Tot just avui s’escau el segon aniversari de la proclamació dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco. Des d’aleshores s’ha incrementat la repercussió del fet casteller arreu del món però especialment dels seus valors. Precisament per això, avui l’Ajuntament de Valls ha aprovat l’adhesió al document que ha confegit la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i que posa l’accent en els valors socials del fet casteller.

Tanmateix, la celebració d’aquest segon aniversari també es traduirà en la incorporació a la nomenclatura dels carrers i places de Valls perquè també hem autoritzat la definició d’un carrer, avinguda o plaça com: “dels Castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat”. Tot plegat són accions, sabedors que les grans fites les continuen materialitzant les colles amb els seus castells, amb el seu seny i amb l’extraordinari valor perseguint l’equilibri en el gran horitzó casteller.

Com he anat insistint en la precampanya i aquests primers dies de campanya, l’eix econòmic és el repte més important amb el què ens enfrontem en aquests moments, ja que ens trobem en un context de crisi global de la qual Catalunya tampoc se n’escapa, entre d’altres coses perquè no disposem de tots els mecanismes i recursos per fer front a la situació. Precisament per això, la lluita contra la crisi la lliguem indefectiblement a la plena sobirania com a poble per decidir el què fem, quan ho fem, com ho fem i com distribuïm els recursos propis que tenim.

La indústria i el turisme són dos dels principals actius i motors de Catalunya –i també de la nostra demarcació!– però per potenciar-los i treure-lis el màxim rendiment ens cal un estat propi. No anem amb mitges tintes. El nostre missatge és clar i inequívoc: els catalans i les catalanes volem decidir la possibilitat de crear un estat propi i disposar d’estructures d’estat per tenir els recursos necessaris que ens permetin prosperar com a país a l’Europa de les nacions.

Poca broma. Estem parlant de 16.000 milions d’euros que els catalans paguem a l’Estat espanyol i que no ens són retornats. I a més, mal vistos! Doncs bé, aquests recursos són cabdals per activar polítiques per a que les empreses generin ocupació, per a reactivar l’economia, per facilitar la inversió, per ajudar a les PIMES i microempreses de manera específica, per impulsar polítiques socials i de benestar…

Si Catalunya fos un nou Estat europeu, seria el setè país més pròsper de la Unió Europea i un país on la gent viuria molt millor i tindria moltes més oportunitats que no pas ara. La decisió és clara, no creieu?

Coincideixo plenament amb el missatge que ahir ens va voler transmetre Pujol, quan parlava de l’obsessió de l’empresari català per créixer. De fet, tenim un país on les petites i mitjanes empreses són l’autèntic motor econòmic. Per garantir que aquest model no canviï hem de fer un salt endavant, potenciant les línies de finançament per l’empresari, impulsant la internacionalització, donant suport en tot allò que necessita per garantir que el país avança, genera riquesa, recursos i ocupació per fer un salt endavant i superar la crisi econòmica.

Ja ho sabeu, sóc fill d’un empresari i m’he fet gran amb els valors del petit empresari que ha de lluitar dia rere dia. Una lluita que tots els catalans som conscients que cal fer per créixer i anar endavant. N’estic segur que tots vosaltres ens donareu el suport i recolzament que necessitem perquè Catalunya pugui continuar creixent.