En aquestes properes eleccions, els catalans, ens juguem quin futur escollim pels nostres fills. Quina Catalunya els hi volem deixar? Hi ha mil conceptes per tenir en compte abans d’efectuar el dret de vot. Personalment em passen pel cap tot tipus de raonaments i em sembla que l’opció de votar en pro de la sobirania de l’estat català és la més afortunada.
No obstant tinc dubtes. Dubto en si vull compartir el meu país amb persones que gaudeixen del patiment aliè. Concreto. No vull que al meu estimat país, Catalunya, hi càpiguen opcions de lleure com els correbous. M’hi nego. Els capllaçats i els bous embolats no poden ser presents al “nou estat d’Europa”. No. Perquè no és ètic jugar amb foc amb qui no té ganes de jugar-hi.
A part dels espectacles taurins, totes les activitats lúdiques en les quals morin terrícoles han d’ésser eradicades de Catalunya abans de voler ser res d’Europa. Crec i estimo Catalunya més que el votant més independentista, per això no vull de Catalunya un més dels estat d’Europa, si no, un Estat de referència a Europa. La cacera, per exemple, en totes les seves modalitats, és una actitud deplorable que menys preu la vida aliena i la pròpia. A la meva Catalunya tampoc hi cap.
Per tant, i mentre no pugui estar “massa” orgullós d’algunes de les persones amb les quals he de compartir res, poc m’importa si Catalunya és un estat independent, associat, regió federal o autonomia. Jo t’estimo de totes menes.
Crec en els principis, en els ideals, en el respecte i en la bona gent. No crec en els corruptes, els banquers, els oportunistes, ni menys en els especistes que gaudeixen del patiment dels altres. Catalunya ha de millorar la qualitat humana dels seus habitants i la relació amb la resta d’espècies amb les quals compartim aquesta terra, abans de voler ser o no voler ser res.
Per tant, em sembla que ho vaig tenint tot plegat una mica més clar… Jo tinc vot, els animals ni drets, ni vot. Prou feina tenim per defensar els seus drets com per defensar els drets dels qui diuen ser millors que els seus veïns.
Joan Grimal