Ja estem treballant i llestos per abordar el Parlament.
Durant aquests dues setmanes de campanya, podeu trobar-nos en diversos punts d’informacio pels carrers de Lleida. També podeu prendre nota d’algun d’aquests actes per les nostres comarques:
En diversos indrets emblemàtics de la ciutat van aparèixer diferents pancartes reclamant Democràcia Directa i el vot per a Pirates de Catalunya.
Penses diferent? Vota Diferent! Pirates de Catalunya I pots ajudar-nos a “piratejar” tot ponent difonen els materials de campanya.
Us convidem a assistir al debat polític a la Universitat de Lleida, el proper dimecres 16 de novembre a les 11h, a la Sala de Juntes, 2n pis del Edifici del Rectorat. Organitzat pel Consell de l’Estudiantat de Lletres.
—————————————————————————————————
Temes del debat:
1.Quina és la relació entre universitat i societat? I com s’ha de finançar aquesta institució?
Els pirates ens coordinem per a la actual campanya. Convençuts que l‘ideari que defensem és la millor opció de cara al 20N, sens dubte. I t’ho diem clarament.
Funcionem de manera totalment horitzontal, ja que un dels punts forts és la Democràcia Directa, que no tan sols vol dir que entre tots votem per prendre decisions, sinó que va molt més enllà. Qualsevol afiliat pot proposar idees o debatre les existents, i l’últim pas és la votació.
Ajuda’ns, parlant amb la gent, a fer-los veure que en el fons TOTS SOM PIRATES. I si vols afegir-te a les quedades per enganxar cartells o altres activitats de campanya segueix-nos a:
Durant el decurs de la trobada que vàrem fer el passat diumenge a Lleida capital, és va fer entrega, d’una samarreta pirata, com a premi al millor activista Lleidatà, en la recollida d’avals. El guanyador, al qual tots agraïm el seu esforç, és el David M. També volem donar les gràcies a totes les persones que van recollir avals i a totes les que ens van fer arribar mitjançant correu postal, les seves signatures i les de la gent del seu entorn. Vàrem rebre avals de multitud de poblets, repartits per tot el territori, a tots ells moltíssimes gràcies.
El 20N a les urnes vota Pirates de Catalunya, per acabar amb el bipartidisme, aposta per la democràcia directa, la transparència i l’accés a la cultura.
Ja hi ha confirmació de la presència de PIRATA.CAT a les properes Eleccions Generals del 20N. Després d’haver passat el filtre del avals que se’ns exigia com a partit extraparlamentari, que som encara, presentarem llistes al Congrés i al Senat per les quatre províncies catalanes i com no a Lleida.
Teniu informació ampliada de les llistes PIRATA.CAT al blog PIRATA.CAT i totes les llistes publicades oficialment al BOE.
La llista per la demarcació de Lleida la formen afiliats vinculats a Ponent, des de dins i des de fora de Lleida, i està encapçada per Xavier Vila, Enginyer en Telecomunicacions i expert en seguretat informàtica. Implicat en moviments de cultura i programari lliure, és membre fundador de Pirates de Catalunya i, actualment, n’és el Secretari General.
I per tal de retrobar-nos queda fixada una nova trobada d’acord a la data escollida en votació: Diumenge 6 de novembre de 2011, a les 11h. a Tropik Café- 973 24 23 47 – Pl. Mossèn Jacint Verdaguer, 2 de Lleida Un establiment tranquilet un diumenge matí, amb wifi i amb bon accés.
A l’espera de l’inici oficial de la campanya, aquest divendres dia 4 de novembre, tots els pirates estem acabat de validar el que serà el programa marc pel 20N i que podeu seguir via SPC.
I per anar agafant ambient de campanya, recordar-vos que disposem de flyers, enganxines i punts de llibre per a distribuir abans i durant la campanya. Només cal que ens contacteu per les vies habituals: lleida@pirata.cat, @pirates_lleida o a facebook. Continue reading →
La nova llei electoral exigeix signatures als partits sense representaació o de nova fornada. PIRATA.CAT ja està bregant per aconseguir un mínim de 500 avals per les eleccions generals del proper 20 de novembre.
Com saps, avalar no et compromet a res, només és una signatura per mostrar que vols que ens puguem presentar a les eleccions.
Fins el dia 11 d’octubre estem fent recollida de signatures a Lleida ciutat i comarques. Ens acostem a buscar-te el full d’avals. Contacta’ns deixant un missatge al mur de Facebook o bé DM a @pirates_lleida.
Les actuals cites on podeu trobar-nos per entregar-nos avals a Lleida ciutat:
- Dia 4 – Campus de la UDL Cappont de 19 a 21h (contacteu David M. enciam@gmail.com)
- Dia 6 – Paeria de Lleida de 12 a 18h (contacteu Esther – ester@pirata.cat)
A comarques també podeu trobar-nos:
- Dia 8 – 12h. Cervera (Segarra) (contacteu David Esteve – david.esteve@pirata.cat)
- Dia 8 – 19h Mollerussa (Pla d’Urgell) (contacteu David Esteve – david.esteve@pirata.cat)
- Dia 9 – 12h Tàrrega (Urgell) (contacteu David Esteve – david.esteve@pirata.cat)
Sembla que hagi passat una eternitat i ens esfereïm al pensar que la campanya ha durat 15 dies. És clar que la campanya ha estat molt intensa i especialment important per tots els esdeveniments que han anat succeïnt, ja no només a Lleida, sinó a tot el país i a tot el món.
Els resultats de l’escrutini, a primera vista, no semblen bons. No hem tret cap regidor, que, per norma general és l’objectiu de presentar-se a unes eleccions municipals. No obstant, quan mirem les dades oficials i veiem que, amb un pressupost de 50€ (1000€ a tota Catalunya), sense mitjans i sent un partit amb vuit mesos de vida, no podem evitar pensar en en què tampoc és un mal resultat quedar-se a les portes del 1% dels vots.
Ens queda molta feina per fer, especialment en que la ciutadania de Lleida no pensi que som un partit freak, sinó un grup de persones amb propostes fermes i serioses.
Sincerament, la nostra campanya es va suspendre al començar l’#acampadalleida. Tots els afiliats pirates implicats en la comessa electoral es van desplaçar a Ricard Vinyes i ens vam possar a disposició de la revolució, sempre a títol personal. Creiem fermament en la causa, i els resultats electorals així ho han demostrat.
No podem considerar el PSC com un partit d’esquerres a Lleida. És el símbol del caciquisme i el clientelisme a la capital de ponent. El color a l’ajuntament va, del caciquisme del PSC, a la ultradreta de Manso -amb una campanya racista- passant per la dreta congeladora de CiU. Bergés d’ERC i Camats d’ICV no han convençut. No és extrany, tothom sabia que acabarien votant a les èlits del PSC. El votant progresista plora orfe per Lleida, mirant amb ulls tristos cap a l’acampada de Ricard Vinyes.
D’altra banda, no podem oblidar que aquesta darrera setmana els mitjans estrangers han esmentat molt a Espanya, i mentres parlaven de corrupció als grans partits i de descontent per part del poble, es presentava els Pirates de Catalunya com una opció viable a l’hora de complir amb el procés democràtic.
Tanmateix, cal mirar al nostre voltant, i si ho fem, descobrirem que ja tenim dos regidors pirates a Catalunya i estem segurs que no seran, ni molt menys, els darrers.
Evidentment, quan veiem els resultats a Lleida no podem sentir-nos satisfets, creiem que els propers quatre anys seran molt durs en aquesta ciutat que tant estimem. No podem evitar fer una mica d’acte de contricció i pensar que potser haguèssim pogut fer més, que ens haguéssim pogut moure per on no vam anar, i creieu-nos que hem fet autocrítica i introspecció. Però tot i així, la desmovilització dels sectors progressistes de la ciutat ha estat total. I la cosa ha acabat en un nou escenari municipal que plorarà ciment i retallades.
També cal dir que les terribles xifres que ens arriben fa que ens preguntem si algú amb dos dits de front pot creure que el sistema funciona i és eficient. És molt rellevant que a Lleida ciutat, el 51% de la població va decidir no exercir el seu dret a vot, un 6% votés en blanc o nul i que, en definitva, només el 49% de la gent s’apropés a decidir el seu futur. Som conscients que el desinterès per part de la societat cap a la política és desproporcionat i sabem que hi hem de ficar solució. Un dels propòsits per als propers quatre anys d’oposició (quina paraula més lletja) és acabar amb la costum que aproximadament el 80% de la població estigui sotmesa a la voluntat i els interessos del 20% restant, crear interès, treure punts nous a debat i fer d’aquesta ciutat una ciutat participativa i que mostri interès pel seu futur que, en definitiva, és el futur de tots. La Democràcia Directa es fa més necessària que mai.
No dubteu que seguirem esforçant-nos, lluitant, batallant, per dur al carrer aquesta revolució que sabem que tots volem i que ara mateix estem lluitant per aconseguir. Hem de ser conscients que no es canvia un món que porta tants anys estancat en dos dies, ni en un any ni en cinc, però tard o d’hora sabem que ho aconseguirem. Aconseguirem dur la transparència, la democràcia directa, la cultura lliure i el respecte pels Drets Humans a tots els ajuntaments i a tots el governs d’arreu, convertint el món en un lloc on el jove tingui alguna cosa a dir, on tots tinguem igualtat d’oportunitats i on puguem expressar-nos i decidir lliurement sense les trabes que, avui, estan a l’ordre del dia.
Dit això, a tots els que el diumenge ens vàreu votar, a tots els que ho fareu algun dia, a tots els que vàreu ser lliures d’escollir una altra opció igual de vàlida i, en definitiva, a tots els que vàreu exercir el vostre deure com a ciutadants escollint el que, per a vosaltres, era la millor opció:
Vull explicar des del bon començament la meva vida política, la qual, fins a fa molt poc, tant sols era una vida viscuda com a ciutadà amb dret a exercir el seu dret a vot. I en el meu cas, també, com a votant actiu a cada comissi electoral.
Per fer honor a la veritat, voldria explicar-ho tot de bon començament. Des de les arrels familiars de ben petit. Tot dient, per situar al lector, que ara tinc 33 hiverns viscuts a les costelles.
I ara mateix em ve al cap el meu professor de socials (o història si voleu també) i de ciències naturals, i alhora, director de l’escola. Era com a persona el més carismàtic de tots els docents, i al qual se li ha d’agrair amb el temps, que fos tant bon professional.
Doncs aquest professor, tot i que se’l veia contaminat per la seva vida dintre d’un sistema feixista i dictatorial, tot i això, exhalava grans dosis de sentit comú i assenyada tolerància. Predicava la pràctica constant d’aquesta davant de la persona que tenies davant.
Vaig aprendre què era la tolerància:
no has de desitjar mai per a la resta allò que mai voldries per a tu mateix.
Si això no és de sentit comú, que vingui el nostre Senyor i ho vegi! –Com ell mateix hagués afirmat.
A casa meva, en el cas dels meus pares, que he de dir que més aviat són apolítics, la contaminació de la vida que els va tocar viure encara era i és, molt més elevada de la que podia viure a la meva escola o al carrer mateix. I em va tocar bregar amb una mentalitat ultraconservadora des que vaig començar a reivindicar els meus propis drets.
Entens ràpidament que les persones són de naturalesa lliure, com qualsevol altre animal de la mare natura, i que un aclaparament de despotisme és senzillament antinatural i malaltís.
El meu primer vot va ser roig. Pur i dur. Vaig votar al senyor Anguita i traient pit.
Llavors ja comprenia què era el feixisme a partir de tot el que aprens al llarg dels anys, i recordant totes les històries de postguerra que contava la meva mare del seu pare, que era un treballador de pro, i com van intentar el feixistes de torn (alcalde i capellà inclosos) trobar qualsevol excusa barata per treure-se’l del mig. No obstant, per sort, no va ser així.
Després, veient amb més perspectiva la política espanyola i la política catalana i, senzillament, observant el mal que feia a tots els pensants que Catalunya era Espanya, vaig votar mentre vaig poder un polític que es deia Pujol, senyor Pujol. En aquells moments, als meus vint, vint i pocs anys, jo vivia en introspecció política profunda. Sabia més o menys el que volia, però el problema era que encara m’estava definint internament en les meves conviccions nacionalistes.
Sabia que em sentia català. Però la pregunta era: fins a quin punt jo volia ser català?
La resposta, amb la mà al cor, no va deixar-se derrogar. Tot i que era una decisió molt minoritària, i que era realment problemàtica per certes amistats que tenia, vaig decidir plantar cara i dir obertament davant de la gent que em criticaria, que jo em sento només, i tant sols, català. A partir d’aquell moment ho vaig haver de raonar, però també els va tocar a ells d’acceptar.
Va ser aleshores, quan vaig passar de ser votant de CiU a ser votant d’ERC, quan el senyor Carod despuntava clarament en el discurs independentista català. Però després del decebedor i catastròfic 2n Tripartit, la meva perspectiva política va tornar a canviar. Cegat pel pragmatisme, o dit d’una altra manera, pel famós i fals “vot útil”, vaig votar al senyor Mas, per castigar l’horripilant gestió d’aquest últim govern.
Però la tornem a cagar, votant un camí, que avui per avui, ja sabem on acaba.
Acaba en un lloc on només reben els cops els de sempre. Acaba on la gent només importa per a que els votis i prou. Acaba en un lloc on la gent que pateix es perd en l’anonimat. Acaba en què cada vegada el rics són més rics i el pobres són més pobres.
Doncs bé, vaig acabar trobant un altre professor, professor informàtic, el senyor Ferran, que em mostra el camí a partir d’un vídeo de l’excel·lentíssim senyor Arcadi Oliveres.
Més tard, trobo un amic pirata que amb el temps em demostra que un altre pensament de democràcia és possible i que aquest món pot ser molt millor només a partir de ser coneixedors de la veritat. Aquest senyor és el senyor Eduard Baches.
Senyors, gràcies per tot, gràcies per la vostra atenció i per deixar-me compartir la meva experiència personal. Per acabar, només dir una última frase.
Abraceu ara mateix, amb totes les vostres forces, el vostre present, i de la collita del vostre passat, agafeu la millor llavor amb la que sembrar el vostre futur.
