|
|
COLLA GEGANTERA DE L'ESPLUGA
Fotos: Adrià Serrat PORTAL WEB OFICIAL DELS GEGANTS NEOLÍTICS DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ El taller Sarandaca de Granollers ha construït els gegants prehistòrics, obra de l’escultor Ramon Aumedes, amb supervisió històrica d’Antoni Carreras, president del Centre d’Estudis Locals, sobre projecte de Xavier Lozano, membre de l’Associació Cultural Grallers de l’Espluga
L’entitat i la regidoria de cultura havien obert un procés de participació ciutadana al ual es van presentar una desena de propostes. Els geganters van considerar, però, que cal potenciar la originalitat, perquè els prehistòrics, “seran uns gegants pel futur”,i en ser poc comuns, “seran recordats per tothom que els vegi”.
A més, l’entitat ha volgut sumar-se als projectes de promoció turística de la vila, que tenen com a eix central la prehistòria i les Coves de l’Espluga, visitades cada any per més de 50.000 persones. Serà el gra d’arena que la Colla Gegantera vol aportar al futur de festes com la Fira de la Prehistòria, i a la cohesió social i cultural de la vila. L’Associació Cultural Grallers de l’Espluga ha preparat “La Dansa dels Gegants Neolítics” composta per Joana Cervelló. La peça inclou sons estridents que recorden els corns de mamut, donant protagonisme a la percussió, amb ritmes tradicionals com el pasdoble i el vals, però amb dissonàncies que recordin els orígens de la música. |
| |
|
EL GEGANT GORG (Pes: 36 Kg. / Alçada: 3,55 m.)
El gegant representa el riu Francolí, per tant, la continuïtat de la vida, de la comunitat, el progrés, l’esforç per continuar endavant malgrat els entrebancs. Els homes feien que la vida de la comunitat fluís, com ho fa el riu en el seu entorn. En Gorg té 24 anys, i és un dels homes forts de la comunitat. Se sent identificat amb el riu. L’home es dedica a la caça, a la pesca, a la ramaderia i també ocasionalment a la recol·lecció. Per això porta tantes pells dels animals morts per l’arma que porta a la mà, feta amb fusta de freixe i làmines de sílex. Es tapa les cames amb una roba teixida bastament. Del coll li penja una capa de pell de senglar. A la mà porta una petita destral de pedra polida emmanegada. Del lligam de la capa hi pengen uns ullals de senglar, per apartar els mals esperits. Alhora, els ullals compleixen la funció de símbol fàl·lic masculí: l’home és el riu, el que entra dins la cova, i genera la nova comunitat, crea la vida dins la cova. La seva vida està dibuixada a la pell aspra del seu cos, amb les marques de la dura vida. Els homes es dedicaven a la caça, a la pesca, a la ramaderia i també ocasionalment a la recol·lecció. Per tant, la vestimenta està feta amb la pell dels animals morts per l’arma que porta a la mà, però també porta roba teixida, ja que al neolític va néixer l’agricultura i la ramaderia, i a partir d’aquí, l’elaboració de productes.
|
|
| |
|
|
|
| |
|
LA GEGANTA SPLUC (Pes: 40 Kg. / Alçada: 3,40 m.)
La geganta representa la cova, que neix gràcies al riu. L'Spluc ha viscut 22 primaveres, i forma part de la primera comunitat que habita permanentment aquesta cova. Ha passat per durs moments en la vida. Pensa que la cova els protegeix a ells com ella ha de protegir al seu cinquè fill, el segon que de moment es manté viu. De la cova en neix el riu, i d’ella en neixen els infants. L’infant, agafat amb el braç esquerre només pensa en l’ànsia de l’aliment, que fàcilment busca al pit descobert de la seva mare. Porta el tòrax destapat, però sobre l’espatlla dreta hi reposa una pell d’animal. De cintura avall porta una roba en forma de faldilla, teixida bastament. Del coll penja un collar de petxines que ha portat del mar tot seguint el curs del Francolí fins la desembocadura, i que representen la femenitat. La dona representa la cultura, l’educació, el coneixement. Porta un cabàs herbes i plantes medicinals, fruits del bosc i cereals de la collita. Fa pocs anys que els humans han descobert l’agricultura i la ramaderia. La dona no va a caçar però s’encarrega d’alimentar i educar els seus fills i de buscar fruites, herbes i petits animals, i a tenir cura del cultiu de les plantacions.
|
|
| |
|
|
|
| |
|
|
Uns noms etimològics
Per uns gegants neolítics calien uns noms adients al simbolisme de la seva creació. El Centre d’Estudis Locals va proposar, per ell, un nom fort, potent, amb fonètica de regust prehistòric, i aire masculí: Gorg. La procedència del nom no és altra que la definició d’un toll profund d’un riu, com els del Francolí a l’Espluga, on els humans neolítics es banyaven i pescaven. El gegant simbolitza el riu, que representa la continuïtat de la vida, de la comunitat, el progrés, l’esforç per continuar endavant malgrat els entrebancs. L’home és el riu, el que genera la nova comunitat, crea la vida dins la cova.
Per ella, calia un mot proper, igualment de regust prehistòric: Spluc. La procedència del nom ve del llatí Spelunca, que significa “cova”, i d’aquí va derivar al nom d’Espluga. La denominació Spluc és una transformació del mot, feta especialment per crear el nom de la geganta. Ella representa la cova, lloc de vida dels primers pobladors de la zona, en neixen els infants, dins d’ella es crea la vida, viu la comunitat, s’educa, hi creix. Per això la dona porta el seu fill als braços i porta el tòrax mig destapat, fet que la converteix en una geganta peculiar.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
