Sempre ens hem considerat com una societat europea. Com una nació sense Estat. Per a molts, fins i tot, existeix l'evidència, indiscutible, que l'Estat ens roba. I no obstant això, per a uns altres, els menys, és clar, que les mans que han tocat la caixa catalana o la d'aquelles empreses que han volgut invertir a Catalunya, està aquí, molt prop dels centres de poder, encara que els beneficis se'l seu
"negoci" de comisionistes hagin anat a parar a paradisos fiscals com l'Illa
de Guernsey, o no se sàpiga on, si parlem dels molt coneguts
Millet i Montull, el judici dels quals mai comença i la instrucció es dilata en el temps, com ja va passar amb
el cas Pallerols, la tardança del qual sembla que hagi avergoinyit tant
al Fiscal General de l'Estat.
Pel que sembla, a Catalunya la genètica ha produït dos tipus de fills. Els dels que paguem impostos i patim retallades, que estan gairebé tots ells en l'atur o han d'emigrar. I els fills de Jordi Pujol i Marta Ferrusola, que han nascut amb un do singular, que ha fet que siguin d'una raça superior, ja que cap d'ells ha visitat mai les Oficines d'ocupació, i pel que ens expliquen El Mundo i La Razón- que malament ho està fent El País!- són tots multimilionaris i ningú sap explicar-nos com ho han aconseguit.
I. curiosament, és la formació política que va crear l'expresident la que ens vol portar a la independència, de la mà d'un partit que diu ser d'esquerres i que exhibeix com a ensenya l'honradesa i honra a Macià i a Companys, dos presidents de Catalunya als quals mai se'ls ha pogut citar per fets tan vergonyosos com el que adornen els periòdics aquests dies als Pujol-Ferrusola, que no s'hi assemblen en res, per citar històricament algú més àdhuc científic que anomenant-se Tarradellas i Macià, mai s'ha dedicat ni a la política ni als negocis i tenint compte al país en el qual treballa, Suïssa, tot el que té s'ho ha guanyat treballant en un laboratori. I és que hi ha pares i pares i, com no, presidents de diferent perfil.
Em vol dir algú quina diferència hi ha entre el cas Bárcenas o el dels descendents que els he citat? És que, per ventura, tota aquesta ingent quantitat de diners de la qual es parla i escriu no estaria millor a l'Hisenda de tots?
Hem de reaccionar i no deixar-nos enganyar per aquells que, embolicant-se en la senyera o la "rojigualda" volen cobrir les seves esquenes de bandolers, enganxant-nos a uns contra els altres. Primer, cal jutjar-los a tots i obligar-los a que retornin el que s'han endut. Segon, ficar-los a la presó, i després, els polítics que estiguin nets o hagin demostrat que són gent honrada i de fiar, han d'asseure's a dialogar, perquè això és, sobretot, el que volem aconseguir com a poble, o com a subjecte polític sobirà, m'és igual. Però, primer, pel bé de tots, acabem amb aquests corruptes assenyalant-los amb el dit, perquè com diuen a la meva Galícia natal: Habelos hailos! i són el càncer de qualsevol societat democràtica. Amb ells dins, els catalans i els espanyols, no arribarem mai a cap lloc.
Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es
