Bloc – Cat

En aquestes properes eleccions, els catalans, ens juguem quin futur escollim pels nostres fills. Quina Catalunya els hi volem deixar? Hi ha mil conceptes per tenir en compte abans d’efectuar el dret de vot. Personalment em passen pel cap tot tipus de raonaments i em sembla que l’opció de votar en pro de la sobirania de l’estat català és la més afortunada.

No obstant tinc dubtes. Dubto en si vull compartir el meu país amb persones que gaudeixen del patiment aliè. Concreto. No vull que al meu estimat país, Catalunya, hi càpiguen opcions de lleure com els correbous. M’hi nego. Els capllaçats i els bous embolats no poden ser presents al “nou estat d’Europa”. No. Perquè no és ètic jugar amb foc amb qui no té ganes de jugar-hi.

A part dels espectacles taurins, totes les activitats lúdiques en les quals morin terrícoles han d’ésser eradicades de Catalunya abans de voler ser res d’Europa. Crec i estimo Catalunya més que el votant més independentista, per això no vull de Catalunya un més dels estat d’Europa, si no, un Estat de referència a Europa.  La cacera, per exemple, en totes les seves modalitats, és una actitud deplorable que menys preu la vida aliena i la pròpia.  A la meva Catalunya tampoc hi cap.

Per tant, i mentre no pugui estar “massa” orgullós d’algunes de les persones amb les quals he de compartir res, poc m’importa si Catalunya és un estat independent, associat, regió federal o autonomia. Jo t’estimo de totes menes.

Crec en els principis, en els ideals, en el respecte i en la bona gent. No crec en els corruptes,  els banquers, els oportunistes, ni menys en els especistes que gaudeixen del patiment dels altres. Catalunya ha de millorar la qualitat humana dels seus habitants i la relació amb la resta d’espècies amb les quals compartim aquesta terra, abans de voler ser o no voler ser res.

Per tant, em sembla que ho vaig tenint tot plegat una mica més clar… Jo tinc vot, els animals ni drets, ni vot. Prou feina tenim per defensar els seus drets com per defensar els drets dels qui diuen ser millors que els seus veïns.

Joan Grimal

El passat dissabte 17 de novembre el Partit Animalista – PACMA va celebrar a la plaça de la Revolució de Barcelona el seu acte central de campanya per a les pròximes eleccions catalanes del 25 de novembre.

L’acte es va iniciar sobre les 12h, amb diferents activitats infantils (a càrrec de Rafa Parra) i de caràcter animalista, tals com passarel·les canines i concursos varis; a més d’algunes conferencies sobre el respecte animal i la feina de les diferents associacions, protectores i col·lectius animalistes.

A més, durant tot el dia es va comptar amb la presència de les protectores i associacions: SOS Hurones, Veu Animal, Asociación Pro-Breton, Asociación ProGolden, Amics Acollidors, El Club De Kat, ADE (Asociación Defensa Equidos), Cisne Negro, Animals Sense Sostre, Kan Chispis, De Gats, Gats del Carrer y Olescan.

A última hora de la tarda els candidats del Partit Animalista van explicar les principals propostes electorals: la prohibició de tots els espectacles amb animals, seguint el camí iniciat amb el fi de les curses de braus a Catalunya, el tancament de les granges de foie gras i pelleteres, així com el fi de la caça i la pesca esportiva. D’altra banda, el Partit Animalista ha adquirit un compromís amb la ciutadania i en el seu programa electoral recull també mesures socials en totes les àrees, pensades per construir una societat més justa per a tots (veure programa electoral).

Finalment, l’acte va concloure amb l’actuació dels següents grups de música The Safinats, Catarsi i Quin Flash! que van animar la plaça fins a ultimes hores del vespre.

Em dic Laia Jorge, vaig néixer a Tortosa, una ciutat que enamora, a les Terres de l’Ebre Tinc 24 anys, i sé perfectament el que vull i el que puc oferir als animals. Des de petita sempre he conviscut amb ells, de la meva infància no hi ha cap record sense un gat o sense un gos al meu costat, han estat i segueixen sent la meva passió.

Sent encara una nena, vaig començar a col · laborar amb una protectora de la meva ciutat, alimentant als gats del carrer, encara que això ja ho venia fent de fa temps, amb els animals abandonats del meu barri. Uns anys després, vaig conèixer diverses persones animalistes, ia través d’ells vaig saber el que hi havia darrere del consum de carn i l’explotació a la qual són sotmesos els animals no-humans. Va ser llavors quan em vaig convertir en vegana i antiespecista.

Al poc temps, vaig entrar a formar part un equip a les Terres de l’Ebre on col · laboro fent investigacions per denunciar les infraccions comeses en els correbous. Aquesta lluita està dins d’una campanya que estem duent a terme per abolir les festes taurines de Catalunya. En concret, aquesta campanya la definiria com espectacular, per la seva força, pel caràcter dels seus components, per les seves ganes de treballar, i la il · lusió d’ajudar els animals.

Perquè quan veus en els seus ulls tot el que estan passant, t’adones de tot el treball que tenim per davant, de totes les coses que cal fer per defensar els seus drets. Per això sóc una activista pels drets dels animals, ficada en política per donar veu als sense veu.

Laia Jorge

Volia fer referència a aquest tema la setmana que ve, però no he pogut evitar-ho. M’he fet ressò que s’ha mig vetat l’anunci del PACMA a TV3 i també a la 2. He pogut llegir una infinitat d’opinions sobre això i hi ha de tot, encara que la majoria està per la tasca que és millor presentar la realitat per crua que sigui … La veritat no sé si és la millor manera o no, però reconec que, encara que m’ha impressionat, amb trenta segons tampoc es poden fer miracles per sintetitzar un missatge clar i contundent que contraresti als grans que van sobrats de temps i de tot. És cert que en sentir per la ràdio m’ha semblat que la música era una mica tètrica, no sé, jo li hagués buscat potser una altra cosa més … diguem viva, però només és una opinió que no desmereix per res l’esforç de, com diuen ells, donar veu als sense veu …

El més al · lucinant de tot és que es restringeix la seva emissió en horari infantil, perquè les imatges mostren maltractament animal. Quina paradoxa! … censurat el Partit Animalista contra el maltractament animal per mostrar imatges del que està passant amb el maltractament animal. Mentrestant en horari infantil, es pot veure a personatges insultant per coses només trivials amb crits i amenaces constants. Es pot treure a tots els estafadors (polítics o no) que com un seguit d’alls, apareixen contínua i sistemàticament en aquest país. Es pot emetre curses de braus amb la verborrea magnífica que exalça aquest maltractament, sense pudor i es poden passar pel · lícules amb tot tipus de violència sense que els nens per això vagin a aprendre i fer-ne les insults, aquesta falta de valors de la gent gran estafadors o aquesta manera de menysprear la vida.

De vegades la coherència brilla per la seva absència i la falsa moral és, en certs moments, massa evident i vergonyosa. Suposo que si les coses es fessin com cal, els del PACMA i segurament altres també, disposarien d’un temps més equitatiu que els permetés explicar les coses millor i potser no caldria que es tirés mà d’imatges tan crues però tan veritables.

Els representants dels partits majoritaris es passen els períodes preelectorals explicant la crisi que hi ha i com de malament ho han fet els altres, en definitiva contrastant realitats, el Partit Animalista Contra El Maltractament animal també constata realitats i diu el mal que s’està fent ¿ on hi ha la diferència llavors? La gent ja sap com estan les coses i que ha fet que de bo i de dolent, però se’ls permet dir-ho, faci mal a qui faci mal, però si s’expressa una altra realitat paral·lela … fereix susceptibilitats … Vinga ja! … Menys morro! …

El meu nom és Deborah Parris i Littler, encara que el meu origen és britànic, he viscut a Catalunya més que en qualsevol altre país, estic casada i tinc dos fills i dos néts. Comparteixo també la meva vida amb tres gossos i nou gats! A casa recuperem animals rescatats del maltractament, incloses cabres, gallines, ànecs …… Fins a un toro! Tots els animals m’encanten, també els ocells, fins i tot els insectes.

L’amor que sento cap us animals es remunta a la infància, a la meva mare li feien por els gossos, i com no volia que creixéssim amb el seu mateix trauma, va adoptar un cadell, estant segura que mai podria témer un peluix.

L’inici del meu activisme va ser ja sent adulta, quan emetien per televisió, curses de braus, no en tenia prou amb apagar l’aparell i no veure, era conscient que aquells pobres animals, seguien patint fins a la seva mort. El canvi definitiu cap a la dieta vegetariana ocórrer l’any 2003, quan vaig anar amb la meva família i uns amics a la Universitat de Girona, a escoltar una conferència de Peter Singer, els seus arguments, tan lògics i alhora tan compassius, van fer que de cop sorgissin set nous vegetarians.

Formi part de la comissió dels promotors de la plataforma “Prou!”, Gràcies a aquesta ILP aconseguim que s’aboliren les curses de braus a Catalunya.

Des de fa cinc anys treball com a ajudant veterinària, després d’haver estat molts anys impartint classes d’anglès. També col · laboro en la gestió de diverses colònies de gats i el colomar municipal.

Crec enormement en el poder de l’educació, hem d’anar educant i edificant, contínuament, tinc cinquanta-vuit anys, i no vull mai deixar d’estudiar. Per aquest motiu vàrem organitzar les Primeres Jornades Animalistes de Girona, durant els dies 11 i 12 de novembre amb l’objectiu d’aprendre, intercanviar informació i experiència.

Estic afiliada al Partit Animalista PACMA, pràcticament des dels seus inicis, tinc la plena seguretat, que per ajudar els animals cal actuar a través de la política, és pel que m’he presentat a les eleccions des de fa anys, a Girona, i encara que no és la meva ciutat la vull tant com a totes les poblacions de la seva comarca.