Un polític, un sou. Això que em sembla just, i evident d’altra banda, va ser el que em va empènyer a renunciar al sou d’alcalde de Palafrugell quan vaig ser diputat al Congrés. Així mateix ho faré si tinc la fortuna de formar part del nou Parlament. I animo a la resta de col·legues que comparteixin aquesta proposta. No ens podem permetre que, desenvolupant la  funció de representants de la ciutadania, ens en distanciem.

En la mateix línia, la nostra reforma electoral preveu modificar la llei per assolir una democràcia més participativa. Per exemple, llistes obertes en l’elecció d’alcaldes i consultes sectorials per debatre qüestions municipals d’interès públic, tals com projectes urbanístics i econòmics. També proposem situar el dret a vot als setze anys. Amb tot, no busquem només electors cada quatre anys, sinó una ciutadania de ple dret, que s’impliqui en la vida púbica i en la presa de decisions que l’afecten.

L’actual context de crisi econòmica és una complexa conjuntura amb greus repercussions. A banda del deute públic, la ciutadania afronta tragèdies personals a causa de l’atur, la hipoteca, l’empresa, entre d’altres detonants. Les mesures d’austeritat no persegueixen reactivar l’economia. I sense impulsar-la, com podem pretendre sortir de la crisi? Com podem esperar-ho si CiU retalla en recerca i desenvolupament, camps bàsics per garantir la competitivitat empresarial?

Amb la nostra reforma fiscal i una nova redistribució dels impostos, els socialistes ens comprometem en trobar altres fórmules de finançament a la innovació empresarial. Així mateix, amb la creació Girona Activa aconseguirem que els diferents organismes, públics i privats, col·laborin en la recerca de nous sistemes de promoció econòmica. Amb una aposta ferma pel Corredor del Mediterrani facilitarem l’exportació dels productes catalans. Amb la inversió en formació per treballadors i aturats, no només aconseguirem l’èxit professional propi, sinó l’empresarial. Amb tot, mesures reals i necessàries per potenciar els sectors econòmics gironins.

El dissabte passat vam celebrar l’acte central del PSC a Girona. La companyia va ser més que grata i vam omplir la Mercè de Girona. A més, és clar, del  nostre candidat Pere Navarro, la número dos de la llista gironina Marina Geli i el diputat basc Eduardo Madina.

“No hi vull cap frontera entre tu i jo” va dir Pere Navarro al col·lega basc, tot reiterant la defensa del federalisme. Així mateix, Madina afirmà obertament el seu recolzament també en aquesta qüestió. Sigui com sigui, el discurs de Navarro no passà per alt els valors socialistes que defensem des de fa més de 30 anys.

I és que el PSC es defineix per valors d’esquerra. No creiem en les retallades que fan trontollar l’estat del benestar. Posarem fi als desnonaments i tornarem a l’educació la inversió necessària. Durem a terme una reforma fiscal perquè no recaigui sobre els més pobres la responsabilitat de la crisi. Som la veu de la classe mitjana i treballadora. Aquest és l’orgull de ser socialista.

El debat polític amb els altres candidats per Girona, no només serví per reafirmar la validesa del nostre projecte federalista per trobar solucions coherents amb Espanya sinó que, a més, vam deixar clar que estem a favor del Dret a decidir. És a dir, independentment de la nostra opinió sobre l’encaix que cal aconseguir amb la resta d’Espanya, considerem que és la ciutadania qui ha d’escollir quin vol que sigui el model que reguli les relacions amb el govern central.

D’altra banda, no ens podem perdre en el debat sobiranista. Cal recordar, en tot moment, l’excepcionalitat de l’actual moment de crisi. Calen solucions. Els socialistes presentem un programa electoral farcit de propostes clares dirigides a la reactivació econòmica, a la incentivació dels sectors econòmics territorials i la lluita contra l’atur. Mesures també, destinades a la defensa dels drets socials de tota la ciutadania, principalment els dels col·lectius més desprotegits (joventut, dones, gent gran i discapacitats). Amb tot, solucions i no retallades neoliberals que afavoreixin als forts i afoguin als dèbils.

Ahir va quedar palès el descontentament de la ciutadania davant d’una crisi no només econòmica, sinó també política i social. Els partits de dretes al poder han respost a la crisi només amb mesures d’austeritat contràries a l’Estat del benestar i perjudicials per la ciutadania. La responsabilitat de sortir de la crisi no ha de recaure només sobre els més dèbils.

A Girona, 17.000 persones a Girona va sortir al carrer, perquè els governs de dretes del Partit Popular i de Convergència i Unió no continuïn prenent mesures contra les persones. Reforma fiscal per tal que paguin més els que més tenen, recuperar l’impost de successions i evitar nous desnonaments i legislar la dació en pagament quan no es pot pagar l’hipoteca, són algunes de les mesures que les esquerres han de proposar i portar a terme.

La solidaritat dels catalans s’ha qüestionat massa vegades. Ha estat objecte d’acudits i excusa de discursos polítics anticatalanistes. Aquestes actituds no mereixen cap crèdit. Els catalans tan sols demanem que la gestió dels impostos sigui justa: és a dir, limitada i transparent.

En l’actual situació econòmica, les exclamacions per una mala redistribució s’aguditzen. Ja no podem permetre que els recursos es perdin en objectius dubtosos sinó que cal que repercuteixin en les prestacions corresponents.

La creació d’una Agència Tributària Catalana és un element clau del nostre projecte federal. D’aquesta manera podríem garantir un Estat del benestar fort que, en contextos de crisi, impedeixi qualsevol excusa per fer ballar els drets primaris de tots.

Avui fa una setmana que Domènec Espadalé afirmà que calia treballar més i cobrar menys. Aquestes paraules del president de la Cambra de Comerç de Girona delaten una visió equivocada.  Menys salaris equival a menys consum. I menys consum produeix destrucció d’ocupació. El benestar no s’aconsegueix a partir de vulnerar els drets i retallar la qualitat de vida de la ciutadania. Aquesta manera de pensar només porta a l’empitjorament de les condicions laborals, insistint en què s’acceptin situacions del primer capitalisme.

Al PSC vam néixer precisament per aquesta lluita i no permetrem que les millores socials que s’han aconseguit esdevinguin tan sols un miratge. Aquesta manera de pensar és la conclusió a la qual pretenen fer-nos arribar els dirigents de CiU o del PP quan ens demanen comprensió per les retallades. Però hi ha alternatives: fer una reforma fiscal, com la que proposem, que eviti que sempre paguin els mateixos.