsevol altre país, estic casada i tinc dos fills i dos néts. Comparteixo també la meva vida amb tres gossos i nou gats! A casa recuperem animals rescatats del maltractament, incloses cabres, gallines, ànecs …… Fins a un toro! Tots els animals m’encanten, també els ocells, fins i tot els insectes.

L’amor que sento cap us animals es remunta a la infància, a la meva mare li feien por els gossos, i com no volia que creixéssim amb el seu mateix trauma, va adoptar un cadell, estant segura que mai podria témer un peluix.

L’inici del meu activisme va ser ja sent adulta, quan emetien per televisió, curses de braus, no en tenia prou amb apagar l’aparell i no veure, era conscient que aquells pobres animals, seguien patint fins a la seva mort. El canvi definitiu cap a la dieta vegetariana ocórrer l’any 2003, quan vaig anar amb la meva família i uns amics a la Universitat de Girona, a escoltar una conferència de Peter Singer, els seus arguments, tan lògics i alhora tan compassius, van fer que de cop sorgissin set nous vegetarians.

Formi part de la comissió dels promotors de la plataforma “Prou!”, Gràcies a aquesta ILP aconseguim que s’aboliren les curses de braus a Catalunya.

Des de fa cinc anys treball com a ajudant veterinària, després d’haver estat molts anys impartint classes d’anglès. També col · laboro en la gestió de diverses colònies de gats i el colomar municipal.

Crec enormement en el poder de l’educació, hem d’anar educant i edificant, contínuament, tinc cinquanta-vuit anys, i no vull mai deixar d’estudiar. Per aquest motiu vàrem organitzar les Primeres Jornades Animalistes de Girona, durant els dies 11 i 12 de novembre amb l’objectiu d’aprendre, intercanviar informació i experiència.

Estic afiliada al Partit Animalista PACMA, pràcticament des dels seus inicis, tinc la plena seguretat, que per ajudar els animals cal actuar a través de la política, és pel que m’he presentat a les eleccions des de fa anys, a Girona, i encara que no és la meva ciutat la vull tant com a totes les poblacions de la seva comarca.

El meu nom és Toni Valle, sóc nascut a Barcelona i visc a Mollet del Vallès, un poble que m’ha enganxat d’allò més. Vaig néixer al 1965 i amb 47 anys tinc clar el que vull i el que puc oferir. Sempre he estat un enamorat dels animals des de ben petit. Me’n recordo que sent molt petit em vaig trobar una gateta abandonada a un bar de BCN i sense dir res als meus pares la vaig posar a sota de la roba i la vaig portar a casa.

Aquella gateta em va enamorar des del primer moment, es deia Nina i era una siamesa guapíssima (què haig de dir) i des de que la vaig tenir al meu costat els gats sempre han estat la meva passió. Ja no recordo cap moment sense un gat al meu costat, bé, gats, gossos, tortugues, hàmsters, periquitos, coloms, i qualsevol animal que tingués algun problema o que trobés pel carrer. Haig de dir que la paciència dels meus pares i de la meva germana ha estat infinita, encara que ells també els estimaven bojament. Ara aquesta paciència l’ha de tenir la meva parella que veu com casa nostra és un petit centre de recuperació d’animals ferits que ens arriben a les mans.

Així es com vaig començar a col·laborar amb entitats animalistes i veterinaris de BCN, però no va ser fins arribar a viure a Mollet del Vallès quan vaig entrar a formar part d’una forma activa, continuada i compromesa a  l’equip de voluntaris de la Protectora d’Animals Vallès Natura, on encara estem lluitant. Fins i tot ara tenim un programa de ràdio que estem aprenent a presentar a Ràdio Sant Fost, un luxe per una “prote” petita com la nostra.

Amb el temps i després de moltes negociacions dures i complicades amb ajuntaments, consells comarcals, administracions,… Va ser quan vaig decidir fer servir una eina més potent i afiliar-me al Partit Animalista per trobar més suport i assessorament en els enfrontaments amb les administracions.

A més, com a membre del Partit Animalista he pogut ampliar l’àmbit de lluita, intentant també ajudar a molts altres animals no humans on fins ara no arribava: animals explotats en granges per a l’alimentació, animals martiritzats als laboratoris, animals esclavitzats als circs i animals torturats en espectacles en nom de salvatges tradicions; sense descuidar les industries de pelleteria o les activitats cruels com la caça… Hi ha tantes i tantes coses per fer!

El resultat va ser espectacular, i després d’unes Eleccions Municipals mogudes, on vaig aprendre molt i més, vam decidir amb altres companys i companyes del partit crear un grup de treball fort, dinàmic i de futur a Barcelona. Un grup estable que agafés el buit que hi havia en aquells moments i que donés força als milers i milers de votants animalistes que hi ha actualment a Catalunya.

I ara per ara estem en aquesta feina, creant un grup de treball que jo definiria com espectacular pel caràcter dels seus components, per la seva força, per les seves ganes de treballar i perquè quan veus als seus ulls tot el que porten dins saps perfectament que tenim per davant moltes coses bones a fer pels drets dels animals.

El meu cor pertany a aquests petits, i no tant petits, peluts, plomats i escatats amb els que compartim espai. Soc un voluntari d’una protectora ficat a política per “imperativo legal”, per aconseguir una millor situació pels animals, tant els humans com els no humans. La política no m’agrada, els polítics menys, però si s’ha de lluitar pels que no tenen veu i per la gent que ho dona tot per ells baixaria al mateix infern per negociar amb el diable, i us puc assegurar que el faria animalista.

Toni Valle,

Candidat del Partit Animalista (PACMA)