Balanç general de l'any 2012 al blog i al PRE

Des del Partit Republicà d'Esquerra de Girona volem dessitjar un feliç any 2013, ple d'esperances i de somnis, i acomiadar aquest any 2012, a on volem pensar que no tot ha estat tan nefast.

Ha sigut l'any de l'agressió ininterrompuda i indiscriminada dels Drets Socials, i també l'any de la consolidació de la dreta més casposa, reaccionària i corrupta en l'exercici del poder. Però tot i això, també ha sigut l'any amb més mobilització ciutadana que podem recordar, i això fa que l'any vinent, a banda de les prediccions de què serà un any encara pitjor, és un any també ple d'esperances.

Perquè les ciutadanes i ciutadans hem sapigut dir "PROU", i expressar la nostra indignació. Hem crescut en militància i també en preséncia ciutadana, i les nostres companyes i companys han colaborat amb més força que mai amb les institucions ciutadanes i els col·lectius que lluiten pels drets socials.

Però no és suficient. Encara hi ha molt a fer, però ho podem aconseguir.

Bon any nou a tothom, visca Catalunya, i visca la República.

Enric Cardona Garcia

ESTADÍSTIQUES DEL 2012

Aquest ha sigut l'any que ha tingut més articles (91), superant al 2010 que va ser l'últim any amb més articles (82). El mes de desembre ha sigut el mes amb més articles de l'any i de la història del blog, amb 28 articles, superant al novembre del 2010, anterior mes amb més articles (16). Aquest elevat nombre d'articles és principalment gràcies a la consolidació al blog de les publicacions d'Enric Cardona de Amores des del seu blog de crítica socio-política des d'un to irònic "Encara Tindré Raó", així com dels articles d'economia d'un company que prefereix signar des del seu pseudònim, Rotciv Lechuck.

Gràcies, companyes i companys, per les vostres contribucions, que han fet possible aquest blog.

ARTICLES MÉS LLEGITS DEL 2012:

1.- PROVINCIALISME I GESTIÓ TERRITORIAL: UN DEBAT ESTÈRIL?

2.- FRAU ELECTORAL EL 25-N

3.- UN ELEFANTE SE BALANCEABA...

4.- EL CLAN RATO

5.- CONEIX LA LLISTA DEL PRE DE GIRONA

6.- LA PAH IMPEDEIX UN NOU DESNONAMENT A SALT

7.- EL "MISTERI" DELS CONTENIDORS TANCATS

8.- YO NO QUIERO SER EMPERADOR

9.- CATALUNYA ES VEN

10.- L'ARC PARTICIPA A LA REUNIÓ DE LA MESA D'ENTITATS PER LA PARTICIPACIÓ

ARTICLES MÉS LLEGITS DEL MES DE DECEMBRE

1.- YO NO QUIERO SER EMPERADOR.

2.- CATALUNYA ES VEN.

3.- BOUS, MULES I CAPELLANS.

4.- PROVINCIALISME I GESTIÓ TERRITORIAL. UN DEBAT ESTÈRIL?

5.- MÉS XIMPLES I NEIXEN CÀNTIR.

6.- FINS MAI, MAJESTAT.

7.- REFLEXIONES SOBRE LA AUTÉNTICA NATURALEZA DEL DINERO.

8.- PRIMER EL BOU I LA MULA... ARA ELS REIS MAGS.

9.- SÍ QUE ES POT SER MÉS POCA-VERGONYA.

10.- MÉS DEL MATEIX, PERÒ AMB "AFERS EXTERIORS".

ARTICLES MÉS LLEGITS DEL BLOG

1.- PROVINCIALISME I GESTIÓ TERRITORIAL: UN DEBAT ESTÈRIL?

2.- FRAU ELECTORAL EL 25-N

3.- UN ELEFANTE SE BALANCEABA...

4.- LA QÜESTIÓ IMMIGRANT (segona part)

5.- ENTREVISTA AMB XAVIER VILLARREAL

.

ADEU 2012... COM SERÀS 2013?

S'ha acabat l'any. Dotze mesos de govern Rajoy i pitjor no han pogut anar les coses.

Fer un balanç de totes les agressions a la llibertat que ha fet aquest govern, amb vocació clarament feixista, seria una feina molt àrdua, ja que són innombrables.

Han empobrit a la població; han retallat els nostres drets, han apujat els impostos i rebaixat els sous, han humiliat als immigrants convertint-los en delinqüents i privant-los del dret a la sanitat en molts casos, però el President del govern té els sants collons de fer un balanç positiu en el seu discurs. Durant dotze mesos ens han tractat d'idiotes, ens han mentit i hem permès que aquest país es converteixi en una autèntica dictadura. El senyor Rajoy i els seus sequaços estan desmantellant l'estat de benestar que hem tingut fins ara per satisfer els seus propis interessos.

L'extrema dreta d'aquest país no va pair la mort del dictador i ara, amb l'excusa de la crisi, volen reinstaurar un altre vegada un regne de terror i pobresa.

Mentres, els nostres governants més propers, ofuscats per cants de sirenes independentistes, es preocupen més d'un llunyà referèndum que d'una solució real dels problemes dels ciutadans.

Ens espera un altre any dur i no tan sols per la crisi, sinó per la consolidació d'aquesta dictadura que, si no l'aturem, ens ensorrarà molt més en la misèria. Està vist que les manifestacions, les vagues i les protestes de tot tipus no afecten a un govern amb majoria.

S'han marcat un full de ruta: Reinstaurar el franquisme.

Què hem que fer? Quina és la solució a aquesta agressió als drets dels ciutadans?

No tinc la resposta, tant sols sé que seguiré lluitant, denunciant tot allò que no m'agradi, arribant a l'insult si això serveix per despertar a aquells que s'han instal·lat en el conformisme i somien que ja anirà millor. Somiar és molt bo, però no tant sols hem de somiar, hem d'actuar. Denunciem tot el què estigui malament. Tenim l'eina més potent, la raó. Pràcticament, avui en dia, tothom té accés a les xarxes socials. Utilitzem-les per denunciar totes les injustícies que estem patint, fem-lo amb tots els idiomes que coneixem i que el món s'adoni que no estem en una veritable democràcia, sinó en una creixent dictadura.

Vull acabar l'any amb el desig de que el proper serà millor... o no tant dolent.

Salut i república.

Enric Cardona de Amores

Article del blog Encara Tindré Raó

MÉS DEL MATEIX, PERÒ AMB "AFERS EXTERIORS"

Quasi any nou... i govern nou????

Bé, tant sols unes cares noves. Ara em pregunto... era necessari convocar eleccions?

L'únic que em guanyat és que en Felip Puig deixa interior, potser per això ja ha valgut la pena tornar a les urnes. El president Mas, que deuria haver-lo deixat a casa (em refereixo a en Puig), l'ha col·locat a la conselleria d'Empresa i Ocupació... quina por.

No entenc la fixació que té l'Artur Mas a posar a aquest personatge en llocs problemàtics, en el temps (dos anys) que ha estat a la conselleria d'Interior les ha fet de tots colors: ha ordenat agressions brutals als ciutadans; ha mentit, tant a la ciutadania com al govern; s'ha mofat dels mitjans de comunicació, i ara el tornem a tenir en una de les conselleries amb més responsabilitat envers el ciutadà. En aquest moment el nombre d'aturats a Catalunya s'apropa als 800.000, però sembla que per a la Generalitat no és un problema prioritari. Al menys és el que es pot entendre per la decisió de col·locar a un senyor que ens ha acostumat a solucionar els problemes a hòsties. Què passarà a la propera vaga? Demanarà al seu successor a Interior la intervenció immediata dels Mossos? No crec que aquest paio hagi d'estar en un govern. Ha demostrat àmpliament la seva ineptitud. Però què hi farem, cada vegada està més clar que l'únic que interessa a aquest govern és acontentar als seus "socis" o el què siguin i posar data a un referèndum, que sembla cada vegada més lluny.

Sempre he dit que no soc independentista, però que en el cas que una majoria ho decidís ho acceptaria. Però el què no puc acceptar és que es posi per sobre del benestar del poble els interessos sobiranistes d'uns il·luminats que no tenen cap respecte pel habitants d'aquest país. Quan em refereixo a país em refereixo a Catalunya, que sempre he reconegut que és un país integrat a Espanya, per això defenso el federalisme. Però això és una altra qüestió, el què ara és preocupant és que hem passat per unes eleccions que veritablement no han servit de res. Tot continua exactament igual. Les mateixes cares al govern, però en llocs diferents. Algunes de noves, però crec que en llocs equivocats.

Més a més, amb la que està caient... Què cony és la conselleria d'Afers exteriors? Ens hem tornat totalment bojos? Vinga va, gastem el què no tenim en viatges a enlloc, amb més xorrades i deixem que cada vegada hi hagin més ciutadans dormint als caixers dels bancs.

Cada vegada estic més convençut que el president Mas no va saber llegir correctament el que va passar l'Onze de Setembre, es va deixar convèncer de que aquella manifestació era una exaltació al sobiranisme i no una manifestació de desacord amb el què s'està fent.

Que un dia de festa sortin famílies senceres al carrer per celebrar la diada de Catalunya, no vol dir que tots vulguin la independència. Molts d'ells volien expressar la seva insatisfacció per la situació actual, altres el seu desig d'una societat millor, però la lectura que va voler fer en Mas és la que l'interessava a ell. Va voler aprofitar una manifestació, que en situació normal no hagués reunit ni a la meitat de la gent que va sortir, en una eina per estrènyer al govern de Madrid per aconseguir unes millores en les relacions Espanya-Catalunya. Tot ha sortit al revés. Tenia 62 diputats i ara en té 50, els pactes amb ERC ja veurem com acaben i la manca de solidaritat amb els ciutadans cada vegada és més patent. Espero que pel bé de Catalunya tot surti bé, però vist com ha anat fins ara... quina por.

Article del blog Encara Tindré Raó

Enric Cardona de Amores

Bon Nadal, i feliç 2013

REFLEXIONES SOBRE LA AUTÉNTICA NATURALEZA DEL DINERO (Parte V)

PARTE 5. REFLEXIONES SOBRE LA AUTÉNTICA NATURALEZA DEL DINERO. EL DINERO PUEDE Y DEBE SER ESTATAL Y NO PRIVADO COMO EN LA ACTUALIDAD. ES VITAL PARA LA SALUD DEL ORGANISMO SOCIO-ECONÓMICO LA RECUPERACIÓN A MANOS DEL ESTADO DE LA SOBERANÍA MONETARIA.

En el desarrollo de las reflexiones habíamos quedado al final de la parte 3 (la parte 4 no se completó) que la oferta y la demanda (oferta de dinero) no concurrían en igualdad de condiciones al mercado debido a que las mercancías son perecederas y el dinero no lo es, debido a su mal considerada cualidad de reserva de valor (por su valor intrínseco), lo que hace que no sea perecedero como las mercancías, este fenómeno distorsiona el precio determinado por la ley de la oferta y la demanda, incluso puede llegar a paralizar totalmente las transacciones. Debido a esta particularidad el comerciante (intermediario) en el que reside el capital monetario y tiene sus necesidades cubiertas, puede chantajear al productor que desea vender cuanto antes sus mercaderías antes de que se estropeen y no obtener medios de cambio (dinero) por ellas por ese motivo ¿Quién va a comprar tomates podridos? Recordemos que estamos ubicados dentro de una economía basada en la división del trabajo. El chantaje consistía en no comprar los tomates (retener o acaparar el dinero, es decir, el medio de cambio) hasta que el productor le haga un descuento (interés) al poseedor de la masa monetaria o intermediario. Ahora voy a pasar a explicar la manera de que ésto no ocurra.

Si las mercancías son perecederas y el dinero no lo es, hay que buscar una forma actuando en la sustancia íntima del dinero (no fuera de él) para que también sea perecedero, ¡que se iguale a la mercancía para que no tenga ventaja sobre ésta! ¡Al dinero hay que rediseñarlo de tal manera que con el tiempo se estropee y muera al igual que las mercaderías! ¡Si el dinero pierde valor! con la aplicación de un interés negativo sobre él, digamos un 1% mensual (12% anual) y como su naturaleza única es la de medio de cambio (sirve para comprar bienes y servicios, el dinero no se come, ¡que yo sepa! por eso decíamos que la auténtica riqueza está en las mercancías, éstas son la estrella del mercado, no hay mercado sin ellas), el dinero antes de morirse inútilmente irá obligatoriamente al mercado al encuentro de las mercaderías!!! El intermediario poseedor de este tipo de dinero ya no podrá hacer chantaje al productor (de tomates), no podrá exigirle un interés por poner el dinero en circulación!!! por que dinero se ha igualado a la mercancía, es decir, también es perecedero pues pierde valor con el transcurso del tiempo!!! El dinero devaluable de esta naturaleza, de papel-moneda por ejemplo (también se puede hacer con dinero digital), tendría en uno de sus lados 12 casillas pintadas por cada mes del año y al final de cada mes si el poseedor quiere que su dinero siga siendo válido para usarlo como medio de cambio en el mercado tendrá que pegarle un sello (que se compraría, no sé, es lo de menos dónde, en los estancos o bien en oficinas expendedoras estatales creadas para tal fin), sin ese sello el dinero no es legal para circular (estará muerto para su uso como medio de cambio), que comprará por el precio del 1% del valor monetario del billete o papel-moneda (por ejemplo: Un billete de 100 unidades monetarias requerirá un sello de 1 unidad monetaria cada mes) de lo cual se deduce que si el poseedor del dinero quiere conservarlo durante un año ese billete perderá un 12%, de su valor siempre y cuando haya ido pegando los sellos. Me imagino que a los capitalistas no les gustará tal cosa, tan acostumbrados ellos a acaparar el dinero y exigir intereses por ponerlo en circulación para el desarrollo del comercio. Es el fin del capitalismo!!! el dinero ya no se podrá concentrar en pocas manos, deberá fluir constantemente hacia el mercado!!! El uso de este dinero impide que su poseedor, el intermediario en el ejemplo expuesto pueda chantajear solicitando un interés de descuento al productor de tomates porque su dinero también se estropea.

Como el dinero diseñado de esta manera requiere de un sello para que siga siendo válido, este sello por un precio del 1% mensual del valor monetario del billete conlleva a que el último poseedor del billete cargue con esa tasa devaluadora lo que implica que nadie querrá ser el último en poseerlo para no correr por su cuenta con el pago de esa tasa (el sello deberá de pegarse al billete cada fin de mes), con lo cual el apremio de intercambiarlo por mercancías de verdad hace que el dinero siempre esté circulando y a más velocidad, y sin la exigencia del pago de intereses por parte de su poseedor como en el ejemplo del productor de tomates y el intermediario. Quizás lo veáis másclaramente si os digo que el poseedor del medio de cambio es un banco privado (jeje).

En la próxima parte de las reflexiones explicaré la manera de como este dinero no crea inflación. Recuerdo que cuando era niño, allá en el pueblo, mi padre me enviaba a comprarle tabaco (Ducados) a la cantina, ese paquete valía 12 pesetas, bueno os imagináis que hoy en el año 2012 ese paquete siguiese valiendo lo mismo, esas 12 pesetas y no cerca de las 500 pesetas (con el cambio a pesetas del euro. 1 euro= 166, 386 ptas). Con este ejemplo quiero decir que el dinero así diseñado no crea inflación!!!! Bueno, por hoy creo que ya es suficiente, el próximo día os comentaré las consecuencias revolucionarias que van acompañadas a este dinero perecedero, y como hacer para que no pueda crear inflación.

Hasta la PARTE 6 si os ha parecido interesante.

Article de Rotciv Lechuck

PART I

PART II

PART III

PART IV

Síntoma de una economía disfuncional: el interés

El interés tiene una característica fatal: ya que las ganancias por interés a su vez cobran interés, una fortuna de dinero crece exponencialmente. Es decir, las ganancias se aumentan cada vez más hasta el infinito. En un mundo finito, sin embargo, todo crecimiento cuantitativo sin límite debe fracasar, un sistema de interés compuesto (función exponencial) colapsará. En cambio, crecimiento cuantitativo limitado puede dar lugar a un crecimiento cualitativo sin límite.

Consecuencias para los individuos

El interés lo pagamos todos. En todo producto y servicio en el mercado, una parte del precio es el interés que pagan las empresas productoras. La parte depende del capital monetario necesitado en la producción, pero por promedio es un 30-40%. Sube hasta un 70-80% en casas y pisos, es decir el precio real de su casa sólo es una quinta parte de lo que paga.

Esto significa que las ganancias del interés (para los rentistas) no caen del cielo, sino que vienen del trabajo de otros. Hoy día los trabajadores ya trabajan dos días de la semana sólo para soportar los recipientes del interés. Puesto que sólo unos pocos reciben más interés en sus ahorros que gastan en el consumo, la concentración de riqueza se vuelve cada vez más extrema.

... para las empresas

El interés es la primera competencia de toda inversión. Si la rentabilidad de una inversión es menor que la tasa de interés pero todavía gana el dinero invertido y más, la inversión no se hace. Por tanto, el número de los parados es directamente relacionado con la tasa de interés. Y una inversión en, por ejemplo, energía solar con una rentabilidad de 2% no se realiza mientras que con interés se puede cobrar 6%.

Además, una empresa tiene que pagar interés no sólo en sus deudas, sino también en los fondos propios, el dinero que han invertido sus socios. Si no puede hacerlo - ni siquiera en medio o largo plazo - los inversores sacan su dinero y lo ponen en el banco, para cobrar interés ahí. Por eso, toda empresa debe satisfacer primero las exigencias del capital, los trabajadores tienen que compartir entre sí lo que sobre.

Consecuencias para el Estado

El estado mismo, emisor de la moneda, no sólo tiene que satisfacer las crecientes exigencias de los que la abusan para enriquecerse pagando una gran parte de sus ingresos en interés a los más ricos. Además, debe procurar un crecimiento ininterrumpido de la economía, para no empeorar la situación de los trabajadores. En los países "desarrollados" la mayor parte de las inversiones ya sirve sólo para agrandar la economía, las consecuencias sociales y ecológicas no importan.

El estado incluso tiene que procurar una tasa de interés alta: si el interés es bajo, hay poca oferta de crédito porque es más cómodo retener el dinero. La disminución de oferta de crédito consigue que el interés sube otra vez. Por tanto, nunca puede bajar de un 4-6%.

Mientras eso, sin embargo, existe el peligro de una deflación por falta de dinero. Ya que el estado debe evitarla, o puede crear inflación o aumentar la demanda de crédito, es decir endeudarse. Por ejemplo, construyendo centrales nucleares, comprando armamento u otras tonterías que "queman" mucho dinero. Así, la tasa de interés siempre sigue en nivel alto, con todas las consecuencias descritas y más.

El creciente endeudamiento del estado es, por tanto, muy necesario mientras crezcan las haberes sin límite. La quiebra del estado es inevitable 

... para los países en vías de desarrollo

Estos países, "endeudados" con el Primer Mundo, son poco más que una fuente de recursos naturales y alimentos baratos. Ya que tienen que pagar más que 500 mil millones dolares el año a los ricos de otros países (triple de lo que reciben en "ayuda al desarrollo"), tienen que conseguir divisas de cualquiera manera. Por tanto, venden su propia base de sobrevivir.

Cada año, los países del Tercer y Cuarto Mundo (Igual que España al haber perdido la soberanía monetaria) tienen que endeudarse más, sólo para pagar el interés de las deudas exigentes, ni hablar de amortización. Una espira monetaria diabólica.

En resumen: el dinero nunca está dónde se lo necesita para el comercio y se concentra dónde ya hay superfluencia: hay mucho trabajo que hacer, pero no hay dinero para pagarlo. Hay superfluencia de todo, pero gente corre hambre por falta de dinero. El dinero ha dejado ser un facilitador del comercio y se ha convertido en una barrera.

Article de Rotciv Lechuck

NO HI HA FORMALITAT, FINS I TOT ELS MAIES ENS ENGANYEN

Una altra mentida del senyor Rajoy; el món no s'ha acabat.

Abans tot era culpa d'en Zapatero. Suposo que després d'un any de mal govern del PP, les coses comencen a ser culpa d'en Rajoy. Per tant que no s'hagi acabat el món és culpa d'en Rajoy.

Més a més el senyor Rajoy ens ha acostumat a no creure res del que diu. 

Però bromes a part... s'ha acabat el món? 

Crec que sí. 

La culpa no sé exactament de qui és, però crec que tal i com creiem que era aquest món difereix molt de la realitat.

Per a molta gent el món porta acabant-se des de fa massa temps; els que no tenen feina, els que han estat desnonats, els que pateixen una sanitat precària, els que han estat estafats per banquers sense escrúpols... Però crec que la predicció dels Maies no es referia a això. Per sort no coneixien al PP, ni tant sols sabien de l'existència d'Europa, ni de la Merkel.

Eren, potser, més feliços que nosaltres i tenien temps per fer prediccions. Potser si els nostres dirigents fossin més feliços haurien previst la crisi que estem patint.

El que passa també, és que els Maies cultivaven l'estudi, tenien molt respecte per la cultura i defensaven les seves llengües, no tenien cap Wert.

Moltes de les prediccions, més aviat totes, no s'han arribat a complir. Tan sols se les han cregut una colla d'il·luminats bastant incultes. Però cada un és lliure en creure el què vulgui i fer les bestieses que cregui convenients sempre i quant no afectin als altres.

El què passa és que qui ens governen també són una colla d'il·luminats i fan bestieses, sense cap necessitat de prediccions Maies.

Els ciutadans d'aquest país estem permeten que uns ineptes ens portin a la ruïna. Estem permeten que ens robin i no fem res. Els bons governants es preocupen dels seus votants.

Però no hem tingut sort, jo esperava que un meteorit caigués al cap d'aquests ineptes i féssim neteja... bé espero que en el proper fi del món s'arregli tot.

Fins a la propera apocalipsi seguirem aguantant mentides i xoriços.

Article del blog Encara Tindré Raó

Enric Cardona de Amores