Parlem de debò. Votem amb seny

La campanya està arribant a la seva fi. Fins al final, els partits obstinats en perpetuar la seva situació de poder i de control social han alimentat la cortina de fum del debat sobre la independència, una ficció amb la qual han pretès ocultar el debat sobre els problemes seriosos que afecten als catalans. Una cortina de fum, feta a força de propostes irrealitzables i negatives perogrullenques, que ha beneficiat tant a CiU com al PP i C’s reduint el que se suposava que havia de ser un debat real a dues posicions tan buides com infantils: per a CiU “la independència ho soluciona tot”, per al PP i C’s “tot és culpa del nacionalisme”, i el PSC sense saber ben bé que dir troba també la seva paraula màgica “federalisme”, que per descomptat també seria la solució a tots els problemes.

Aquest recurs fàcil de la casta, ha permès coses tan indignants com que en el debat de TV3 cap partit toqués els problemes que afecten realment a Catalunya: corrupció, crisi estructural i immigració. Aquesta ha estat la seva tònica aquests últims 15 dies, amb pallassades incloses com és veure a Àngel Colom disfressat de sikh, a CiU mendigant vots en mesquites, a C’s demanant el vot immigrant o al PP dient tot el contrari al que fa i diu a Madrid, Camacho ha de retocar-se molt la seva cara perquè no li caigui de vergonya.

No tot han estat mentides, enganys i fantasies. Puc dir orgullós que Plataforma per Catalunya ha fet una campanya intensa, intel•ligent, i participativa. Hem aconseguit denunciar aquesta mala obra de teatre que han interpretat els partits de la casta entorn de la independència/no independència i hem portat el nostre missatge rupturista i alternatiu als carrers, places, pobles i mercats de tot Catalunya. L'acolliment per la bona gent d'aquest país ha estat espectacular, hem rebut comprensió i ànims de forma constant. Des d'aquí vull agrair a totes aquestes persones que s'han apropat a les nostres carpes, als nostres militants i simpatitzants per donar-nos la seva calor i el seu suport.

Nosaltres, Plataforma per Catalunya hem estat l'única formació que durant aquests dies hem parlat de problemes reals, i ho hem fet de debò, amb la serietat que ens mereix el futur de Catalunya i de la nostra gent. Ara demanem que es voti amb seny, aquest seny tan català un vot que, estem segurs, dirà que no volem més crisis, que no volem més corruptes, ni més immigració, i només hi ha una papereta per expressar tot això, la de Plataforma per Catalunya.

Josep Anglada i Rius

President de Plataforma per Catalunya

Hablemos en serio. Votemos con seny

La campaña está llegando a su fin. Hasta el final, los partidos empeñados en perpetuar su situación de poder y de control social han alimentado la cortina de humo del debate sobre la independencia, una ficción con la que han pretendido ocultar el debate sobre los problemas serios que afectan a los catalanes. Una cortina de humo, hecha a base de propuestas irrealizables y negativas perogrullescas, que ha beneficiado tanto a CiU como al PP y C’s reduciendo lo que se suponía que iba a ser un debate real a dos posiciones tan vacías como infantiles: para CiU “la independencia lo soluciona todo”, para el PP y C’s “todo es culpa del nacionalismo”, y el PSC sin saber bien qué decir encuentra también su palabra mágica “federalismo”, que por supuesto también sería la solución a todos los problemas.

Este recurso fácil de la casta, ha permitido cosas tan indignantes como que en el debate de TV3 ningún partido tocara los problemas que afectan realmente a Cataluña: corrupción, crisis estructural e inmigración. Ésa ha sido su tónica estos últimos 15 días, con payasadas incluidas como es ver a Àngel Colom disfrazado de sikh, a CiU mendigando votos en mezquitas, a C’s pidiendo el voto inmigrante o al PP diciendo todo lo contrario a lo que hace y dice en Madrid, Camacho debe retocarse mucho su cara para que no se le caiga de vergüenza.

No todo han sido mentiras, engaños y fantasías. Puedo decir orgulloso que Platafoma per Catalunya ha hecho una campaña intensa, inteligente, y participativa. Hemos logrado denunciar esta mala obra de teatro que han interpretado los partidos de la casta entorno a la independencia/no independencia y hemos llevado nuestro mensaje rupturista y alternativo a las calles, plazas, pueblos y mercados de toda Cataluña. La acogida por la buena gente de este país ha sido espectacular, hemos recibido comprensión y ánimos de forma constante. Desde aquí quiero agradecer a todas esas personas que se han acercado a nuestras carpas, a nuestros militantes y simpatizantes para darnos su calor y su apoyo.

Nosotros, Plataforma per Catalunya hemos sido la única formación que durante estos días hemos hablado de problemas reales, y lo hemos hecho en serio, con la seriedad que nos merece el futuro de Cataluña y de nuestra gente. Ahora pedimos que se vote con seny, ese seny tan catalán un voto que, estamos seguros, dirá que no queremos más crisis, que no queremos más corruptos, ni más inmigración, y sólo hay una papeleta para expresar todo eso, la de Plataforma per Catalunya.

Josep Anglada i Rius

President de Plataforma per Catalunya

Unes eleccions per castigar a la casta

La casta política és un grup parasitari que ens governa, però que –a diferència del que s'espera d'una elit dirigent política- el seu objectiu real és perpetuar-se en el poder per enriquir-se a costa d'explotar i enganyar als ciutadans. El seu únic interès pel poder no té res a veure amb la política amb majúscula –és a dir, per la capacitat de dirigir a un poble- sinó precisament per perpetuar i reforçar els seus interessos de micro-classe vampiresca.

Com la Màfia, la casta política es divideix en famílies amb diferents interessos puntuals, de vegades aparentment contradictoris, però sempre unides pel seu interès prioritari: el de la manipulació i l'engany constant. Només així poden permetre's seguir en els llocs en els quals estan ara; és clar que sense tal rentat permanent de cervell, la gent normal fa molt que hauria expulsat de les seves poltrones a aquest grup de males persones als qui no els importa portar-nos a tots a la ruïna i a la misèria per tal de mantenir les seves prebendes i els seus privilegis.

La crisi provocada per aquesta casta, que a la vegada és absolutament incapaç de solucionar-la, suposa un perill per a la seva legitimitat. A tot Europa estem veient que partits que denuncien a la casta arriben a alts percentatges de vots. A Catalunya fins fa poques setmanes el descrèdit de la casta arribava als més alts nivells. Estarem en perill real, es van preguntar Mas i els capitosts de CiU? Sabent que aviat hauran de prendre decisions encara més dràstiques contra els nostres drets socials i l'economia de les famílies, van pensar que era necessari llençar una cortina de fum que distragués l'atenció de l'espoli que estan cometent contra la població catalana i com a tal els permetés conservar les seves explotadores poltrones quatre anys més. Necessitaven un tema estrella i l’han trobat, han ficat la seva mà a la cistella i n’han extret el truc de la independència. Independència que saben que no ni haurà, independència que després substituiran per autodeterminació, després per autonomisme i després pel que més els convingui, però CiU pensa que és el truc dialèctic necessari per evitar el desastre electoral que fa un mes tots preveien. A més, és un truc que serveix per a tota la casta: el PPC no haurà de parlar de les retallades diàries que està fent el seu partit a Madrid, ni del suport que dóna a Mas per fer-los aquí; el PSC ara ens parla de federalismes asimètrics, sintètics o parabòlics, i així evita donar explicacions del saqueig de les arques públiques que va realitzar el tripartit. És un truc que a tots serveix, sobretot perquè oculta els problemes reals que no són altres que el dia a dia de les famílies que no arriben a fi de mes, l'atur, la inseguretat, la crisi, el drama del petit comerç, l'al•luvió migratori, i –per descomptat- el continu clima de robatori i corrupció de tots els partits de la casta.

Ara tenim dos mesos per portar el nostre missatge als catalans: no us deixeu enganyar, estan jugant amb vosaltres. El que ens juguem el proper 25 de novembre és agreujar tots els problemes que tenim o donar una resposta dura, clara i contundent a la casta, votant a qui més els pot doldre a aquests paràsits, a l'alternativa realment social i popular, a la formació que posa primer els de casa i als qui perseguirem i castigarem a la casta sense pietat i sense descans: a Plataforma per Catalunya, el partit de la bona gent d'aquest país

Per això us demano a tots els catalans i catalanes que no us deixeu enganyar pels trucs de pacotilla d'aquests paràsits, que no us despistin amb les seves cortines de fum. Perquè darrere d'aquestes cortines CiU, PPC, PSC i tota la casta, estan afilant les tisores per a les properes retallades que faran l'endemà de les eleccions. Plataforma per Catalunya vol entrar en el Parlament per treure’ls les tisores d'aquestes retallades i fer servir els diners i els mitjans que ells dilapiden a ajudar a la nostra gent en aquests moments tan difícils.

Josep Anglada i Rius

President de Plataforma per Catalunya

Unas elecciones para castigar a la casta

La casta política es un grupo parasitario que nos gobierna, pero que –a diferencia de lo que se espera de una elite dirigente política- su objetivo real es perpetuarse en el poder para enriquecerse a costa de explotar y engañar a los ciudadanos. Su único interés por el poder no tiene nada que ver con la política con mayúscula –es decir, por la capacidad de dirigir a un pueblo- sino precisamente por perpetuar y reforzar sus intereses de micro-clase vampírica.

Como la Mafia, la casta política está divida en familias con diferentes intereses puntuales, a veces aparentemente contradictorios, pero siempre unidas por su interés prioritario: el de la manipulación y el engaño constante. Sólo así pueden permitirse seguir en los puestos en los que están ahora; está claro que sin tal lavado permanente de cerebro, la gente normal hace mucho que los habría echado de sus poltronas a este grupo de malas personas a los que no les importa llevarnos a todos a la ruina y a la miseria con tal de mantener sus prebendas y sus privilegios.

La crisis provocada por esta casta, que a su vez es absolutamente incapaz de solucionarla, supone un peligro para su legitimidad. En toda Europa estamos viendo que partidos que denuncian a la casta llegan a altos porcentajes de votos. En Cataluña hasta hace poca semanas el descrédito de la casta llegaba a sus más altos niveles. ¿Estaremos en peligro real, se preguntaron Mas y los capitostes de CiU? Sabiendo que pronto tendrán que tomar decisiones aún más drásticas contra nuestros derechos sociales y la economía de las familias, pensaron que era necesario lanzar una cortina de humo que distrajese la atención del expolio que están cometiendo contra la población catalana y a su vez les permitiese conservar sus explotadoras poltronas cuatro años más. Necesitaban un tema estrella y lo han encontrado, metieron su mano en la chistera y extrajeron el truco de la independencia. Independencia que saben que no habrá, independencia que luego sustituirán por autodeterminación, luego por autonomismo y luego por lo que más les convenga, pero CiU piensa que es el truco dialéctico necesario para evitar el desastre electoral que hace un mes todos preveían. Además, es un truco que sirve para toda la casta: el PPC no tendrá que hablar de los recortes diarios que está haciendo su partido en Madrid, ni del apoyo que da a Mas para hacerlos aquí; el PSC ahora nos habla de federalismos asimétricos, sintéticos o parabólicos, y así evita dar explicaciones del saqueo de las arcas públicas que realizó el tripartito. Es un truco que a todos sirve, sobre todo porque oculta los problemas reales que no son otros que el día a día de las familias que no llegan a fin de mes, el paro, la inseguridad, la crisis, el drama del pequeño comercio, el aluvión migratorio, y –por supuesto- el continuo clima de robo y corrupción de todos los partidos de la casta.

Ahora tenemos dos meses para llevar nuestro mensaje a los catalanes: no os dejéis engañar, están jugando con vosotros. Lo que nos jugamos el próximo 25 de noviembre es agravar todos los problemas que tenemos o dar una respuesta dura, clara y contundente a la casta, votando a quien más les puede doler a esos parásitos, a la alternativa realmente social y popular, a la formación que pone primero a los de casa y a los que vamos a perseguir y castigar a la casta sin piedad y sin descanso: a Plataforma per Catalunya, el partido de la buena gente de este país.

Por eso os pido a todos los catalanes y catalanas que no os dejéis engañar por los trucos de pacotilla de estos parásitos, que no os despisten con sus cortinas de humo. Porque detrás de esas cortinas CiU, PPC, PSC y toda la casta, están afilando las tijeras para los próximos recortes que harán al día siguiente de las elecciones. Plataforma per Catalunya quiere entrar en el Parlament para quitarles las tijeras de esos recortes y usar el dinero y los medios que ellos dilapidan en ayudar a nuestra gente en estos momentos tan difíciles.

Josep Anglada i Rius

Presidente de Plataforma per Catalunya

La Independència del senyor Artur Mas: un camí cap enlloc

El passat 11 de Setembre, una multitud de catalans recorria els carrers del centre de Barcelona. La manifestació, convocada per l'organització sobiranista Assemblea Nacional Catalana (ANC), va comptar amb el suport governamental de CiU, demanava la independència de Catalunya, si bé molts dels participants van sortir bàsicament a protestar per l’injust tracte econòmic i mediàtic que se’ns dóna al nostre país, i amb la voluntat de dir al Govern central que és necessari sortir de la cruïlla actual.

La majoria dels participants en aquesta marxa, van ser benintencionats catalans indignats per les constants injustícies del Govern central contra Catalunya. Uns altres –com Artur Mas- freds calculadors, que només 48 hores després de la manifestació no van dubtar a “rebaixar” el nivell d'exigència i passar a parlar de “pacte fiscal”; en resum, han utilitzat a un milió de catalans per negociar davant Rajoy el que ells volien i com ells volien.

Plataforma per Catalunya (PxC) ha dit sempre i manté ara que no és partidària de la independència, que està a favor del projecte comú espanyol i que perquè aquest projecte sigui vàlid, s'han de respectar al màxim els senyals d'identitat catalans i s'ha d'arribar a una situació fiscal justa que ara no tenim. Però a més de per qüestions ideològiques, hem dir que la independència que planteja Artur Mas, és una fantasia que en res solucionaria els problemes actuals de Catalunya.

La Catalunya independent de Mas no seria capaç de traçar una política econòmica que ens tragués de la crisi, doncs hauria de sotmetre's igualment a les retallades dictades per la UE, que Mas ja ha vingut aplicant amb implacable rigor durant el temps que està al govern. La Catalunya de Mas no tindria la menor potestat per posar barreres aranzelàries als productes del Tercer Món que han destruït el nostre sector agrícola i industrial. La Catalunya de Mas no faria res per repatriar als milers d'immigrants aturats, que com diu el prestigiós economista Santiago Niño Becerra, són un dels principals llastres de la nostra economia. I per acabar, i gairebé el més greu, la Catalunya independent de Mas portaria el milió de nens del Tercer Món que demanava l'absurd Àngel Colom i iniciaria una política de substitució demogràfica, marginant als catalans en favor dels mal anomenats “nous catalans”: en aquest sentit, la Catalunya independent de Mas seria l'assassinat demogràfic de la nostra estimada Catalunya.

Llavors, què pretén en realitat Artur Mas? L'escenificació de l'11 de Setembre tenia per a ell un doble objectiu: d'una banda llançar una cortina de fum sobre la seva nefasta gestió en el que porta de legislatura i per una altra pressionar el PP per aconseguir el “pacte fiscal” o el que és el mateix: poder gestionar més pressupost. Ambdues coses són negatives per a Catalunya. Mas i CiU han d'aparèixer clarament davant la societat catalana com els autors de les dramàtiques retallades que estan afectant de forma greu a les classes mitjanes i populars catalanes, dit sigui de pas, retallades aprovades amb el suport del PP. Quant a la possibilitat de gestionar més diners, CiU és un partit foradat per la corrupció, exemple del nepotisme i el saqueig organitzat de les arques públiques i amb un exponent com Oriol Pujol, qui en poc temps està batent tots els rècords de corrupció, i per tant són els menys adequats per manejar més diners que segur no dediquen als catalans necessitats, sinó a omplir les seves butxaques i a finançar al seu últim capritx, els anomenats “nous catalans”, una legió d'immigrants que van sortir en processó el dia 11 per recolzar les pretensions dels seus mecenes convergents. Plataforma per Catalunya està a favor del pacte fiscal… sempre que no sigui gestionat per CiU o pels hereus del tripartit; perquè estem a favor d'un “pacte fiscal” que afavoreixi als catalans, no que enriqueixi a la casta.

En aquesta deriva propagandista i de pèrdua de sentit comú generalitzat hem d'assenyalar també les desafortunadíssimes declaracions del president del partit Ciutadans, Albert Rivera, en les quals afirmava pretendre liderar un “front unionista” i “separar a Barcelona de la resta de Catalunya”. És precisament en els moments de tensió i enfrontament quan un polític ha de demostrar la seva serenitat i la seva prudència tant en el que diu com en les paraules que fa servir. Recordem al senyor Rivera que el de “front unionista” és un terme que fa referència als anys d'enfrontament i guerra civil a Irlanda del Nord, en les que dues comunitats dividides per l'odi mutu es van enfrontar violentament causant milers de morts civils, nosaltres no volem res semblat a Catalunya, el senyor Rivera no ha de jugar amb aquest foc. De la mateixa manera li indiquem que ni Barcelona, ni Catalunya, ni Espanya necessiten nous Murs de Berlín per dividir i enfrontar. Rivera aposta per l'enfrontament violent i la divisió, Plataforma per Catalunya per la convivència, l'harmonia i la col•laboració i l'enteniment entre tots els catalans.

Com a català vull acabar aquest article assenyalant el profund rebuig i la indignació que em produeixen la quantitat de comentaris d'odi i menyspreu cap a Catalunya que s'han llegit aquests dies en xarxes socials i diversos mitjans de comunicació, una ofensa als catalans com a poble i com a societat que no seguirem permetent. De nou faig una crida a la responsabilitat a qui correspongui perquè en la resta d'Espanya, es faci tota una pedagogia d'educació i de respecte cap a Catalunya, començant pel PP que massa freqüentment juga aquest condemnable i menyspreable joc.

Josep Anglada i Rius
President de Plataforma per Catalunya

La independencia del señor Artur Mas: un camino a ninguna parte

El pasado 11 de Septiembre, una multitud de catalanes recorría las calles del centro de Barcelona. La manifestación, convocada por la organización soberanista Asamblea Nacional Catalana (ANC), contó con el apoyo gubernamental de CiU, pedía la independencia de Cataluña, si bien muchos de los participantes salieron básicamente a protestar por el injusto trato económico y mediático que se da a nuestro país, y con la voluntad de decir al Gobierno central que es necesario salir de la encrucijada actual.

La mayoría de los participantes en esa marcha, fueron bien intencionados catalanes indignados por las constantes injusticias del Gobierno central contra Cataluña. Otros –como Artur Mas- fríos calculadores, que sólo 48 horas después de la manifestación no dudaron en “rebajar” el nivel de exigencia y pasar a hablar de “pacto fiscal”; en resumen, han utilizado a un millón de catalanes para negociar ante Rajoy lo que ellos querían y como ellos querían.

Plataforma per Catalunya ha dicho siempre y mantiene ahora que no es partidaria de la independencia, que está a favor del proyecto común español y que para que este proyecto sea válido, se deben respetar al máximo las señas de identidad catalanas y se ha de llegar a una situación fiscal justa que ahora no tenemos. Pero además de por cuestiones ideológicas, hemos de decir que la independencia que plantea Artur Mas, es una fantasía que en nada solucionaría los problemas actuales de Cataluña.

La Catalunya independiente de Mas no sería capaz de trazar una política económica que nos sacara de la crisis, pues debería someterse igualmente a los recortes dictados por la UE, que Mas ya ha venido aplicando con implacable rigor durante el tiempo que está en el gobierno. La Catalunya de Mas no tendría la menor potestad para poner barreras arancelarias a los productos del Tercer Mundo que han destruido nuestro sector agrícola e industrial. La Catalunya de Mas no haría nada por repatriar a los miles de inmigrantes parados, que como dice el prestigioso economista Santiago Niño Becerra, son uno de los principales lastres de nuestra economía. Y para terminar, y casi lo más grave, la Cataluña independiente de Mas traería el millón de niños del Tercer Mundo que pedía el disparatado Àngel Colom e iniciaría una política de sustitución demográfica, marginando a los catalanes en favor de los mal llamados “nous catalans”: en este sentido, la Cataluña independiente de Mas sería el asesinato demográfico de nuestra querida Cataluña.

Entonces, ¿qué pretende en realidad Artur Mas? La escenificación del 11 de Septiembre tenía para él un doble objetivo: por un lado lanzar una cortina de humo sobre su nefasta gestión en lo que lleva de legislatura y por otra presionar al PP para lograr el “pacto fiscal” o lo que es lo mismo: poder gestionar más presupuesto. Ambas cosas son negativas para Cataluña. Mas i CiU deben aparecer claramente ante la sociedad catalana como los autores de los dramáticos recortes que están afectando de forma grave a las clases medias y populares catalanas, dicho sea de paso, recortes aprobados con el apoyo del PP. En cuanto a la posibilidad de gestionar más dinero, CiU es un partido agujereado por la corrupción, ejemplo del nepotismo y el saqueo organizado de las arcas públicas y con un exponente como Oriol Pujol, quien en poco tiempo está batiendo todos los récords de corrupción, y por lo tanto son los menos adecuados para manejar más dinero que seguro no dedican a los catalanes necesitados, sino a llenar sus bolsillos y a financiar su último capricho, los llamados “nuevos catalanes”, una legión de inmigrantes que salieron en procesión el día 11 para apoyar las pretensiones de sus mecenas convergentes. Plataforma per Catalunya está a favor del pacto fiscal… siempre que no sea gestionado por CiU o por los herederos del tripartito; porque estamos a favor de un “pacto fiscal” que favorezca a los catalanes, no que enriquezca a la casta.

En esta deriva propagandista y de pérdida de sentido común generalizado hemos de señalar también las desafortunadísimas declaraciones del presidente del partido Ciudadanos, Albert Rivera, en las que afirmaba pretender liderar un “frente unionista” y “separar a Barcelona del resto de Cataluña”. Es precisamente en los momentos de tensión y enfrentamiento cuando un político debe demostrar su serenidad y su prudencia tanto en lo que dice como en las palabras que usa. Recordamos al señor Rivera que lo de “frente unionista” es un término que hace referencia a los años de enfrentamiento y guerra civil en Irlanda del Norte, en los que dos comunidades divididas por el odio mutuo se enfrentaron violentamente causando miles de muertos civiles, nosotros no queremos nada parecido en Cataluña, el señor Rivera no debe jugar con ese fuego. Del mismo modo le indicamos que ni Barcelona, ni Cataluña, ni España necesitan nuevos Muros de Berlín para dividir y enfrentar. Rivera apuesta por el enfrentamiento violento y la división, Plataforma per Catalunya por la convivencia, la armonía y la colaboración y el entendimiento entre todos los catalanes.

Como catalán quiero terminar este artículo señalando el profundo rechazo y la indignación que me producen la cantidad de comentarios de odio y desprecio hacia Cataluña que se han leído estos días en redes sociales y diversos medios de comunicación, una ofensa a los catalanes como pueblo y como sociedad que no vamos a seguir permitiendo. De nuevo hago una llamada a la responsabilidad a quien corresponda para que en el resto de España, se haga toda una pedagogía de educación y de respeto hacia Cataluña, empezando por el PP que demasiado frecuentemente juega al condenable y despreciable juego.

Josep Anglada i Rius
Presidente de Plataforma per Catalunya