Salvem el Pla de Vidreres i l’ANG consideren que s’ha fet justícia amb el Pla de Vidreres
 
El Tribunal Suprem ha anul•lat el POUM de Vidreres (2003) pel que fa al Parc d´Activitats ubicat en el Pla de Vidreres, ja que la zona és inundable.
L´any que l´Associació Naturalistes de Girona celebra el seu 30 aniversari es tanca amb el millor dels regals. La batalla als tribunals empresa per l´entitat junt amb la Plataforma Salvem el Pla de Vidreres, culmina amb una sentència del Tribunal Suprem que salva el Pla del macro-polígon industrial que s´hi pretenia emplaçar.

Ara passa a ser aplicable el Pla Territorial que considera sòl protegit tot el Pla de Vidreres, i concentra tot el sòl industrial de la plana selvatana a un polígon gran entre autopista (Trety) i Nacional-II, a cavall dels termes de Maçanet i Vidreres. Aquest Pla s´ha de desenvolupar amb un Pla Director Urbanístic que pot ser promogut pels ajuntaments, pel Consell Comarcal, o per la Generalitat.

El Tribunal Suprem ha declarat nul•la de ple dret la classificació com a urbanitzable del SUS 10, terrenys de 56 hectàrees de superfície que tornen a ser sòl no urbanitzable.

Durant el procés contenciós va quedar acreditada la inundabilitat dels terrenys en base a un Informe pericial de perit hidrogeòleg que va determinar la inundabilitat de l’àmbit del SUS 10 en períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys. Aquesta característica d’inundable va ser confirmada posteriorment amb el Pla Inuncat.

No hi ha indemnització, doncs res s´ha urbanitzat fins el moment. L´Ajuntament tampoc ha d´indemnitzar el projecte de pla parcial, atès que la promotora no ha acomplert els terminis de tramitació del projecte, perquè la inundabilitat és tant evident que no hi havia manera de quadrar un projecte seriós amb les expectatives dels promotors.

És important destacar els èxits judicials darrerament obtinguts pel moviment ecologista gironí. Èxits que han passat per la declaració de nul•litat del Polígon industrial de Roses el passat febrer de 2011, la declaració de nul•litat del POUM de Palafrugell el passat mes d’octubre de 2011, l’anul•lació de la macrogranja de porcs de Rabós el mes de novembre de 2011 i ara l’anul•lació del Polígon de Vidreres.

Són èxits que evidencien el mal funcionament de la Comissió d’Urbanisme de Girona, la necessitat de seguir insistint en el canvi de model urbanístic i en l’exigència de responsabilitats administratives. Dubtes que posen en qüestió una mala administració urbanística, poc estricta a l’hora de limitar la discrecionalitat dels governs municipals, ja que amb l´excusa de l’autonomia municipal ha acceptat planejaments contraris al model de país que deien defensar.

Les entitats lamenten així mateix la manca de rigor en la planificació i prevenció urbanística respecte les zones inundables. És greu que hagin de ser pèrits independents a partir de judicis contenciosos que determinin la incompatibilitat urbanística d´àrees com el Pla de Vidreres, quan és a l´ACA a qui pertoca vetllar per aquesta qüestió.

La cronologia de l’oposició al polígon del Pla de Vidreres

L´oposició al Pla de Vidreres es remunta a ara fa 12 anys -l´any 2000- amb la primera al•legació presentada per l´Associació Naturalistes de Girona a la revisió del Pla General. Un Pla totalment desmesurat que preveia una urbanització de 3.500 cases i un camp de golf al turó de Puigventós, zona carenera que fa frontera amb Lloret, i un polígon de 200Ha al Pla.

Fruit de les al•legacions presentades l´any 2000 l´ANG va aconseguir l´eliminació de la urbanització i el golf per ubicar-se en sòl forestal. La Generalitat va fer cas omís però a les reclamacions en defensa del Pla, fet que portar l´entitat a recórrer i endegar un procés de Contenciós Administratiu d´impugnació del Pla General.

La proposta de polígon ja d´entrada va ser reduïda a menys de 100Ha per part de l´Ajuntament, per evitar el tràmit d´avaluació de l´impacte ambiental. Més tard però, gràcies als successius recursos la proposta es rebaixà a 58 Ha i la resta seria reservat per a successives ampliacions. Però l´ANG va seguir defensant que a banda de desmesurat (l´àrea de polígon projectada tindria una superfície del doble del nucli urbà de Vidreres) el polígon hauria suposat la destrucció d´un paratge de gran valor ecològic i paisatgístic. D´una banda, les rieres que creuen l´àmbit són corredors biològics entre els espais naturals protegits de l´Ardenya-Cadiretes i els Estanys de Sils. D´una altra banda, els terrenys agrícoles del Pla de Vidreres són de gran qualitat d´acord a informes edafològics realitzats per laboratoris independents. Finalment, tot l´àmbit se situa en zona inundable i per tant no és apte per urbanitzar-hi un polígon industrial.

La justificació de la necessitat econòmica del polígon en el POUM era una col•lecció de tòpics per cobrir l’expedient, sense recerca. El Pla Territorial de comarques gironines va desmentir la necessitat (2009) amb un estudi a propòsit. Calculava que abans del 2027 no caldria nova urbanització industrial a la Selva.

Uns veïns de la zona es van mobilitzar, van denunciar a la premsa la sobredimensió, la innecessitat i la manca de visió amb els valors de la zona. L´ANG els va fer costat, i el 2005 es creava la Plataforma ciutadana Salvem el Pla. Fruit d´això és van produir importants mobilitzacions ciutadanes a favor de la preservació de l’espai, com és el cas de dues caminades populars -el 2005 i 2006- i un aplec -2008- on hi assistiren més de 400 persones que reivindicaven els valors del Pla de Vidreres.

En data 28 de Juny de 2007, es va dictar sentència de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que donava per bona la discrecionalitat amb la que es va aprovar el POUM. Contra aquesta sentència, ANG i Salvem el Pla van presentar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem al•legant que la inundabilitat demostrada que ningú discutia la discrecionalitat de l’administració urbanística al redactar i aprovar planejaments i suposava la il•legalitat de classificar els terrenys com a sòl urbanitzable.

Finalment, a desembre 2011, el Tribunal Suprem ha estimat un dels 8 motius del recurs de cassació i declara nul de ple dret l’acord de la Comissió d’Urbanisme de Girona -26 de febrer de 2003- pel que s’aprovà definitivament el POUM de Vidreres pel que fa a la classificació com a sòl urbanitzable d’ús industrial del polígon industrial SUS 10 -Parc d’activitats-, classificació urbanística que en la part dispositiva de la sentència es declara “radicalment nul•la”. El fonament principal de la sentència és considerar inadequats els terrenys delimitats com a SUS 10 i classificats com a sòl urbanitzable atès que s’ha provat el risc d’inundació i el caràcter inundable dels mateixos. Aquesta inundabilitat és prova suficient per no considerar-los aptes per implantar-hi un polígon industrial.