La sessió de constitució del Parlament de Catalunya d’ahir va ser molt emocionant. Va ser un dia d’aquells que et marquen per sempre. Vaig viure el dilluns 17 de desembre de 2012 amb l’emoció i la il·lusió que representa l’inici d’una nova etapa en el terreny personal, però també amb el rigor i la solemnitat de qui participa en l’obertura d’una legislatura que de ben segur serà històrica per al nostre país. La jornada va començar aviat, amb una reunió de grup parlamentari a les 9 del matí, on els diputats que ens estrenàvem a la cambra vam poder rebre informacions i indicacions útils per al gran moment que ens esperava.
Abans d’ocupar físicament l’escó assignat, els meus primers pensaments van ser pel meu pare, la meva mare i per la meva parella, presents al Parlament, i per la resta de la meva família i els amics… pensaments de gratitud i d’agraïment pel seu suport i acompanyament totes aquestes darreres setmanes. Però la novetat del moment feia també que m’hagués de fixar en el que tocava fer i en atendre les persones que s’apropaven a saludar-me, com per exemple, la benvinguda i acollida del President Mas o de l’Oriol Pujol i la salutació de l’Oriol Junqueras, acompanyada d’unes paraules per recordar els castells que va veure a Valls per la diada de Firagost.
Després, en començar la sessió, quan van cridar el meu nom, vaig prendre consciència de cop del camí recorregut fins a aquell moment. Em van venir al cap la campanya, les cares de tota la gent que hi van participar, el valor de la confiança dipositada pels ciutadans i ciutadanes de la demarcació de Tarragona en el nostre projecte i, també, la gran responsabilitat i orgull que representa l’oportunitat de servir el meu país i de treballar per les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre; especialment en una legislatura que serà fonamental en la lluita contra la crisi i en la lluita per les llibertats del nostre país.
Personalment, us he de dir que va ser tot un orgull lluir la insígnia de l’Ajuntament de Valls al trau de l’americana, posat a consciència, per mostrar la presència i la participació de Valls en el Parlament de Catalunya en una etapa de gran transcendència per al nostre país. Però el moment més emocionant, el moment culminant, va ser sens dubte cantar Els Segadors en la màxima institució catalana, on resideix la sobirania del poble i que ens representa a tots els catalans i catalanes en una nova legislatura que pot significar que junts fem el castell més important dels últims 300 anys del nostre país, el castell de la nostra llibertat. Per tant, pit i amunt!
